L’educació coherent és funcional

 

L’educació coherent és funcional. És la força de l’educació en infants i adolescents.

 

La pandèmia i el retorn a l’escola, col·legi o institut ens creava molta incertesa. La incertesa per risc d’extensió de contagis ha estat ben estudiada, prevista i orientada per epidemiòlegs, metges, i professionals i gestors de la salut. Darrerament, més conegut el comportament del coronavirus i dels mitjans i procediments per controlar-lo, tots han anat a una  i això genera confiança i ha mostrat eficàcia.

 

No havíem fet potser massa atenció al comportament dels infant i adolescents, els qui en la primera fase de la pandèmia (de març a maig) van ser confinats sense cap consideració específica mentre des del primer dia s’acceptava que gossos poguessin sortir i humans poguessin anar a comprar tabac. Quan el 26 d’abril vaig reclamar l’atenció als infants i adolescents perquè havien de poder sortir, encara es va trigar un mes, dia per dia, a arribar a un acord. El que calia era donar unes normes clares a infants i adolescents sense contradicció.

 

He vist amb satisfacció el reconeixement total a la infància en un tweet del professional de la salut tan autoritzat que hem de difondre i consolidar.

 

Conclusió d’Antoni Trilla, metge dr.  “Conclusión: Buena i calmada tarea hecha por padres y docentes. Y para ninos y niñas: un “10”. [Tweet 04.09.2020] https://twitter.com/ToniTrilla

 

 

No ha de passar desapercebut. Bona tasca de pares, bona tasca de docents i infants un “10”.  I convé reflexionar des de la perspectiva pedagògica per fer la corresponent atribució de valor i aplicar-la d’ara endavant.

 

El valor és que tots els agents educadors han anat a una. Els infants i adolescents han rebut el mateix missatge dels pares o família que de mestres i professors a l’escola. D’altra banda, els mitjans de comunicació (televisió i ràdio) que són educadors informals (aparentment) també han dit el mateix. Tots a una... i què fan els infants i adolescents?... complir i en alguns casos amb més atenció que els adults. (Són ells els qui abans recorden: -La marcareta!).

 

Una facilitat addicional és que s’han donat normes pràctiques, que es realitzen amb acció i que es comproven per evidència. Així per exemple, quan diem que els infants han de llegir hauríem de concretar, acordar, en normes d’acció . (Temps: 20’ tres dies setmana. Hora: matí o vespre. Lloc: taula, sofà, butaca, jardí... Mode: tot sol, amb mi dos dies).

 

 

Anem a identificar principis pedagògics que ens guiïn en l’educació d’infants i adolescents per a les que es necessita tota la tribu (Àfrica), tota la ciutat (Grècia), totes les institucions i empreses (Societat). L’educació és assumpte de pedagogia que aporta coneixement  i també és assumpte de política que ha de prendre les decisions mínimes però necessàries en benefici de cada un dels ciutadans i de la bona convivència.

 

 

Principis

 

1     Coherència. L’educació solament funciona amb seguretat si tots els agents educadors coincideixen, van a la una. Si hi ha discrepàncies, especialment quan les veuen els adolescents, s’escapen per on poden. Els adolescents estan en període de transició d’infant a adult, això genera inseguretat i quan no se’n surten troben l’excusa  que els justifica (creient-s’ho o no).

 

2     Funció social. Hi participa tota la societat i específicament molt diversos agents educadors: família, escola, mitjans de comunicació com a agents directes. Hi ha agents indirectes però amb influència manifesta: els llocs de treball o empreses , les instàncies de lleure i espectacles, la publicitat i el mode de consum.

 

3     La unitat d’acció. És ineludible per als agents educadors directes. La  família agent sentimental aporta comunicació personal i seguretat incondicional. L’escola agent institucional aporta coneixement i raonament. Els mitjans de comunicació són mirall social, obren a tota la cultura i són un directori de motivacions i possibilitats d’elecció..

 

4     Modelatge. La primera educació comença amb el modelatge. El modelatge dels adults habituals (pares, avis, mestres, professors, entrenadors i sèries àudiovisuals) educa més que les paraules. És determinant en la infància.  En l’adolescència el modelatge dels adults habituals es contrasta amb el què diuen, la coherència. En una etapa següent també es contrasta amb els que fan d’altres, modelatge social.

 

5     Normes i raonament. L’educació comporta normes d’acció i raonament d’explicació. En la primera infància la norma es basa en confiança i seguretat amb l’adult. En la segona infància la norma es completa amb alguna raó comprensible. En l’adolescència cal començar per les raons que justifiquen la norma. Hem d’actuar amb autoritat raonada i oblidar el “perquè jo t’ho dic”, mostra d’autoritarisme.

 

6     D’heteroeducació a autoeducació. L’educació amb l’edat va disminuint la dimensió d’heteroeducació i va incrementant la dimensió d’autoeducació fins  a la majoria d’edat quan ja ha de ser formació personal i cultural. Ens falten rituals socials de pas que exterioritzin aquesta evolució.

 

7     Llibertat i incertesa. Si optem per educació integral, personal i social, la llibertat és el referent i guia. Justament la prova de la llibertat és que hi haurà discussió i incompliments  com a primer exercici de llibertat. Cal esperar que siguin menors i transitoris però no s’han d’aplicar controls estrictes. I certament, no hi ha garantia i hem de viure amb la incertesa; confiada però incertesa.

 

 

Necessitem el Pacte social per la Infància. El tenim escrit i publicat. Pacte per a la infància a Catalunya: 19 de juliol de 2013. Però ha quedat escrit i no el tenim present. Hem comprovat com l’educació funciona, que els infants i adolescents “creuen” (com deien els nostre pares i avis) quan anem a una. Caldrà que se’n tractin alguns punts en reunions pedagògiques amb pares a l’escola o institut. Cal que els mitjans de comunicació, públics i privats s´hi afegeixin  acomplint la seva part; petites falques centrades en que tots eduquem, tots els ciutadans som educadors de carrer: fem modelatge i, si cal, potser haguem de fer un advertiment a uns infants. Si ho fem tots, a una, atendran i no arribarem a bronca.

 

Per causa de la COVID-19 hem fet un gran pas en l’educació. Tots eduquem.

 

 

Martí Teixidó

Mestre d’Escola Activa, pedagog dr.

Supervisor professional de l’educació

Professor universitari de pedagogia i política de l’educació