Política de l'educació a Catalunya

La política de l'educació ha quedat polaritzada per:

El LEGOTON. Jugar a lleis: "-Jo més que tu... -Jo encara més..."
Deia la meva àvia: "Tal faràs, tal trobaràs". I en castellà diuen: "Quien siembra vientos, halla tempestades"

Des quan hem fet confiança que les lleis duen implícita la qualitat de l'educació? Va començar el joc Aguirre i ho va completar del Castillo per derogar la llei LOGSE 1990 que havia fet la majoria política socialista amb un excés de suficiència que no reconeixia cap mèrit a la llei LGE 1970 que hem de reconèixer que va dur a l'escolarització del tot el país i a la professionalització de l'ensenyament amb mestres de nivell universitari. Quan va tornar la majoria política socialista va aturar l'aplicació de la llei de qualitat de l'educació fent una extensíssima llei LOE 2006 per incorporar el què li demanava l'oposició. A Catalunya a partir del nou Estatut es va voler derivar una llei d'educació LE 2009 pròpia que per voler dir-ho tot i fer content tothom arriba a 205 articles.

Canvien les lleis l'escola?
Quina obsessió més inútil. Les lleis solament poden donar un marc que permeti als professionals docents desenvolupar un ensenyament fonamentat en el coneixement científic, impulsat per professionals compromesos i organitzats en equip amb direcció pedagògica. Les lleis ho han volgut regular tot, han canviat la terminologia i la retòrica i han esdevingut feixugues fins a convertir-se en un entrebanc per als mateixos docents.

I va entrar en escena el ministre Wert a jugar al LEGO i la consellera Rigau li segueix el joc com qui aposta i aposta pensant que al final guanyarà... I ara ja està en escac.

Potser és per això que la consellera Rigau anuncia que els infants de set anys jugaran a escacs com a matèria de classe! Sí, ja hem vist imatges a televisió: Tota la classe jugant a escacs, alumnes de dos en dos.

Jo he ensenyat a jugar a infants de set anys, no com a matèria de classe sinó com a activitat estimulant dins la classe. No ha interessat a tots i tampoc cal. Hi ha d'altres activitats que desenvolupen de manera diferent. En general, als qui agraden els mots encreuats o els sodokus, no interessen els escacs. Tant parlar de diversitat i seguim fent innovacions uniformistes: tots han de fer el mateix. No canviem.


La segona polaritat són: proves (PISA, CB, Diagnòstiques)  més proces internes del centre (ACL, Cangur, PAU).  Amb proves i avaluacions no es resolen els problemes, solament s'identifiquen. Però amb tantes proves, no estan identificats encara?

Del què menys es tracta és de pedagogia, pedagogia fonamentada i pensada. Cada escola pot inventar-ho tot sense haver aprofundit, rellegit en clau actual, cap dels sistemes pedagògics del segle XX (Decroly, Montessori, Projectes, Winnetka, Waldorf, Cousinet, Freinet...) que van ser presents a Catalunya de la mà dels nostres pedagogs: Ferrer i Guàrdia, Martorell, Homs, Galí, Vergés. Cada institut assaja agrupaments, desdoblaments i, qui coneix l'escola del treball de Kerschensteiner, el Pla Langevin-Wallon d'optativitat, el model Costa-Pau de pedagogia per a adolescents.

En medicina hom esmenta sempre directors d'equips mèdic o d'equips de recerca que estan fent importants aportacions. En pedagogia tot es vol regular per lleis o als diaris i televisions tothom hi diu la seva, tothom en sap. Així ens va des de fa tants anys... prò farem rodes de premsa per dir que han millorat uns resultats numèrics.