L’experimentació en temes de lingüística és
una pràctica antiga. Diuen que, amb el fi de fer llum sobre l’origen del
llenguatge -més enllà de la narració bíblica i d’altres mites-, hi ha hagut
experiències sorprenents. Fa més de 2.000 anys, segons Heròdot (480-420 aC),
un faraó -probablement Psammètic I, s. VII aC- va agafar dos infants acabats
de néixer i els va fer criar a un pastor de cabres mut per veure en quina
llengua començarien a parlar. Com que la primera paraula que varen dir
s’assemblava al mot que els frigis usaven per a designar el pa, conclogué que
la llengua originària era el frigi. L’emperador romanogermànic Frederic II
(1194-1250), gendre d’Alfons I d’Aragó i gran poliglot i promotor de les
ciències i les arts, féu criar nins amb la prohibició que els qui en tenien
cura mai no parlassin davant ells, per veure si les primeres paraules que
dirien serien en la hipotètica primera llengua, l’hebreu. Jaume IV d’Escòcia
(1473-1513) també va dur a terme un experiment semblant.
No hi ha dubte que qualsevol d’aquests
experiments avui seria rebutjat, pels perjudicis que podria causar en els
infants. Ja n’hi ha prou exemples en infants que, per causes diverses, han
crescut en estat selvàtic, sense contacte amb altres humans i, per tant,
sense contacte amb cap llengua. Podem esmentar, per citar dos casos prou
coneguts, el film L’enigma de Kaspar Hauser (1975) de W. Herzog i la
tesi doctoral de G. Janer Manila sobre els infants selvàtics (1978), en què
analitza el cas d’en Marcos, criat enmig de Sierra Morena entre llops i -com
els dos egipcis- cabres (és la història recollida a la pel·lícula de G.
Olivares Entre lobos, 2010). …
Els infants selvàtics de
Ripollet, 2014
Ara bé, aquests
dies ha estat notícia que una jutgessa
de Tenerife, per a justificar retirar a una mare de Canàries (que fa un poc
més d’un any que viu a Ripollet) la custòdia de la seva filla (4 anys) i
donar-la al pare (que continua residint a l’arxipèlag atlàntic), entre altres
raons argumenta que la nina s’ha
traslladat a un territori en què gran part de la societat i els col·legis
usen el català, i no està demostrat que això no sigui perjudicial per a la
nina.
Diari ARA JOAN MELIÀ | el 27/03/2014
D/Dña. MARIA DE LA PALOMA GÁLVEZ
DE AGUILAR-AMAT, JUEZ del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción Nº 2 de
Güímar y su Partido. La juez entiende que “no ha quedado acreditado” que el traslado a
Ripollet (Barcelona) redunde en el beneficio de la menor. “Debe destacarse”,
mantiene literalmente la juez en su resolución, “que dicha ciudad y Comunidad
Autónoma [Ripollet, Cataluña], viene definida por unas características
especiales de integración, pues al hecho de la adaptación normal a un cambio
de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener una
lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es la
lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana así como por los
colegios”. A lo que añade: “Tampoco consta acreditado que la menor esté
adaptada con el idioma y que dicha circunstancia no esté suponiendo un
escollo en su evolución”.
EL
PAIS Manuel Altozano / Rebeca Carranco Madrid / Barcelona 21.03 2014 -
|
El lingüista mallorquí Joan Melià recull casos antics
documentats d’haver volgut saber quina era la primera o la més antiga
llengua... ingenuïtat comprensible però inacceptable pel maltracte infantil
que va suposar.
Amb el relat documentat de l’Enfant sauvage dels boscos d’Aveiron (France) i la reeducació
de llenguatge del doctor Itart tan ben mostrada per Truffaut al cinema...
Amb el relat de ficció El llibre de la jungla de Rudyard Kipling on es mostra un Mowgli
(la granota, el cadell humà) que pot sobreviure perquè té família que el
protegeix, l’estima i l’educa amb molta comunicació. Comarelloba, comparellop
i els llobatons germans. Baloo el mestre pedagog, Bagheera l’amic gran. Molta
comunicació. Encara que trobi enemics com Shere Kan, interessats com Kaa i
bocamols com Tabaqui i els xerrameques que mai diuen res com els simis.
Sense comunicació el cadell humà no pot sobreviure. Els
infants sotmesos a l’experiment de no-comunicació no van sobreviure gaire temps.
Els infants estimats construeixen bé el seu llenguatge
pensament emotiu racional en diverses llengües.
Una jutgessa argumenta que aprendre català a més de
castellà-canari pot ser perjudicial. Si algú s’ho creu, truqueu al 112 i
l’ingressarem d’urgència per infecció contaminant.
Language
deprivation experiments
La jutgessa no fa un experiment, és la pràctica del monolingüisme espanyol, un Estat multilingüe que nega l'oportunitat cultural de parlar diferents llengües. La mateixa pràctica que construeix la teoria de llengües diferents entre català, valencià o la llengua des padrins. |
|
L'Educació Activa d'inicis del s. XX repensada per a la societat de comunicació de masses actual. L'Escola ComunicActiva considera l'agenda comunicativa, incorpora els formats i usa les tecnologies de la informació. Alguns temes a: https://politicadeducacio-comunicactiva.blogspot.com/
dijous, 3 d’abril del 2014
Qui perjudica l'infant? El jutjat o la llengua?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada