El 2 de maig, Dia Internacional contra el Bullying i l’Assetjament Escolar. promogut per ONG “Bullying sense fronteres". Abans la UNESCO havia designat el primer dijous de novembre de cada any com a Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament a l’Escola, inclòs el Ciberassetjament.
Els qui ho pateixen demanen i s'organaitzen per crear consciència. La UNESCO ja va veure que amb el ciberespai s'incrementava. Qui ho pot resoldre, dissoldre o erradicar? L'assetjament escolar, sembla impossible. No hauria d'haver aparegut mai. A l'escola sempre hi ha hagut algun infant que fa la murga i que va a cercar aquell que veu més feble. Si s'actua a temps, sols és una acció o comportament puntual. No és una conducta d'assetjament escolar. L'atenció no s'ha de posar en l'acció sinó en les causes que han dut a l'acció evitant que es converteixi en comportament i en conducta.
És assumpte de pedagogia, ciència que integra coneixement de l'educació aportat per neurociencia, psicologia, sociologia, etologia, mediologia... i en deriva normes d'acció orientades per les finalitats de l'educació amb les oportunitats del medi natural i cultural.
D'entrada pensem:
En casos d'assetjament a l'escola, si hem de recórrer a la policia vol dir que hem acabat la intervenció educativa (hem saltat de pantalla) i no podem tornar enrere.
No es tracta de destapar casos d'assetjament escolar que ens situa en vigilància i control.
En l'assetjament entre infants, n'hi ha un o més d'infants que en són víctimes i el qui actua assetjant o dirigint l'assetjament, també és víctima.
Fixem-nos en especial: (2) desequilibri de poder. Si tractem d'infants, evidentment s'inicien confrontacions de poder. En l'esfera pública calen reguladors: justícia, política, policia. En l'àmbit escolar els docents són els primers reguladors suscitant que els alumnes aprenguin a autoregular-se cognitivament i emotivament en un ambient de participació i igualtat.
L'assetjament es un comportament present en la nostra societat que es pot donar en qualsevol tipus de relació (veÏnal, laboral, ciutadana, familiar). L'assetjament escolar és un reflex de l'assetjament social o un efecte derivat d'actuacions dominadores viscudes.
L'assetjament escolar és de naturalesa molt diferent, és un comportament derivat, vicari. Es dóna en un entorn ben delimitat: l'escola, col·legi o institut i amb les seves projeccions: al carrer o barri de proximitat i avui a través comunicacions de xarxa digital. L'assetjament escolar és totalment evitable perquè es dóna en un entorn delimitat i grup humà conegut.
L'assetjament escolar es pot prevenir o extirpar quan s'inicia. La clau és l'observació. No l'observació de l'assetjament. Abans, l'observació i coneixement de tots i cadascun dels alumnes. L'observació en temps informal: entrades i sortides, a l'esbarjo o pati, en activitats diversificades o lliures. En la professió docent, l'observació per conèixer bé els alumnes és tan important com el coneixement de la matèria. (Em permeto una analogia. ¿Com un pastor pot conduir bé un ramat de dos-cents caps o més? Ha de conèixer els paratges on hi haurà pastura segons l'estació però coneix els moviments del conjunt del ramat, les ovelles que guien i veu la que no camina bé i pot estar malalta o haver-se esguerrat la pota. Hi ha un o més gossos d'atura però que no cal que actuïn atès que el ramat obeeix als xiulets el pastor).
La
clau és l'observació i coneixement dels alumnes. És feina de tot mestre o
professor, avui molt potenciada amb el treball d'equip que permet posar en comú
observacions i fer una prevenció quasi total. És l'observació de la dinàmica
grupal i de relacions personals informals: en el joc, en la feina a classe, en
els debats participatius. No es tracta de seguir un protocol que duu a una
conclusió. Ben al contrari, es tracta de tenir antenes obertes al què es pugui
copsar. Es tracta de mirar a 180º, d'escolar darrere mirant
davant, de tenir una visió general estant parlant amb un professor, de veure
els alumnes arribant al centre.
Tractar de l'assetjament escolar als mitjans de comunicació no ho resol ni afavoreix. Ben al contrari, perjudica. Així, hem arribat a situacions que les famílies poden denunciar els docents per assetjament escolar no atès mirant de tenir ressò en d'altres famílies. Ja hem conegut casos en que la denúncia era moguda com a autoencobriment.
L'assetjament escolar és activat per un alumne desestabilitzat, que cerca un lloc en la dinàmica de grup i potser recorre a models vistos, reals o en pantalla. Si podem afavorir que aquests alumne trobi un lloc, desactivarem el risc. En situacions grupals, de classe cal desconstruir determinats pretextos amb una dinàmica dialogal. El vestit, la motxilla, el pentinat, el calçat... qualsevol element pot donar peu a una ridiculització o burla, indici d'assetjament potencial. Sense fer un atac frontal cal trobar ocasions per a una mediació educadora que sempre ha d'articular sentiment i pensament. Els sentiments s'expressen com agradable, rebuig, discrepància... Els pensaments inclouen raonament fonamentat en valors que podem compartir, empatia posant-nos en el lloc dels altres, informacions de contrast...
L'aspiració màxima d'un docent, tutor de grup és arribar a poder expressar una valoració positiva de cadascun dels vint-i-cinc o trenta alumnes, davant de tots, amb independència de les qualificacions acadèmiques. És dificil, però qui s'ho proposa hi arriba: l'alumne més discursiu, el millor futbolista, el qui explica l'acudit adequat a cada moment, el qui dibuixa còmic molt expressiu en tot moment, la qui imita una cantant, la qui duu una música que ens agrada, el més pacificador quan s'inicia una baralla, la qui és més solidària, la qui presenta els treballs més polits, la qui documenta més els treballs, el qui ho deixa tot més endreçat, el qui sap més d'animals, el qui repara avaries o estris, el qui explica històries de terror, la qui explica històries fantàstiques, la qui ha viatjat a més països, el qui ha millorat més des d'inici de curs... És tot un repte trobar un reconeixement màxim per a cada alumne. Sí, sense mentir, és un artifici pedagògic.
Podem evitar l'assetjament escolar.
He ressenyat alguns casos d'assetjament.
https://educacio-comunicactiva.blogspot.com/2021/06/lassetjament-escolar-3-alguns-casos.html
Ja havia posat l'accent en l'observació
https://educacio-comunicactiva.blogspot.com/2021/06/lassetjament-escolar-molt-dificil-de_17.html
L'assetjament escolar que és innecessari i totalment evitable.
https://educacio-comunicactiva.blogspot.com/2021/06/lassetjament-escolar-molt-dificil-de.html
Martí Teixidó, mestre pedagog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada