dimecres, 16 de juny de 2021

L'assetjament escolar 1. Molt difícil de tractar. Més fàcil de prevenir


L'assetjament escolar esdevé preocupant. D'assetjament n'hi ha de tota mena a la nostra societat: immobiliari, econòmic, comercial, publicitari... és continu i forma part del sistema econòmic. Les OPA i contra OPA comporten assetjament. L'especulació en borsa és un assetjament continu, nit i dia atents a les pantalles encarregades a assessors (o assetjadors) financers.

Jo sols puc parlar de l'assetjament escolar que és innecessari i totalment evitable encara que mimetitzi una realitat social. L'escola és una institució d'educació i de convivència prou protegida com perquè no hi creixi l'assetjament. Està conduïda per adults professionals compromesos en l'educació integral i en el benestar de la infància. Avui no està massificada com l'escola de la instrucció d'inicis del segle XX, organitzada en agrupaments de vint-i-cinc o trenta alumnes es pot tenir un bon coneixement dels alumnes. 


Resulta preocupant que tractem l'assetjament escolar quan ja ha crescut massa, quan ja sols se'ns acudeix denunciar-ho i per tant que es resolgui fora de l'escola. La pregunta de les famílies és -Com és que no han vist res? La resposta de l'escola és -És la primera vegada que en tenim coneixement. Ningú ho havia comunicat abans. Arribats a aquest punt ja supera l'assetjament escolar i es planteja com a imprudència, falta greu o delicte. L'escola, els professionals docents ja no hi tenen res a fer. Entren en acció professionals de la salut, de la policia o de la justícia.

 

L'assetjament escolar no té res a veure amb els assetjaments externs a l'escola. Potser és tan sols un assaig o joc d'imitació d'infants o joves de comportaments evidents en al societat. Tanmateix, la seva pràctica acaba configurant una conducta.

La pel·lícula Covards (J.Corbacho i J.Cruz, 2007) va retratar molt bé l'assetjament escolar i ens va mostrar un creixement que pot dur a mostruositats impensables. Ens situa molt bé l'inici, un infant amb pare dominant i segur, la selecció d'un company aparentment fràgil, uns companys dependents aprenents de sicaris i un paroxisme final incendiari, simbòlic que esperem no conèixer mai.


L'assetjament escolar s'ha de veure abans de l'assetjament escolar. Cada grup-classe està encarregar a un o dos professors de referència i n'intervenen d'altres. És clau conèixer bé els alumnes per a proposar-los un aprenentatge adequat i alhora conèixer-los com a persones: intel·ligència, aptituds diferenciades, interessos que despunten, fantasies i temors... No es tracta de passar tests o de posar qüestionaris com a proves ràpides de coneixement. La informació un professor l'aplega en el dia a dia, observant, escoltant, suscitant. Cal això sí,  un esquema mental d'observació i disposar d'una estona diària per fer algunes anotacions d'alguns dels alumnes o de fets rellevants amb relació a alumnes (Un temps professional que no s'acostuma a preveure).

Cada professor ha de fer les seves observacions. Resistim la facilitat digital de compartir un document; no convé. Les observacions que fa cada professor d'un alumne tenen alguna relació amb la seva pròpia personalitat i aquesta falta d'objectivitat, objectivitat impossible d'altra banda, és necessària. Avui tractem l'orientació educativa, sigui d'aprenentatges o personal, en equip docent, en conjunt de professionals que coneixen directament els alumnes. Les observacions dels diversos professors es contrasten i s'afina el coneixement de l'alumne amb una visió polièdrica. D'altra banda, aquesta activitat d'equip docent és altament formadora i escoltant els altres, cadascú aprèn a observar més i a contextualitzar  (en l'espai, en el temps o en la successió) el tarannà i les realitzacions de cada alumne.

Agraeixo, encara que han passat tants d'anys, haver-me iniciat en aquesta pràctica a l'Escola Costa i Llobera amb Ramon Canals, Pere Darder, Joaquim Franch... Després vaig polir-la amb M. Teresa Codina que ens va fer veure que sols de plantejar-nos la situació d'un alumne en equip, ja havíem resolt el cinquanta per cent del problema. Finalment,  quan era director de l'escola amb molts alumnes amb problemes, ja vaig veure que havíem de començar a parlar dels qui tot anava bé per aplicar una observació sistèmica i interioritzar l'esquema d'observació. Començant pels qui tenien problemes, ens encallàvem i no sabíem veure la persona  amb les aptituds positives que havíem de començar per reforçar millorant la imatge de si mateix.

 

>>> Pausa. 

Primer cal entendre el valor de l'observació i coneixement de tots i cadascun des alumnes.  Ja ho aplicarem concretament a l'assetjament escolar proposant actuacions d'observació dels professors i de supervisió i mediació de la direcció i la inspecció.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada