dijous, 17 de juny de 2021

L'assetjament escolar 2. Observar i conèixer els alumnes

 

L'assetjament escolar s'ha de veure abans de l'assetjament escolar. S'ha de veure un canvi de comportament respecte al comportament habitual. Això es percep amb un sisè sentit quan el mestre o professor coneix els alumnes, tots els alumnes. No sols conèixer què fa a classe o en activitats exteriors més o menys conduïdes. Conèixer la persona de l'alumne, conèixer l'alumne en el temps informal, quan fa el que vol, quan actua amb certa espontaneïtat.

L'observació, mai prou valorada conscientment, és l'origen de la ciència, és l'activitat més extensa de l'artista, l'observació del pensament és la base de la filosofia. Sense observació no hi ha ciència, ni art, ni filosofia. Sense observació no hi ha pedagogia, acompanyar l'alumne en els aprenentatges i en la realització de les finalitats educatives.

Conèixer l'alumne, els alumnes en temps informal es pot fer.  Ser present al pati conversant amb col·legues i de reüll observant situacions. Observar les entrades i sortides des d'una posició discreta. Copsar els objectes, instruments i andròmines que acostumen a dur. A l'educació secundària va bé estar en un racó de bar concorregut fent un cafè o una cervesa. Quan s'observa, sols s'és observador, no es pot intervenir per iniciativa pròpia. (Llevat es clar d'una situació d eviolència greu).

Observant els alumnes, sabem si tenen amics o no, si van sols, si arriben abans d'hora, si fan temps en sortir. Coneixent els alumnes sabem com vesteixen, quan estrenen, quan s'han anat a tallar el cabell. Fora de l'aula coneixerem si els alumnes son xerraires o curts de paraules, si inicien conversa o si la segueixen, si són absorbents, responents, abstractius o aplicatius.

Sembla molt però és un hàbit professional que s'interioritza quan se n'ha vist la necessitat i es practica. Amb poc temps és un comportament habitual docent. Les sessions psicopedagògiques de l'equip docent promouen i consoliden aquest comportament. Encara millor si un docent més expert pot conduir la sessió amb visió àmplia.

 

Quan es coneixen els alumnes, la nostra ment detecta un canvi i ens en fem conscients. Està més esverat, està melancònic, ha reaccionat amb ràbia, se la veu brillant, està molt loquaç darrerament, va més sola que abans, s'ha integrat en una colla, disputa el lideratge, compra el favor dels companys, reacciona en defensa d'altres... És moment de veure si té relació amb algun fet, puc compartir-ho amb altres professores que la coneixen. En general, evitaré cap pregunta directa però me'l faré trobadís. Això funciona bé a primària: -Ei! Et pos quedar uns minuts a ajudar-me? -Ei! tu que estas al dia de música. Alguna novetat que vull fer un regal?


NOMS ROBATS

Josep Antoni Tàssies

Cruilla, 2010


Relat sobre la soledat del nen a qui els companys no criden pel nom, amaguen la roba al vestidor del gimnàs..., del nen que a l’hora de plegar no surt fins que no queda cap company a la vista. És un relat, doncs, sobre l’assetjament escolar, en què l’autor busca que el lector reaccioni i no s’amagui rere la cuirassa de la indiferència.

 

 

 

 

Veiem els alumnes dia a dia. Durant la meitat dels dies de l'any i a primària més hores. A secundària cal definitivament reduir el nombre de professors que tenen els alumnes o, el que és el mateix, un professor no hauria de tenir més de noranta alumnes diferents, trenta ben coneguts i trenta o seixanta mig coneguts. En una educació bàsica comú per a tots els ciutadans no podem donar tanta importància a l'especialitat docent, que sí que ha de ser especialitat en l'equip per a una garantia científica.

 

Podem conèixer més  bé infants, nois i noies amb una visió més integral que les seves famílies, no millor. La família de l'alumne sempre és la millor que pot tenir, el vincle afectiu és vincle de vida. Les entrevistes amb les famílies han de basar-se en coneixement confirmant aspectes favorables  i preguntant per algun assumpte que pensem que pot millorar. Si hi ha problemes, és problema de fill per als pares i problema d'alumne per a nosaltres i compartim responsabilitat.

 

El possible assetjament escolar s'ha de detectar abans no es produeixi, quan encara son actuacions escadusseres. Si ja arriba queixa de sofriment d'un alumne cal actuar indirectament. Els interrogatoris no serveixen  i ocasionen més malestar. Els sermons col·lectius queden en això, sermons. Cal distingir bé els qui actuen per indicació del qui dirigeix camuflat. Cal intensificar l'observació indirecta, múltiple de diversos professors. Més al pati i pistes esportives, més camí de l'institut.

 

Interrogatoris o entrevistes a infants i adolescents. Principi pedagògic: els infants, o els adolescents, individualment, estan en situació d'inferioritat respecte a l'adult i diran allò que pensen que l'adult vol sentir.  En adolescents allò que el pot exculpar. Està assentat en la nostra cultura judicial: l'inculpat no està obligat a dir al veritat.


Les famílies poden aportar observacions de canvi de comportament del fill i cal considerar-les i contrastar-les en temps i llocs. 

 


 el 2bullying"? 10 inicis per a les famílies

Betevé, dimarts 15 dejuny

Dóna una bona pauta d'observació familiar.




No s poden fer actuacions directes i caldrà actuar amb molta finura, la millor manera de protegir l'alumne afectat. Però... hi ha falsos assetjaments. Com que no hi ha un protocol d'actuació uniforme, es preferible partir de casos concrets. Els protocols poden assemblar-se massa a procediments disciplinaris. L'assetjament escolar ( no l'assetjament general) és un assumpte relacional, no és assumpte de culpables i víctimes. Convé ajudar a reconduir el comportament a víctima, a assetjador, a sicaris i a neutrals que ho fan possible.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada