Martí Teixidó, pedagog dr. ha dit:La condició de degà d’educació no acredita coneixement i visió de conjunt; és un grau d’escalafó molt circumstancial. Ho han destudiar professioanls experts sense interessos particulars o compromisos amb col·legues. Des 1984 s’han fet moltes reformes i canvis en els plans de formació de mestres cada vegada més apartats de l’exercici professional. Jo n’he seguit uns quants de 1992 a 2012. Com a professor associat no m’han donat veu però he escrit propostes. Tot s’ha reduït a negociació d’hores entre departaments. Es pot posar la Sociologia de l’educació a 1r i en canvi la Història de l’educació a 3r. Si un fa supervisió de l’educació (120-60h, l’altre ha de fer supervisió de centres i serveis? (60h); es divideix la primera pedagogia en: Teoria i institucions contemporànies d’educació (40h) i Contextos educatius? (80h). No s’incorpora Pedagogia de la comunicació de massa i es concedeix a doctorat perquè queden hores? La neurociència i llenguatge no va entar-hi quan ja es va proposar però ara toca?. No s’incorpora Pedagogia familiar perquè ningú hi té interès però entra a debats de tv i ràdio? De set grups de Teoria i institucions solament un és impartit per qui ha estat mestre (altres: biòleg, infermera, filòsof, historiador). Error de base: la universitat vol formar professionals però sols té acadèmics especialitzats acreditats per publicacions. Ha convertit els professionals asociats en interins camuflats a baix cost. No té més iniciativa que demanar més hores, més cursos i més postgraus… per allargar la mateixa desorientació? Realment, els mestres surten molt mal formats, fins ara, cada any més. Falten formadors universitaris que siguin mestres científics pedagogs i entusiastes educadors.