La pedagogia és la ciència nuclear de l'educació des Comenius amb la Didàctica, l'Escola Activa amb l'educació funcional de Claparède que es completa amb la filosofia de l'educació, avui la filosofia personalista, per decidir les finalitats personals i socials. Per no haver fet una codificació terminològica dura (amb grec o llatí com d'altres ciències) tothom s'hi afegeix amb el 'sentit comú' o amb esnobisme i avui anem incorporant paraules, sovint sense revisar la pedagogia construïda pels renovadors pràctics i teòrics.
El referent més complet és encara el de l'Escola Nova o Escola Activa de 1912 (fa cent-deu anys) que va redactar Adolphe Ferrière, biòleg amb tesi doctoral de sociòleg que va practicar com a mestre-pedagog (pocs anys a causa de la sordesa). Va descriure l'Escola Nova amb 30 punts o indicadors observables que permeten la revisió de la pràctica escolar i l'autoformació dels mestres. Vaig pensar que eren totalment vigents el 1992 si es sabien llegir amb comprensió de la societat actual i per això en vaig fer una redacció corresponent actualitzada dins la tesi doctoral:
Escola ComunicActiva, l'escola de la societat de masses telecomunicada
Encara no hem aprofitat el gran patrimoni de renovació pedagògica de l'Escola Activa. Tenim molt per aprendre i reflexionar-ho en equip docent. No progressarem tant si anem introduint noves paraules, no ben defnides, que venen a cercar significats que ja estaven acotats. Això va començar aquí als inicis de 2002 amb: qualitat, innovació, fracàs escolar que mai ban quedar ben definits i així ens hem mogut en abstraccions i generalitzacions que cadascú interpreta com bonament pot. Ho vaig tractar a la Revista Catalana de Pedagogia, vol 1 (2002) La Qualitat de l'educació : preocupació i retòrica (Disponible a publicacions de l'IEC).
http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/3787/3786
Sols vull fer notar la impossibilitat de posar-nos d'acord amb 'qualitat educativa'. Qualitat és un terme de la màxima abstracció ja en Aristòtil. Educació és un terme de la màxima amplitud que penetra en tots els assumptes de la vida humana. Els temes d'educació no els podem definir amb precisió amb paraules del llenguatge comú. I si ho fem, ho hem de fer amb una descripció clara com fan els 30 punts de Ferrière, el QUAFE 80 de Pere Darder i José-Antonio López o Els Descriptors de l'Escola Plurilingüe de la Societat Catalana de Pedagogia. Són documents que permeten a l'equip docent tenir una significació comú, reflexionar sobre les pràctiques amb fonament científic i projectar objectius de renovació pedagògica curs a curs. L'educació, ni es perd en un dia, ni es canvia en un dia; és una activitat pacient, del dia a dia i, per això, l'expressió renovació pedagògica, tan nostrada, és la que millor integra les altres.
La pedagogia ciència no es pot quedar com a teoria a la Universitat i ni com a pràctica a l'Escola/Col·legi/Institut. Justament perquè és pràctica teòrica ha d'estar atenta a la realitat social i cultural i ha d'atendre totes les dimensions humanes: bios, psiqué, pneuma. Avui assistiré al seminari de la Càtedra Ferrater Mora de la UdG sobre Roura-Parella, un pedagog català col·lega de Joaquim Xirau, oblidat, que el pedagog Conrad Vilanou ens va recuperar. Amb una ullada al programa de dotze hores de sessions ja es pot veure com la pedagogia de Roura-Parella abasta totes les dimensions humanes i aspiracions humanes: filosofia, estètica, vida autèntica, formació universitària, renovació pedagògica, narrativa literària, qüestió d'esperit, camí vers la pau... Una vida a la recerca de l'eternitat -com presenta Conrad Vilanou. I amb l'aspiració de millorar la vida humana cal projectar i cooperar amb els organismes internacionals a partir de les realitzacions locals. Martí Teixidó
POSTDATA 04.12.2022
ROURA-PARELLA ESMENTA ELS SEUS MESTRES: Joaquim Xirau, fenomenològic, Bartolomé Cossío krausista, Juan Zaragüeta, teòleg format a Lovaina. Tots vincuats a la Institución Libre de Enseñanza compartint l'orientació espiritualista de l'educació de l'humà. Visió de la pedagogia de la cultura integral: Gœthe, Hölderlin. Molt viatjador. Focalitzat en la psicotècnia en la Formació Vocacional (avui, aquí diem Professional). Una pedagogia que integra ciències de la natura, ciències de l'esperit i l'estètica, art i bellesa. De fons una concepció deïsta o panteïsta, no doctrinal. De formació cristiana catòlica, obert a la fe cristiana protestant i col·laborador amb els quàquers, Societat Religiosa d'Amics, per la seva acció pacífica i fraternal, seguidors de la Paraula de Crist sense doctrina, ni jerarquies. La pedagogia de la cultura inclou la biologia, la psicologia, la tècnica però queda oberta a l'esperit. El desenvolupament de la personalitat com la música té un passat que no s'ha d'eludir, viu les variacions del present amb llibertat i opta per una cosmovisió amb la que projecta futur. [Conrad Vilanou, dr.] Tot això pogué presentar-ho als estudiants de la Universitat de Barcelona de 1933 a 1938. ¿Com es possible que avui vulguem inventar-ho tot i ignorem un pensament-acció pedagògica, ciència-filosofia, tan complet i integrat?
L'ESTÈTICA DE ROURA-PARELLA. Objectiva (denotativa). Subjectiva (connotativa). Històrica (evolutiva). Art, Ciència i Religió tenen una composició circular ila vida crea sempre noves formes. La vivència aporta significació i l'expressió aporta comprensió. La caracterització de l'art és la forma, una elaboració conscient de l'obra.Sensibilitat de l'esperit i estètica de l'espiritualitat. [Ignasi Roviró, dr.].
ROURA-PARELLA HO INTEGRA TOT AMB L'AMOR I LA VIDA AUTÈNTICA. Forma part de la pedagogia, es presneta amb estètica i és amor personal projectat a la humanitat. (No és una teoria platònica i ho va practicar com els quàquers ajudant als exiliats de la guerra incivil i també als que van quedar sota la dictadura). [Alberto Oya, dr.]
EDUCACIÓ PER A LA PAU IMPULSADA PER ROURA PARELLA. Avui es parla d'educació per a la pau. Roura-Parella ja en va parlar fa vuitanta anys, va impulsar accions de fraternitat i pau vinculat a l'organització dels quàquers i amb la creació de la UNESCO creada el 1946, just acabada la II Guerra Mundial, per a la construcció d ela pau a traves de l'educació, la ciència i al cultura. Roura-Parella va ser un dels assessors fent conferències arreu. Aquestes són finalitats de l'educació que avui queden ocultades amb els informes i proves Pisa que promou la OCDE, organització econòmica empresarial que té per finalitat que l'educació faci ciutadans competents per a fer economies competitives.
L'HOME I EL SEU MON (no l'home i el món), VEU ROURA-PARELLA. El mestre, el professor, és un referent d'amor i fraternitat. La tria de mètode o de tècniques depèn de l'ideal de persona (concepció antropològica). Com a professor del Seminari de pedagogia (1930) i de la Secció de pedagogia (1933) en cursos, converses o seminaris va desenvolupar les tres orientacions de la pedagogia ciència: normativa, experimental/positiva i descriptiva. Una visió històrica evolutiva de Roura-Parella (1940): el s. XVIII amb la raó, el s. XIX amb el progrés, el s. XX amb la vida. [Jordi G. Farrero, dr.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada