dimarts, 13 de desembre del 2022

Avaluar en funció de l'alumne, no del nivell com en un examen. 1945

Han projectat el film The bells of St Mari's/Las campanas de Santa Maria, dir. Leo McCarey  amb Bing Crosby i Ingrid Bergman (poca broma). [TVE2, 12.11.2022]

https://youtu.be/lJipSVPZsTc

Jo, mestre d'escola, i pedagog estudiós, actiu de 1968 a 2016, quedo astorat. Encara no hem entès que l'avaluació contínua centrada en l'alumne, introduïda per la Ley General de Educación de 1970 era altra cosa que l'examen que 'examina' segons el criteri o nivell establert.

Veig que en aquest film de 1945 queda molt ben reflectit, expressat en el diàleg entre la religiosa i el capellà [directe al minut 1:15:50] i desenvolupat en el conjunt de la narració verboicònica.  

 

En l'educació actual, els docents, amb criteri pedagògic,  hem d'avaluar segons el que convé a l'alumne, el que el pot fer progressar millor. Altra cosa és que la societat demana una acreditació de coneixements i competències amb certificats i títols acadèmics. Això és necessari si efectivament les persones han d'accedir als estudis, professions i llocs de treball segons capacitat. De fet, sabem que no és així i ens costa defensar-ho davant dels alumnes doncs sabem que són més segurs els bons contactes que la competència personal, i ja més greu, encara hi ha casos de qualificacions adulterades.

Tampoc però defensaré tornar enrere, als exàmens i revàlides externs on, malgrat l'estudi i treball continuat, alguns alumnes tenien un mal dia de nervis o unes preguntes impensades que els podien desestabilitzar del seu esforç. Com en la LGE de 1970, defensaré l'avaluació contínua en funció de l'alumne i, arribats al terme de l'etapa, els mateixos docents hem de ser els examinadors, aplicant criteris de nivell socialment acordats i coneixent els alumnes i actuant en equip docent podem fer ajustaments acceptables amb criteri pedagògic. La pedagogia no es limita al diagnòstic sinó que valora amb pronòstic de futur, arriscat, però necessari i orientador, sempre en funció de l'alumne. La decisió final doncs, és pedagògica, a partir dels criteris d'acreditació social però mirant el millor futur possible per a l'alumne. No es fàcil si ho ha de decidir un sol, però l'equip de docents que coneixen l'alumne ho poden fer millor que ningú. Així ho vaig aprendre a l'Escola Costa i LLobera. Martí Teixidó

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada