La immersió lingüística a l'escola no es toca. Ens estem fent trampa?
Arreu oïm: La immersió no es toca, ha estat un model d'èxit... Quin èxit?
L'èxit de superar les proves de nivell, sí. A vegades, els alumnes de parla castellana assoleixen major puntuació que els de parla catalana. És un èxit indubtable que mai s'havia conegut tant el català com actualment. I així hi ha una excel·lent producció editorial de llibres en català com podem admirar cada any a la Setmana. També hi ha moltes emissores de ràdio en català i això vol dir que hi ha audiència per al català. Quan mirem la comunicació audiovisual (millor dir verboicònica) cau el català, hi ha molt castellà i també hi ha molta penetració d'anglès. Cada vespre moltes famílies vingudes d'altres països i cultures connecten amb la seva llengua (més de dues-centes a Barcelona) a través de l'antena parabòlica.
Tot això, queda en molt poc èxit quan veiem que tants infants i joves que han seguit la immersió lingüística a l'escola no parlen el català malgrat ser-ne competents. I darrerament hem descobert més el problema: mestres i professors que no usen el català a l'ensenyament malgrat estigui establert al Projecte Educatiu. Amb la immersió de quaranta anys, havent fet molt, no hem convençut suficientment, ni a alumnes ni a professors.
Si no toquem la immersió lingüística que vam estendre a partir de 1984, no ens estem fent trampa? No veiem com ha canviat la composició sociolingüística de la societat catalana? No veiem com ha canviat la comunicació de masses i com les plataformes digitals han posat a l'abast dels ciutadans i dels joves accés lliure a la comunicació verboicònica? (Verboicònica: llengua i imatge).
Tesis
- La confrontació per nombre d'hores entre català i castellà i voler regular-ho per llei és perdre el temps.
- Fer valdre la llei en defensa del català és seguir la mateixa lògica que segueix la imposició del castellà.
- Tractar el conflicte entre català i castellà és ignorar la realitat de l'anglès que també vol estendre's com a llengua internacional, com nou monolingüisme. (Evidentment per raons comercials i polítiques). I de fet, hem reduït el català fent hores d'anglès (com a llengua estrangera) ja amb infants de quatre anys.
- L'ensenyament de la llengua ha de ser cognitiu i també emotiu, aspecte aquest darrer que en general no s'ha atès. La voluntat de parlar una llengua és emocional.
- En un món on s'oeixen tantes llengües ja no es pot parlar de llengües oficials ni de llengües estrangeres. La societat és multilingüe i els ciutadans han de ser plurilingües. [Conceptualització acordada pel Consell d'Europa el 2001].
- La pedagogia ha d'incorporar la intercomprensió lingüística com a mètode didàctic i el professorat ha de ser plurilingüe. Tot docent competent en català, en castellà i en una llengua transnacional com l'anglès.
- Amb el català com a llengua comuna, el plurilingüisme activa la competència personal d'intercomprensió, amb el castellà llengua present i també amb tastets d'acollida de les llengües vives diferents dels alumnes nouvinguts.
- El consum de productes verboicònics no es pot imposar per llei. Les produccions en català han de ser prou atractives per als joves i l'escola ha de fer 'mediació educadora' emocional i cognitiva [Escola ComunicActiva].
La immersió lingüística s'ha de mantenir perquè tots els petits ciutadans tinguin accés a la llengua catalana comuna. Cada alumne parlarà a casa la seva llengua familiar però hem de suscitar el gust per entendre o llegir llengües entre les llengües vives, i aprendre bé alguna llengua transnacional (avui l'anglès la més generalitzada). És assumpte de pedagogia i hem de canviar la manera d'ensenyar les llengües. La immersió lingüística amb intercomprensió plurilingüe.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans ha impulsat des 2014 la recerca-innovació Fem l'Escola Plurilingüe amb un centenar d'ecoles, elaborant instruments pedagògics, per promoure l'evolució de la immersió amb la intercomprensió lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada