La llengua dels percentatges i les quotes. No té futur.

L'estratègia de percentatge d'hores a l'ensenyament escolar o de quotes de productes verboicònics als mitjans de comunicació no ens duu enlloc. Quina retòrica!, tots parlant del mateix. El centralisme econòmic, polític i lingüístic ens ha fet entrar al seu joc de 'números'. I darrera els 'números' l'adjectiu que ho concreta és 'd'euros. D'altra banda, l'assumpte del català no és assumpte de Catalunya, és assumpte de la nació catalana, tota. La Catalònia.

 

 

 

Ensenyament. El 25% en castellà, és inacceptable, però... Si el 75% fos en català, hi hauria problema?... I ¿perquè no diem res de les hores d'anglès, mal ensenyat, ja amb infants de quatre anys? A les escoles i instituts on hi ha un projecte educatiu i lingüístic clar no hi ha problema. No hi ha problema si els mestres o professors actuen amb criteri professional, en favor dels alumnes, perquè siguin ciutadans de cultura i identificats amb el país on viuen. Els mestres com a professionals no defensem la llengua (que defensem personalment), defensem l'educació dels infants i joves en la llengua comuna per major igualtat social i obertura cultural. ¿Com ho vam fer sinó abans de 1976, amb cap regulació legal favorable al català? Amb alumnes d'una nova escola estatal oberta a El Carmel cantàvem en català, teníem Cavall-Fort, llegíem contes de l'Albert Jané, introduíem articles de l'Avui a classe de Ciències Socials. El català progressava en ús, poc a poc,però amb convenciment.

Comunicació. Des 1983 tenim televisió pública en català. Era una televisió de prestigi i cada vegada s'hi atansava més gent, més famílies. S'hi atansaven pel seu contingut. A partir de 1990 va començar la febre d'incrementar l'audiència i per incrementar els ingressos i l'audiència, es va acceptar la publicitat en castellà i darrerament es fa un popurri de llengües. Tot per l'audiència. És d'escàndol la sèrie pròpia Merlí; cap recança: la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona parlant en castellà (Quin disgust Serra-Húnter!). I així mostrant l'obertura dels catalans: A Catalunya cadascú parla la llengua que vol.

Educació. Per comptes de fer la llengua atractiva, per comptes de motivar el gust per parlar bé diverses llengües... català, català, anglès, s'ha enverinat tot. I ens hem replegat. "La immersió no es toca". La immersió de 1984 no es toca?... Es va pensar segons una realitat sociolingüística consecutiva a quaranta anys d'escola oficial en llengua castellana. Una selecta d'escoles ho feien en català, mestre i professors volíem que arribés a tots els infants i moltes famílies van veure que els seus fills havien de parlar en català, també. S'havia de fer i es va fer. Però alguna cosa ens ha fallat després de quaranta anys més. Mai s'havia conegut tant el català però tants que han tingut l'escola de la immersió no fan ús del català, no tenen voluntat per parlar el català. Afegim-hi, la febre d'aprendre l'anglès, necessari, però seguint la metodologia de llengua vehicular i llengua estrangera, una segona immersió a l'educació infantil en llengua anglesa. Hores ben repartides amb metodologies que no es toquen. No hi ha pedagogia.

Comunicació i societat. Per no tenir conflicte amb l'Estat; no, per tenir més audiència  deixem que en mitjans de comunicació presentats com a catalans, es parli en castellà. Per què acceptem que professors universitaris de Catalunya parlin en castellà a la televisió?... Per llibertat? Hem aconseguit que totes les botigues estiguin retolades en català (pakis inclosos). De què ens serveix si ningú ens atén en català, ni quan nosaltres parlem en català. Molts actes culturals, especialment d'Ajuntament i Diputació de Barcelona amb entitats subsidiàries s'anuncien en català però efectivament es fan en castellà 'per a una millor comunicació'. I ara sortim amb la defensa de quotes? Ens estem fent trampa. O actuem per intencions inconfessables.  El polític Santi Vila ho ha dit ben clar: hi ha un interès industrial per la llengua i la cultura catalana. És evident quan parlem de cinema català o de música catalana: és una denominació de producció d'origen, Catalunya, no que sigui en llengua catalana. I en literatura catalana, en català, el que pretenem és que es tradueixi a moltes altres llengües. És la indústria cultural catalana. La mateixa lògica que la indústria cultural en llengua espanyola o l'extensió del monolingüisme anglès. És economia i política amb cultura hipotecada.

Voluntat de parlar la llengua catalana. Les quotes no serveixen, les imposicions d'hores no convencen. No ens enganyem amb hores escolars, amb audiències creixents, amb subvencions hipotecants. Les llengües dominants poden mantenir l'hegemonia per llei durant un temps històric (llatí, espanyol, francès, anglès) però la història segueix amb llengües que volen dominar (rus, àrab, xinès). És la pretensió d'esdevenir llengua universal amb política però per raons econòmiques. Es va maldar per una llengua universal amb sindicalisme i fraternitat, l'esperanto; però no ha estat possible.

La societat globalitzada (economia,comerç i comunicacions) i les migracions de col·lectius culturals deixen enrera parlar de llengua oficial, la pretensió del monolingüisme (associat al monoteïsme, a l'imperi o a la monarquia). La democràcia és plural, plural també en llengües. Tots els ciutadans han de ser plurilingües, oberts a diferents representacions, concepcions, expressió. I entre les diverses llengües, tots han de poder aprendre, entendre i parlar la llengua local de la terra, llengua comuna de tothom. La fraternitat dels anarquistes, la fraternitat  de la democràcia proclamada per la revolució francesa passa avui pel plurilingüisme amb la llengua local comuna.

 

Producció molt seductora per a parlants catalans.

Fem-la també amb intercomprensió per a parlants nouvinguts

L'escola plurilingüe (educació, comunicació, cultura) es fa amb mestres i professors plurilingües. A Catalunya tots competents en català, en castellà, en anglès i més: occità, gallec, francès, italià, portuguès, alemany, àrab, xinès... A tots els centres hi ha professors especialitzats que contribuiran a millorar la competència plurilingüe dels docents i la competència plurilingüe dels alumnes està assegurada, sense imposicions. Alternativa pedagògica inexcusable: la intercomprensió lingüística com a mètode.

 

Institut La Sínia de Parets del Vallès.

Defensant la pròpia llengua no anem en lloc. Correspon a l'època de les llengües oficials. Defensem la cultura de les llengües, la diversitat de llengües pel gust per les llengües. Avui, totes oïbles,  llegibles a Internet i vives amb ciutadans catalans d'origen i els altres, vinguts d'arreu, els altres catalans d'avui.