Membres de la Societat Catalana de Pedagogia hem participat en la XIV Jornada Marta Mata dedicada a Joaquim Franch, pedagog del dir, escriure i fer del nostre país amb valor universal.
A partir de l'Escoltisme introdueix a l'escola el valor del grup-classe i dels projectes d'activitat en equip. Ho enriqueix amb les aportacions de l'assemblea de classe de la Pedagogia Freinet i de la Pedagogia Intitucional (Michel Lobrot). A la visió pedagògica afegia la formació en organització d'empreses més avançada dels anys 1970.
Reanima l'activitat escolar amb les activitats de lleure obertes al coneixement de la Natura. Una orientació clarament científica: observar, anotar (escrit i dibuixat), analitzar en equip, exposar i debatre amb el grup-classe. A l'abast dels infants però clarament orientada pel mestre amb procediments i instruments pedagògics i una amabilitat exigent.
Entusiasma per la Natura, amb una contemplació i admiració directa i calma que fa veure allò que no s'acostuma a veure. Un paratge adequat va ser, i és, els Aiguamolls de l'Empordà. El passatge estacional de les aus migratòries i l'acumulació estacional, impressionen els infants i adolescents. Un record viscut. Però també encomanava l'admiració pels animals de les sabanes africanes com el Serengueti o el país dels Massai Mara duent aquells llibres amb grans fotografies (abans del video) i que sempre tenia a classe.
Impulsa la dinàmica de grup autogestionari que projecta, realitza i es responsabilitza. Com més s'hi confia més participatius són, més responsables i més autocrítics davant del professor i davant dels grup-classe.
La deixa Franch. Tota d'actualitat i necessitat d'incorporar-la a l'educació
Tenim l'educació escolar secundària poc animada, feixuga, amb resultats acceptables ateses les condicions organitzatives i de finançament. Però hi ha un clam raonable d'insatisfacció de les famílies i dels ciutadans. I si mirem a les portes dels centres d'educació secundària... falta alegria, falta color. Una pedagogia que incorpori l'animació al col·legi o institut.
L'animació pot definir-se com la intervenció d'aquest agent o persona que no pretén transmetre res a un grup o a una col·lectivitat donada, sinó que s'esforça primordialment a aconseguir que el grup faci ús dels seus recursos individuals i col·lectius, els posi en comú en una xarxa d'intercanvi que l'animador tendeix a consolidar, i els faci efectius en la seva actuació sobre el medi material o social en què es troba inserit. (Joaquin Franch, 1979)
Aquesta animació pensada per a les activitats de lleure el 1979 (escoltisme, clubs d'esplai) s'ha d'incorporar avui també a l'activitat escolar. Vivim en una societat de massa i consum carregada d'estímuls, més emocionals que racionals. D'altra banda disposem d'aquests instruments i recursos per incorporar-los a l'activitat escolar. Pensem: mòbil diccionari, fonètic-oral, enciclopèdia o atles; documentals de natura en primer pla, càmera subterrània o nocturna; documentals de cultura mostrant imatges i infogrames; reconstruccions històriques amb dades i fets ambientats; observacions microscòpiques i projeccions hologràfiques. S'ha de fer pas a pas, amb decisions d'equip de mestres i el més fàcil i productiu: la participació dels alumnes. A Catalunya vàrem explicitar la competència lingüística i audiovisual de forma indissociable. Tot mestre o professor té la funció de suscitar el desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual en tots els alumnes.
La pedagogia de Franch aproxima l'activitat de lleure a l'activitat escolar, amb conplementarietat. De fet, transforma l'acció docent en línia amb la pedagogia del treball cooperatiu de Freinet. Alhora cal veure que l'activitat de lleure no és solament divertiment, té contingut de cultura. Escola i lleure comparteixen la cultura, el referent de tota relació educativa. Cal pensar bé com articulem l'aprenentatge escolar i la crida d'Educació 360 perquè cada àmbit tingui la seva funció clara amb continuïtat i complementarietat. En assajos inicials, llevat d'escoles de música, hi ha solapaments en les activitats i en canvi discoincidència de mètodes. Massa sovint són activitat de reforç escolar amb iniciativa independent. No s'exploren prou les possibilitats de projectes autogestionats pels infants i adolescents. Tallers de ciència, elencs de teatre i tècnics d'escenografia, màgia i circ, jocs de rol i creació... autogestionats amb ajuda dels qui en saben,
El medi ambient i l'emergència climàtica han passat a ser la primera preocupació social i ha de formar part rellevant de l'aprenentatge escolar. Comporta coneixement científic; reflexió i consciència social; modificació dels hàbits i comportaments; i compromís per actuar en el propi medi. L'educació de noves generacions ha de fer que s'incorporin amb nous hàbits d'actuació i de consum, diferents dels nostres. Si se'n convencen, criticaran les nostres pràctiques. Gens fàcil si no es fa amb unitat i continuïtat. És l'alternativa a més llarg termini però la més segura.
Alguns mestres que ens vàrem incorporar a l'escola rutinària de la dictadura teníem recursos procedimentals que no ens havien donat en la formació de magisteri però que havíem après a l'Escoltisme que aportava una educació integral. Joaquim Franch ho va formalitzar i desenvolupar amb acció, formació i escriptura amb sistema pedagògic. Ens pot estalviar moltes provatures d'innovació per aquesta transformació necessària que promou el Departament d'Educació de Catalunya.
Tots els infants han de poder accedir a activitats d'animació o de lleure però en cap cas han de ser uniformes i prolongació de l'activitat escolar. És millor que es puguin fer en ambients diferents amb institucions específiques amb oportunitat de noves relacions. Les famílies han de poder escollir i decidir coneixent els seus fills. Cal estar atents a infants que no poden anar a activitats que els caldria i també estar atents a infants que tenen un excés d'activitats de lleure que son de fet activitats de deure per ocupar-los totes les hores. Els professors de l'escola, col·legi o institut son qui millor poden fer l'orientació amb les famílies. En alguns casos caldrà encaminar a activitats que puguin compensar mancances socioeconòmiques, afavorir la integració de migrants o sortir d'un entorn d'aïllament. (Exemples: infants de famílies desfavorides a l'Escoltisme o esplai setmanal, Infants nou vinguts del Magrib a un equip de futbol, noies nouvingudes de països de l'Est i els pares a un esbart dansaire, joves de països d'Orient a la colla de diables del foc, famílies completes a la colla de castellers, noies i nois de Amèrica Llatina al grup de teatre local.) Amb activitats de lleure hi ha noves oportunitats, tenen un cost econòmic moderat i si les famílies no hi poden fer front, la direcció del centre ha de poder repercutir les quotes amb càrrec a un fons de beques previst per l'Administració pública.
MANIFEST EN DEFENSA DEL LLEURE I L’ASSOCIACIONISME EDUCATIU ACATALUNYA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada