Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal. Salvador Espriu (frase del 23 de desembre)
Família i casa van juntes -ha dit Francesc, bisbe de Roma
parlant dels qui s'han quedat sense casa
Quanta paraula malmesa, quant compromís empaquetat, quant amor evaporat.
NADAL festa de la Humanitat
Nadal... per a quins ciutadans? Ciutadans consumidors per salvar el petit comerç d'una economia que han enfonsat els lladres especuladors. Polítics gestors que subvencionen els massa grans perquè no caiguin. Als més desastrats quan el clam és públic, els n'han de prometre deu, en preveuen cinc i els en donen dos fents molts tràmits i papers. Martí Teixidó
Què és el Nadal? D'on ve aquesta creença, aquest mite, aquesta festa, aquesta comèdia?
El poble hebreu esperava el Messies anunciat pels profetes, l'alliberador d'Israel. Cadascú esperava el messies segons el seu imaginari: cabdill, rei, guerrer, profeta...
Els pobles grecs creien que els déus de l'Olimp s'encarnaven en mortals de tant en tant. L'encarnació, és clarament grega, és manifestació de déu en un infant que neix en condicions de desprotecció malgrat l'atenció atenta de mare i pare i la disponibilitat de pastors i gent corrent.
A lImperi romà es celebrava amb una setmana de festa el solstici d'hivern, el Natalis Solis Invicti identificat amb el déu Apolo, el de la bellesa, el de la música.
L'Església Cristiana va completar el relat històric de de Jesús, el jueu de Natzareth home just que va ser crucificat per judici religiós polític i econòmic amb un relat mític del seu naixement com un cant a la vida de tot infant que neix. (Joseph Campbell ha dit que era el mite més gran i més complet que explica l'experiència humana de naixement i mort donant transcendència i sentit a la vida).
La tradició cristiana ha promogut que el Nadal fos la festa més gran amb la festa de Pasqua. El Nadal canalitza el sentiment i l'esperança que posem en tot infant i la Pasqua expressa la tragèdia humana i la glòria final de l'humà.
Així per Nadal desvetlla el sentiment i la joia familar promovent la caritat amb acció d'ajuda als més desfavorits. Aquest sentiment de bona voluntat avui és explotat abusivament per qualsevol institució. Així, estratègicament, deu dies abans de Nadal, duns anys ençà, es ve fent la Marató de TV3, molt lloable però que absorbeix la generositat que per Nadal es donava als més desfavorits. I encara s'afegeix el Tió Solidari de CatRàdio. Més aviat es resta ajuda. Si Càritas té crèdit no s'havia d'interferir la seva acció. Si Creu Roja canalitza la recollida de joguines per fer arribar als infants de famílies a qui ja està fent arribar aliment i roba, no cal competir. La Marató s'ha de passar al més de febrer. No és just que es demani el donatiu per investigar malalties que afecten tots, rics i pobres, en dies que cal que els qui tenen més retornin una part als qui no tenen tant o no tenen res.
NADAL festa dels infants
I
els infants són els qui han estat més estafats. Per comptes de presentar-los
unes festes de proximitat i de construcció de sentiments se'ls hiperactiva amb
excés de simbolismes i excés de regals... que perden valor i s'està més pendent
d'obrir i comptabilitzar quants. És
realment un maltractament a la infància.
La
festa del CagaTió, de caire rural,
s'hauria de renovar però mantenir-la per a infants fins a cinc anys i solament
dins l'ambient familiar. Ni a l'escola, ni al carrer, ni als comerços, ni a la
ràdio. Cada nen, un sol CagaTió i no els provoquem que vulguin més i més i més.
L'arbre de Nadal-Hivern
es pot incorporar, però els arbres no han d'estar dins de casa, no en pot posar
un cada família i a veure qui el té més gran. Atès que vivim en entorns urbans
caldrà fer un arbre comú, entre deu i cinquanta famílies. Plantar un arbre nou,
o bé guarnir-ne un del carrer que potser es va plantar anys abans. Guarnit, res
de regals que ja arriben per altra banda. Arbre enllumenat sí. A casa alguna
llum però sense competir a veure qui ho fa més hiperactiu i més sonoritzat.
El pessebre, tradició
cristiana o de poble de pastors de la Mediterrània fscina els infants de sis a
onze anys. És la cosntrucció d'una maqueta, una organització espaial, amb
figuretes tradicionals de fang, amb figuretes renovades de plàstic o amb cliks
de playmòlil, per què no?. Es podria fer també en entorn urbà, per què no?
Ajudarem els infants a fer el pessebre, però el pessebre és seu. Si les
figuretes són fràgils, és un valor addicional tenir-ne cura.
I
ja no parlem del Pare Noël o Santa Claus,
que ja no vesteix verd sinó vermell i beu coca-cola. El reclam de tants
comerços, cada dia més mal girbats, pobres mercenaris ben pocs amb simpatia. I
els mini pares noël tots penjats per les balconades, ridícul, abusiu,
lladregots i mal model.
El Cap d'Any queda més per a
festa dels adults sense que els infants hi hagin de ser sobrers. Caldria ser
més creatius i es poden fer altres coses que menjar raïms a destemps i posar barretets
i espanta-sogres ridículs si no s'han fet d'autocreació. Es podrien activar les
activitats de teatre i els contes escenificats.
La
mal dita festa dels Reis (enaltint la monarquia), la festa dels Savis Mags (imatge dels estudiosos amants del coneixement).
Un test popular d'intel·ligència per a infants. Són ells que observant i processant
dades han d'arribar a descobrir qui és l'agent dels regals, a l'edat
que correspongui i no abans. Els excessos comercials, els patges, ambaixadors i reis per tot arreu,
les ostentoses carrosses i cavalcades multiplicades i televisades... i els
pares immadurs desitjosos de dir al fill: -Mira, t’ho he comprat jo!... són un
autèntic maltractament a la infància.
Deixem-los en l'encanteri màgic fins els vuit, nou o deu anys. Posem-los difícil
que ho descobreixin perquè aguditzin la seva intel·ligència i premiem els qui
ja ho descobreixen fent-los col·laboradors en mantenir l'encanteri dels més
petits. L'infant que va a dir-ho als més petits és un infant desenganyat, poc
feliç i hem d'evitar-ho. Els qui saben compartir el secret, fan un primer pas
cap a l’adult assenyat i madur que tracta bé els més petits. Ajudem els infants
a créixer amb el cap clar i el cor net: bons sentiments sens perjudici del
raonament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada