Aquest episodi de la propina de Cap d'Any ho concentra tot: pare i mare borratxos de sake, nen egocèntric i interessat, interessat pel diner abans d'hora, dèspota malcriat, burleta del cul gros de la mare, provocador guardant la moneda a la tita o al cul, van a comprar sols, mira els llibres porno per als grans, afectes hipòcrites amb els avis, referèncien contínues al cul i a les tetes de la mare, la mare amb comportaments histèrics i el ball de la trompa amb l'àvi o de les tetes amb l'àvia. !!!!!
>>>>>>> Segur que pocs pares i mares s'han assegut a veure-ho. I els programadors de TV ho troben adequat?
Ens estem enganyant a nosaltres mateixos. Dr. Slump. Shin Chan, Doraemon... quina pena de televisió infantil que tant enganxa els infants! És una gran incosciència donar valor als programes pel sol fet que enganxen els infants. Efectivament, davant de dibuixos plans estereotipats, de ritme d'imatges ràpid i de parlars emfàtics, els infants queden abduïts encara que no entenguin però sí que interioritzen patrons de conducta llevat que els apres facin la mediació educadora. (Comproveu com infants de cinc anys queden abduïts pels Simpson encara que no poden entendre el significat d'una crítica social àcida) Estem fent adolescents disruptors des dels quatre anys fins als... sembla ja que passats els trenta.
Ah! I que no ens enganyin! Això no ha fet què es parlés més català, català a crits de nen malcriat. Si fós aixi, des l'emissió de de Bola de Drac, tots els joves de Catalunya parlarien en català.
Manga, pensat per a adolescents de disset anys al Japó que TV Catalunya amb l'autosificient Oleguer Sarsanedes va comprar en lot a bon preu, es va traduir al català i s'han venut els drets a d'altres televisions autònomiques fent calaix.
La importació de manga japonès és un errot total per a infants menors de catorze anys. Els temes no són propìs d'infants sinó d'adolescents, reflecteixen unes relacions familiars que no són les nostres i tenen un transfons cultural sintoïsta diferent del nostre.
Farem alguna cosa millor amb la Catalunya Estat?
Ja cal que ens hi posem tots per desmuntar l'engany de la programació infantil dominant de TV3/C33/Canal Supers i la Festa dels Súpers pels seus excessos d'hipercativació.
Justament és a Catalunya on s'han produïtels millors programes infantils: a la ràdio "Mainada", a la televisió "Terra d'escudella", Barri Sèsam, "Les tres bessones" i TVE ha encarregat la producció infantil al centre de Sant Cugat.
Quan teníem menys mitjans vàrem ser altament creatius. Actualment ho som en totes les performances/realitzacions de celebració pública. Per què no ho hem de ser amb les realitzacions per a infants quan a Catalunya tenim tants grups d'animació infantil.
Martí Teixidó
Efectivament,
ResponEliminaEn una Catalunya Estat hauríem de donar, d´una vegada per totes, una atenció preferent a la infància i fer alguna cosa millor que comprar continguts audiovisuals, posar-los en horari infantil i desplegar el merchandising ( màquina de fer calers gràcies als infants indefensos i als pares immadurs )
Personalment, no la trobo ni una bona caricatura social en clau d´humor per a adults, però deu ser molt rentable, perquè després de les queixes dels pares, la CAC només va recomanar endarrerir la emissió mitja hora, i va fer un informe dictaminant que la sèrie no inclou continguts que perjudiquin el desenvolupament del menor.
En conclusió: tots a veure aquest groller exhibicionista i maleducat, fill d´un pare alcohòlic i d´una mare addicta als antidepressius, sense cap mena de por ni reticència perquè la CAC ha dit que ja és això el que s´ha d´oferir a la canalla, que aquests són els continguts que es mereixen els nostres fills.
Però compte! que n´hi ha que fan el joc a la subvenció amb informes que fan recomanacions als fills dels altres, però a casa seva no entra ni el Shin-Chan, ni el Doraemon ni altres sèries i pel.lícules amb un contingut molt més higiènic, perquè consideren- com és natural- que els seus fills mereixen alguna cosa millor.