dimecres, 28 de juliol de 2021

PEDAGOGY AND 21st CENTURY DIGITAL TECHNOLOGY: TEACHING DURING A PANDEMIC AND IMPROVING AN OUTDATED MODEL

PEDAGOGY AND 21st CENTURY DIGITAL TECHNOLOGY: TEACHING DURING A PANDEMIC AND IMPROVING AN OUTDATED MODEL.…...89-99 Martí Teixidó

 

L'article/paper que no m'han publicat en català a la Revista Catalana de Pedagogia.

 

Com a Catalunya estem tant pendents, citem i convidem els experts forasters i ignorem els de casa. Em sembla lamentable en general, però encara més, molt més, del tot, en Educació i la ciència de l'educació, la Pedagogia. M'explico.


L'educació s'ha de realitzar amb bases científiques com la salut o l'agricultura. Les bases, els principis cal anar a cercar-los a les ciències que estudien l'humà biològic, antropològic, psicològic, social, cultural. Cal així mateix conèixer en quin ambient natural i social viu la persona: les variables o els referents de context. La pedagogia enginya, dissenya, intervencions que s'han d'ajustar a l'ambient, a la complexitat de l'ambient o entorn.

Quan es tracta de dissenyar intervencions pedagògiques, pot ajudar un expert foraster a completar el pensament de l'export de casa. Poca cosa és quan l'expert de casa no en té res d'expert per experiència i sempre llegeix i cerca receptes noves a fora per fer-se un nom. Docents que han perdut la confiança en si mateixos i alts càrrecs que desconeixen, recorren a oracles llunyans. Justament són aquests, mitificados de solucions, els menys capaços per ajustar la recepta a les variables d context.

En molts camps convé anar a estudiar fora i conèixer activitats científiques. En el camp de l'educació no és procediment adequat. Cal abans conèixer bé les pràctiques pedagògiques habituals, els principis que les fonamenten, si els saben, les rutines i deformacions. La millora, el canvi s'ha de fer a cor obert, amb el que és habitual. No es pot extirpar i portar un enginy de fora. El que cal és la intel·ligència per veure què cal canviar i de quina manera fer-ho amb un raonament racional, evolutiu.

L'article o paper per a lectors d'altres ambients és simplement il·lustratiu i si els fa pensar ja farà servei. On l'article té una interpretació i aplicació directa és aquí, a Catalunya però s'ha hagut de publicar en anglès.


Jo, mestre i pedagog de Catalunya he pogut visitar escoles a France, België, Israel, Nederland, England, Hannover-GE, Italia, Suomi,  Slovenia i he participat en encontres de mestres catalans, castellans i d'arreu d'España, portuguesos, francesos, italians. No vaig poder fer les estades que havia projectat a Paris i a Chicago. No van considerar que tingués prou mèrits. Tot el que he vist, m'ha permès entendre millor el nostre sistema escolar i veure com havia d'evolucionar per millorar. He trobat inacceptable, però he callat, sentir neoexperts que ens expliquen les solucions ideals d'altres països sense conèixer les escoles i instituts del nostre; sense conèixer bones iniciatives, dedicacions esforçades i alternatives de millora. Generalment, d'aquí solament saben el que no va bé per la seva pròpia mala experiència escolar. MTP




Formes d’intervenció pedagògica i propostes de política de l’educació

Configuració d’agrupaments en semigrup (12 o 15 alumnes) amb un mestre o professor cadascun. Variacions possibles. Alumnes de dos nivells consecutius, particularment per conjuntar germans o de la mateixa unitat de convivència.

Sessió única contínua de tres o quatre hores. Es redueixen els desplaçaments, els temps de pati difícils de gestionar. Comporta organitzar en temps en sis o vuit mòduls de diferent activitat ben encadenats com en un programa de ràdio. Les altres dues hores de treball personal  es fan a casa. Alguns alumnes amb menor autonomia de treball poden ser atesos a l’escola o institut.

S’evita el problema de duplicar espais. D’entrada es pot oferir torns de matí i tons de tarda i les famílies poden compatibilitzar-ho amb el seu horari laboral. També cada docent concertar un espai alternatius en museu, ateneu, casal, centre cívic, biblioteca i algunes places i parcs amb condicions per seure. De setembre a desembre fa bon temps al nostre país.

 

Resistències a incorporar canvis per mantenir el model consolidat. (Res serà igual)

Ja és hora de canviar de mentalitat respecte a l’ensenyament escolar. La pandèmia ens ha paralitzat uns mesos però ja és temps de reorientar l’ensenyament i no reproduir el model bancari, de taules arrenglerades de cara a la pissarra o a la PDI (pantalla digital interactiva), tant li fa, poc ha canviat.  Amb 25 infants o 30 adolescents ja podíem personalitzar més i superar l’ensenyament col·lectiu, uniforme de quan eren 40 o 70 alumnes. La pedagogia del segle XX ha fet grans aportacions científico-tècniques que solament s’han explorat en un reduït nombre d’escoles. I fins hi tot en algunes d’aquestes la renovació pedagògica s’ha fet amb emoció, amb intuïció, però amb ben poca direcció científica. Pedagogia científico-tècnica es la que a Catalunya van desenvolupar Alexandre Galí, Eladi Homs, Artur Martorell. Ells van seguir la iniciativa de Ovide Decroly, Maria Montessori, John Dewey. Anys despès, Célestin and Élise Freinet desenvolupa la pedagogia del treball cooperatiu, Ivan Illich canvia l'escola per cercles de cultura i Paulo Freire fa la pedagogia de la concientisació. Aquesta pedagogia pot aplicar intuïcions i introduir innovacions però amb visió sistèmica. Veure quins altres factors cal ajustar i avaluar els resultats d’aprenentatge amb relació al procés educatiu, és a dir, avaluació contínua.


Conclusions i discussió

L’assumpte de l’especialitat docent a secundària obligatòria o a primària és derivat. Tot docent està format en el rigor d’una disciplina o camp científic però té coneixement bàsic ampli de tota la cultura. Les connexions epistemològiques afermen el coneixement i el docent ha de presentar-les sempre, encara que actuï d’especialista. Evidentment, un docent honest pot tenir mancança en un àmbit i comptarà amb l’especialista perquè l’ajudi, potser en algun cas actuï (idioma, música, pràctica d’educació física)  en alguns dels seus continguts. Les matèries optatives es poden mirar d’orientar com a  activitats opcionals. En períodes delimitats podem compensar-ho.

 

La sessió contínua de quatre hores a l’escola incrementa l’activitat col·loquial. Exposició docent molt limitada i aprenentatge cooperatiu entre els alumnes. Una ocasió per millorar molt l’expressió oral, la comunicació, l’exposició, l’oratòria i la retòrica. El mestre o professor és el primer que ha d’autoorientar-se i esdevenir model i regulador dels alumnes. Recuperem l’ensenyament  dialogat socràtic, comptem amb el llibres escolar dissenyat per Comenius per a un ensenyament tecnificat i vivim a l’Aldea Global de comunicació anunciada per McLuhan. La telemàtica ho integra tot i ho posa a l’abast amb dispositiu i de línia d’accés que avui ja ha de ser universal. Però en l’etapa educativa tot retorna a la comunicació presencial de docents (que mostren) i alumnes (alimentats de coneixements) que aprenen junts.

 

Les dues hores d’aprenentatge a casa potencien l’exercitació personal, la planificació d’activitats i regulació del temps. Habituarem als alumnes a anotar els temps dedicats a cada activitat doncs els haurem anticipat la previsió de temps que nosaltres hem fet.

 

Centrar-se en l’essencial del currículum no és bona pensada. Això és retornar a la pedagogia tradicional: aprenentatge per recepció i record. Més aviat cal presentar casos ben desenvolupats amb observació, inducció, associació i estructuració que serveixin de model metodològic. Els alumnes desenvoluparan d’altres casos, diversos que poden ser presentats a classe o explicats a companys. L’aprenentatge més bàsic és la disciplina de pensament avui exponencialment potenciada amb  l’accés d’informació a internet. La competència personal és saber cercar (arbre de coneixement), saber contrastar (certesa) i saber integrar diverses fonts (interdisciplinarietat)  de manera coherent.

 

No cal parlar d’obligatorietat d’assistència. Le famílies  ja saben que és necessària però cal comprendre la inseguretat inicial que generalment correspon a aquelles que tenen recursos propis. Cal recordar que quan es va proclamar la universalitat de l’ensenyament per  a tots se’n va derivar l’obligatorietat dels poders públics, no dels ciutadans. Per a infants menors de sis anys, en situació de pandèmia,   seria millor potenciar l’autoorganització de les famílies atenent grups de quatre o cinc infants en un domicili. Estar a l’escola sense contacte sensorial i de proximitat esdevé una constricció excessiva i de molt mal gestionar pels docents.

 

Avui l’escola o institut té una ocasió, d’altra banda inevitable, per contribuir a l’educació per a la salut que necessita tot ciutadà. Amb adolescents especialment, un bon tractament dels assumptes de salut ha de tenir rèplica en les converses, en la comunicació familiar.  L’aliança família i escola afavoreix les condicions d’aprenentatge, més si troben coincidència i reforç en els mitjans de comunicació. n

dimecres, 21 de juliol de 2021

Xesco Boix, mestre de les cançons. Que se senti a escoles i instituts!

 

Xesco Boix ,mestre de les cançons, ens va deixar el 21 de juliol de 1984. Amb cançons i contes feia educació personal i comunitària. Amb llengua acurada, contingut, també divertit, i valors, propagador de l'amor i la pau. Que se senti a escoles i instituts!



dilluns, 19 de juliol de 2021

Transgressió i mostruositat com a espectacle. Perill humà.

 

‘TITANE’: EL RUIDO Y LA FURIA DE JULIA DUCOURNAU PONEN PATAS ARRIBA CANNES 2021

La directora de ‘Crudo’ presenta en la Sección Oficial de Cannes una fábula macabra en la que un ángel de la muerte andrógino (Agathe Rousselle) busca la redención en los brazos de un padrastro vigoréxico (Vincent Lindon).

POR MANU YÁÑEZ 14/07/2021

Desde el arranque del Festival de Cannes, se especulaba con el potencial polémico de ‘Titane’, el nuevo trabajo de Julia Ducournau, quien en 2016 agitó las ya de por si arremolinadas aguas del terror francés con la celebrada ‘Crudo’. Si, en su ópera prima, la joven cineasta gala se atrevió a subvertir un banal relato de iniciación con un esteticista estudio sobre el canibalismo, en la superior ‘Titane’, Ducournau redobla su capacidad para la transgresión entrecruzando una versión retorcida del síndrome de Electra con un estudio sobre la monstruosidad en el que la “nueva carne” (mitad humana, mitad titanio) dinamita las feminidades y masculinidades del ayer. Un cóctel conceptual que toma forma gracias a la iconoclastia salvaje, muy cool y extremadamente ambigua con la que Ducournou motoriza su sed de provocación.


TITANE’: EL RUIDO Y LA FURIA DE JULIA DUCOURNAU PONEN PATAS ARRIBA CANNES 2021. LLibertat d'expressió, sí. Avalar cada vegada major provocació? Tot subversió, transgressió, monstruositat? Censura, no. És responsabilitat dels qui ho aplaudeixen. Com va dir Umberto Eco és el públic que perjudica la televisió, en aquest cas el cinema. I ha arribat a Cannes.

I ben publicitat a tots els mitjants ja és de domini públic. Tot per l'audiència, responsabilitat dels mitjans. La transgressió, que seria un correctiu als excessos normatius, esdevé norma. No hi ha socialització primària. Hi pot haver educació així?

 Jo no sóc capaç d'observar en pantalla tanta violència i mostruositat. No puc resistir, no puc ni mirar, encara que sé que és ficció. Bon senyal. El meu cervell està educat en una cultura. La cultura occidental cert, i poc a poc comprenc realitzacions d'altres cultures, veig com essent diferents corresponen a realitzacions de la nostra i vaig aprenenta la diversitat. No m'avorreixo ni sóc tot rutina als setanta anys. Però el meu cervell ha estat educat pel respecte a la persona, per defugir la violència, per contribuir a la creació contínua i determinades pràctiques i acions no les puc observar ni imaginar mentalment.

 

Cada vegada sembla que hi ha més persones que ho accepten com a normal: pràctiques i accions que no hagin pogut veure mai, que s'atreveixin a trencar amb tot, que trangredeixin qualsevol norma de convivència. Estan tan avorrits de viure? Tenen el cervell trastocat?... Sí, parlo dels qui ho accepten. Els qui ho produeixen ho fan per 'negoci i guany'. venen droga humana (emoció, curiositat, investigació) alterada i molts hi queden enganxats. La jove directora, el jove cantant, entra en el joc per sobreviure; pot quedar enganxat o no. Depèn de l'educació rebuda. És la diferència entre Pelé i Maradona).

LLibertat d'expressió i de sentit de vida per als adults, sí. No volem ni dictadors, ni doctrinaires, ni censors que ja n'hem tingut i massa vegades es descobreix que fan trampa. Van sermonejant i encobreixen les seves pròpies pràctiques.

Però protecció a la infància fins els 18 anys , l'hem de fer. Els infants i més joves interioritzen imatges sense distinció. Tanta preocupació per no donar una gota de vi als infants, per obligar-nos a anar tapadets a la platja, per protegir-los de la sexualitat dels adults i els exposem a violència sexual i corporal amb qualsevol pantalla. La recerca en comunicació de masses ho té molt ben estudiat. Potser no hi ha efectes directes, però els hi ha si no fem mediació educadora. Cap fet o imatge té efectes directes però hi ha efecte acumulatiu, normalitzador. Pot afectar en entorns empobrits, però també en entorns afavorits (A Clockwork Orange).

Juguem amb espectacles perillosos , tant o més que la tinença d'armes de foc al EUA. Sembla talment que deixem que els infants menuts tinguin accés als ganivets esmolats. D'altra banda, no podrem ocultar la hipocresia social. ¿Direm als infants que han de ser bones persones i veuran que ens agrada a nosaltres? 

 


dimarts, 13 de juliol de 2021

L'assetjament escolar tractat a la televisió

TV3 ha volgut tractar de l'assetjament escolar, tant en la ficció Moebius-sèrie, com en diàleg amb persones que han patit assetjament i amb actors de la sèrie. Bona intenció. 

Però quina era la intenció?...

 

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/al-cotxe/lassetjament-escolar/video/6110275/

Si la intenció era assolir audiència, i audiència entre els joves, sembla que ho han assolit. Si la intenció era sensibilitzar davant l'ocult o descobert assetjament escolar, el tema ha quedat obert, s'ha passat el bisturí per treure la infecció... i s'ha deixar la ferida oberta, sense sense cosir i sense tractament profilàctic.. Bona intenció, en el pla personal correcte, però en el pla social la bona intenció és insuficient i va lligada a responsabilitat de les consequències.

Tots afirmem la llibertat d'expressió, encara més quan es tracta de creativitat en expressió, art o cultura exposició. Alhora, avui identifiquem amb odi aquella llibertat d'expressió que ataca els altres o a nosaltres mateixos. Se'ns ha desequilibrat. La llibertat d'expressió (3r) ha passat per sobre del respecte a les persones i les seves creences (2n) i també pel respecte a la vida violentant la mirada (1r).

Tot valor (són culturals, cap és universal) té el contra valor. Com en biologia de tot verí volem conèixer l'antídot. Si la llibertat és un valor, hem de recordar que el seu antídot és la responsabilitat. La tensió (equilibri de forces) l'hem de regular, balancejar, entre  la llibertat d'expressió i el respecte a la persona.

Els professionals de la televisió tracten de l'assetjament escolar i per allò de 'que tothom hi digui la seva' o perquè volem ser una televisió que escolta tothom, demanem el parer a unes quantes persones: afectats, actors i a vegades algun professional amb qui tenim contacte.


L'assetjament és un assumpte greu, tant com per dur a la mort a una persona i encara que en la sèrie ens ho han fet creure, a la fi s'ha destapat que no era suïcidi sinó homicidi. Certament vàrem veure algunes accions d'assetjament escolar que van quedar a l'inici com a provocació d'intriga. No se'ls ha donar cap tractament. En acabar, 'Al cotxe' s'ha parlat de l'assetjament real i de l'experiència dels actors joves.

Un assumpte tan greu no es pot deixar així, descarnat, com a espectacle o reclam de l'audiència. Els professionals han de revisar-ho. No es pot repetir. Però si solament es revisa per audiència, quedaran contents i enganyats. I justament, si l'audiència ha estat alta, l'error o greuge es multiplica per l'audiència. I la reconducció s'ha de fer amb la mateixa proporció. No cal anar a tribunals, cal deontologia professional i ètica personal.

L'assetjament escolar, al cotxe ha remenat el tema sense cap elaboració i així ha quedat com un fet 'normal', potser inevitable, tot i que volem rebutjar-lo. Tocant la fibra sentimental encara espantarem més a mares i pares que estaran atents a qualsevol indici dels fills sense saber què fer (la denúncia no és bon tractament). Els hem dit que això passa, i els hem dit que a l'escola no es fa res. Molt greu.

Com que l'assetjament escolar no és de ficció i darrerament ja s'ha informat de casos greus amb mal final, vaig mirar de contribuir a orientar-ho fent tres entrades en aquest bloc Educació ComunicActiva els proppassats 16 i 17 de juny donat a conèixer a través de Twitter. https://twitter.com/martiteixido/status/1405841920992190464

L'assetjament escolar 1. Molt difícil de tractar. Més fàcil de prevenir 

L'assetjament escolar 2. Observar i conèixer els alumnes 

L'assetjament escolar 3. Alguns casos

M'hi remeto, doncs m'hi vaig dedicar per oferir alguna orientació comprensible, possible i extensible a tothom. A tothom perquè es planteja des del triple punt de vista: coneixement i estudi, acció i intervenció, supervisió i decisió.

L'assetjament és present a la societat però l'assetjament escolar és ben evitable.

L'observació de mares i pares i de mestres i professors poden evitar-ho. Cal curar la ferida inicial abans no s'infecti (assetjament continu ocult), abans no es produeixi una septicèmia (retirar-se  de la vida).

Compte amb l'assetjament difós pels mitjans de comunicació. Algú (sense malícia o amb malícia) atribueix un assetjament a persones que no és assetjament. 

 

Lectors, coneguts o no coneguts, Penso que fareu un bon servei difonent aquest coneixement. Els mitjans solament es fan ressò d'allò que es porta. No tenen més criteri que 'tot per l'audiència'. I l'audiència perjudica la televisió -ja ho va dir Umberto Eco el 1967. La televisió fa el que demana o accepta l'audiència.

 

Martí Teixidó, mestre pedagog 


Resultat de vídeos per a moebius al cotxe

dimarts, 6 de juliol de 2021

Amb pedagogia. Sempre observar. Tot és recurs. Amb pedagogia

Observació. Espero per a la sessió de la Filmoteca, diumenge 4 de juliol, 19h. Hi ha un talús piramidal cimentat per als infants. Observo un joc viu, dinàmic, motriu, solidari, feliç. Entre set i nou infants. 

Infants actius. Pl. Salvador Seguí BCN
Una rosseta, 5a? cabell amb cua: prima forta àgil atenta a fer jugar, ajudar, i carregar si cal, una menuda, cara rodoneta, potser hindú 3a?. Una de cabell negre amb trena, àgil, alegre, forta. simpàtica (Sé el seu nom, E,  la mare seu prop meu). Aquestes tres no apren, no es cansen i la menuda espera la seva ajuda quan no pot pujar sola el talús.Parlen en castellà.

Una nena amb vestit, 6a? puja i baixa i admira el joc, menys àgil, no l'exclouen però no hi entra del tot. A baix, a distància hi ha el pare que mira i guia. Altres dos nens 5a? 3a? tenen un petit globus groc. Fan el seu joc, el grandet mira les nenes àgils però no hi entra. Alguna vegada intenta pujar el talús però de genolls. Alguna de les dues nenes quan ho veu, ve a donar-li la ma perquè pugi de puntetes flexionades.

S'hi afegeix 19:20h un noi 7a?, imatge de nou vingut que es mou al costat i vol entrar en el joc d eles nenes. La mare, des del banc on seu adverteix l'E. -Mira, quiere jugar, lo ves? I entren en interacció, contacte i baixant just el tobogan.

Canvi d'actors 19.25h. -Mira E. que se van, diles adiós! Arriben dos nois furieta, 8a? i 6a?, molt actius, envaeixen. L'E. ho encaixa tot, contenta, simpàtica. Molt més menuda i prima, no té cap recança. Puja pel tobogan quan el gran l'ha bloquejat. Per a ella segueix essent joc.


Comentaris. La nena de 6a? i els dos germans petits van amb el pare i tenen les tres bicicletes que el pare guarda. Parlen en català. Volen i dolen entrar en el joc però els falta agilitat i seguretat. Quan se'n van les nenes, el pare aplega el tres fills i canvien de lloc. La gran va a observar d'altres, el mitjà seu sobre l'os de pedra i el pare li dona indicacions. El menut ha muntat la seva bici i està aturat. Bici amb dues rodes suplementàries. (Les rodetes no calen avui perquè els infants d'un any, tot just caminar poden aprendre a anar amb bici impulsant-se amb  els peus. M'hi fixo molt perquè el meu pare, mecànic va inventar (1956) unes rodetes perquè jo, coix de polio,  als cinc anys pogués muntar amb bici i, quan l'agafava el meu germà de vuit anys, les rodetes es pujaven amunt).

Interpretació. Donem massa mitjans als infants, el protegim massa i no deixem curs al desenvolupament natural físic i social relacional. El bon pare vigilant no ajudava. La mare tranquil·la, sense moure's deixava fer la filla i sols li va advertir que un noiet més gran, potser magribí, volia jugar amb ella.

En marxar, vaig saludar la mare dient-li que tenia una filla forta, amable i solidària, que fossin molt felices així i que veia l'educava molt bé. No vaig dir res al pare dels tres fills amb bicis però dic i digueu que no calen bicis de quatre rodes; quan els infants caminen, una bici sense pedals i a córrer.


 

Recurs. Obro la bústia. Publicitat; a la paperera. Ep! és un quadern, molt ben il·lustrat amb paraules i números (nombres) és atractiu, 66 pàgines ben il·lustrades que combinen imatge, text i molts indicadors aritmètics (matemàtiques). 

No té preu, i com ja havia fet fa molt anys, diria als alumnes que pel barri miressin d'aplegar una trentena de fulletons,  que seria un quadern d'exercicis. De fet, més que exercicis, de problemes matemàtics.

Tot publicitat. Tot aritmètica per exercitar

Molta aritmètica, adequada per a infants de 9 o 10 anys. Recompte sumant, comparació de preus, totals, percentatges i descomptes, descomptes condicionats, preus unitaris o preus de conjunts, impostos (IVA), pressupostos, costos al comptat i costos ajornats.

Mides, colors, textures, acabats, varietat.

Gust o no gust,  estètica, bellesa, convencionalisme, actualitat, consum, funcionalitat, economia.

Preus, impostos, transport, muntatge

Contactes, informació ampliada, accessos a internet, accés telefònic, accessos QR, botigues territorials o punts de venda, adreces postals, horaris d'obertura, distàncies punt a punt.

Mapes de la xarxa empresarial o de franquícies. Mapa d'Itàlia amb 43 botigues ubicades. Mapes d'àrees de proximitat Madrid, Badalona i Sant Boi. Contrast amb centres productotrs o distribuidors a:  La Garriga,  Lleida, Bages, Terres de l'Ebre, València, Madrid i a España https://empresite.eleconomista.es/Actividad/FABRICANTE-MUEBLES-VALENCIA/

 

Comentaris. Un quadern  escolar per cap preu, un recurs si hi posem intenció pedagògica: preveure continguts, procediments, àrees, edats... No hi veig límit: matemàtiques, llenguatge articulat amb imatge i gràfics. Podem proposar càlculs que no es poden fer bé si no es llegeixen enunciats verbals, si no s'observen etiquetes publicitàries. Podem partir del quadern, fer activitats i sortir-ne amb més activitats: la producció i comercialització del moble, la qualitat, funcionalitat, moda o tendència. (Abans de 1970, un menjador a Catalunya tenia taula, cadires i vitrina de vaixella i guarniments; no hi havia llibres, potser encara no sofà o 'tresillo'). Exposicions de mobles per visitar en família en dies festius. També estarem dialogant sobre gust, funcionalitat, estètica, artesania o industria del moble. Qualitat de la fusta, tala d'arbres i reproducció o regeneració del bosc. La fusta portada de la taiga de clima fred, la fusta fosca selecta de selva africana.

 

La pedagogia oberta a la cultura i fonamentada en el coneixement de l'infant ho converteix tot en recurs pedagògic. Fem el CLIC/CLICK pedagògic. Poseu-lo sempre en ON i arreu veureu possibilitats d'aprenentatge i ocasions d'educació.

Martí Teixidó, mestre d'escola


dissabte, 3 de juliol de 2021

La intervenció pedagògica fonamentada en l'observació sistemàtica. El diagnòstic biopsicològic per precisar i aprendre.

 

Els mestres i professors tenim la funció d'educar infants i joves. Vol dir afavorir el seu desenvolupament personal i  social amb la cultura.  Parlar amb soltesa i riquesa expressiva, calcular mentalment i adquirir l'operatòria aritmètica i anar entrant en el coneixement del món natural i de la cultura amb la ciència i les filosofies com a instruments de pensament. I la llibertat emotiva, simbolista, expressiva, fantasiosa que  és la creació artística que sols té un límit: la salut pròpia i el respecte sense condicions a la persona dels altres.

El desenvolupament personal està relativament condicionat pel ser biopsicològic. Les possibilitats de millora després d'intervenció mèdica o psicològica estan en la pedagogia com a intervenció contínua ajustada a les necessitats i possibilitats de cada linfant o jove. L'educació és altament compensatòria de discapacitats físiques o psíquiques o de desigualtats socials si està guiada per una pedagogia adequada.

La intervenció pedagògica no depèn d'un diagnòstic precís. Esperant el diagnòstic: Dislèxia, TDA/H... Esperem? No fem res? Ens excusem. La pedagogia ha d'actuar d'immediat en context col·lectiu. Un diagnòstic medicopsicològic pot ajudar afinar, no a iniciar.

 

 Ben interessant l'article de , professora de la Universitat de Bordèu retwitat per

 Philippe Meirieu: Intéressante contribution au débat ! « Dyslexique », « hyperactif », « HPI »… Ces diagnostics qui se multiplient en milieu scolaire.

« Dyslexique », « hyperactif », « HPI »… Ces diagnostics qui se multiplient en milieu scolaire

 

L'avenç del coneixement científic no ens ha d'inhibir del coneixement directe com a professionals. (També passa que avui molts metges ni miren la persona, sols miren les proves diagnòstiques i pot ser suficinet per disfuncions biofisiològiques, poden passar desapercebuts els desencadenants psicològics i dificilment entraran en vivències de sentit de vida). En el cas de l'educació actuem sobre la triple dimensió humana: el cos σὠμα, l'ànima ψυχή, i l'esperit o sentit de la vida πνεῦμα i ens cal una integració de tot coneixement per decidir la intervenció pedagògica.  Mirem i coneguem l'alumne directament, actuem i afinem si cal amb diagnòstic mèdic psicològic. És la nostra funció i és més gratificant.

  

Image  

 

Guia d'observació pedagògica

  • Observar els alumnes en temps informal (entrades, sortides, pati, carrer...) . En aprenentatge observar quan fan, no sols el resultat o producte que presenten.
  • Anar acumulant observacions: estats d'ànim, relació amb companys, relació amb adults, comportament en joc, en activitat motriu i en activitat escolar.
  • Anar completant la visió de capacitat global amb la identificació d'aptituds diferenciades i d'interessos manifestos.
  • Anotació de fets o incidents rellevants (positius o negatius) amb relació al temps, lloc, circumstàncies, companyia... on s'ha poduït 

 

Orientació en equip pedagògic

  • Posar en comú el coneixement d'un alumne amb observació de tots els mestres o professors que el coneixen. Convé haver iniciat la dinàmica d'equip amb alumnes que no presenten problemes i atribuir el seu comportament a condicions personals, familiars i ambientals. Un exercici de formació contínua en orientació psicopedagògica. Molt més complet si  hi intervé un docent especialitzat en psicopedagogia i en casos singulars un professional de medicina o paidopsiquiatria.
  • No es pot tractar d'un alumne amb dificultats personals o problemes relacionals si coincideixen en això tots els mestres o professors. No condueix enlloc. Com a mínim hi ha d'haver observador de contradicció, equivalent a un defensor que sap veure com algunes actuacions deriven d'aptituds que es poden orientar en positiu.
  • Les reunions setmanals d'orientació on tots els mestres o professors presenten alumnes (10') que son considerars per tot l'equip (5/10') ajuden ap rendre decisions pedagògiques adequades perquè és un procediment de formació contínua acumulativa.
  • Les entrevistes amb les famílies han de partir de capacitat i aptituds de l'alumne fill per potenciar-les i amb elles reconduir aspectes que cal millorar. Els alumnes haurien d'anar participant en les entrevistes i, sens cap dubte, sempre en educació secundària. L'entrevista és conduïda per un mestre o professor, en casos acompanyat, però mai en nombre superior a la mare o pare que hi assisteixen.

 

Consideracions específiques

Dislèxia

No comporta  falta de capacitat mental. Ja el 1970 es va veure que en molts casos coincidia dislèxia i un alt quocient mental. L'alta velocitat de processament mental podia  no trobar la mateixa rapidesa en les vies eferents: paraula articulada, lectura d'alta velocitat amb errors o lectura bloquejada.

Cal dedicar més temps a l'oralitat fins a trobar la pròpia regularitat. Més endavant ja s'afinarà l'escriptura per memòria observacional. La falta de confiança, el sentiment d'incapacitat és dificultat afegida i és la més difícil de superar.

En casos molt consolidats cal fer les exercitacions específiques psicopedagògiques i de reeducació abundosament publicades. Pot ser necessària l'atenció d'un especialista però cal atribuir bé la millora a la intervenció adequada. 

Il·lustració. Recordo el cas d'un infant de sis anys amb especials dificultats qua anava al gabinet de reeducació i la millora es va atribuir en gran part a l'atenció que li donava la mare acompanyant-lo a les sessions.

.

Trastorn d'atenció

M'oposo a la identificació de 'trastorn d'atenció' com a incapacitat d'atenció. Penso que és més una atenció múltiple i per això dispersa que necessita ser canalitzada, orientada. Veig l'atenció múltiple com una capacitat ben positiva però que d'entrada és disruptiva; molts punts d'atenció alhora.

L'evidència és que l'atenció múltiple s'aplica tota a una activitat que interessa i llavors s'ignoren les altres. A partir de l'interès es poden desenvolupar hàbits d'atenció cada vegada més duradors i més diversos.

Afegim hiperactivitat quan es mostra hiperactivitat física motriu però vol dir que amb l'atenció mútiple hi ha sempre hiperactivitat mental i sensorial (oïda, vista).

Vegem-ho en positiu. Hi ha una amígdala cerebral que treballa amb gran activitat, que hi passen molts estímuls informatius alhora. Amb l'interès i l'habit pot trobar un funcionament regulat sense perdre la iniciativa o creativitat. 

Les persones que han trobat el seu ajustament converteixen la seva atenció dispersa i hiperactivitat en singulars aportacions. Apuntem-hi: Leonardo da Vinci, Santiago Ramon y Cajal, John Lennon, Luis Rojas Marcos, Steve Jobs, Tortell Poltrona... i evidentment molts esportistes.

Nen hiperactiu: símptomes i signes: en els nounats, als 2, 3, 4, 5, 7 i 8  anys
No fa atenció a la mestra però està atent a...

Il·lustració. Noi de 12 anys identificat amb 'trastorn d'atenció' a l'escola. Ell ho refereix de sí mateix com: no em concentro, no acabo les feines, tinc un problema... Vaig conèixer el pare, un viatjant de comerç amb èxit professional; inquiet i belluguet, coneixedor dels productes de l'empresa però capaç de copsar interessos del client i obrir conversa animada del que fós. El fill seguia el mateix patró. Per què havia de sentir-se problema? Podria tenir el mateix èxit que el pare. Canviem la imatge. Diguem-li que té una atenció múltiple, que pot estar atent a molts coses alhora i això es necessari en moltes professions. Quan vulgui que es dediqui a una i deixi una estona les altres. 


Hipercativitat

ebikes: ¿el futuro? ¿para vagos?... ¿que opináis? | Página 412 | ForoMTB.com
Malament si l'hiperactiu és un maleducat...

Necessiten activitat motriu. Serien considerats d'alta capacitat en societats que han de perseguir animals, enfilar-se als arbres, fer llagues caminades. En la nostra societat de pisos i classes estan comprimits. I la mateixa falta de mobilitat motriu redueix l'oxigenació de les neurones. Els hem de donar sortides motrius.

El meu test d'hipercativitat. Doneu una pilota de bàsquet a un infant de tres anys. Si és hiperactiu, sense aprenentatge previ la botarà amb la mà coordinadament. Si no és hiperactiu podrà aprendre a botar-la amb exercitació però mai serà tan ràpid a la pista. És resposta de l'amígdala cerebral. Notem com hem conegut alguns jugadors de bàsquet poc afavorits en alçada però àgils i ràpids com per entrar a la lliga preferent.

 

Una micromonografia. Ernest, infant ben nascut en un a família de pare i mare professionals univesrsitaris (1a generació i amb esforç) amb bona feina i situació econòmica. A l'edat de 6 anys, tres setmanes abans de Nadal diu la mestra que és hiperactiu i que no està atent i que va molt endarrerit en lectura. Pedagogia de suport familiar: vindrà dues tardes a la setmana a preparar les cançons de Nadal. Preparo un quadernet de butxaca amb lletra clara (tipus amb 'a' no alfa), de dotze cançons de Nadal conegudes. A cada sessió llegeixo/llegeix la cançó alternant-nos i cantem. Aviat estan memoritzades però he pogut anar repetint que llegeix molt bé. És un belluguet i mimem cançons segons contingut: el rabadà, anton tiro liro liro, patim patam patum.... A les festes familiars de Nadal ha cantat de gust amb tots, guiant la germana petita amab moviment.

Ruta en moto - MAZINGER Z | Motoristes.cat
No és la millor manera de canalitzar l'hiperactivitat. POC esforç (excedent d'energia) i MOLT estímul (cada vegada més potent).

A finals de gener, a l'escola, els diuen als pares que ha millorat molt, que està llegint bé. Petit d'alçada era el jugador de bàsquet més ràpid als nou anys. Els de l'equip contrari cridaven: -Cuidaaado con el enaaano!  Clar, als catorze anys ja anava amb moto i hi va haver alguns problemes. No va ser fàcil el batxillerat. Penso que si hagués fet de monitor d'esports d'infants petits la seva hipercativitat hauria estat 'canalitzada' i suavitzada. L'aprenentatge-servei lliure canalitza les aptituds personals. Va estudiar enginyeria, més estable, i avui és directiu d'una empresa en un altre país de llengua anglesa, viu amb parella estable.


Metges Catalans | Lluís Folch i Camarasa
Dr. Lluís Folch i Camarasa, Paidopsiquiatra dedicat a la psicopatologia infantil i juvenil, va ser el nostre professor a Filosofia i Lletres i el 2n president de la Societat Catalana de Pedagogia.  

 

Com se n'aprèn a conèixer els problemes greus els alumnes? Anant a escoltar els professionals què en saben. El psiquiatre infantil Dr. Lluís Isern de l'H. Sant Joan de Déu em va fer entendre que en P, inestable, em feia que el castigués establint amb mi una relació sado-massoquista. La reeducadora Dra. Monserrat Estil·les em va obrir la iniciativa d'exercicis de reeducació de la dislexia que es podien fer en qualsevol moment a l'aula. El psiquiatre Dr. Belmonte de l'H. Clínic em va donar seguret per tractar un noi de 12 anys que havia fet intent de suïcidi. La Dra. Torres de l'H. Creu Roja em va ajudar a entendre una nena de 7 anys que llegia oralment però no entenia res i jo m'hi enfadava.  Amb el metge paidopsiquiatre Dr. LLuís Folch vam aprendre molt a partir dels casos que ell havia tractat, analitzava i interpretava. Amb els psiquiatres del Centre d'Higiene Mental d'El Carmel tot l'equip docent vam analitzar la relació educativa mestre-alumne veient connexions amb la nostra història infantil personal. Dono els noms per agrair les hores de formació de franc que em van donar encara que mai les hagi reconegut l'Administracio educativa. El mateix passa amb tot el què hem llegit/estudiat de pedagogia institucional, anàlisi transaccional, bioenergètica, iniciació a les psicodrogues,  logoteràpia, neurociència, filosofia personalista, antropologia tridimensional, meditació i interiorització... és formació humana i professional, múltiple, disponible per donar resposta ajudant un alumne o grup.

 

Tanquem amb el primer principi psicopedagògic. L'infant, el jove, l'alumne no és hiperactiu, no és tdh, no és superdotat, no és conflictiu...

L'infant, jove o alumne és. Res més, és persona. Pot ser que faci actuacions (puntuals), que tingui comportaments (habituals)... però no diagnostiquem la conducta. Està per fer i tot és possible. Afavorirem el millor que ell anirà fent amb decisió pròpia.

Martí Teixidó, mestre pedagog