Ja n'hi ha prou de considerar i estigmatitzar amb el trastorn d'atenció amb o sense hiperactivitat. Jo no sóc metge ni neuropsicògeg. Encara menys farmacèutic, el col·lectiu empresarial que ha difós amb major interès el denominat TDA-H dient als metges que receptin: Ritalin, Rubifen, Concerta. Jo sóc mestre d'escola, he tingut alumnes que un metge diagnosticava de TDA-H. Jo veia que no era "dèficit d'atenció" sinó "atenció múltiple sincrónica". Sóc mestre d'escola i no he deixat de banda aquests alumnes. Observar i estudiar pedagogia m'ha dut a visitar els psiquiatres, neuròlegs i logopedes dels meus alumnes i a tenir coneixements de ciències que fonamenten l'educació. Ara ja es dóna per fet que tots els qui tenen "dèficit d'atenció" són hiperactius. Això és efecte de la comunicació de masses que ho converteix en en notícia i ho banalitza progressivament. Avui es dóna per normal que molts infants "pateixen" TDA-H. Jo afirmo que hi ha infants amb "atenció múltiple" (no trastorn) per respondre a la multiplicitat d'estímuls que reben des del dia que neixen. L'atenció múltiple és una defensa positiva que el mateix organisme bioneurològic genera. Ara bé, cal educar-lo en la cultura però ja la espifiem d'entrada. Si el nadó gemega o està inquiet, li posem sonalls, i avui encara més, objectes de tota coloraina i formes, amb sons electrònics i llums espurnejants. L'atenció múltiple queda emborratxada i no pot concentra-se en un dels estímuls.
La farmacèutica ens proveeix de "Concerta" un compost de metilfenidat i amfetamina segons diuen per afavorir la concentració d'atenció i frenar la canalització hiperactiva. Molt bé que ho hagin investigat, que estigui disponible per a casos límit, però en general l'atenció i l'activitat intencional s'ha de tractar amb l'educació familiar i escolar. Els fàrmacs frenen la resposta biohormonal però també la resposta humana sovint més creativa que la rutinàrial. Considerem-ho en personatges prou coneguts declaradament mutiatents. Leonardo da Vinci que era creatiu en activitats ben diverses. Ramon Y Cajal inquiet d'infant que va arribar a concentra-se hores i hores al microscopi fins a descobrir la neurona. Agatha Christie que va canalitzar la seva observació perspicaç en l'escriptura narrativa. John Lennon creatiu que no va poder limitar-se a la música. Rojas Marcos, el psiquiatra tranquil que es s'autorreconeix TDA-H, dedicat a la salut mental. Steve Jobs, jove creatiu inventor de ginys i programes informàtics en un garatge. Tortell Poltrona, el nostre pallasso, que pot carregar-se dotze cadires i també concentrar tota la seva atenció en una puça imaginada. Carlos Alcaraz, el tennista actual, que exemplifica tots els TDA-H canalitzats amb l'esport.
Confesso que m'he sentit gratificat quan he afavorit l'atenció del Pep tan àgil en el futbol i en el hoquei, la del Pau (9 anys) a la caça d'insectes i animalons vius (a l'estil d'El Zoo d'en Pitus), la de Justo i d'Eusebio (7 anys) que pujaven el carro de la compra a les senyores per una moneda. Del Pauli (14 anys) que concentrava tota la seva atenció en la dinamització del grup-classe amb proposta d'activitats molt celebrades. Del Jaime, nervi belluguet total (13 anys), que estava sempre dibuixant còmic però irrompia amb l'acudit adequat en els meves explicacions. (I tots rèiem). Així mateix, penso que jo vaig tenir la sort que el 1957 no s'havia identificat el TDA-H i que amb atenció múltiple tenia molts interessos i amb la hiperactivitat vaig compensar bé la meva discapacitat causada per poliomielitis infantil.
Haig de fer reconeixement al Dr. Lluís Isern, psiquiatre de l'Hospital Sant Joan de Déu (1971), al Dr. Ricardo Belmonte de l'Hospital Cínic que atenia un alumne amb temptativa de suïcidi (1973), a la Dra. Eulàlia Torras de l'Hospital Creu Roja (1974). Per voler comprendre bé els alumnes, vaig recórrer als seu metges que em van atendre molt bé i van incrementar la meva formació. A la Facultat vaig comprendre més les conductes dels infants seguint les classes amb casos clínics del Dr. LLuís Folch i Camarasa (1974). A la Societat Catalana de Pedagogia vàrem voler encarar la preocupació pel TDA-H amb un seminari (2013) i d'entrada ens ho va situar molt bé el Dr. Josep Cornellà, paidopsiquiatre de l'adolescència de l'escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES). És encarant les dificultats que es fa la formació contínua amb col·laboració amb diversos professionals.
 |
| Cartell del seminari sobre TDA-H, SCP 2013 |
 |
| Amb el Dr.Charles Aussilloux, U. de Montpeller, a EUSES |
INFÀNCIA I TDAH. ANÀLISI MULTIFACTORIAL
Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica
DATES : 29, 30 i 31 de gener de 2013
HORA : de 18h a 21 h
LLOC: Institut d’Estudis Catalans . Carrer del Carme 47, Barcelona
Aquest seminari va adreçat a mestres, professors, pedagogs, psicopedagogs i professionals de l’ensenyament en general. Amb una sèrie de ponències encarregades a experts, amb l’intercanvi d’experiències i amb el debat entre participants, es pretén fer una reflexió crítica sobre el concepte de TDAH, a partir de la integració d’aquestes tres perspectives. En primer lloc, es tracta de reflexionar sobre la naturalesa del trastorn, l’origen, les causes, la diagnosi i el tractament. A continuació, s’analitzen els canvis socials de les darreres dècades, i es valora si aquests poden arribar a modificar l’estructura del cervell i provocar desatenció generalitzada i impulsivitat. Per últim, s’ofereixen propostes educatives i línies d’intervenció pedagògiques per a estimular l’atenció i la capacitat de concentració.
Dades compelemetàries.
El 1907, D. Augusto Vidal Perera, mestre de mestres, professor de l'Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona , va escriure un Compendio de Psiquiatria Infantil, la primera publicada en espanyol. Identifica conductes de distracció de l'atenció, d'entosolament o d'atabalament i diu que no s'han de castigar com es feia per mala conducta sinó que s'han de considerar infermetat o disfunció orgànica. Un mestre que aprofundint, tracta de psiquiatria infantil.
El 1936, el Dr. Alfred Strauss, alemany que fuig del nazisme, és cridat pel Dr. Mira i López per incorporar-se a l'Institut d'Orientació Professional de la Generalitat de Catalunya. És un metge del cervell i escriu el primer tractat de pedagogia terapèutica. Introducción al estudio de la pedagogia terapèutica, (Ed. Labor 1936). Un metge neuròleg que estudiant el cervell veu que la teràpia s'ha de trobar en la pedagogia.
Vidal Perera va identificar tres tipus de conductes infantils anòmales: les orgàniques que han de tractar els metges, les psíquiques que s'han de tractar educativament i les psicofísiques que s'han de tractar entre medicina i pedagogia. La psicologia aporta explicacions dels problemes del coneixement però no fa el tractament terapèutic.
Al seu torn, Strauss va identificar infants emocionalment inestables, amb dificultats de percepció, impulsius, distrets o repetitius per causa del funcionament cerebral i va ser conegut com la "Síndrome d'Strauss". Així va quedar identificada la hiperactivitat que pot tenir etiologia diversa (energia infantil, reacció a l'ambient, reacció a l'exigència excessiva) però que pot explicar les dificultats d'aprenentatge. Autors posteriors van desvincular la conducta de possible lesió cerebral identificant la "disfunció cerebral mínima" (Clement, 1966). S'hi afegeixen els casos d'excés d'energia infantil no canalitzada que es manifesta amb agitació contínua i distracció amb qualsevol motiu. Així, la hiperactivitat s'ha desvinculat de lesió cerebral i no es parla de capacitat d'atenció sinó dificultat per a una atenció concentrada. En els casos greus s'ha identificat un clar dèficit hormonal de noradrenalina i dopamina. Així actualment, TDA-H identifica "trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat".
