El PAE, els grans oblidats en l’educació: “Els equips directius no tenen ni punyetera idea de qui som”

• Aprofundim en el col·lectiu del personal d'atenció educativa, que demana de ser vist i tenir veu pròpia dins les reivindicacions de la comunitat educativa 
• Alba Tebar Gutiérrex a VilaWeb 

 

Comentari.

No és alternativa doncs reforça la fragilitat del sistema escolar per comptes de reorientar-lo. 

Avançant en una escola que incorporés els infants amb dficultats i discapacitats individuals (1990) vàrem anar aconseguint vetlladors, assessors per a deficiències visuals i auditives, logopedes i fisioterapeutes. Eren suports puntuals per als alumnes però sobretot assessorament formatiu per las docents. Els suports personals per a infants menuts amb característiques d’espectre autista van ser pagats per hores amb persones sense cap qualificació.
S’ha anat creant una fractura entre docents encarregats del currículum escolar i personal d’atenció educativa que acompanya els alumnes emocionalment al marge dels aprenentatges o fent-ho sense didàctica (llegir, calcular…). S’ha arribat a una perversió, particularment a l’educació secundària: aquells alumnes que no segueixen o que creen disrupció, que els atengui personal especialitzat en problemes. L’increment de PAE i la falta d’estabilitat els ha configurat com un col·lectiu professional dispers. Han de ser considerats dignament, però no té sentit al marge de cada centre. Han de formar part de l’equip docent-pedagògic contribuint a l’aprenentatge curricular alhora que l’ensenyament té una clara orientació psicosociopedagògica. Cal revisar però el cas d’educadors socials que solament posen de manifest la inadequació d’un ensenyament il·lustrat al marge de l’educació personal i social. 

Per comparar sistemes escolars cal visió sistèmica de la societat.

 Comentari a

Pixats per PISA   

David Rabadà i Vives - Paleontòleg i divulgador científic  El Punt Avui 10/10/2026

 

 

“L’ensenyament dels guanyadors a PISA es fonamenta en aules on imperen l’esforç, l’exigència i l’ensenyament per especialitats 

 

Per comparar sistemes escolars cal visió sistèmica de la societat. Comença amb la socialització primària, a España i Catalunya ben trencada per un democratisme de baratillo i uns mitjans de masses solament interessats en audiència i resultats a qualsevol preu. El consum massiu, les plataformes i els macroconcerts són un èxit.

Comparar resultats entre països és miopia i ignorància, no sé si intencionada. Els processos de Japó i Korea són opressius. Els processos d'Estònia són pedagògics. L'educació i ensenyament són processos i s'han de valorar els resultats com a dades. El preu que paguen els alumnes, 6, 7 o més hores diàries de classe és excessiu. Aquí, els alumnes de batxillerat tenen 6 hores de classe i, si volen progressar bé, molts fan 20 hores a casa. 50 hores setmanals és explotació infantil (supera la setmana laboral). I Tanmateix les 30 hores de classe s'aprofiten malament amb el model escolàstic o bancari. 

 

Cert, els pedagogismes dels darrers governs des 2003 han dut al desastre perquè no ha estat pedagogia sistèmica sinó 'innovacions' d'aficionats que no han practicat docència ni han estudiat pedagogia. Gairebé no queden mestres que sàpiguen ensenyar a llegir i a resoldre problemes. Falten professors de llengua apassionats per la literatura i el cinema (llenguatge verboicònic) i científics que intriguin amb descobertes científiques i invencions tecnològiques.

 

 

Decisions concretes per millorar:

1. Assignar d'immediat dos docents per grup, dona i home, que amb continuïtat poden atendre-ho quasi tot amb treball d'equip i assessorament d'especialistes (metges, psiquiatres i terapeutes). 
2. Direcció pedagògica professionalitzada a cada centre (com a Finlàndia, Eslovènia o Estònia). 
3. Evitar programes deseducatius que presenten el problema i sense alternatives deixen els ciutadans despullats (assetjament, TDAH, sexualitat). Ficcions com 'Això no es Suècia' o 'El pati de l'escola' ignoren la pedagogia. 
4. Atreure a la docència persones amb cultura àmplia i pagar-los un sou de cultura perquè s'actualitzin. 

 

 

 

 

 

Comentaris publicats

 

Aprenguem  d'altres ciències per a una pedagogia 'sèria'

He après que la biologia (atzar i necessitat), de la meteorologia (preveure i actuar). Donen consistència a una pedagogia 'sèria' que s'ha de fonamentar en tot el coneixement científic, integrar-lo i actuar. O, ¿és que l'educació no és un sistema complex, el més complex? És l'educosistema en el que tots som beneficiaris i tots som agents. Des de las varaibles bioneurològiques personals a les regularitats socials i les alteracions comunicacionals (intencionals o no). Ens falta tenir al davant persones amb coneixement.

Tribuna oberta

Anticipar el futur de Miquel Fortuny, El Punt Avui 01/10/2026

Surto del tema de l'article justament per dir que la pedagogia no ha de donar voltes sobre si mateixa sinó pensar amb fonament i aplicar actuacions. Observar o conèixer els alumnes, estar atent a les dinàmiques culturals i de consum és condició per a una adequada acció pedagògica.

 

Sobre lectures obligatòries

Lectures obligatòries a batxillerat. Calia retornar a la situació de partida, però es podria millorar considerant-ho un cànon de lectures recomanades. Això permetria llegir obres completes o bé antologia de textos. Se'm fa difcicil pensar que tots els alumnes de Catalunya hagin de llegir Trant lo Blanc o Mirall trencat. Tanmateix, la ironia i sensuaitat del segle XIV és difícil de comprendre avui, i la decadència i vellesa no és un assumpte que correspongui a adolescents. Recomanar lectures clássiques de prestigi, sí, amb criteri literari i també pedagògic. En tot cas, els docents han de veure que cal tibar els joves en la lectura però han de poder triar, alterar i completar garantint que aconsegueixen dervetllar l'interès de cada alumne que és el que activa la competència lectora. Poser no tots trenta alumnes llegiran el mateix, però tots han de llegir amb interès i escoltar el què llegeixen els companys que esperem que s'encomani.

El Punt Avui Divendres, 25 setembre 2026 11.47

26.09.2026  |  09:55 VilaWeb

La reunió del govern amb els portaveus dels partits polítics no podia arribar a concrecions. Havia d’avalar: Aconseguir un consens de les diverses opcions polítiques per garantir estabilitat. El debat al Consell d’Educació representatiu del conjunt social. Assolir el finanament del 6% de la depesa anual. Cal començar per coneixement de bases i processos d’aprenentatge. Això és pedagogia i didàctica, i hem de retrobar el camí perdut. Sobre una visió integral de l’educació, ‘sistema pedagògic’, cal acordat el marc de filosofia i politica de l’educació plural i divers, conegut per famílies, docents i mitjans de comunicació. Un acord compartit que permeti orientacions específiques de cada institució i centre.

PISA no avalua l'educació. Compara resultats per paÏsos. Els governs han de millorar les condicions econòmiques i legals.

 PISA, avaluació de l'educació?

L’exclusió de la mostra catalana a les proves PISA ens ha desconcertat. Es difonen explicacions fragmentades, confuses i sense perspectiva. Catalunya va crear el Consell Superior de l’Avaluació del Sistema Educatiu el 1993. El pedagog Sarramona  va introduir unes proves CB de contrast final d’etapa a Catalunya (2001) perquè els docents poguessin afinar l’avaluació i l’acreditació dels alumnes. El pedagog Prats va assumir la gestió del les proves PISA-OCDE quan hi va entrar España (2004). En cap cas s’avaluava el sistema educatiu; solament resultats d’aprenentatge dels alumnes. Amb els resultats generals de les proves CB els equips docents podien analitzar la seva situació i decidir accions de millora. Amb els resultats de les proves mostrals PISA el govern podia analitzar els dèficits generals i prendre decisions en economia i marc legislatiu. El Consell Superior d’Avaluació gestionava ambdues i es van anar superposant alhora que el Departament no permetia que els resultats de les proves de CB arribessin directament al centre on s’havia de fer l’ànàlisi d’avaluació: d’alumnes, de didàctica, d’organització i de compensació. Es presentaven públicament a la premsa com a sistema educatiu.

 

Amb el govern de PSC-ERC-IC es va proposar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva que es va crear amb la Llei d’Educació de 2009. Havia de ser independent del Departament d’Educació, i informar directament al Parlament de Catalunya atès que es centrava en resultats globals, finançament i previsió de necessitats futures (allò que havia fet el mapa escolar). Va ser nomenat l’economista Calero director de l’agència que es va deixar en suspens i va seguir com a Consell Superior d’Avaluació. Amb el nou govern de CiU es va encarregar la presidència al pedagog expert en avaluació Mateo però va quedar afectada el 2017, per la suspensió de l’autonomia. El nou govern de Junts-ERC ho va encarregar al lingüista Vega, després al politòleg Cuevas. El govern del PSC-PSOE ha volgut reactivar l’Agencia d’Avaluació i Prospectiva (2025) però segueix fosa dins l’avaluació d’aprenentatges i no entra en el sistema educatiu amb economia i regulació general. És tant dependent del Departament d’Educació que la presideix la consellera Niubó que ha nomenat la directora la matemàtica Planas i tots els consellers.

 

Amb aquesta evolució no ens podem estranyar del què ha passat. Qualsevol funcionari de confiança és encarregat de la direcció d’un organisme que ha de tenir base científica i visió àmplia del sistema educatiu. Els resultats escolars són solament una dada a considerar i s’han de millorar centre per centre amb direcció pedagògica i criteris d’avaluació i acreditació i per a això les proves poblacionals de CB són un instrument per als docents. Les proves PISA són mostrals dels resultats generals i s’han d’analitzar amb: finançament, marc normatiu i professionalització docent i direcció pedagògica.

 

Les explicacions que s’han donat, són justificacions de part i no serveixen. El límit d’exclusió d’una mostra perquè reflecteixi la població és del 5% i això és un criteri científic de validesa de la prova. Tant s’ha de respectar en proves PISA com en proves de CB. No es pot adduir confusió; és desconeixement i manca de criteri científic. Queda palesa la falta de competència en organismes que es nomenen per confiança.

 

Un error greu és haver subsumit l’avaluació d’aprenentatges dels alumnes i els resultats escolars amb l’avaluació del sistema d’ensenyament que ha de considerar:  marc legal, finançament, professionalització docent, direcció pedagògica i supervisió educativa. No serveix PISA si ens limitem als resultats escolars, ens comparem a d’altres països i, sense millorar l’aprenentatge, volem millorar els resultats escolars.

 

Tornem les proves de competències bàsiques (CB) als centres i donem els resultats als docents (no a la premsa) perquè facin la seva anàlisi interna, o amb escoles similars, afinant en l’avaluació i acreditació (aprovats o suspensos) i compartint procediments didàctics i organització per millorar la seva activitat. Si milloren els centres des de dins, millora el sistema d’ensenyament. Si milloren les condicions externe, finançament i marc normatiu l’optimitzem. 

 

 

 

L'avaluació, procés continu, es centra en l'alumne i en deriva orientació i actuacions. (Proves Galí)

Del conjunt de l'avaluació de l'aprenentatge i resultats dels alumnes en deriva l'anàlisi de l'organització i funcionament de l'escola. Per tant s'avalua l'equip docent i de les condicions i recursos de l'escola. (QUAFE-80)

 

L'equip docent ha de contrastar els resultats dels seus alumnes amb els d'alumnes d'altres escoles amb condicions i context similar. L'aplicació d'una prova estandarditzada comú facilita aquest contrast amb un referent comú simplement estadístic. (Proves de competències bàsiques).

 

El govern de l'educació ha de conèixer el conjunt dels resultats d'aprenentatge escolar amb una prova mostral per prendre decisions econòmiques i legislatives generals i assignar recursos a les escoles segons necessitats. (Poden servir les proves PISA). 

 

 

 

 

 

 

 

Hem perdut  el sentit de l'avaluació de l'educació? 

 

L'avaluació és integral, començant pels alumnes, seguint per docents, organització de l'escola/col·legi/institut. Relacionar amb el seu context econòmic, social cultural. Encarar amb els recursos humans, econòmics i organitzatius disponibles. Derivar-ne decisions internes i peticions externes objectives i raonables. L'Administració, veient el conjunt, les necessitats i aspiracions socials ha de prendre decisions econòmiques generals i singularitzades i  decisions normatives legals mínimes com a marc comú.

Sobre la llufa de les proves PISA

 Foto de VilaWeb

Sobre la llufa de les proves PISA 

Educació va comunicar ahir que s’havia produït una “incidència tècnica” en la mostra de les proves PISA 2025  

 

Error tècnic?… No. Un criteri de validesa de la ciència-tècnica estadística. Error?… Dissonància ciència -política?… Aplicació sense rigor?… Actuació rutinària?… Incompetència?

 

 

Proves PISA. És un model productivista propi de l'OECD, centrat en els resultats. En el millor dels casos, hauria de servir perquè els governs vegessin on han d'invertir més diners i més personal. Les proves tindrien algun valor si ens reflectissin la realitat de cada centre, o de tipus de centres, per prendre decisions. Si amaguem els alumnes que tenen dificultats, què volem mostrar? Que tot va prou bé?... No s'ha d'excloure cap alumne de la prova (llevat d'algun cas que pugui comportar gran neguit a l'alumne) si volem conèixer una realitat. Si els excloem, no cal la prova, doncs ja coneixem la realitat. Gastem els diners en posar més mitjans on hi ha més necessitats. 

 

Resposta a la proposta falsa de Junqueras, comentada per Vall Clara a El PuntAvui de 8 d'agost.

Fem memòria. ERC es va fer càrrec de l'educació al Govern tripartit. El 2004 van ocupar educació els militants de confiança, no per competents. El 2006 van ser foragitats. El 2018 amb el govern de Junts-ERC van tornar a ocupar educació, va tornar la mateixa colla. NO ens parleu d'acord. Tanta gent a Via Augusta, tants serveis educatius durigits des Via Augusta. Sobren. I no fem més comissions. Cal començar assegurant direcció pedagògica a cada centre i la supervisió educativa (inspecció) que deixi fer als que funcionen i que es dediqui als que cal millorar, si en sap. No milloren lleis i decrets sinó el coneixement i pràctica de la pedagogia.

 

"Les proves PISA no són un simple rànquing internacional. Són una radiografia del nostre sistema educatiu. Ens agradi o no el diagnòstic, permeten saber on som, què hem fet bé i què hem fet malament." (Esteve Vilanova, a a ElPuntAvui). 

És un radiografia de resultats d'aprenentatge i, si no ho excloem, de variables d'entrada: els alumnes, l'Administració ha de decidir sols inversió econòmica i marc legal comú. Aquests resultats, mostrals, no aporten coneixement als docents que han de fer una avaluació interna de caràcter pedagògic. Ho va introduir el "Quafe-80" de P. Darder i J-A. López. Els administradors i experts no se'n recorden? 

Comentaris "La hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics" de Xavier Chavarria

  
Comentaris a 
La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (III)

Xavier Chavarria1 4 - juliol - 2026 a El Diari de l'Educació

 

Certament cal donar un tomb total a l’estat de l’educació a Catalunya. Efectivament cal veure el procés llarg i complex que ens ha dut a la situacio actual. Penso que el col·lega Chavarria ha fet atencio a tots els factors. Ens deixa la prospectiva als lectors. Fa esment de la renovació pedagògica que es va reprendre en escoles privades d’iniciativa social. Iniciativa social perquè no era voluntat de negoci econòmic sinó consciència de poble i cultira catalana. Alguns mestres ja la vam estendre a escoles estatals, més corporatives que públiques, abans dels traspassos de 1980 i sense mitjans addicionals. Era la força de la bona pedagogia, la responsabilitat de professionals que també vam lluitar per millores econòmiques (Sou de 18.020 ptes assolit el 1976, un increment del 30%). Tenint l’Administració en contra, la clau va ser el compromís professional de l’equip docent i la direcció professional pedagògica.

Falta un adequat finançament i molts recursos personals, però la decisió política de l’educació ha estat feble. Per fugir de cossos corporatius com el de directors i el d’inspectors s’ha deixat com una promoció docent. No hi ha professioanlització en pedagogia i ciències de l’educacio i en supervisió educativa, amb estudis especialitzats. La direcció ha quedat en lideratge administratiu i la inspecció en control normatiu. Els ja retirats tenim en ment els noms de directores i directors que van fer possible la renovació pedagògica, a zones residencials i també a barris populars, amb menor extensió. Molt abans, el 1931, l’inspector Almendros duia llibres als mestres i difonia les ‘Tècniques Freinet’. Per comptes de professionalitzar direcció pedagògica i supervisió educativa ens alienem amb la retòrica de l’OECD i les proves PISA, PIRLS.

A l’educació bàsica em resisteixo a acceptar la ‘llibertat de càtedra’, solament exercible en condicions d’igualtat. El mestre o professor ha de conjugar la llibertat d’expressió amb la responsabilitat de comunicació i emmarcada en una conducta coherent. Els acords del Gobierno de España amb la Santa Seu de 5 de gener de 1979 són inconstitucionals atesa l’efectivitat de la Constitució des 29 de desembre de 1978. Ja és hora de desenvolupar la «Cultura religiosa per als ciutadans de demà», associació UNESCO, 2001). La cultura religiosa ja inclou una ètica de mínims comú. En aquest punt tots els governs han estat submisos a la il·legalitat.

Amb tot això, no ha quedat palès que hi ha mestres que no saben ensenyar a llegir, a calcular i a operar, que l’oralitat de la llengua no s’atèn adequadament a infantil a la vista de les llengües vives, que els professors de secundària lamenten el baix nivell de primària com els professors d’universitat el baix nivell de batxillerat. La universitat aporta coneixements diversos però no incorpora formadors professionals docents amb llarga experiència i estudi.

 

La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (I)

Xavier Chavarria 1 - juliol - 2026 · a El Diari de l'Educació.

El pedagog Chavarria fa una radiografia completa de la situació actual de conflicte a l’esenyament. Obro dues aixetes. Falta un col·legi professional de mestres que sobre la base de condcions laborals, orienti la professió docent en col·laboració amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. L’ensenyament-educació dels joves està altament intervingut a través de mitjans de comunicació, privats i públics, i xarxes de massa amb interès restringit a audiència o al consum. Dues variables a considerar. 

 

 

Sobre Educació Infantil - LLar d'Infants (0-3 anys).

 

 Comentari a:

Bases per crear polítiques públiques envers l’escola bressol (1)

Informe tècnic sobre el desenvolupament del cicle 0-3. Sistema educatiu i l'etapa de 0 a 6 anys

Ferran Aquilina Vinyals i Joan Cela Ollé, juliol 1, 2026

 

Bé, amb tanta extensió, es passen per alt qüestions clau. «Integració plena del 0-3 dins del sistema educatiu» Així hauria de ser, tota la socetat en tant que educable. Però en la pràctica, el sistema educatiu es restringeix al sistema escolar. L’Educació Infantil 0-3 – Llar d’infants, no ha de ser escolarització curs a curs. La família és llar d’infants i segons calgui els infants poden anar a la Llar d’infants abans o més endavant, unes hores o més hores. mai per sobre de vuit. I, no ingressen tots al mateix dia, inici de curs, sinó en quelssevol dia de l’any segons el seu desenvolupament i socialització. Les llars d’infants no sols han d’atendre els infants sinó que han de ser centres d’orientació educativa familiar encara que els infants no hi assiteixin regularment. Efectivament, no s’han d’establir jerarquies entre els professonals però cal assegurar formació contínua de base científica i intervenció humana.
Qui formarà els mestres d’Educacio Infantil?… La universitat aplega acadèmics però no té professionals. Han de ser mestres amb llarg exercici reconegut i estudi aprofundit. Els millors educadors no tenen avui accés a ser formadors a la universitat . L’haurien de tenir i allà simultàniament estudiaran a fons i poden fer el doctorat. 

Cultura de massa proclamada o cultura personal decidida. Perjudiquem la cultura?

 

 Comentari a

Els nostres gustos no són nostres, les nostres opinions tampoc, de Joan Minguet Batllori a VilaWeb 02/07/2026

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-nostres-gustos-no-son-nostres-les-nostres-opinions-tampoc/ 

 

Subscric el plantejament de Minguet. Està clar que els mitjans difonen el que pot ser majoria (de mercat, no cultural) i els ciutadans fem que sigui majoria, indiscutible, consens públic general (?)

Minguet escriu: “No tinc una solució màgica, em sap greu. Sospito que es tracta de fugir de la nostra pròpia mandra, de no convertir el món de la cultura en un àmbit similar al de l’esport.” No, no la tenim però girem la pregunta d’Umberto Eco en resposta. Perjudica el públic la televisió?… Doncs podem optar per, d’entrada, fugir de la gran difusió. d’allò que veu/escolta/visita tothom. Si és realment bo, durarà i tindrem ocasió. Entretant, descobrim opcions no tant difoses i, si son bones, les farem pujar al ranquing. No és teoria; recodem “La Nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom o “La sombra del viento de Ruiz Zafon. En la massocietat cal un aristocultura.

 

Si no eduquem en la infància el gust amb diversitat i sense dogmatisme, deixem indefensos els ciutadans, reduïts a consumidors.

 

 

Explicar l'educació amb totes les variables: context, entrada, procés, producte, impacte.

 

 Comentari a

Quan la disciplina no és suficient: la formació psicosociopedagògica dels futurs docents

Rafael Merino juny 16, 2026 a El Diari de l'Educació. 

 

M’ha desorientat el títol disciplina. Vol dir disciplina acadèmica o especialitat d’àmbit científic. Convé que tot docent tingui una especialitat havent seguit una metodologia científica que el forma en el rigor del coneixement i es transfereix als altres àmbits amb la prudència necessària. Però certament, per a ensenyar, la professió docent exigeix una visió integral de la cultura atès que amb la matèria que s’imparteix s’ha de contribuir a la formació integral dels alumnes. Tot professor ha de ser competent per tractar de qualsevol dels continguts de l’Educació Bàsica que s’exigeix a tot ciutadà i no refugiar-se en l’especialitat. L’especialitat és garantia per a l’equip docent; entre tots cobreixen totes les especialitats.

La professó docent es configura amb especial coneixement teòric que aporten les diverses ciències a l’educació (neurobiologia, psicologia, sociologia, antropologia), i la síntesi pràctica de la pedagogia que aporta criteris per prendre decisions didàctiques i organitzatives amb iniciativa per a cada context. L’orientació i avaluació personal i l’avaluació de la docència, en un procés de revisió contínua, són condició necessària.

Els docents educadors, els directius de l’administració, els periodistes i tots els que volen parlar de l’educació han de tenir un marc mental clar, el que avui segueix la recerca educativa. L’educació és un procés sistèmic i cal tenir presents totes els variables: CONTEXT, ENTRADA, PROCÉS, PRODUCTE, IMPACTE. En el procés, la relació entre professors i alumnes és intensa i l’art personal dels docents pot ser determinant. El producte, els resultats escolars tant preocupants, solament són una dada en el procés.

 

 

 Comentari a:

Cabòries d’un interí il·lusionat

Víctor Saura, juny 23, 2026El Diari de l'Educació. 

 

Article experiencial que mostra voluntat i compromís amb els alumnes. Exponent d'una situació escolar massa freqüent. Queda palès que cada docent s'ho resol com pot i ja és molt si hi ha entesa amb els col·legues pròxims. Queda clar que no hi ha direcció pedagògica al centre que pugui explicar les situacions contribuint a una formació sòlida dels professors. 

Indicis. Una ràtio de 14 a/g no és favorable, es perd energia i generalment  falten els deu alumnes que tirarien del grup; millor trenta alumnes i dos professors, dona i home. No correspon relació de carinyo amb els alumnes sinó de balanceig entre exigència i comprensió. Cal ser professor de català i castellà alhora, l'única manera d'apuntalar coneixement i ús d'una i altra llengua i la comunicació no pot donar preferència al castellà perquè és la seva; cal saber mantenir castellà i català segons l'activitat. Tractar cent alumnes a la setmana ha de ser el màxim arreu; menys alumnes, més matèries amb els mateixos. Excel·lent fer colònies com a camp d'aprenentatge a l'octubre amb el valor afegit de la convivència. Activitat per a tots els alumnes, llevat d'alguna situació,  no amb els qui s'hi apunten. Postura ferma amb les reivindicacions que són ben justes però ferm en ajustar la vaga a un o dos dies per responsabilitat social.

Observació i avaluació és un procés continu que desemboca en l'acreditació social (en diuen acadèmica). En el procés reforcem aptituds, suscitem actituds i desvetllem interessos i valorem segons el rendiment personal. En l'acreditació tenim la responsabilitat d'acreditar segons referent social. Sols en alguns comptats casos podem acreditar 'a crèdit' perquè reconeixem un procés de milora que seguirà però fent una orientació molt clara a l'alumne.

El que no s'ha après amb els estudis de professionalització docent es pot aprendre amb destinació estable de dos o tres cursos a un centre si hi ha direcció pedagògica clara i  equip de proximitat seguint els mateixos alumnes. La interinitat inicial és un mal inici que a la majoria els endureix. Felicitem el professor Saura que encara positivament les dificultats.