Opinió

Pedagog - 30 octubre 2026 2.00 h

Tribuna oberta

Robatori i pillatge juvenil a Barcelona. L’avorriment agressiu explicat per la pedagogia.

“El professor i pedagog Felix von Cube ja ho va estudiar i ho va explicar com a ‘avorriment agressiu’. Exigir en lloc d’aviciar

Martí Teixidó - Pedagog

Es van donant explicacions polítiques, socials i policials dels aldarulls a Barcelona que van protagonitzar jovenets, molt jovenets, el vespre del dissabte 24 d’octubre. Moltes explicacions estereotipades, de sentit comú, que no aclareixen res. Insistència sobre la necessitat de controls policials i familiars per evitar que es repeteixi. La policia hi era ben present a les quatre de la tarda i no ho veia. Com que no hi havia pancartes, no hi havia reivindicacions anunciades, com que eren molt jovenets (molts entre 14 i 16 anys), no calia fer res.

El professor i pedagog Felix von Cube ja ho va estudiar i ho va explicar com a “avorriment agressiu”: Fordern statt Verwöhnen. Die Erkenntnisse der Verhaltensbiologie in Erziehung und Führung (Exigir en lloc d’aviciar: les perspectives de la biologia del comportament en l’educació i el lideratge) el 1986. Deriva l’avorriment agressiu de la biologia del comportament estudiat per l’etologia. Konrad Lorenz formula la llei de la doble quantificació. En el comportament actua un component intern: instint, impuls, necessitat i un component extern: estímul, objecte de desig, plaer. En l’etologia animal es reequilibra, en l’etologia humana s’hi afegeix la simbolització, el poder, l’ambició, l’avarícia, el plaer insaciable. La doble quantificació en els humans és més complexa. Quan l’impuls intern és baix cal un estímul potent per desencadenar l’acció. Quan l’impuls intern és alt, un estímul menor, feble, ja mou a l’acció. Exemplifiquem-ho amb la gana; amb molta gana es menja el que sigui, amb poca gana tot s’activa si la menja és llaminera a l’olor, a la vista , al gust. La doble quantificació en els humans es construeix amb la socialització primària (família i societat), es forma amb l’educació (família i escola) i es regula amb els costums socials (mitjans i xarxes de comunicació).

L’educació es desenvolupa amb dos vectors: l’exigència i la comprensió. Han d’estar degudament equilibrats o balancejats. En l’educació reculada, la por, l’amenaça, el càstig i la violència van ser formes d’exigència inacceptable i van restar qualitat a l’educació. Volent superar aquesta educació repressora, s’ha generalitzat un excés de comprensió, d’infància consentida que no ha hagut de desenvolupar esforç i resistència. Tampoc és una educació correcta. Von Cube fa una clara aplicació pedagògica. La resultant, jovenets que han menjat, han dormit, no han gastat energia i tenen un excés d’energia que han de canalitzar, descarregar. Viuen en una societat occidental de consum que té un excés d’energia que canalitza cap a l’esport, més velocitat, més activitat, més massificació, consum de drogues.

Jovenets avorrits, amb energia sobrera que no han trobat el gust del coneixement, que vesteixen amb la màxima comoditat del xandall i el calçat esportiu i que esperen l’aventura, muntar-ne una. Han vist els disturbis de París, amb saquejos a comerços per prendre menjar o roba. Algú ha tingut la idea, l’ha llançada a les xarxes i s’ha estès com el foc. Una aventura que canalitza energia excedent, pillatge d’objectes que la societat de consum fa desitjar (impuls d’energia sobrera i grans estímuls). A Barcelona no anaven a aplegar menjar o roba. De l’avorriment agressiu a la violència agressiva, destrossant aparadors, cremant contenidors i enfrontant-se a la policia. Efectivament, altres ho utilitzen per interès polític però aprofiten un comportament que té origen biològic i que no ha estat ben educat.

No cal anar a cercar un responsable intel·lectual inspirador. No es pot carregar la responsabilitats a les famílies. L’escola no ha pogut acomplir la seva funció. Els mitjans de comunicació multiplicats en sèries i xarxes han fet espectacle de la transgressió (informatiu o de ficció), de la provocació, de la crítica total, de divertir-se a qualsevol preu. El jovenets han actuat com titelles, moguts per un clima social, sense saber què fan i, evidentment, no els ho podem acceptar. La contenció necessària no resol el problema. Cal anar a la causa: biològica, sociocultural. Entretant, s’ha de desenvolupar una educació sòlida, fonamentada en el coneixement biopsicològic, amb acció integrada dels agents educatius: família, escola, comunicació. Els difusors són els mitjans de comunicació que informen el pensament social, la família ha de fer una acció emotiva i exigent, l’escola ha de fer una educació amb l’ensenyament projectat a la cultura. És assumpte d’educació, és assumpte de pedagogia, la ciència de l’educació.

Comentaris al dia. Alternatives d'acció, millors que vagues i colònies.

 

 

Educació

Barcelona - 22 octubre 2026 9.29 h El Punt Avui, Antònia Castelló

L’Assemblea Educativa denuncia “atacs, insults i amenaces” a diverses escoles per no fer colònies

 

 

Comentari 

Lamentable, les accions i la confrontació entre docents, famílies i alumnes. L'educació és causa de tothom. La vaga contínua segons model del segle XIX no és adequada a una empresa o institució de servei públic. La supressió de colònies, avui organitzades per empreses específiques, desvirtua el sentit de sortides i camps d'aprenentatge pensats i organitzats directament pels docents que feien alhora de professors, de tutors, de monitors i a vegades també de cuiners. Potser no és activitat inclosa en el contracte docent i alguns docents se'n poden desentendre. Els docents pedagògics i compromesos ho van anar iniciant, encara que no fos opció d'escola. Per a bon nombre de docents les activitats externes lliguen el conjunt dels aprenentatges amb independència que estiguin compensades econòmicament.

Per comptes de tants dies de vaga i accions de confrontació, pensem en accions unitàries conjuntes de professors, alumnes i famílies per exigir els recursos a l'educació. La més fàcil i potent: concentració de manifestació, a cada escola, de professors, alumnes i famílies, un dissabte, i recompte telemàtic sense trampes a tot Catalunya. Amb força i simpatia.  

 

 

 

Els sindicats educatius proposen una nova jornada de vaga aquest trimestre després de consultar-ho als docents

VilaWeb 24/10/2026 

 

 Comentari

Cal emprendre un altre camí per les reivindicacions a l’educació. 1 Abandonar l’a priori de reduir les ràtios 25/30 i seguir fent el mateix. 2 Gastar els euros en assignar dos docents, dona i home, a cada grup. 3 Absorbir els euros del sistema de substitucions tan costós i tants suports personals dispersos en hores. 4 Obrir una línia directa d’assessorament per a consultes a metges, psicòlegs o terapeutes. Reconvertir les vagues i manifestacions de carrer en grans concentracions a cada centre, de docents, famílies i alumnes, aplegant dades comprovades de tots, molt superiors a qualsevol concentració centralitzada. Mantenir sempre el diàleg amb l’Administració, amb l’exigència raonada. 

 

No enganyin les famílies. A l'escola en català s'aprèn bé el castellà i més llengües.

 

 

Crítiques contra Feijóo per haver-se compromès a posar més castellà a les aules.                         El Punt Avui 19/10/2026

 

 

Destapem l'engany de Nuñez Feijóo com va ser engany el d'Arrimadas quan va proclamar (2017) que no voia una escola monolingüe sinó trilingüe. No discutim l'engany. Responguem en positiu com va fer el bisbe Climent amb la imposició del castellà pel rei Carlos III a totes les escoles el 1768. Sí, s'ensenyarà el castellà però primer en català i així l'aprendran millor. Tanmateix, tots els alumnes aprendran el català com a llengua del país, aprendran el castellà evitant contaminacions entre una i altra i aprendran una o més llengües transnacionals (francès, anglès, alemany, àrab, xinès...) segons la seva capacitat personal. I afegeixo -com deia Baldiri Reixac- la llengua italiana "perquè és molt carinyosa i graciosa", és a dir, es pot entendre i mig parlar sense un estudi sistemàtic. Aquesta és l'argumentació que han d'oir les famílies que, enganyades, reclamen ensenyament en castellà. 

 

 

El PAE, els grans oblidats en l’educació: “Els equips directius no tenen ni punyetera idea de qui som”

• Aprofundim en el col·lectiu del personal d'atenció educativa, que demana de ser vist i tenir veu pròpia dins les reivindicacions de la comunitat educativa 
• Alba Tebar Gutiérrex a VilaWeb 

 

Comentari.

No és alternativa doncs reforça la fragilitat del sistema escolar per comptes de reorientar-lo. 

Avançant en una escola que incorporés els infants amb dficultats i discapacitats individuals (1990) vàrem anar aconseguint vetlladors, assessors per a deficiències visuals i auditives, logopedes i fisioterapeutes. Eren suports puntuals per als alumnes però sobretot assessorament formatiu per las docents. Els suports personals per a infants menuts amb característiques d’espectre autista van ser pagats per hores amb persones sense cap qualificació.
S’ha anat creant una fractura entre docents encarregats del currículum escolar i personal d’atenció educativa que acompanya els alumnes emocionalment al marge dels aprenentatges o fent-ho sense didàctica (llegir, calcular…). S’ha arribat a una perversió, particularment a l’educació secundària: aquells alumnes que no segueixen o que creen disrupció, que els atengui personal especialitzat en problemes. L’increment de PAE i la falta d’estabilitat els ha configurat com un col·lectiu professional dispers. Han de ser considerats dignament, però no té sentit al marge de cada centre. Han de formar part de l’equip docent-pedagògic contribuint a l’aprenentatge curricular alhora que l’ensenyament té una clara orientació psicosociopedagògica. Cal revisar però el cas d’educadors socials que solament posen de manifest la inadequació d’un ensenyament il·lustrat al marge de l’educació personal i social. 

Per comparar sistemes escolars cal visió sistèmica de la societat.

 Comentari a

Pixats per PISA   

David Rabadà i Vives - Paleontòleg i divulgador científic  El Punt Avui 10/10/2026

 

 

“L’ensenyament dels guanyadors a PISA es fonamenta en aules on imperen l’esforç, l’exigència i l’ensenyament per especialitats 

 

Per comparar sistemes escolars cal visió sistèmica de la societat. Comença amb la socialització primària, a España i Catalunya ben trencada per un democratisme de baratillo i uns mitjans de masses solament interessats en audiència i resultats a qualsevol preu. El consum massiu, les plataformes i els macroconcerts són un èxit.

Comparar resultats entre països és miopia i ignorància, no sé si intencionada. Els processos de Japó i Korea són opressius. Els processos d'Estònia són pedagògics. L'educació i ensenyament són processos i s'han de valorar els resultats com a dades. El preu que paguen els alumnes, 6, 7 o més hores diàries de classe és excessiu. Aquí, els alumnes de batxillerat tenen 6 hores de classe i, si volen progressar bé, molts fan 20 hores a casa. 50 hores setmanals és explotació infantil (supera la setmana laboral). I Tanmateix les 30 hores de classe s'aprofiten malament amb el model escolàstic o bancari. 

 

Cert, els pedagogismes dels darrers governs des 2003 han dut al desastre perquè no ha estat pedagogia sistèmica sinó 'innovacions' d'aficionats que no han practicat docència ni han estudiat pedagogia. Gairebé no queden mestres que sàpiguen ensenyar a llegir i a resoldre problemes. Falten professors de llengua apassionats per la literatura i el cinema (llenguatge verboicònic) i científics que intriguin amb descobertes científiques i invencions tecnològiques.

 

 

Decisions concretes per millorar:

1. Assignar d'immediat dos docents per grup, dona i home, que amb continuïtat poden atendre-ho quasi tot amb treball d'equip i assessorament d'especialistes (metges, psiquiatres i terapeutes). 
2. Direcció pedagògica professionalitzada a cada centre (com a Finlàndia, Eslovènia o Estònia). 
3. Evitar programes deseducatius que presenten el problema i sense alternatives deixen els ciutadans despullats (assetjament, TDAH, sexualitat). Ficcions com 'Això no es Suècia' o 'El pati de l'escola' ignoren la pedagogia. 
4. Atreure a la docència persones amb cultura àmplia i pagar-los un sou de cultura perquè s'actualitzin. 

 

 

 

 

 

Comentaris publicats

 

Aprenguem  d'altres ciències per a una pedagogia 'sèria'

He après que la biologia (atzar i necessitat), de la meteorologia (preveure i actuar). Donen consistència a una pedagogia 'sèria' que s'ha de fonamentar en tot el coneixement científic, integrar-lo i actuar. O, ¿és que l'educació no és un sistema complex, el més complex? És l'educosistema en el que tots som beneficiaris i tots som agents. Des de las varaibles bioneurològiques personals a les regularitats socials i les alteracions comunicacionals (intencionals o no). Ens falta tenir al davant persones amb coneixement.

Tribuna oberta

Anticipar el futur de Miquel Fortuny, El Punt Avui 01/10/2026

Surto del tema de l'article justament per dir que la pedagogia no ha de donar voltes sobre si mateixa sinó pensar amb fonament i aplicar actuacions. Observar o conèixer els alumnes, estar atent a les dinàmiques culturals i de consum és condició per a una adequada acció pedagògica.

 

Sobre lectures obligatòries

Lectures obligatòries a batxillerat. Calia retornar a la situació de partida, però es podria millorar considerant-ho un cànon de lectures recomanades. Això permetria llegir obres completes o bé antologia de textos. Se'm fa difcicil pensar que tots els alumnes de Catalunya hagin de llegir Trant lo Blanc o Mirall trencat. Tanmateix, la ironia i sensuaitat del segle XIV és difícil de comprendre avui, i la decadència i vellesa no és un assumpte que correspongui a adolescents. Recomanar lectures clássiques de prestigi, sí, amb criteri literari i també pedagògic. En tot cas, els docents han de veure que cal tibar els joves en la lectura però han de poder triar, alterar i completar garantint que aconsegueixen dervetllar l'interès de cada alumne que és el que activa la competència lectora. Poser no tots trenta alumnes llegiran el mateix, però tots han de llegir amb interès i escoltar el què llegeixen els companys que esperem que s'encomani.

El Punt Avui Divendres, 25 setembre 2026 11.47

26.09.2026  |  09:55 VilaWeb

La reunió del govern amb els portaveus dels partits polítics no podia arribar a concrecions. Havia d’avalar: Aconseguir un consens de les diverses opcions polítiques per garantir estabilitat. El debat al Consell d’Educació representatiu del conjunt social. Assolir el finanament del 6% de la depesa anual. Cal començar per coneixement de bases i processos d’aprenentatge. Això és pedagogia i didàctica, i hem de retrobar el camí perdut. Sobre una visió integral de l’educació, ‘sistema pedagògic’, cal acordat el marc de filosofia i politica de l’educació plural i divers, conegut per famílies, docents i mitjans de comunicació. Un acord compartit que permeti orientacions específiques de cada institució i centre.

PISA no avalua l'educació. Compara resultats per paÏsos. Els governs han de millorar les condicions econòmiques i legals.

 PISA, avaluació de l'educació?

L’exclusió de la mostra catalana a les proves PISA ens ha desconcertat. Es difonen explicacions fragmentades, confuses i sense perspectiva. Catalunya va crear el Consell Superior de l’Avaluació del Sistema Educatiu el 1993. El pedagog Sarramona  va introduir unes proves CB de contrast final d’etapa a Catalunya (2001) perquè els docents poguessin afinar l’avaluació i l’acreditació dels alumnes. El pedagog Prats va assumir la gestió del les proves PISA-OCDE quan hi va entrar España (2004). En cap cas s’avaluava el sistema educatiu; solament resultats d’aprenentatge dels alumnes. Amb els resultats generals de les proves CB els equips docents podien analitzar la seva situació i decidir accions de millora. Amb els resultats de les proves mostrals PISA el govern podia analitzar els dèficits generals i prendre decisions en economia i marc legislatiu. El Consell Superior d’Avaluació gestionava ambdues i es van anar superposant alhora que el Departament no permetia que els resultats de les proves de CB arribessin directament al centre on s’havia de fer l’ànàlisi d’avaluació: d’alumnes, de didàctica, d’organització i de compensació. Es presentaven públicament a la premsa com a sistema educatiu.

 

Amb el govern de PSC-ERC-IC es va proposar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva que es va crear amb la Llei d’Educació de 2009. Havia de ser independent del Departament d’Educació, i informar directament al Parlament de Catalunya atès que es centrava en resultats globals, finançament i previsió de necessitats futures (allò que havia fet el mapa escolar). Va ser nomenat l’economista Calero director de l’agència que es va deixar en suspens i va seguir com a Consell Superior d’Avaluació. Amb el nou govern de CiU es va encarregar la presidència al pedagog expert en avaluació Mateo però va quedar afectada el 2017, per la suspensió de l’autonomia. El nou govern de Junts-ERC ho va encarregar al lingüista Vega, després al politòleg Cuevas. El govern del PSC-PSOE ha volgut reactivar l’Agencia d’Avaluació i Prospectiva (2025) però segueix fosa dins l’avaluació d’aprenentatges i no entra en el sistema educatiu amb economia i regulació general. És tant dependent del Departament d’Educació que la presideix la consellera Niubó que ha nomenat la directora la matemàtica Planas i tots els consellers.

 

Amb aquesta evolució no ens podem estranyar del què ha passat. Qualsevol funcionari de confiança és encarregat de la direcció d’un organisme que ha de tenir base científica i visió àmplia del sistema educatiu. Els resultats escolars són solament una dada a considerar i s’han de millorar centre per centre amb direcció pedagògica i criteris d’avaluació i acreditació i per a això les proves poblacionals de CB són un instrument per als docents. Les proves PISA són mostrals dels resultats generals i s’han d’analitzar amb: finançament, marc normatiu i professionalització docent i direcció pedagògica.

 

Les explicacions que s’han donat, són justificacions de part i no serveixen. El límit d’exclusió d’una mostra perquè reflecteixi la població és del 5% i això és un criteri científic de validesa de la prova. Tant s’ha de respectar en proves PISA com en proves de CB. No es pot adduir confusió; és desconeixement i manca de criteri científic. Queda palesa la falta de competència en organismes que es nomenen per confiança.

 

Un error greu és haver subsumit l’avaluació d’aprenentatges dels alumnes i els resultats escolars amb l’avaluació del sistema d’ensenyament que ha de considerar:  marc legal, finançament, professionalització docent, direcció pedagògica i supervisió educativa. No serveix PISA si ens limitem als resultats escolars, ens comparem a d’altres països i, sense millorar l’aprenentatge, volem millorar els resultats escolars.

 

Tornem les proves de competències bàsiques (CB) als centres i donem els resultats als docents (no a la premsa) perquè facin la seva anàlisi interna, o amb escoles similars, afinant en l’avaluació i acreditació (aprovats o suspensos) i compartint procediments didàctics i organització per millorar la seva activitat. Si milloren els centres des de dins, millora el sistema d’ensenyament. Si milloren les condicions externe, finançament i marc normatiu l’optimitzem. 

 

 

 

L'avaluació, procés continu, es centra en l'alumne i en deriva orientació i actuacions. (Proves Galí)

Del conjunt de l'avaluació de l'aprenentatge i resultats dels alumnes en deriva l'anàlisi de l'organització i funcionament de l'escola. Per tant s'avalua l'equip docent i de les condicions i recursos de l'escola. (QUAFE-80)

 

L'equip docent ha de contrastar els resultats dels seus alumnes amb els d'alumnes d'altres escoles amb condicions i context similar. L'aplicació d'una prova estandarditzada comú facilita aquest contrast amb un referent comú simplement estadístic. (Proves de competències bàsiques).

 

El govern de l'educació ha de conèixer el conjunt dels resultats d'aprenentatge escolar amb una prova mostral per prendre decisions econòmiques i legislatives generals i assignar recursos a les escoles segons necessitats. (Poden servir les proves PISA). 

 

 

 

 

 

 

 

Hem perdut  el sentit de l'avaluació de l'educació? 

 

L'avaluació és integral, començant pels alumnes, seguint per docents, organització de l'escola/col·legi/institut. Relacionar amb el seu context econòmic, social cultural. Encarar amb els recursos humans, econòmics i organitzatius disponibles. Derivar-ne decisions internes i peticions externes objectives i raonables. L'Administració, veient el conjunt, les necessitats i aspiracions socials ha de prendre decisions econòmiques generals i singularitzades i  decisions normatives legals mínimes com a marc comú.

Sobre la llufa de les proves PISA

 Foto de VilaWeb

Sobre la llufa de les proves PISA 

Educació va comunicar ahir que s’havia produït una “incidència tècnica” en la mostra de les proves PISA 2025  

 

Error tècnic?… No. Un criteri de validesa de la ciència-tècnica estadística. Error?… Dissonància ciència -política?… Aplicació sense rigor?… Actuació rutinària?… Incompetència?

 

 

Proves PISA. És un model productivista propi de l'OECD, centrat en els resultats. En el millor dels casos, hauria de servir perquè els governs vegessin on han d'invertir més diners i més personal. Les proves tindrien algun valor si ens reflectissin la realitat de cada centre, o de tipus de centres, per prendre decisions. Si amaguem els alumnes que tenen dificultats, què volem mostrar? Que tot va prou bé?... No s'ha d'excloure cap alumne de la prova (llevat d'algun cas que pugui comportar gran neguit a l'alumne) si volem conèixer una realitat. Si els excloem, no cal la prova, doncs ja coneixem la realitat. Gastem els diners en posar més mitjans on hi ha més necessitats. 

 

Resposta a la proposta falsa de Junqueras, comentada per Vall Clara a El PuntAvui de 8 d'agost.

Fem memòria. ERC es va fer càrrec de l'educació al Govern tripartit. El 2004 van ocupar educació els militants de confiança, no per competents. El 2006 van ser foragitats. El 2018 amb el govern de Junts-ERC van tornar a ocupar educació, va tornar la mateixa colla. NO ens parleu d'acord. Tanta gent a Via Augusta, tants serveis educatius durigits des Via Augusta. Sobren. I no fem més comissions. Cal començar assegurant direcció pedagògica a cada centre i la supervisió educativa (inspecció) que deixi fer als que funcionen i que es dediqui als que cal millorar, si en sap. No milloren lleis i decrets sinó el coneixement i pràctica de la pedagogia.

 

"Les proves PISA no són un simple rànquing internacional. Són una radiografia del nostre sistema educatiu. Ens agradi o no el diagnòstic, permeten saber on som, què hem fet bé i què hem fet malament." (Esteve Vilanova, a a ElPuntAvui). 

És un radiografia de resultats d'aprenentatge i, si no ho excloem, de variables d'entrada: els alumnes, l'Administració ha de decidir sols inversió econòmica i marc legal comú. Aquests resultats, mostrals, no aporten coneixement als docents que han de fer una avaluació interna de caràcter pedagògic. Ho va introduir el "Quafe-80" de P. Darder i J-A. López. Els administradors i experts no se'n recorden? 

Comentaris "La hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics" de Xavier Chavarria

  
Comentaris a 
La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (III)

Xavier Chavarria1 4 - juliol - 2026 a El Diari de l'Educació

 

Certament cal donar un tomb total a l’estat de l’educació a Catalunya. Efectivament cal veure el procés llarg i complex que ens ha dut a la situacio actual. Penso que el col·lega Chavarria ha fet atencio a tots els factors. Ens deixa la prospectiva als lectors. Fa esment de la renovació pedagògica que es va reprendre en escoles privades d’iniciativa social. Iniciativa social perquè no era voluntat de negoci econòmic sinó consciència de poble i cultira catalana. Alguns mestres ja la vam estendre a escoles estatals, més corporatives que públiques, abans dels traspassos de 1980 i sense mitjans addicionals. Era la força de la bona pedagogia, la responsabilitat de professionals que també vam lluitar per millores econòmiques (Sou de 18.020 ptes assolit el 1976, un increment del 30%). Tenint l’Administració en contra, la clau va ser el compromís professional de l’equip docent i la direcció professional pedagògica.

Falta un adequat finançament i molts recursos personals, però la decisió política de l’educació ha estat feble. Per fugir de cossos corporatius com el de directors i el d’inspectors s’ha deixat com una promoció docent. No hi ha professioanlització en pedagogia i ciències de l’educacio i en supervisió educativa, amb estudis especialitzats. La direcció ha quedat en lideratge administratiu i la inspecció en control normatiu. Els ja retirats tenim en ment els noms de directores i directors que van fer possible la renovació pedagògica, a zones residencials i també a barris populars, amb menor extensió. Molt abans, el 1931, l’inspector Almendros duia llibres als mestres i difonia les ‘Tècniques Freinet’. Per comptes de professionalitzar direcció pedagògica i supervisió educativa ens alienem amb la retòrica de l’OECD i les proves PISA, PIRLS.

A l’educació bàsica em resisteixo a acceptar la ‘llibertat de càtedra’, solament exercible en condicions d’igualtat. El mestre o professor ha de conjugar la llibertat d’expressió amb la responsabilitat de comunicació i emmarcada en una conducta coherent. Els acords del Gobierno de España amb la Santa Seu de 5 de gener de 1979 són inconstitucionals atesa l’efectivitat de la Constitució des 29 de desembre de 1978. Ja és hora de desenvolupar la «Cultura religiosa per als ciutadans de demà», associació UNESCO, 2001). La cultura religiosa ja inclou una ètica de mínims comú. En aquest punt tots els governs han estat submisos a la il·legalitat.

Amb tot això, no ha quedat palès que hi ha mestres que no saben ensenyar a llegir, a calcular i a operar, que l’oralitat de la llengua no s’atèn adequadament a infantil a la vista de les llengües vives, que els professors de secundària lamenten el baix nivell de primària com els professors d’universitat el baix nivell de batxillerat. La universitat aporta coneixements diversos però no incorpora formadors professionals docents amb llarga experiència i estudi.

 

La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (I)

Xavier Chavarria 1 - juliol - 2026 · a El Diari de l'Educació.

El pedagog Chavarria fa una radiografia completa de la situació actual de conflicte a l’esenyament. Obro dues aixetes. Falta un col·legi professional de mestres que sobre la base de condcions laborals, orienti la professió docent en col·laboració amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. L’ensenyament-educació dels joves està altament intervingut a través de mitjans de comunicació, privats i públics, i xarxes de massa amb interès restringit a audiència o al consum. Dues variables a considerar.