Educar la consciència, natural i cultural
Consciència. Si ‘scientia’ és coneixement per observació i raonament, ‘con-scientia’ és coneixement compartit amb altre quan no hi ha evidència per observació. Avui en diem intersubjectivitat. Això duu a l’ús actual: prendre consciència d’un mateix, dels propis desitjos i pensaments, dels propis actes.
Educar la consciència natural comporta observar la natura, tot allò que l’humà pot contemplar amb admiració i anar descobrint les regularitats, les causes i efectes dels que en deduïm coneixement científic. Educar la consciència cultural comporta conèixer com apliquem i produïm a partir de la natura, recreant-la per subsistència i també per bellesa. La cultura és una acció social col·laborativa en l’espai i a través del temps.
Educar la consciència és desvetllar en la infància i joventut coneixement científic i també actitudinal que predisposa a l’acció guiada per valors observant l’evolució cultural. La consciència és integral però podem focalitzar-la i suscitar el desvetllament:
· Còsmica, contemplant el misteri com els antics, coneixent l’ordre de l’univers explicat per la ciència i fent atenció avui al caos creat pels humans.
· Vital, atents al miracle de la vida, micro i macro, coneixent els progressos de les ciències de la vida i indignant-nos davant la depredació de la vida animal o vegetal i oposant-nos a la guerra humana que mata.
· Humana, astorant-nos davant la meravella de l’evolució, del salt qualitatiu a l’humà conscient, però avergonyint-nos per la discriminació per prejudicis i el rebuig de qui és diferent o foraster.
· Científica, coneixent el trànsit de la humanitat dels mites al coneixement científic, la millora de les condicions de vida i que encara haguem de fer front a la superstició i la ignorància a vegades interessada.
· Tecnològica, utilitzant tants aparells i tècniques que ens fan més fàcil la vida, atents als perills d’usos tecnològics abusius i protegint-nos de la dependència excessiva i de la conducta automàtica i imprudent.
Consciència amb ciència, coneixement informat, raonable, precís, explicable.
Consciència personal i social, coneixement de si mateix i dels altres com si mateix.
Educar la consciència no és una àrea curricular de coneixement. És una observació de consciència, diversa, que cada professor mostra en les seves explicacions i actuacions. És memòria i revisió periòdica de l’equip docent de la consciència col·lectiva institucional. És lliçó o activitat ocasional a partir de l’actualitat informativa i social.
Cal educar la consciència en els infants abans que aprenguin a dissimular, a ocultar. Els docents educadors poden llegir les seves actituds observant dia a dia. Observar és anticipar-se i estalvia els controls, poc educatius. El docent percep els alumnes si es coneix a si mateix, si és conscient de les seves pròpies actituds. Conscients de les passions humanes: desig, por, esperança que són comunes a tots els humans. No així són comuns els objectes o motius de les passions: allò desitjat, allò temut, allò esperat. Propensos a aspiracions: aventura, triomf, fama, festa, felicitat, tranquil·litat. És l’humà biopsicològic i alhora és l’humà cultural educable. Les aspiracions són ambivalents: aventura de caçar o de rescatar nàufrags, triomf esportiu o d’una causa social justa, fama personal o reconeixement comunitari, festa de borratxera o festa de germanor, riota burleta o humor saludable.
La consciència de si mateix del professor és la que permet comprendre el comportament dels alumnes. Té validesa científica des de la perspectiva fenomenològica i es fonamenta en una filosofia personalista (Mounier, Lévinas, Ricœur). La consciència es construeix amb pensament i llenguatge. El llenguatge configura el pensament. El pensament és possible pel llenguatge. Quan s’aprèn llengua, llengües, cal no reduir-ho a correcció fonètica, ortogràfica, lèxica. Els professors de llengua, i tot professor, ha d’activar la seva consciència lingüística tenint present els usos i els abusos (o mals usos) del llenguatge amb visió integral de pensament i paraula, racional i emocional. (És el λóγος grec).
Usos del llenguatge
· Descriure i narrar, amb voluntat de reflectir la realitat.
· Explicar, amb voluntat de transmetre coneixement.
· Comunicar, establint relació de reciprocitat, parlar i escoltar.
· Complaure, amb voluntat de crear vincle afectiu, generós o interessat.
Abusos o mals usos del llenguatge
· Equivocació expressiva o error per desconeixement (pensem en l’error escolar).
· Confusió, pels elements simbòlics o metàfores que no s’entenen sempre.
· Engany per ocultació o mentida amb intenció.
· Insult espontani per ira o ofensa calculada per odi..
No cal fer una classe i aprendre’s els usos del llenguatge sinó anar-ho verbalitzant en situacions diverses, formals o informals, motiu pel qual tot professor ho ha d’incorporar com a tasca pròpia.
Per a aprofundir en el coneixement personal i prendre consciència són d’interès:
Anàlisi Transaccional (P-A-N). Comprensió integral de la persona amb els estats psicològics del Jo: Pare, Adult, Nen. Iniciat pel psiquiatre Eric Berne el 1950.
Enneagrama. Sistema explicatiu de la personalitat a través de nou arquetips descrits amb tendències biològiques, psicològiques, socials i espirituals. Molt desenvolupat per Claudio Naranjo des 1970.
Sessions psicosociopedagògiques de l’equip de professors coneixedors i dedicats als mateixos alumnes. Comparteixen l’observació dels alumnes en sessions monogràfiques, sense que hi hagi motiu de conflicte, identificant aptituds diferenciades a potenciar i comportaments a ajustar. Ho vaig aprendre jo a l’Escola Costa i Llobera, 1970).
