dimecres, 21 de juliol de 2021

Xesco Boix, mestre de les cançons. Que se senti a escoles i instituts!

 

Xesco Boix ,mestre de les cançons, ens va deixar el 21 de juliol de 1984. Amb cançons i contes feia educació personal i comunitària. Amb llengua acurada, contingut, també divertit, i valors, propagador de l'amor i la pau. Que se senti a escoles i instituts!



dilluns, 19 de juliol de 2021

Transgressió i mostruositat com a espectacle. Perill humà.

 

‘TITANE’: EL RUIDO Y LA FURIA DE JULIA DUCOURNAU PONEN PATAS ARRIBA CANNES 2021

La directora de ‘Crudo’ presenta en la Sección Oficial de Cannes una fábula macabra en la que un ángel de la muerte andrógino (Agathe Rousselle) busca la redención en los brazos de un padrastro vigoréxico (Vincent Lindon).

POR MANU YÁÑEZ 14/07/2021

Desde el arranque del Festival de Cannes, se especulaba con el potencial polémico de ‘Titane’, el nuevo trabajo de Julia Ducournau, quien en 2016 agitó las ya de por si arremolinadas aguas del terror francés con la celebrada ‘Crudo’. Si, en su ópera prima, la joven cineasta gala se atrevió a subvertir un banal relato de iniciación con un esteticista estudio sobre el canibalismo, en la superior ‘Titane’, Ducournau redobla su capacidad para la transgresión entrecruzando una versión retorcida del síndrome de Electra con un estudio sobre la monstruosidad en el que la “nueva carne” (mitad humana, mitad titanio) dinamita las feminidades y masculinidades del ayer. Un cóctel conceptual que toma forma gracias a la iconoclastia salvaje, muy cool y extremadamente ambigua con la que Ducournou motoriza su sed de provocación.


TITANE’: EL RUIDO Y LA FURIA DE JULIA DUCOURNAU PONEN PATAS ARRIBA CANNES 2021. LLibertat d'expressió, sí. Avalar cada vegada major provocació? Tot subversió, transgressió, monstruositat? Censura, no. És responsabilitat dels qui ho aplaudeixen. Com va dir Umberto Eco és el públic que perjudica la televisió, en aquest cas el cinema. I ha arribat a Cannes.

I ben publicitat a tots els mitjants ja és de domini públic. Tot per l'audiència, responsabilitat dels mitjans. La transgressió, que seria un correctiu als excessos normatius, esdevé norma. No hi ha socialització primària. Hi pot haver educació així?

 Jo no sóc capaç d'observar en pantalla tanta violència i mostruositat. No puc resistir, no puc ni mirar, encara que sé que és ficció. Bon senyal. El meu cervell està educat en una cultura. La cultura occidental cert, i poc a poc comprenc realitzacions d'altres cultures, veig com essent diferents corresponen a realitzacions de la nostra i vaig aprenenta la diversitat. No m'avorreixo ni sóc tot rutina als setanta anys. Però el meu cervell ha estat educat pel respecte a la persona, per defugir la violència, per contribuir a la creació contínua i determinades pràctiques i acions no les puc observar ni imaginar mentalment.

 

Cada vegada sembla que hi ha més persones que ho accepten com a normal: pràctiques i accions que no hagin pogut veure mai, que s'atreveixin a trencar amb tot, que trangredeixin qualsevol norma de convivència. Estan tan avorrits de viure? Tenen el cervell trastocat?... Sí, parlo dels qui ho accepten. Els qui ho produeixen ho fan per 'negoci i guany'. venen droga humana (emoció, curiositat, investigació) alterada i molts hi queden enganxats. La jove directora, el jove cantant, entra en el joc per sobreviure; pot quedar enganxat o no. Depèn de l'educació rebuda. És la diferència entre Pelé i Maradona).

LLibertat d'expressió i de sentit de vida per als adults, sí. No volem ni dictadors, ni doctrinaires, ni censors que ja n'hem tingut i massa vegades es descobreix que fan trampa. Van sermonejant i encobreixen les seves pròpies pràctiques.

Però protecció a la infància fins els 18 anys , l'hem de fer. Els infants i més joves interioritzen imatges sense distinció. Tanta preocupació per no donar una gota de vi als infants, per obligar-nos a anar tapadets a la platja, per protegir-los de la sexualitat dels adults i els exposem a violència sexual i corporal amb qualsevol pantalla. La recerca en comunicació de masses ho té molt ben estudiat. Potser no hi ha efectes directes, però els hi ha si no fem mediació educadora. Cap fet o imatge té efectes directes però hi ha efecte acumulatiu, normalitzador. Pot afectar en entorns empobrits, però també en entorns afavorits (A Clockwork Orange).

Juguem amb espectacles perillosos , tant o més que la tinença d'armes de foc al EUA. Sembla talment que deixem que els infants menuts tinguin accés als ganivets esmolats. D'altra banda, no podrem ocultar la hipocresia social. ¿Direm als infants que han de ser bones persones i veuran que ens agrada a nosaltres? 

 


dimarts, 13 de juliol de 2021

L'assetjament escolar tractat a la televisió

TV3 ha volgut tractar de l'assetjament escolar, tant en la ficció Moebius-sèrie, com en diàleg amb persones que han patit assetjament i amb actors de la sèrie. Bona intenció. 

Però quina era la intenció?...

 

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/al-cotxe/lassetjament-escolar/video/6110275/

Si la intenció era assolir audiència, i audiència entre els joves, sembla que ho han assolit. Si la intenció era sensibilitzar davant l'ocult o descobert assetjament escolar, el tema ha quedat obert, s'ha passat el bisturí per treure la infecció... i s'ha deixar la ferida oberta, sense sense cosir i sense tractament profilàctic.. Bona intenció, en el pla personal correcte, però en el pla social la bona intenció és insuficient i va lligada a responsabilitat de les consequències.

Tots afirmem la llibertat d'expressió, encara més quan es tracta de creativitat en expressió, art o cultura exposició. Alhora, avui identifiquem amb odi aquella llibertat d'expressió que ataca els altres o a nosaltres mateixos. Se'ns ha desequilibrat. La llibertat d'expressió (3r) ha passat per sobre del respecte a les persones i les seves creences (2n) i també pel respecte a la vida violentant la mirada (1r).

Tot valor (són culturals, cap és universal) té el contra valor. Com en biologia de tot verí volem conèixer l'antídot. Si la llibertat és un valor, hem de recordar que el seu antídot és la responsabilitat. La tensió (equilibri de forces) l'hem de regular, balancejar, entre  la llibertat d'expressió i el respecte a la persona.

Els professionals de la televisió tracten de l'assetjament escolar i per allò de 'que tothom hi digui la seva' o perquè volem ser una televisió que escolta tothom, demanem el parer a unes quantes persones: afectats, actors i a vegades algun professional amb qui tenim contacte.


L'assetjament és un assumpte greu, tant com per dur a la mort a una persona i encara que en la sèrie ens ho han fet creure, a la fi s'ha destapat que no era suïcidi sinó homicidi. Certament vàrem veure algunes accions d'assetjament escolar que van quedar a l'inici com a provocació d'intriga. No se'ls ha donar cap tractament. En acabar, 'Al cotxe' s'ha parlat de l'assetjament real i de l'experiència dels actors joves.

Un assumpte tan greu no es pot deixar així, descarnat, com a espectacle o reclam de l'audiència. Els professionals han de revisar-ho. No es pot repetir. Però si solament es revisa per audiència, quedaran contents i enganyats. I justament, si l'audiència ha estat alta, l'error o greuge es multiplica per l'audiència. I la reconducció s'ha de fer amb la mateixa proporció. No cal anar a tribunals, cal deontologia professional i ètica personal.

L'assetjament escolar, al cotxe ha remenat el tema sense cap elaboració i així ha quedat com un fet 'normal', potser inevitable, tot i que volem rebutjar-lo. Tocant la fibra sentimental encara espantarem més a mares i pares que estaran atents a qualsevol indici dels fills sense saber què fer (la denúncia no és bon tractament). Els hem dit que això passa, i els hem dit que a l'escola no es fa res. Molt greu.

Com que l'assetjament escolar no és de ficció i darrerament ja s'ha informat de casos greus amb mal final, vaig mirar de contribuir a orientar-ho fent tres entrades en aquest bloc Educació ComunicActiva els proppassats 16 i 17 de juny donat a conèixer a través de Twitter. https://twitter.com/martiteixido/status/1405841920992190464

L'assetjament escolar 1. Molt difícil de tractar. Més fàcil de prevenir 

L'assetjament escolar 2. Observar i conèixer els alumnes 

L'assetjament escolar 3. Alguns casos

M'hi remeto, doncs m'hi vaig dedicar per oferir alguna orientació comprensible, possible i extensible a tothom. A tothom perquè es planteja des del triple punt de vista: coneixement i estudi, acció i intervenció, supervisió i decisió.

L'assetjament és present a la societat però l'assetjament escolar és ben evitable.

L'observació de mares i pares i de mestres i professors poden evitar-ho. Cal curar la ferida inicial abans no s'infecti (assetjament continu ocult), abans no es produeixi una septicèmia (retirar-se  de la vida).

Compte amb l'assetjament difós pels mitjans de comunicació. Algú (sense malícia o amb malícia) atribueix un assetjament a persones que no és assetjament. 

 

Lectors, coneguts o no coneguts, Penso que fareu un bon servei difonent aquest coneixement. Els mitjans solament es fan ressò d'allò que es porta. No tenen més criteri que 'tot per l'audiència'. I l'audiència perjudica la televisió -ja ho va dir Umberto Eco el 1967. La televisió fa el que demana o accepta l'audiència.

 

Martí Teixidó, mestre pedagog 


Resultat de vídeos per a moebius al cotxe

dimarts, 6 de juliol de 2021

Amb pedagogia. Sempre observar. Tot és recurs. Amb pedagogia

Observació. Espero per a la sessió de la Filmoteca, diumenge 4 de juliol, 19h. Hi ha un talús piramidal cimentat per als infants. Observo un joc viu, dinàmic, motriu, solidari, feliç. Entre set i nou infants. 

Infants actius. Pl. Salvador Seguí BCN
Una rosseta, 5a? cabell amb cua: prima forta àgil atenta a fer jugar, ajudar, i carregar si cal, una menuda, cara rodoneta, potser hindú 3a?. Una de cabell negre amb trena, àgil, alegre, forta. simpàtica (Sé el seu nom, E,  la mare seu prop meu). Aquestes tres no apren, no es cansen i la menuda espera la seva ajuda quan no pot pujar sola el talús.Parlen en castellà.

Una nena amb vestit, 6a? puja i baixa i admira el joc, menys àgil, no l'exclouen però no hi entra del tot. A baix, a distància hi ha el pare que mira i guia. Altres dos nens 5a? 3a? tenen un petit globus groc. Fan el seu joc, el grandet mira les nenes àgils però no hi entra. Alguna vegada intenta pujar el talús però de genolls. Alguna de les dues nenes quan ho veu, ve a donar-li la ma perquè pugi de puntetes flexionades.

S'hi afegeix 19:20h un noi 7a?, imatge de nou vingut que es mou al costat i vol entrar en el joc d eles nenes. La mare, des del banc on seu adverteix l'E. -Mira, quiere jugar, lo ves? I entren en interacció, contacte i baixant just el tobogan.

Canvi d'actors 19.25h. -Mira E. que se van, diles adiós! Arriben dos nois furieta, 8a? i 6a?, molt actius, envaeixen. L'E. ho encaixa tot, contenta, simpàtica. Molt més menuda i prima, no té cap recança. Puja pel tobogan quan el gran l'ha bloquejat. Per a ella segueix essent joc.


Comentaris. La nena de 6a? i els dos germans petits van amb el pare i tenen les tres bicicletes que el pare guarda. Parlen en català. Volen i dolen entrar en el joc però els falta agilitat i seguretat. Quan se'n van les nenes, el pare aplega el tres fills i canvien de lloc. La gran va a observar d'altres, el mitjà seu sobre l'os de pedra i el pare li dona indicacions. El menut ha muntat la seva bici i està aturat. Bici amb dues rodes suplementàries. (Les rodetes no calen avui perquè els infants d'un any, tot just caminar poden aprendre a anar amb bici impulsant-se amb  els peus. M'hi fixo molt perquè el meu pare, mecànic va inventar (1956) unes rodetes perquè jo, coix de polio,  als cinc anys pogués muntar amb bici i, quan l'agafava el meu germà de vuit anys, les rodetes es pujaven amunt).

Interpretació. Donem massa mitjans als infants, el protegim massa i no deixem curs al desenvolupament natural físic i social relacional. El bon pare vigilant no ajudava. La mare tranquil·la, sense moure's deixava fer la filla i sols li va advertir que un noiet més gran, potser magribí, volia jugar amb ella.

En marxar, vaig saludar la mare dient-li que tenia una filla forta, amable i solidària, que fossin molt felices així i que veia l'educava molt bé. No vaig dir res al pare dels tres fills amb bicis però dic i digueu que no calen bicis de quatre rodes; quan els infants caminen, una bici sense pedals i a córrer.


 

Recurs. Obro la bústia. Publicitat; a la paperera. Ep! és un quadern, molt ben il·lustrat amb paraules i números (nombres) és atractiu, 66 pàgines ben il·lustrades que combinen imatge, text i molts indicadors aritmètics (matemàtiques). 

No té preu, i com ja havia fet fa molt anys, diria als alumnes que pel barri miressin d'aplegar una trentena de fulletons,  que seria un quadern d'exercicis. De fet, més que exercicis, de problemes matemàtics.

Tot publicitat. Tot aritmètica per exercitar

Molta aritmètica, adequada per a infants de 9 o 10 anys. Recompte sumant, comparació de preus, totals, percentatges i descomptes, descomptes condicionats, preus unitaris o preus de conjunts, impostos (IVA), pressupostos, costos al comptat i costos ajornats.

Mides, colors, textures, acabats, varietat.

Gust o no gust,  estètica, bellesa, convencionalisme, actualitat, consum, funcionalitat, economia.

Preus, impostos, transport, muntatge

Contactes, informació ampliada, accessos a internet, accés telefònic, accessos QR, botigues territorials o punts de venda, adreces postals, horaris d'obertura, distàncies punt a punt.

Mapes de la xarxa empresarial o de franquícies. Mapa d'Itàlia amb 43 botigues ubicades. Mapes d'àrees de proximitat Madrid, Badalona i Sant Boi. Contrast amb centres productotrs o distribuidors a:  La Garriga,  Lleida, Bages, Terres de l'Ebre, València, Madrid i a España https://empresite.eleconomista.es/Actividad/FABRICANTE-MUEBLES-VALENCIA/

 

Comentaris. Un quadern  escolar per cap preu, un recurs si hi posem intenció pedagògica: preveure continguts, procediments, àrees, edats... No hi veig límit: matemàtiques, llenguatge articulat amb imatge i gràfics. Podem proposar càlculs que no es poden fer bé si no es llegeixen enunciats verbals, si no s'observen etiquetes publicitàries. Podem partir del quadern, fer activitats i sortir-ne amb més activitats: la producció i comercialització del moble, la qualitat, funcionalitat, moda o tendència. (Abans de 1970, un menjador a Catalunya tenia taula, cadires i vitrina de vaixella i guarniments; no hi havia llibres, potser encara no sofà o 'tresillo'). Exposicions de mobles per visitar en família en dies festius. També estarem dialogant sobre gust, funcionalitat, estètica, artesania o industria del moble. Qualitat de la fusta, tala d'arbres i reproducció o regeneració del bosc. La fusta portada de la taiga de clima fred, la fusta fosca selecta de selva africana.

 

La pedagogia oberta a la cultura i fonamentada en el coneixement de l'infant ho converteix tot en recurs pedagògic. Fem el CLIC/CLICK pedagògic. Poseu-lo sempre en ON i arreu veureu possibilitats d'aprenentatge i ocasions d'educació.

Martí Teixidó, mestre d'escola


dissabte, 3 de juliol de 2021

La intervenció pedagògica fonamentada en l'observació sistemàtica. El diagnòstic biopsicològic per precisar i aprendre.

 

Els mestres i professors tenim la funció d'educar infants i joves. Vol dir afavorir el seu desenvolupament personal i  social amb la cultura.  Parlar amb soltesa i riquesa expressiva, calcular mentalment i adquirir l'operatòria aritmètica i anar entrant en el coneixement del món natural i de la cultura amb la ciència i les filosofies com a instruments de pensament. I la llibertat emotiva, simbolista, expressiva, fantasiosa que  és la creació artística que sols té un límit: la salut pròpia i el respecte sense condicions a la persona dels altres.

El desenvolupament personal està relativament condicionat pel ser biopsicològic. Les possibilitats de millora després d'intervenció mèdica o psicològica estan en la pedagogia com a intervenció contínua ajustada a les necessitats i possibilitats de cada linfant o jove. L'educació és altament compensatòria de discapacitats físiques o psíquiques o de desigualtats socials si està guiada per una pedagogia adequada.

La intervenció pedagògica no depèn d'un diagnòstic precís. Esperant el diagnòstic: Dislèxia, TDA/H... Esperem? No fem res? Ens excusem. La pedagogia ha d'actuar d'immediat en context col·lectiu. Un diagnòstic medicopsicològic pot ajudar afinar, no a iniciar.

 

 Ben interessant l'article de , professora de la Universitat de Bordèu retwitat per

 Philippe Meirieu: Intéressante contribution au débat ! « Dyslexique », « hyperactif », « HPI »… Ces diagnostics qui se multiplient en milieu scolaire.

« Dyslexique », « hyperactif », « HPI »… Ces diagnostics qui se multiplient en milieu scolaire

 

L'avenç del coneixement científic no ens ha d'inhibir del coneixement directe com a professionals. (També passa que avui molts metges ni miren la persona, sols miren les proves diagnòstiques i pot ser suficinet per disfuncions biofisiològiques, poden passar desapercebuts els desencadenants psicològics i dificilment entraran en vivències de sentit de vida). En el cas de l'educació actuem sobre la triple dimensió humana: el cos σὠμα, l'ànima ψυχή, i l'esperit o sentit de la vida πνεῦμα i ens cal una integració de tot coneixement per decidir la intervenció pedagògica.  Mirem i coneguem l'alumne directament, actuem i afinem si cal amb diagnòstic mèdic psicològic. És la nostra funció i és més gratificant.

  

Image  

 

Guia d'observació pedagògica

  • Observar els alumnes en temps informal (entrades, sortides, pati, carrer...) . En aprenentatge observar quan fan, no sols el resultat o producte que presenten.
  • Anar acumulant observacions: estats d'ànim, relació amb companys, relació amb adults, comportament en joc, en activitat motriu i en activitat escolar.
  • Anar completant la visió de capacitat global amb la identificació d'aptituds diferenciades i d'interessos manifestos.
  • Anotació de fets o incidents rellevants (positius o negatius) amb relació al temps, lloc, circumstàncies, companyia... on s'ha poduït 

 

Orientació en equip pedagògic

  • Posar en comú el coneixement d'un alumne amb observació de tots els mestres o professors que el coneixen. Convé haver iniciat la dinàmica d'equip amb alumnes que no presenten problemes i atribuir el seu comportament a condicions personals, familiars i ambientals. Un exercici de formació contínua en orientació psicopedagògica. Molt més complet si  hi intervé un docent especialitzat en psicopedagogia i en casos singulars un professional de medicina o paidopsiquiatria.
  • No es pot tractar d'un alumne amb dificultats personals o problemes relacionals si coincideixen en això tots els mestres o professors. No condueix enlloc. Com a mínim hi ha d'haver observador de contradicció, equivalent a un defensor que sap veure com algunes actuacions deriven d'aptituds que es poden orientar en positiu.
  • Les reunions setmanals d'orientació on tots els mestres o professors presenten alumnes (10') que son considerars per tot l'equip (5/10') ajuden ap rendre decisions pedagògiques adequades perquè és un procediment de formació contínua acumulativa.
  • Les entrevistes amb les famílies han de partir de capacitat i aptituds de l'alumne fill per potenciar-les i amb elles reconduir aspectes que cal millorar. Els alumnes haurien d'anar participant en les entrevistes i, sens cap dubte, sempre en educació secundària. L'entrevista és conduïda per un mestre o professor, en casos acompanyat, però mai en nombre superior a la mare o pare que hi assisteixen.

 

Consideracions específiques

Dislèxia

No comporta  falta de capacitat mental. Ja el 1970 es va veure que en molts casos coincidia dislèxia i un alt quocient mental. L'alta velocitat de processament mental podia  no trobar la mateixa rapidesa en les vies eferents: paraula articulada, lectura d'alta velocitat amb errors o lectura bloquejada.

Cal dedicar més temps a l'oralitat fins a trobar la pròpia regularitat. Més endavant ja s'afinarà l'escriptura per memòria observacional. La falta de confiança, el sentiment d'incapacitat és dificultat afegida i és la més difícil de superar.

En casos molt consolidats cal fer les exercitacions específiques psicopedagògiques i de reeducació abundosament publicades. Pot ser necessària l'atenció d'un especialista però cal atribuir bé la millora a la intervenció adequada. 

Il·lustració. Recordo el cas d'un infant de sis anys amb especials dificultats qua anava al gabinet de reeducació i la millora es va atribuir en gran part a l'atenció que li donava la mare acompanyant-lo a les sessions.

.

Trastorn d'atenció

M'oposo a la identificació de 'trastorn d'atenció' com a incapacitat d'atenció. Penso que és més una atenció múltiple i per això dispersa que necessita ser canalitzada, orientada. Veig l'atenció múltiple com una capacitat ben positiva però que d'entrada és disruptiva; molts punts d'atenció alhora.

L'evidència és que l'atenció múltiple s'aplica tota a una activitat que interessa i llavors s'ignoren les altres. A partir de l'interès es poden desenvolupar hàbits d'atenció cada vegada més duradors i més diversos.

Afegim hiperactivitat quan es mostra hiperactivitat física motriu però vol dir que amb l'atenció mútiple hi ha sempre hiperactivitat mental i sensorial (oïda, vista).

Vegem-ho en positiu. Hi ha una amígdala cerebral que treballa amb gran activitat, que hi passen molts estímuls informatius alhora. Amb l'interès i l'habit pot trobar un funcionament regulat sense perdre la iniciativa o creativitat. 

Les persones que han trobat el seu ajustament converteixen la seva atenció dispersa i hiperactivitat en singulars aportacions. Apuntem-hi: Leonardo da Vinci, Santiago Ramon y Cajal, John Lennon, Luis Rojas Marcos, Steve Jobs, Tortell Poltrona... i evidentment molts esportistes.

Nen hiperactiu: símptomes i signes: en els nounats, als 2, 3, 4, 5, 7 i 8  anys
No fa atenció a la mestra però està atent a...

Il·lustració. Noi de 12 anys identificat amb 'trastorn d'atenció' a l'escola. Ell ho refereix de sí mateix com: no em concentro, no acabo les feines, tinc un problema... Vaig conèixer el pare, un viatjant de comerç amb èxit professional; inquiet i belluguet, coneixedor dels productes de l'empresa però capaç de copsar interessos del client i obrir conversa animada del que fós. El fill seguia el mateix patró. Per què havia de sentir-se problema? Podria tenir el mateix èxit que el pare. Canviem la imatge. Diguem-li que té una atenció múltiple, que pot estar atent a molts coses alhora i això es necessari en moltes professions. Quan vulgui que es dediqui a una i deixi una estona les altres. 


Hipercativitat

ebikes: ¿el futuro? ¿para vagos?... ¿que opináis? | Página 412 | ForoMTB.com
Malament si l'hiperactiu és un maleducat...

Necessiten activitat motriu. Serien considerats d'alta capacitat en societats que han de perseguir animals, enfilar-se als arbres, fer llagues caminades. En la nostra societat de pisos i classes estan comprimits. I la mateixa falta de mobilitat motriu redueix l'oxigenació de les neurones. Els hem de donar sortides motrius.

El meu test d'hipercativitat. Doneu una pilota de bàsquet a un infant de tres anys. Si és hiperactiu, sense aprenentatge previ la botarà amb la mà coordinadament. Si no és hiperactiu podrà aprendre a botar-la amb exercitació però mai serà tan ràpid a la pista. És resposta de l'amígdala cerebral. Notem com hem conegut alguns jugadors de bàsquet poc afavorits en alçada però àgils i ràpids com per entrar a la lliga preferent.

 

Una micromonografia. Ernest, infant ben nascut en un a família de pare i mare professionals univesrsitaris (1a generació i amb esforç) amb bona feina i situació econòmica. A l'edat de 6 anys, tres setmanes abans de Nadal diu la mestra que és hiperactiu i que no està atent i que va molt endarrerit en lectura. Pedagogia de suport familiar: vindrà dues tardes a la setmana a preparar les cançons de Nadal. Preparo un quadernet de butxaca amb lletra clara (tipus amb 'a' no alfa), de dotze cançons de Nadal conegudes. A cada sessió llegeixo/llegeix la cançó alternant-nos i cantem. Aviat estan memoritzades però he pogut anar repetint que llegeix molt bé. És un belluguet i mimem cançons segons contingut: el rabadà, anton tiro liro liro, patim patam patum.... A les festes familiars de Nadal ha cantat de gust amb tots, guiant la germana petita amab moviment.

Ruta en moto - MAZINGER Z | Motoristes.cat
No és la millor manera de canalitzar l'hiperactivitat. POC esforç (excedent d'energia) i MOLT estímul (cada vegada més potent).

A finals de gener, a l'escola, els diuen als pares que ha millorat molt, que està llegint bé. Petit d'alçada era el jugador de bàsquet més ràpid als nou anys. Els de l'equip contrari cridaven: -Cuidaaado con el enaaano!  Clar, als catorze anys ja anava amb moto i hi va haver alguns problemes. No va ser fàcil el batxillerat. Penso que si hagués fet de monitor d'esports d'infants petits la seva hipercativitat hauria estat 'canalitzada' i suavitzada. L'aprenentatge-servei lliure canalitza les aptituds personals. Va estudiar enginyeria, més estable, i avui és directiu d'una empresa en un altre país de llengua anglesa, viu amb parella estable.


Metges Catalans | Lluís Folch i Camarasa
Dr. Lluís Folch i Camarasa, Paidopsiquiatra dedicat a la psicopatologia infantil i juvenil, va ser el nostre professor a Filosofia i Lletres i el 2n president de la Societat Catalana de Pedagogia.  

 

Com se n'aprèn a conèixer els problemes greus els alumnes? Anant a escoltar els professionals què en saben. El psiquiatre infantil Dr. Lluís Isern de l'H. Sant Joan de Déu em va fer entendre que en P, inestable, em feia que el castigués establint amb mi una relació sado-massoquista. La reeducadora Dra. Monserrat Estil·les em va obrir la iniciativa d'exercicis de reeducació de la dislexia que es podien fer en qualsevol moment a l'aula. El psiquiatre Dr. Belmonte de l'H. Clínic em va donar seguret per tractar un noi de 12 anys que havia fet intent de suïcidi. La Dra. Torres de l'H. Creu Roja em va ajudar a entendre una nena de 7 anys que llegia oralment però no entenia res i jo m'hi enfadava.  Amb el metge paidopsiquiatre Dr. LLuís Folch vam aprendre molt a partir dels casos que ell havia tractat, analitzava i interpretava. Amb els psiquiatres del Centre d'Higiene Mental d'El Carmel tot l'equip docent vam analitzar la relació educativa mestre-alumne veient connexions amb la nostra història infantil personal. Dono els noms per agrair les hores de formació de franc que em van donar encara que mai les hagi reconegut l'Administracio educativa. El mateix passa amb tot el què hem llegit/estudiat de pedagogia institucional, anàlisi transaccional, bioenergètica, iniciació a les psicodrogues,  logoteràpia, neurociència, filosofia personalista, antropologia tridimensional, meditació i interiorització... és formació humana i professional, múltiple, disponible per donar resposta ajudant un alumne o grup.

 

Tanquem amb el primer principi psicopedagògic. L'infant, el jove, l'alumne no és hiperactiu, no és tdh, no és superdotat, no és conflictiu...

L'infant, jove o alumne és. Res més, és persona. Pot ser que faci actuacions (puntuals), que tingui comportaments (habituals)... però no diagnostiquem la conducta. Està per fer i tot és possible. Afavorirem el millor que ell anirà fent amb decisió pròpia.

Martí Teixidó, mestre pedagog


diumenge, 20 de juny de 2021

La Sardana, música i dansa de saviesa. Alt valor pedagògic. Ens n'hem adonat?

 

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=UY-dq4lKHlc

La Sardana, música i dansa de saviesa. Em sembla que, en general, no ens n'hem adonat. Es veu el seu valor folklòric i la seva projecció d'identitat catalana. I, per haver estat prohibida, té el valor polític de revolta.

Vull aportar una visió pedagògica de la Sardana. Pedagògica, amb bases científiques  consistents i criteris per a l'acció educativa, d'infants o adolescents i formació de persones adultes. 

 

Música animosa, que eleva l'ànim i ho fa progressivament. Un regulador de l'estat d'ànim, allò que ja havia observat Platon que la música canvia l'ànima. Molt adeuequada els primers anys de vida, la primera infància, quan s'enregistren els ritmes i tons i pautaran el ritme vital. Molt adequada els darrers anys de vida quan cal acceptar que disminueix la vitalitat però La Sardana fa de marcapassos del cor. Definitivament, és una música antidepressiva i no ens n'hem adonat. (Potser ens n'adonarem el dia que els japonesos quedin admirants com quan els vam veure admirats davant la Sagrada Família que teníem abandonada).

 

Música i dansa per al desenvolupament físic harmònic. Saviesa de cada poble amb les seves creacions culturals. Els infants menuts d'entrada ho aprenen tot per imitació, al costat dels adults. L'exercitació muscular, flexible i resistent, es fa amb l'exercici regular. El ritme s'interioritza i és l'amígdala cerebral que s'autoregularà els impulsos evitant la hiperactivitat infantil creixent resultant de la falta de patrons de moviment de l'espècie humana. Alhora, el moviment muscular oxigena les neurones que no s'escalfen tant sobreexcitant-se. A través de la interiorització del moviment muscular s'interioritza l'atenció i s'evita la dispersió. Sí, tot això, amb fonament. El desenvolupament harmònic ho és alhora físic, mental i desenvolupa el sentit intern.

 

Dansa per al contacte visual i físic delicats. La dansa en rotllana és una dansa coral, segons que investiga el professor Bilbeny dansa ancestral, religiositat tel·lúrica. Ritual que van conservar les dones coneixedores d'herbes remeieres que, per viure soles sense dependre d'home, eren qualificades de bruixes. Posteriorment, ja a finals del segle XVIII apareix com a dansa de la gent de muntanya de Catalunya a banda i banda del Pirineu per festejar els aplecs religiosos i populars com a contrapunt als balls de saló que practica la burgesia urbana. La rotllana amb els dansaires encarats permet als joves observar o seduir alhora a la vista del graciós moviment del cos, intercalats entre matrimonis i parelles fetes que qui entra a la dansa no ha de trencar. Un ritual molt apropiat per conèixer i aparellar-se als aplecs on es coneix gent nova i també a les festes majors que apleguen gent dels pobles veïns. Tot fet amb el que avui qualifiquem de puritanisme de l'època però que induia a observar i conèixer abans que a actuar per l'impuls sexual.


Dansa de la comunitat de llengua que és la nació catalana. La sardana de muntanya popular neix en comarques de parla catalana poc influïdes per l'español. Coincideix en el temps amb la reunificació de les parles del romanticisme alemany aupat pels estudis filològics que arriben a Catalunya a mitjans del segle XIX i donen pas a la Renaixença o romanticisme català que ara sí,  l'español domina a les ciutats i està substituint la llengua catalana. S'associa doncs la llengua catalana amb poesia en Jocs Florals, amb els aplecs i ballades de sardanes i la identitat de la llengua com a poble català. Si justament per això, la  1a dictadura española de Primo de Rivera i la 2a de Franco   van prohibir la sardana, encara la van convertir més en símbol de resistència nacional. L'Obra del Ballet Popular va aconseguir ballar les primeres sardanes en espai interior el 1945 a l'Hospitatl de Sant Joan de Déu de Barcelona i el 1947 amb un aplec religiós al Monestir de Montserrat. La Santa Espina de Guimerà i de Morera, ha posat furiosos els dictadors  i la segueixen cantant els catalans resistint l'estat d'excepció del 155 de l'any 2017

Som i serem gent catalana      .
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana.  .
sota la capa del sol           .


Musicoteràpia i Fisioteràpia.  Arribats a situacions límit, els professionals de la salut disposen teràpies físiques o amb música. Doncs la música i la dansa de La Sardana son ja per si mateixes terapèutiques en fase de prevenció. És a dir, en bon nombre de casos es podrien evitar dolències físiques o psíquiques amb la pràctica de sardanes i audició de músiques. És una teràpia integrada, psicofísica de caràcter preventiu. I avui, amb el digital, està ben a l'abast de tothom.

Pedagogia musical. Allò que tan bé ha sabut fer la saviesa popular, potser originada en la saviesa de dones bruixes, allò que ha incorporat l'educació social a través dels folklore, ho està ignorant l'educació que tant diem que ha de ser integral? Com és possible que a les escoles de Catalunya no es ballin sardanes i altres danses tradicionals (balls de gitanes, balls de bastons, cercolets o cintes, dansa de Castellterçol, moixiganga. Més enllà de Catalunya les danses tradicionals s'han hibridat amb balls de la Mediterrània:  jotes, boleros o fandangos com són els balls de bot de Mallorca o les jotes de quatre de València. Des d'un punt de vista estrictament pedagògic, La Sardana té un valor propedèutic particular juntament amb la pedagogia musical de Llongueras que incorporava la pedagogia musical de Dalcroze. (Cantata de Sant Nicolau, Les figuretes del Pessebre...)

Llenguatge intercultural. Arreu la música i dansa supera les fronteres lingüístiques i són expressió humana, de l'animal humà, a partir de les condicions naturals, relleu i clima, i sempre evolucionant per les influències de col·lectius arribats o per expansió  d'estils de dansa i ball d'altres cultures que s'han estès per diverses causes. Tota persona s'ha d'haver fet a si mateix, primer en la seva música i la seva dansa i així donarà també valor a la música i dansa dels altres, diferents, distants, sorprenents. Però en el fons "ritme de l'ésser humà"  recordant l'obra de Raimon Panikkar The Rithm of The Being.


Si tot això queda clar, ¿què farem per incorporar La Sardana i la dansa en general a l'educació escolar? Però, ni com a a activitat folklòrica d'activitats festives, ni com a matèria curricular avaluable. La Sardana com a expressió vital, no sols per a infants, sinó dansa dels adults que els infants imiten, aprenent i interioritzen, cadascú a la seva manera i segons les seves possibilitats. Un aprenentatge que estarà disponible (memòria psicomotor) tota la vida.

Martí Teixidó
mestre, pedagog



dijous, 17 de juny de 2021

L'assetjament escolar 3. Alguns casos



1

Fals assetjament. 1ESO, entre dues noies. Mare i germà de Lídia denuncien l'assetjament de Laura . La setmana anterior a la porta de l'escola hi va haver un escàndol. Mare i germà de Lídia van anar a es broncar a Laura. L'escàndol va ser tan desproporcionat que van intervenir els pares adults presenets.

Interpretació. Lídia i Laura pujaven com a amigues des dels 3 anys a la mateixa classe (col·legi). En arribar a Secundària s'incorporen algunes alumnes d'altres centres (25+5) Una nova alumna Lorena es va fent molt amiga de Laura. Lídia es va engelosint fins a l'extrem. potser perquè està trista,  ho explica a casa però aplica el terme bullying que està d'actualitat. Germà gran i mare decideixen actuar.

Conclusió. No ha estat assetajment. Cal tractar el cas concret amb les noies, en positiu. Cal que els professors siguin conscients que el 'sociograma' es recomposa amb nous alumnes i més a l'edat de construir la personalitat. Prevenció.


2

Assetjament greu. 1ESO, entre nois. Final del 2n trimestre (institut). La mare d'En Joan diu que pensa que al seu fill li estan fent assetjament doncs està trist, va a disgust a l'institut. Sempre havia anat content a escola. Actuació immediata. Sí, els professors han vist alguna cosa a la sortida però queda a un lloc poc visible. Alguns companys ho confirmen: empentes, traveta, estirar-li la mochilla. Analitzats els antecedents de primaria a l'escola es constata que és molt bon alumne, treballdor i animós.

Suposició. Què tenen en comú els companys que fan la murga a En Joan que ha arribat a a afectar-lo.... Sí, tenen en comú que son repetidors de 1ESO.

Actuació. Canvi immediat de centre per al 3r trimestre.  reconèixer a En Joan que tenia motius per passar-ho malament. L'ajudem amb el canvi però no n'hi ha prou. Entraren un grup que ja està fet s'ha de fer amb tacte. Ha d'evitar tornar-se a trobar en una situació similar. Entre plantar cara amb seguretat sense encongir-se o no fer-ne cas. Al setembre la mare confirma i agraeix la intervenció. En Joan està con és ell.

 

3

Assetjament ocult; agressió externa. Noia nascuda a Cuba de 14 anys a 3ESO. Ha estat agredida amb lesions de ferida lleu camí de casa. Ha estat agredida fora de l'institut i li diuen que no poden fer res, que denunciï a la policia. La noia està realment espantada i és una dona molt feta amb relació a les companyes de classe. Tanmateix es maquilla i cuida la seva imatge com es fa en la seva família.

Escatiment. No sé com, s'ha dit que han estat nois més grans d'una població pròxima. Les companyes de classe es mostren massa indiferents en haver agredit a una companya. Per què és cubana? No. Per què estan geloses que atregui més la mirada dels nois. Hi ha altres nois més grans de fora de l'institut que venen a veure-les. Són aquest qui 'deuen' haver estat induïts a befar i agredir la noia. No ho hem pogut comprovar, però, efectivament, l'institut té molt difícil controlar el camí de casa amb alumnes d'aquesta edat.

Actuacions. Canvi immediat de la noia a un institut d'una altra localitat (ni l'actual, ni la de l'origen dels agressors). Demanar als professors que facin atenció a les relacions d'amistat i de distànciament dels alumnes i particularment de les alumnes que hi posen més càrrega sentimental. Recomanació prudent a la mare que sense perdre la seva identitat i imatge cultural, facin veure a la noia que no li interessa marcar tanta diferència en la seva imatge quan va a l'institut. (Punt molt delicat, aquest però convenient).

 

Assetjament malèfic. La mare d'una alumna de 5EP 'denuncia' a la inspecció d'educació que hi ha un company de classe que fa assetjament a la seva filla. Al cinquè dia, l'inspector és a la classe de 5EP minuts abans de les 9h sense avís previ. No ha calgut que li identifiquessin la Íngrid, aviat s'ha donat a conèixer per l'actuació. Condueix bé la classe un mestre substitut que no coneix prou bé els alumnes. La Íngrid domina i s'asseu a la rotllana i diu a l'Oriol que s'assegui al seu costat i constantment li fa indicacions.  No, no és el company que diuen que li fa assetajment. El David no ha vingut avui ni ahir, ni dilluns. Divendres a la sortida el pare d'Ingrid el va anar a trobar i li va dir a crits que no s'acostés a la seva filla. La mare de l'Ingrid havia dit que el David havia anat a sortir pel mòdul de parvulari per fer mal al germà petit de l'Íngrid (?).

Interpretació. Íngrid és una nena dominant, havia estat propera al David però ell es va fent gran, és tranquil i no es deixa dominar. L'Íngrid ja ha trobat un altre secretari però  calúmnia el David i es queixa. La mare s'ho creu i denuncia i el pare actua amenaçant. Quan es presenta la interpretació als pares, es revolten, no ho accepten i diuen que faran el possible perquè l'infant 'assetjador' marxi de l'escola.  Calia preguntar-se si hi havia relació anterior entre les dues famílies que s'hagués deteriorat. (?)

Mala resolució. El David no anava a l'escola per por. Pare i mare feien el què podien però ho comprenien. Es va proposar una sessió de mediació (o arbitratge). Els pares d'Ingrid es van negar en rodó al·legant que eren ells els qui havien denunciat. Passada una setmana es mirava si David tornava a l'escola  i es va tenir una conversa directa amb ell amb la mare com a observadora. La decisió greu era canvia forçat d'escola d'Íngrid si no era compatible amb David per l'actuació de la família. Es pares de David van demanar canvi d'escola, ells, doncs no volien patir més. Es va fer el vanvi d'escola.

Lamentable resultat. Passat un mes, visitant l'escola on estava en David, va ser ell qui va anar directament  a saludar l'inspector, se'l veia content i li va dir que estava molt bé. Finalitzat el curs, els pares van canviat Íngrid i el germà petit d'escola; havien tingut diverses enganxades amb altres pares de l'escola. Mal resolt. 

 

5

De marginació a assetjament. Un noi de 1ESO s'endarrereix en sortir de l'institut. La professora ho ha observat i veu que esquiva un noi més gran de 3ESO, un noi relativament rabassut i més aviat solitari. La professora coneix aquest noi més gran i li diu que li vol demanar un favor i que pensa que ell, que és fortot,  ho pot fer molt bé. Es tracta d'un noi de 1ESO que esta una mica espantant perquè per alguns grans. -Tu podries fer-li protecció? Una mena de segurata, ja m'entens. Encara no li ha dit a qui ha de fer protecció però el rabassut vol complaure la professora i li diu que sí, clar. - És NCC, em sembla que coincidiu un troç de camí cap a cada. -Sí, jo desvio abans però, ja l'acompanyaré fins a casa, no es preocupi. Tot va anar així de fàcil. Ara eren dos nois que feien camí junts, un (no assetjador) com a mentor i el petit com si tingués un germà gran. Molt hàbil, professora. 

Però  sempre continua l'acció pedagògica. Ara caldrà ajudar a que aquest gran rabassut amb els petits, acomplexat o marginat pels grans, trobi colla amb els seus iguals. Alguna en pensarà l'smartprofa. 


6

Escriptora precoç aïllada. Diana, noia de 3ESO, ha deixat d'anar al col·legi. Que no, que no hi vol tornar. La mare recorre a la inspecció d'educació, diu que és una noia llesta, que ha escrit i editat dos llibres (?).Cito la noia al col·legi. No ha anat a classe però es presenta a l'hora a l'entrevista. Amb un punt de timidesa però decidida, imatge de rebel però amb formes. No explica perquè no vol anar al col·legi, diu que no hi tornarà. -I és cert que has escrit dos llibres, dues novel·les? - Sí. I les treu de la motxilla -Per vostè. Les vol llegir? - -Sí, em resulta interessant una escriptora tan jove. M'agradaran? Però has de pensar en tornar al col·legi. esperem uns dies. Jo llegeixo les novel·les i vinc al col·legi un dia i en parlem. No torna al col·legi.

Endevino influència de lectura HP i sensibilitat per la natura



Aventures d''una mena de Diana caçadora, dona als boscos que vol salvar-los de desastres de caçadors i d'incediaris pels seus negocis. Realment, hi ha una clara projecció. No ha explicat els motius. Els professors diuen que no ho entenen. Es sorprenen que jo hagi llegit les novel·les. Diuen que té molta fantasia però que és morruda. No han conegut la noia, no l'han comprès i viu ignorada. Una noia que somia salvar el món, que no es pura fantasia i que és ignorada. Tampoc ha tingut l'encert de fer colla. Ben al contrari, en tenir una personalitat definida i una obra avançada, no te grup d'iguals.

Si el col·legi no pot fer que torni a classe, no han fet res, ha de canviar de centre. Diana diu que sí, que anirà a un altre centre. És un centre distant i haurà de prendre l'autobús. Ho accepta. Es prepara l'acollida a l'altre centre. El grup-classe és ple i en una aula petita. Res d'especial. És una noia que no crea problemes, molt autònoma. Se li pot valorar el domini de la narrativa, escriu bé. Ha fallat en matemàtiques, jo penso que més per distància amb al professora. Caldrà preparar el grup classe perquè no suposin que ha estat explulsada. No és fàcil incorprar un membre nou i no és fàcil integrar-se a un grup fet en aquesta edat.

Cas molt ben resolt. Diana assitia amb regularitat, es va posar a to de matemàtiques. Visitant el centre, era a l'aula, una aula plena, densa i Diana, allà al mig, va aixecar la ma per saludar-me. En tems d'esbarjo vam parlar. Estava cofoia i agraïda.


7

Ciberassetjament ocultat. Assetjament denunciat. Nois i noies de 2ESO d'un col·legi. Ja es coneixen de molt petits. S'han afegit a la plataforma de fotos i missatges Fololog. Tot un aprenentatge digital (el 2008) sense contingut cultural. S'envien fotos i missatges mal escrits. Ficri, un noi de família mixta (Rif-Andalucía), amb un cert sobrepès sovint va tenir problema d'integració a la primària i la mare vigilant des del carrer, acudia per qualsevol cosa a la directora i amb el mòbil es va incrementar. Els companys cada dia el miraven amb més displicència i no comptaven amb ell que massa sovint anava protegit per la mare.


Amb la Fotolog, els adolescents (com els adults) es desboquen més. Algún company esverat pel fer de Ficri a les 21 h va escriure al Fotolog -Vete a la mierda, así te mueras (aprox i amb més extensió). Altres companys i companyes li van dir d'immediat (via m`bil) que esborrés el missatge que es crearia problemes.  I així ho va fer. A les 21:35 h el missatge estava esborrat. aquesta actuació col·lectiva mostra que els professors del col·legi ja els havien advertit que calia mesurar-se a la xarxa, que s'havien de seguir unes normes d'autocontrol doncs podien incórrer en delicte.

El pare de Ficri va acudir a la inspecció d'educació amb còpia impresa del missatge per presentar denúncia, argumentant que era delicte com per anar a la policia. Però que volia canvi immediat de centre, que ja n'estava fart. Actuació immediata el dia hàbil sense previ avís. A la classe amb tots els alumnes. Es tractava d'assumpte públic i en aquest cas s'havia d'aclarir ambel public que hi tenia accés. Ficri no havia anat al col·legi. Un conjunt d'alumnes assenyats, s'explicaven bé i s'endevianava que eren assumptes tractats amb els profesors.

Esclariment.  A les 21 h un alumne decidit havia volgut parar els peus a Ficri que duia potser mittja hora posant missatges contra tot el grup-classe, insultant i dient el que se li acudia. Que havia escrit Ficri? Ho van relatar molts alumnes, tota la classe sense contradicció, però ningú havia fet còpia impresa i ja havien vist que el que havia escrit Ficri havia estat escborrat.  Quan al pare de Ficri se li va preguntar si sabia què havia escrit abans el noi, va dir que no teníem proves i que ell sí que havia portat una prova documental, el missatge imprès. 

Pare i mare de Ficri mantenien que al noi li feien bullying i que l'havíem de canviar de centre. No ho vam acceptar i havia de seguir al centre. No va acabar aquí. Però aquest ja és un altre cas. que ja venia precedit d'un primer cas dos cursos abans.

 

.