diumenge, 13 de juliol del 2025

Grans humans creatius reconeguts amb TDA-H, autodeclarat o identificable.

 



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja n'hi ha prou de considerar i estigmatitzar amb el trastorn d'atenció amb o sense hiperactivitat. Jo no sóc metge ni neuropsicògeg. Encara menys farmacèutic, el col·lectiu empresarial que ha difós amb major interès el denominat TDA-H dient als metges que receptin:  Ritalin, Rubifen, Concerta. Jo sóc mestre d'escola, he tingut alumnes que un metge diagnosticava de TDA-H. Jo veia que no era "dèficit d'atenció" sinó "atenció múltiple sincrónica". Sóc mestre d'escola i no he deixat de banda aquests alumnes. Observar i estudiar pedagogia m'ha dut a visitar els psiquiatres, neuròlegs i logopedes dels meus alumnes i a tenir coneixements de ciències que fonamenten l'educació.  Ara ja es dóna per fet que tots els qui tenen "dèficit d'atenció" són hiperactius. Això és efecte de la comunicació de masses que ho converteix en en notícia i ho banalitza progressivament. Avui es dóna per normal que molts infants "pateixen" TDA-H. Jo afirmo que hi ha infants amb "atenció múltiple" (no trastorn) per respondre a la multiplicitat d'estímuls que reben des del dia que neixen. L'atenció múltiple és una defensa positiva que el mateix organisme bioneurològic genera. Ara bé, cal educar-lo en la cultura però ja la espifiem d'entrada. Si el nadó gemega o està inquiet, li posem sonalls, i avui encara més,  objectes de tota coloraina i formes, amb sons electrònics i llums espurnejants. L'atenció múltiple queda emborratxada i no pot concentra-se en un dels estímuls.

La farmacèutica ens proveeix de "Concerta" un compost de metilfenidat i amfetamina segons diuen per afavorir la concentració d'atenció i frenar la canalització hiperactiva. Molt bé que ho hagin investigat, que estigui disponible per a casos límit, però en general l'atenció i l'activitat intencional s'ha de tractar amb l'educació familiar i escolar. Els fàrmacs frenen la resposta biohormonal però també la resposta humana sovint més creativa que la rutinàrial. Considerem-ho en personatges prou coneguts declaradament mutiatents. Leonardo da Vinci que era creatiu en activitats ben diverses. Ramon Y Cajal inquiet d'infant que va arribar a concentra-se hores i hores al microscopi fins a descobrir la neurona. Agatha Christie que va canalitzar la seva observació perspicaç en l'escriptura narrativa. John Lennon creatiu que no va poder limitar-se a la música. Rojas Marcos, el psiquiatra tranquil que es s'autorreconeix TDA-H, dedicat a la salut mental. Steve Jobs, jove creatiu inventor de ginys i programes informàtics en un garatge. Tortell Poltrona, el nostre pallasso, que pot carregar-se dotze cadires i també concentrar tota la seva atenció en una puça imaginada. Carlos Alcaraz, el tennista actual, que exemplifica tots els TDA-H canalitzats amb l'esport.

Confesso que m'he sentit gratificat  quan he afavorit l'atenció del Pep tan àgil en el futbol i en el hoquei, la del Pau (9 anys) a la caça d'insectes i animalons vius (a l'estil d'El Zoo d'en Pitus), la de Justo i d'Eusebio (7 anys) que pujaven el carro de la compra a les senyores per una moneda. Del Pauli (14 anys) que concentrava tota la seva atenció en la dinamització del grup-classe amb proposta d'activitats molt celebrades. Del Jaime, nervi belluguet total (13 anys), que estava sempre dibuixant còmic però irrompia amb l'acudit adequat en els meves explicacions. (I tots rèiem). Així mateix, penso que jo vaig tenir la sort que el 1957 no s'havia identificat el TDA-H i que amb atenció múltiple tenia molts interessos i amb la hiperactivitat vaig compensar bé la meva discapacitat causada per poliomielitis infantil.

 

 

Haig de fer reconeixement al Dr. Lluís Isern, psiquiatre de l'Hospital Sant Joan de Déu (1971), al Dr. Ricardo Belmonte de l'Hospital Cínic que atenia un alumne amb temptativa de suïcidi (1973), a la Dra. Eulàlia Torras de l'Hospital Creu Roja (1974). Per voler comprendre bé els alumnes, vaig recórrer als seu metges que em van atendre molt bé i van incrementar la meva formació. A la Facultat vaig comprendre més les conductes dels infants  seguint les classes amb casos clínics del Dr. LLuís Folch i Camarasa (1974). A la Societat Catalana de Pedagogia vàrem voler encarar la preocupació pel TDA-H amb un seminari (2013) i d'entrada ens ho va situar molt bé el Dr. Josep Cornellà, paidopsiquiatre de l'adolescència de l'escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES). És encarant les dificultats que es fa la formació contínua amb col·laboració amb diversos professionals. 

 

Cartell del seminari sobre TDA-H, SCP 2013

Amb el Dr.Charles Aussilloux, U. de Montpeller, a  EUSES

 

INFÀNCIA I TDAH. ANÀLISI MULTIFACTORIAL

Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica

DATES : 29, 30 i 31 de gener de 2013

HORA : de 18h a 21 h

LLOC: Institut d’Estudis Catalans . Carrer del Carme 47, Barcelona

Aquest seminari va adreçat a mestres, professors, pedagogs, psicopedagogs i professionals de l’ensenyament en general. Amb una sèrie de ponències encarregades a experts, amb l’intercanvi d’experiències i amb el debat entre participants, es pretén fer una reflexió crítica sobre el concepte de TDAH, a partir de la integració d’aquestes tres perspectives. En primer lloc, es tracta de reflexionar sobre la naturalesa del trastorn, l’origen, les causes, la diagnosi i el tractament. A continuació, s’analitzen els canvis socials de les darreres dècades, i es valora si aquests poden arribar a modificar l’estructura del cervell i provocar desatenció generalitzada i impulsivitat. Per últim, s’ofereixen propostes educatives i línies d’intervenció pedagògiques per a estimular  l’atenció i la capacitat de concentració.

 

 

 

Dades compelemetàries

El 1907, D. Augusto Vidal Perera, mestre de mestres, professor de l'Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona , va escriure un Compendio de Psiquiatria Infantil, la primera publicada en espanyol. Identifica conductes de distracció de l'atenció, d'entosolament o d'atabalament i diu que no s'han de castigar com es feia per mala conducta sinó que s'han de considerar infermetat o disfunció orgànica. Un mestre que aprofundint, tracta de psiquiatria infantil.

El 1936, el Dr. Alfred Strauss, alemany que fuig del nazisme, és cridat pel Dr. Mira i López per incorporar-se a l'Institut d'Orientació Professional de la Generalitat de Catalunya. És un metge del cervell i escriu el primer tractat de pedagogia terapèutica.  Introducción al estudio de la pedagogia terapèutica, (Ed. Labor 1936). Un metge neuròleg que estudiant el cervell veu que la teràpia s'ha de trobar en la pedagogia.

Vidal Perera va identificar tres tipus de conductes infantils anòmales: les orgàniques que han de tractar els metges, les psíquiques que s'han de tractar educativament i les psicofísiques que s'han de tractar entre medicina i pedagogia. La psicologia aporta explicacions dels problemes del coneixement però no fa el tractament terapèutic. 

Al seu torn, Strauss va identificar infants emocionalment inestables, amb dificultats de percepció, impulsius, distrets o repetitius per causa del funcionament cerebral i va ser conegut com la "Síndrome d'Strauss". Així va quedar identificada la hiperactivitat que pot tenir etiologia diversa (energia infantil, reacció a l'ambient, reacció a l'exigència excessiva) però que pot explicar les dificultats d'aprenentatge. Autors posteriors van desvincular la conducta de possible lesió cerebral identificant la "disfunció cerebral mínima" (Clement, 1966). S'hi afegeixen els casos d'excés d'energia infantil no canalitzada que es manifesta amb agitació contínua i distracció amb qualsevol motiu. Així, la hiperactivitat s'ha desvinculat de lesió cerebral i no es parla de capacitat d'atenció sinó dificultat per a una atenció concentrada. En els casos greus s'ha identificat un clar dèficit hormonal de noradrenalina i dopamina. Així actualment, TDA-H identifica "trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat". 

 


 



dimarts, 8 de juliol del 2025

Sobre el TDA-H. Quin absurd! Si avui necesiten ser tots d'atenció mútiple i hiperactius!


El TDA-H ha estat definit excessivament i convertit en trastorn pel DSM d’USA i pel ICD-10 de l’OMS. S’ha converit en obsessiu entre metges i famílies i es diu que entre un 7-10% dels infants-joves el pateixen (?). “Els un belluguet. Ets el cul d’en Jaumet”, ens deien les padrines. El pateixen famílies i escoles que no saben gestionar l’atenció múltiple natural que la domesticació cultural ofega. Vegeu els ocells, vegeu els gossos… quina rapidesa en copsar els canvis de l’entorn. Doncs això és l’atenció múltiple natural i la hipercativitat natural… necessària, defensiva. Clar, si ja ens protegeixen policies i advocats, ¿no cal estar atents al que passa al nostre entorn i no s’ha de reaccionar ràpid.? Doncs, com s’educa la cacacitat fónica amb el llenguatge de la cultura, s’ha d’educar l’atenció i l’activitat en l’ambient, però seguim podent fer un gran crit i podem satar i enfilar-nos a un arbre. No reprimim i no anestesiem amb fàrmacs els infants. Donem-los ocasió d’activitat natural, impulsiva (No l’esport precoç reglat, que és una altra domesticació). Eduquem-los. Podria haver-hi algun cas extrem, no educable per famílies i mestres i hauria d’intervenir el metge però espero que no passaria de l’ 1 per 1.000.

 

Conduïu?... 

 


 

 

 

 

 

 

 

Ja veieu els automòbils actuals. Cal estar atent al davant, al darrera, al retrovisor frontal. al retrovisor lateral esquerre, al retrovisor lateral dret... i al navegador. Fent marxa enrere, el retrovisor frontal situa una distància natural, els retrovisors laterals una distància augmentada, el navegador t'orienta amb marques laterals i marques frontals d'aproximació. Es pot fer sense una atenció múltiple i una resposta hiperactiva?

 

Aneu amb transport de metro o autobús per la ciutat?

Fui a Cazar Carteristas en Barcelona - YouTube 

L'Ajuntament de Barcelona ens avisa que estiguem atents. Que el carterista aprofita el descuit. Si ell és hiperactiu, nosaltres hem de fer multiatenció, als laterals, al darrera, als refregaments, a les empentes.

 

 Aneu a llocs amb gentada, a àrees gentrificades?

 

La Boqueria se convierte en uno de los '7 Magníficos' 

Hem d'estar atents als preus. Poden ser molt diferents de parada a parada. Diferents a primera hora o a darrera hora. Atents a les empentes i refregaments. Atents a no relliscar en zones mullades o amb restes vegetals caigudes.

 

Veient la televisió ens atabalen constantment amb mosques d'anuncis.
Ens envien a l'aplicació a escollir en una multiplicitat de pantalletes.

 TV3, la primera televisió de l'Estat amb presència a Google TV

 Com es pot resistir sense una atenció múltiple i una resposta hiperactiva?

 

Per viure avui, a ciutat, per conduir a cent o més quilòmetres per hora , per veure la televisió... necessitem CDA-RH

 

 

 

 

 

Els infants d'avui ja venen més predisposats epigenèticament. No els anestesiem amb fàrmacs. Eduquem-los a articular l'atenció múltiple, la resposta hiperactiva i estones d'inactivitat, de silenci i d'interiorització. En estadis evolutius anteriors teniem aquesta capacitat com veiem en els animals.

Retrato de un Guepardo o Cheetah. Considerado el animal terrestre más  rápido del planeta (115 Km/h) por Raúl Demangel | Fotografía | Turismo de  Observación

La gueparda tranquil·la, observadora i atenta serà la més ràpida en la carrera, tant com el nostre automòbil, entre 80-130 km/h.

 

Competència d'Atenció Múltiple i Resposta Hiperactiva

dilluns, 7 de juliol del 2025

Comentari a "Per què deixo l'ensenyament" d'Àlex Torío al diari ARA de 04/07/2025

 

 Del diari ARA

 Alumnes de batxillerat del Costa Llobera ahir fent les noves PAU.

Per què deixo l'ensenyament



D'entrada, valorar que un docent hagi suspès alguna vegada en els seus anys d'estudiant; podrà posar-se en el lloc de l'alumne i distingir capacitat, d'interès i de voluntat. Malfio dels estudiants excel·lents, premis d'honor i  barrets semblants per dedicar-se a la docència.
Confirmo que s'ha perdut la professionalitat de direcció i inspecció i esdevé una jerarquia d'execució de les instruccions de la direcció superior de l'educació que acostuma a ser administradora, jurídica, econòmica, lingüística però, generalment, no pedagògica. Això s'agreuja en la societat democràtica atès que interessa garantir la imatge per guanyar el vot dels ciutadans i renovar la continuïtat. El mal no és el sistema democràtic sinó la política sense ètica. La direcció escolar o d'institut ha de ser pedagògica amb experiència docent prou acreditada. La inspecció l'han d'integrar docents amb llarga experiència docent acreditada i estudis amplis (filosofia, antropologia, sociologia, psicologia, c. administració i g. empresarial) com a professionals de la supervisió educativa.
 
En els darrers vint anys l'educació, arreu, ha fet una deriva propiciada per l'OCDE amb els seus informes des 2000 i les proves PISA. Polítics, administradors i docents polaritzats pels resultats d'aprenentatge atomitzats en 'competències', de fet competidores. (Vegeu les PAU i la publicació de resultats per comptes d'analitzar-ho internament a cada centre).

 L'OCDE, organització econòmica i empresarial no té res de pedagògica encara que tingui a Andreas Schleicher, un físic i matemàtic especialitzat en estadística de l'educació. Encara que l'hagin nomenat director d'educació de l'empresa econòmica OCDE no ha estudiat la ciència de l'educació, la pedagogia.  D'infant, els pares el van dur a una escola Waldorf de pedagogia Steiner que té determinats valors de pedagogia activa creativa però que no pot compensar les mancances de l'educació familiar i social atès que ignora l'exigència. És una pedaogia de sensibilitat i comprensió que va bé als qui ja tenen exigència familiar per això és l'opció de molts tecnòlegs de Silicon Valley per als seus fills.

La pedagogia és una ciència de la màxima complexitat per això ni els mateixos graduats universitaris s'hi dediquen a fons. I ja té prou història després que Comenius la iniciés el 1630 amb l'ensenyament de llengües partint de la intuïció per a l'aprenentatge i incorporant d'instrument el llibre il·lustrat. Herbart va mostrar la pedagogia com a sistema i passos formals el 1804. Pestalozzi ja havia practicat amb tota mena d'alumnes amb eficàcia posat l'accent en integrar coneixement i emoció estenent l'accés a la cultura i a una cultura de convivència i pau. A l'inici del segle XX s'estén l'Escola nova com a Activa i creix el desenvolupament científic: Claparède, Decroly, Montessori, Ferrière, Kerchensteiner, Wallon, Freinet, a Europa. Kilpatrick, Dewey, Parkhurst, Washburne, a Estats Units d'Amèrica. Ho vaig presentar fent una interpretació del  seu valor actual.
 
La pedagogia és la ciència base de l'educació i té la màxima complexitat perquè ha d'aplegar el coneixement sobre l'humà, la societat i l'aprenentatge aportat per les altres ciències: biologia, neurofisiologia, psicologia, sociologia, antropologia, filologia i ha de considerar les orientacions adequades: filosofia, antropologia. Ha d'integrar aquest coneixement i aportar una visió sistèmica: variables d'entrada, de context, complexitat dels procés entre professors, alumnes i cultura, variables producte (resultats i impacte derivat) que permetin una avaluació completa i contínua (no reduïda a resultats immediats). La pedagogia té una dimensió d'enginyeria atès que ha d'inventar o crear instruments i comprovar la seva funcionalitat i eficàcia. Als alumnes se'ls ha 'd'avaluar per funcionalitat (interès i voluntat), eficiència (millora assolida segons capacitat) i eficàcia (resultats assolits segons norma).
 
Efectivament, com diu Torío que ha estat professor durant vint-i-set anys, els darrers anys ha dominat l'ocurrència pedagògica liderada per persones que ni tenien experiència docent no havien estudiat pedagogia i secundats per titulats en pedagogia (ni estudiats, ni experienciats) que ha derivat en elucubració terminològica desconnectada de la pedagogia consolidada històricament. Són deu anys de: "innovació, transformació, acompanyament, coaprenentatge, aprenentatge invers, aprenentatge competencial i... sempre projectes". Ha estat una adulteració de la pedagogia. Molts se n'han aprofitat i l'OCDE solament promou ciutadans competents instrumentals del sistema econòmic. Hem de recuperar la UNESCO i l'informe Aprendre a ser de 1973  que orientava molt bé l'educació en una societat de mitjans de comunicacio, de tecnologia i albirava la ciutat educativa.