dilluns, 22 de maig del 2023

La professió docent, especialitats i pedagogia necessària.

 


Coordinador de coeducació, convivència i benestar?

M. Victòria Gómez Serés  al diari de l'educació 12/05/2023 

El COPEC considera que la creació de figures noves amb perfils professionals propis de la Pedagogia o la Psicopedagogia pot fomentar l’intrusisme en la professió.

 

Comentari afegit de Martí Teixidó

L’Administració educativa regula el sistema escolar i per això ha de donar resposta a les necessitats especials personals i socials i a problemes greus que afloren als centres i zones escolars. És una resposta administrativa amb consignació pressupostària però correspon executar-la als professionals als quals s’ha exigit una formació universitària i una titulació específica. No es poden improvisar formacions breus per a cada cas doncs es limiten a donar normes, protocols i instruccions. Els docents, mestres i professors, han de poder prendre les decisions amb coneixement i seguretat pròpia i mai han de respondre que han fet el que diu el protocol, que evidentment està pensat per a guiar-los. L’observació directa de cada cas i les circumstàncies demana pensar abans de decidir i afortunadament a la institució escolar es pot fer en equip pedagògic. (Com en equip clínic decideixen els metges i sanitaris).

Hi ha mestres i professors novells que han de poder aprendre. Hi ha mestres i professors que aporten a l’equip docent anys d’experiència si ha estat reflexionada i han seguit estudiant. Millor que assistir a cursos ‘ad hoc’, estudiar amb llibres i participar en seminaris professionals. I entre els docents n’hi ha molts que s’han graduat cursant especialitats superiors: psicologia, pedagogia, sociologia, comunicació, tecnologia, filosofia, belles arts… Cal reconèixer aquestes especialitats amb complement econòmic i encàrrec de responsabilitats atès que en el dia a dia beneficien tot l’equip docent.

En tot cas avui, l’equip docent o educador no l’integren solament docents d’especialitat bàsica i no s’han de cobrir les responsabilitats de coordinació docent, d’orientació educativa o de direcció pedagògica sense professionals amb la titulació acadèmica corresponent. Impròpiament, els càrrecs dels centres s’han convertit en graons de la carrera docent als que s’hi accedeix solament per anys. És injustificable que amb l’especialitat de grec i llengües clàssiques es sigui coordinador pedagògic, que sense psicologia escolar o psicopedagogia es presideixi una comissió d’atenció a la diversitat o que organitzar horaris es faci amb criteris corporatius sense coneixement d’organització escolar que parteix de les necessitats dels alumnes. Si la direcció institucional no és competent en pedagogia, ha d’estar assistida per professionals de l’especialitat. (Com el president del club de futbol està assitit pel director tècnic i l’entrenador). I faig aquestes analogies per evidenciar la falta de pedagogia al sistema escolar. Darrerament es diu que hi ha vacants d’especialitat que no es poden cobrir. Pel que fa a pedagogia i psicopedagogia és ben al contrari: disposem de molts professionals amb titulació acreditada amb els quals no es compta. Altrament, quan es detecten disfuncions al sistema escolar s’atribueixen als invents pedagògics que impulsa l’Administració educativa i cal que es sàpiga que no és amb la pedagogia ciència ni amb els professionals acreditats.

 


dimecres, 3 de maig del 2023

APLICA: FEM ESCOLA PLURILINGÜE

 APLICA:  FEM ESCOLA PLURILINGÜE

L'escola plurilingüe fa un gran pas passant d'ensenyar dues, tres o quatre llengües a ensenyar les llengües amb la intercomprensió com a mètode i educar la competència plurilingüe personal.

Les escoles, des fa vint anys han vist la necessitat d'incrementar l'ensenyament de llengües. La necessitat prové de la demanda social i ensenyar més llengües incrementa la demanda de places escolars. En terminologia acordada pel Consell d'Europa el 2001 direm que són escoles de la societat multilingüe, que són escoles multilingües. S'ensenya llengua catalana i llengua castellana, llengua anglesa i si es pot llengua francesa i llengua alemanya. La competència en llengües és competència social reconeguda i s'entra en competició per accedir a ocupacions, beques i estudis a l'estranger.

 

Diagnòstic de la situació: no assoliment dels resultats esperables i costos desmesurats gens rendibles. Eficàcia limitada: voluntat de parlar català i parlar bé el castellà amb domini funcional de l'anglès. Eficiència ruinosa: tants costos i despeses per resultats tan limitats. Funcionalitat casual: alguns excel·lents docents aconseguien neutralitzar la situació. Conclusió: Fracàs del sistema d'ensenyament de llengües. Explicació: s'ensenya com s'ensenyava fa anys quan s'exigia la llengua oficial i una llengua estrangera, tradició i model no científic.

 Hem fet una intensa recerca-innovació (2014-2019) quan vam veure el 2005 que incorporar l'anglès a educació infantil reduïa la immersió al català i ajornava el castellà, un repartiment d'hores impossible. Però alhora vam veure que alumnes que havien seguit la immersió al català, ja més grans, no volien parlar-lo i que s'ensenyava l'anglès de la mateixa manera als qui l'iniciaven a vuit anys que els que l'havien oït als quatre anys o als que anaven a fer classe d'anglès fora d'horari escolar. Tants esforços: dedicació d'hores, despeses econòmiques addicionals, superocupació del temps i resultats tan migrats per a la majoria d'alumnes i bons resultats per aquells pocs que competents en llenguatge disposaven de més recursos i dedicació.

Fals supòsit. Qui coneix bé una llengua ensenyarà bé la llengua i s'ignora el context o realitat sociolinüística. D'altra banda, si no es  pot ensenyar com un va ser ensenyat (modelatge interioritzat) perquè la realitat sociolingüística és una altra, cal estudiar pedagogia integrant el coneixement aportat per les diverses ciències a l'educació (neurobiologia, psicologia, sociologia) i pensar amb pedagogia (enginyar procediments, tècniques, recursos... dins el sistema integrat d'aprenentatge) i en aquest cas l'articulació de l'aprenentatge de les diverses llengües.

 

Hem fet una intensa recerca-innovació-participant amb un centenar d'escoles i mestres en actiu de Catalunya, Illes Balears, Andorra i Occitania (escoles en llengua occitana). (Amb País Valencià i La Franja de Ponent, tot just iniciats els contactes). Les orientacions i instruments elaborats han estat assajats, analitzats i millorats amb els mestres i disposen dels vuit instruments elaborats. El document inicial de referència Marc d'Ensenyament de Llengües Vives va ser polit i avalat per filòlegs, neurofisiòlegs, sociolingüistes i didactes amb una filosofia de l'educació compartida: respecte a l'infant, oportunitat i cooperació social i democràcia de la diversitat. Hem pogut deixar clar un itinerari evolutiu cap a l'Escola Plurilingüe que cada centre ha de fer. Els principis i les tensions són els mateixos; les finalitats i els referents s'han d'ajustar a cada ambient o situació. Diem Fem l'Escola Plurilingüe perquè es fa cada dia, a cada escola, amb pensament i decisió. No és un model tancat sinó un marc comú que guia les direccions i els mestres professors en l'elaboració del seu projecte lingüístic evolutiu.


CE101 - Fem l'escola plurilingüe

Amb Horsori Editorial hem publicat un llibre manual, llibre d'estudi i consulta, com a guia completa per avançar dia a dia, curs a curs, i fer l'escola, el col·legi i l'institut plurilingüe. Una obra cooperativa dissenyada i coordinada per cobrir tots els àmbits. Disset capítols, catorze autors, deu dels quals han participat en l'equip de recerca i altres han estat convidats a desenvolupar àmbits necessaris que encara no han estat tractats a fons en a recerca-innovació. Un llibre destinat a docents, tots els docents són professors i model de llengües i que ha d'arribar a tots els centres amb el suport del Departament d'Educació.

Estem canviant el model d'ensenyament de llengües per necessitat social cultural i perquè l'actual no és funcional, ni eficaç ni eficient. Altrament, la intercomprensió com a mètode apunta a l'optimització.

 

APLICAR, en aquest cas, no vol dir posar en pràctica una teoria. Més precisament vol dir APLICAR-SE, partir de la pròpia situació i referents i decidir accions de millora a l'abast seguint la guia clara de fer l'escola plurilingüe.

Coneguda l'evolució de les escoles que varen participar en la recerca-innovació, apuntem passos consecutius per no quedar aturats i contents amb el que ja s'ha assolit.


Educació Infantil (3-5 anys)

Activar en tot moment la llengua catalana comú amb oralitat ben construïda.

Acollir les llengües familiars dels alumnes, el castellà la més present, i les llengües diverses d'altres cultures. Totes s'han d'oir i es poden repetir. El castellà és llengua familiar i social i cal parlar-lo bé en contrast amb el català.

No calen explicacions de llengua sinó repetició animosa (contes, rodolins) i molta cançó en qualsevol de les llengües, també alguna de les diverses d'altres cultures. (Com tant va agradar Hakuma Matata, o en generacions anteriors Kumbaià, Frère Jacques o L'altra sera en un ponto d'Italia). Avui, tot a l'abast a Internet però cal potenciar l'oralitat total, sense imatge i sense banda sonora, repetició coral i repetició solista.

La prova de competència lingüística  la pot aplicar cada mestre una vegada però l'important és que confirma l'observació sistemàtica, especialment al mestre novell. Observació que hem de saber fer i ens aporta una visió completa distingint: 1 Bona dotació físicobiològica amb repetició de sons i memòria auditiva. 2 Bona estimulació educativa amb adquisició de paraules i expressió oral estructurada. Clarament distingirem si són dificultats personals o falta d'estimulació ambiental i actuarem en conseqüència.

 

Educació Primària Inicial (6-8 anys)

La Prova de competència lingüística ens pot haver confirmat el coneixement observacional que ja tenim de cada infant i del grup i  i pot ser que vagi bé fer intineraris personalitzats en hores de desdoblament. La proximitat de competència lingüística en llengües noves, les transnacionals, facilita la participació oral evitant que alguns no segueixin i d'altres s'avorreixin. (Cal tenir present, un referent més,  els infants que fan anglès en horari post escolar però que seria innecessari si agrupem per nivell de competència unes determinades hores articulades amb la major part de caràcter cooperatiu. Cal veure que diferenciar itineraris no perjudica ningú, al contrari que es progressa individualment i també en les activitats cooperatives. Les famílies ben orientades entendran que cal proporcionar els aprenentatges adequats a cada alumne, ni massa complex no massa senzill. Això és la pedagogia.

Les famílies de llengües, pràctica de les escoles occitanes que permet acollir totes les diverses llengües dels alumnes,  s'ha de fer d'immediat a la vista dels alumnes de l'aula o grup. No cal aplicar-ho sinó afavorir que els infants ho practiquin entre ells i recollir-ho en una sessió setmanal dedicada a famílies del llengües. Els infants duen uns distintius, tants com llengües coneixen. La llengua catalana vertebra la intercomprensió i es van descobrint palanques o passeres a les altres llengües. En les àrees de coneixement es va incorporant el vocabulari i expressions en les llengües conegudes (model Euromania) i també cada infant en la seva llengua familiar.


Educació Primària (9-11 anys)

S'aprofundeixen els itineraris segons competència assolida dels alumnes i  capacitació dels docents per a llengües d'aprenentatge meta (anglès, francès). Prototipus d'itineraris personalitzats estan exposats al capítols 14 del manuel Fel l'escola pluril¡ngüe. Cal atrevir-se a sortir de la inèrcia  fent tots els alumnes el mateix; la diferenciació afavoreix uns i altres i afavoreix les activitats cooperatives on es fa ús de diverses llengües.

El repertori de cançons apreses en diverses llengües en cursos precedents es reprèn com a textos orals i escrits. La correcció fonètica, la producció de tots els sons, en cada llengua està adquirida, amb independència del nivell de coneixement. Es poden utiltzar els testos per a exercicis gramaticals de forma funcional. Es poden versionar (no sols traduir) a una altra llengua comunicant el mateix amb expressions diferents. Es poden crear noves estrofes mantenint accents de ritme i rimes d'onomatopeia. Tot això es fa de gust. 

 

Educació Secundària (12-16 anys)

L'educació plurilingüe està per fer a l'educació secundària quan no ens hem atrevit a articular l'aprenentatge de llengües amb la intercomprensió com a mètode i seguint l'itinerari de família de llengües, de l'arbre de les llengües. Seguint la jerarquia: català > castellà > anglès > francès > alemany acceptem el domini o imposició lingüística comercial i deixem de banda la cultura de les llengües. Amb la jerarquia: català > anglès > castellà > francès > alemany o bé castellà > anglès > català > francès > alemany acceptem el domini o imposició lingüística comercial amb alteració ideològica partidària. No hi ha un fonament filològic ni una seqüenciació pedagògica. Els costos d'hores i dedicació altíssims, els resultats incerts per a la majoria i instrumentals per a una minoria. Les llengües diverses d'altres cultures queden ignorades en una societat multicultural i multilingüe i això no té futur.

Les alternatives TIL (Tractament Integrat de llengües) i AICLE/CLIL (1994) (Aprenetatge Integrat de Llengües Estrangeres) van ser un primer pas favorable per aproximar l'anglès a un aprenentatge més funcional i no exclusivament gramatical però no atenent la competència personal plurilingüe per seguir aprenent llengües. De fet, és una estratègia exclusivament didàctica per millorar l'ensenyament de la llengua anglesa. La rèplica va ser Éveil aux langues (2001) promovent l'aprenentatge de llengües des del francès (de fet, per fer front al  domini de l'anglès). L'alternativa del Québec-Canadà és un plurilingüisme, fàcil, entre dues llengües dominants, anglès i francès que ha progressat en l'alternança còdica superant el bilingüisme de llengües separades.

L'ensenyament de llengües plurilingüe comporta desenvolupar la competència personal plurilingüe (educació plurilingüe) des dels primers anys segons: 1 les llengües vives del territori, 2 explorant els camins de l'arbre de les llengües (famílies de llengües), 3 organitzant itineraris personals segons competència lingüística, 4 agrupant per nivell en hores d'aprenentatge de llengües i per diversitat en les hores d'aprenentatges globals cooperatius. Això comporta fer un diagnòstic de competència lingüística personal per observació i contrast (disposem d'una prova: Termòmetre Lingüístic) i fer un pronòstic personalitzat. 

Així, es fan agrupacions segons competència i s'activa la intercomprensió de manera expansiva. Els alumnes amb alta competència han d'iniciar el francès abans que l'anglès per proximitat al català i al castellà (arbre de les llengües) que ja s'han iniciat abans. Amb un o dos cursos posteriors iniciaran l'anglès amb gran seguretat i progrés. Altres alumnes iniciaran l'anglès sense descartar que puguin incorporar el francès en activitats comuns o en agrupació posterior. No atabalem als alumnes amb especials dificultats que ja faran gran aprenentatge lingüístic amb català, castellà i anglès.

Aquestes decisions personalitzades es fonamenten en: 1 A l'educació infantil s'ha cantat i recitat en diverses llengües, les que s'aprendran de manera sistemàtica (català, castellà, francès, anglès) i d'altres (italià, gallec, portuguès, basc) així com ocasionalment la llengua familiar d'alumnes (àrab, amazic, urdú-hindi, panjabi, xinès-cantonès). 2 L'avaluació de diagnòstic i pronòstic personal es comunica a les famílies sense determinisme, amb expectativa d'aprenentatge favorable i gratificant, deixant de banda l'obsessió pel nivell. 3 En les activitats d'aprenentatge cooperatiu intervenen diverses llengües i cada alumne posa el seu coneixement a l'abast dels companys. 4 El reconeixement de la competència funcional (especialment comprensió i expressió oral) en diverses llengües pot mostrar-se en ensenyes adherides a la carpeta o apuntades al vestit. (S'hi inclouen les llengües familiars).


Específicament a l'Educació Secundària cal desenvolupar:

  • Regularitzar expressió oral en les llengües ja apreses sistemàticament.
  • Practicar l'oralitat en diàlegs.
  • Estimular l'oratòria amb recursos retòrics.
  • Veure cinema o relats verboicònics, vídeos musicals en les llengües apreses i improvisar com a speakers traductors o dobladors.
  • Seqüencies de teatre dinàmic, memoritzat a llegit.
  • Correspondència interlingüística. Promoure la comunicació oral-visual i per correu.escrit amb un o una corresponsal d'altra llengua.

 

Docents amb recursos cooperatius 

Els recursos auditius orals i visuals a internet són molts. Els docents s'han d'atrevir a asajar-los personalment i veure'n el fonament científic que els fa aptes per a d'altres docents. Cada docent pot pujar recursos experimentats a una plataforma compartida. En vam fer la provatura amb satisfacció a les sessions finals amb les escoles de la recerca-innovació (2019) Fem l'Escola Plurilingüe per pujar-hi recursos, activitats i formació. La XTEC amb la Comissió Europea ja han posat a punt la plataforma: 

https://school-education.ec.europa.eu/en/etwinning

Convé saber que avui els docents podem accedir a internet i trobar les llengües dels nostre alumnes. A les sessions de treball amb mestres d'escoles vam tantejar:

https://www.17-minute-languages.com/es/?id=JV44281-ADS1-ES 

En versió d'accés de franc podíem veure i sonoritzar mots de les diverses llengües que ens resulten llunyanes però potser són vives perquè són llengües familiars d'alumnes nouvinguts.


L'Escola Catalana Plurilingüe és la que ens correspon fer a nosaltres. Hi ha molts intents, assajos i experiències. Cal articular-les amb fonament científic i amb visió de sistema pedagògic; solament així són transferibles a d'altres centres. No hi ha receptes tancades, cada centre ha d'elaborar el seu projecte plurilingüe. El llibre manual editat per Horsori és una guia completa i  està disponible per a tots els mestres i professors a un preu reduït  (25€/430 pàgs. amb il·lustracions en color)) per afavorir la seva difusió. Potser el Departament d'Educació decideix enviar-ne exemplars als centres però cada docent professional necessita un exemplar a l'abast perquè avui tots som mestres o professors de llengua, i avui, de llengües en la societat multilingüe.



 Vegeu-ne el sumari

http://tienda.horsori.net/home/477-ce101-fem-l-escola-plurilingue-9788417994938.html



Martí Teixió, 
director de recerca Fem l'Escola Plurilingüe