diumenge, 18 de gener del 2009

Wittgenstein, notable filòsof, no va ser bon mestre. El professor Pennac havia estat un mal estudiant.





Que seleccionem els estudiants de mestre per qualificació de notable, no ens resoldrà res. Wittgenstein segur que superava el notable i no va ser bon mestre. Pennac no va ser precisament un estudiant de notes altes però va esdevenir professor i sembla que va connectar amb els alumnes. No és qüestió de nivell, més aviat poden esdevenir bons mestres i professors aquells que d'estudiants van ser normalets i s'havien d'esforçar, no brillants dels qui se'n sortien llegint una sola vegada la lliçó.

Evidentment, no tothom pot esdevenir bon mestre o professor, calen determinades capacitats o aptituds que cal activar. Hi ha d'haver doncs selecció prèvia -com n'hi ha per a Belles Arts o per a Educació Física- segons aptituds específiques per a la docència: bona comunicació personal, discurs verbal expositiu ben construït, llenguatge corporal expressiu, una certa simpatia, rigor compatible amb humor, estabilitat emocional i empatia, hàbits de preparació i acceptació d'allò no previst, gust pel coneixement i per la sorpresa... Tot això és molt més que una qualificació de notable. Hem de comptar com a mestres i professors amb les persones més equilibrades, més entusiastes i molt resistents al desànim. Ah! I que tinguin una veu ben impostada doncs la comunicació oral segueix essent un recurs bàsic, encara més complet si es té una bona predisposició al cant.
Martí Teixidó

dissabte, 17 de gener del 2009

Cinema "Entre les murs": una classe d'avui i uns alumnes d'avui. A distància podem veure millor la importància de la relació professor - alumnes

És un descripció ben real d'allò que passa als centres d'educació secundària. No hi ha alternatives? Tanmateix els productors i directors de cinema semblen explotar els problemes per a la seva comercialització.
1. Hi ha alternatives oblidades: pedagogia del treball de Kernschesteiner, pedagogia Makarenko, Escola de Barbiana impulsada per Milani, pedagogia Freinet de les tècniques de l'Escola Moderna, pedagogia de la conscientització de Paulo Freire, pedagogia per a adolescents Costa-Pau... no és poc. Els que exploten temes d'educació i escola no saben res de pedagogia i s'atreveixen. Bé que quan fan temes mèdics o judicials s'informen. Però el més greu és que tants docents tampoc sàpiguen pedagogia i que el sistema permeti que els centres docents funcionin sense direcció pedagògica.
2. Els assumptes plantejants a Entre les murs no són assumptes que corresponguin solament als docents. Hi ha massa confusió i ignorància. Ni educació és el mateix que pedagogia ni el sistema educatiu és el sistema escolar (que de fet és un subsistema). A veure si hi ha algú amb el cap clar com el va tenir Edgar Faure amb la comisió UNESCO quan van elaboarar l'informe Aprendre a ser (1972) amb la idea tan clara de ciutat educadora.
3. En la base de tot, tenim un greu problema de socialització primària, el fonament "underground" de l'educació, el procés pel quel l'animal biològic nascut es converteix amb animal humà, social. Amb l'educació el farem animal personalitzat i polític però si no hi ha fonament...?




divendres, 9 de gener del 2009

la Llei d'Educació de Catalunya

butlletí125IEC

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada

Escola ComunicActiva
l'escola
de la societat
de masses telecomunicada

30 indicadors descriptors per orientar la renovació pedagògica, el treball que dia a dia fan els mestres/professors a les escoles per tal que l'educació respongui a les necessitats de tots i cadascun dels infants.

Martí Teixidó Planas

30 indicadors de l'Escola ComunicActiva

30 indicadors de l'Escola ComunicActiva

Accés a Tesi Doctoral completa

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada

El pedagog Jean Houssaye diu

A partir dels anys trenta del segle XX...
A partir d'aleshores les renovacions pedagògiques es referiran a les missions dels sistemes educatius i als plans destinats a posar-les en pràctica i a evaluar-les. Al mateix temps la psicologia, com a ciència de referència de la microactivitat dels humans a l'aula, donaria pas a la sociologia, ciència de referència de la macroactivitat en els grans conjunts on es troben i cooperen.
En realitat, per qui observa la fi del segle XX...els tres estats que es van succeir ( magistrocentrisme, paidocentrisme i sociocentrisme)
són també maneres simultànies de designar els reptes i de tornar a les incerteses del moment centrades, en qui fa què?

Pédagogie: Une encyclopédie pour aujourd'hui
par Jean Houssaye (2007)

Working class hero. At school they hate you if you're clever and they despise a fool -diu John Lennon. Per què n'hi ha de llestos que no aprenen?

Contribució a la Llei d'Educació de Catalunya - Martí Teixidó

No m’hauria agradat viure en un altre segle ni haver treballat per un altre temps. Hom és tan ciutadà d’una època com d’un Estat; i si hom considera impropi, àdhuc il·lícit, apartar-se dels usos i costums de l’entorn on viu, per què hauríem de sentir-nos menys obligats a actuar segons les necessitats i el signes del temps?
El filòsof igual que l’home culte miren expectants l’escena política, on en aquests moments, segons sembla, s’està decidint el gran destí de la catalanitat. El fet de no participar en aquest debat general, ¿no delata una censurable indiferència cap al bé de la societat

Contribució a la LEC

Res no vares aprendre a escola: ni arbres, ni flors, ni ocells -diu Raimon. Una escola de llibre, sense vida pot ser encara?

Societat Catalana de Pedagogia, 7 d'octubre de 2008. Inauguració amb la LEC com a tema.

Sessió inaugural del curs 2008-2009










Dr. Palau - Dr. Teixidó - Dr. Sarramona - Dr. Mallart

L'entrevista amb el pedagog dr. Sarramona a TV3