Educació, la millor prevenció. Massa mals posen en evidència la mala educació

 

 

Aplego problemes, disfuncions i necessitats relatives a infants i joves que es difonen als mitjans de comunicació. En general, no me'n sorprenc. Penso a partir de l'experiència professional de mestre, director i supervisor-inspector; penso a partir de l'estudi i recerca com a pedagog i professor d'universitat. Tinc el deure d'aportar el coneixement per coherència professional i per compromís polític. M'he dedicat especialment a la pedagogia ciència i a la política de l'educació, en la teoria i en la pràctica. Vaig deixar la militància de partit i de sindicat necessàries per contribuir-hi des la perspectiva científica i política.

 

 

Sols identifico problemes i necessitats apuntant accions de solució obertes per tal que tothom pugui considerar-ho i els encarregats de l'Administració afavorir-ho. Són molts els que parlen de necessitats i problemes evidents; tot seguit cal apuntar vies d'acció amb fonament per sortir de la retòrica.

 

Adolescents. Alcohol i haixix. S'informa d'estudis que palesen l'increment. Certament greu. No cal esperar els resultats dels estudis que aporten dades que solament han de confirmar la nostra observació. Els adolescents i joves  estan majoritàriament avorrits al sistema escolar.  En temps informal, oïu quines converses, vegeu quines bromes es fan. Si el que s'aprèn a l'escola o institut no surt el converses entre companys o en família, no anem bé. Certament avui s'imposen els temes provocadors dels mitjans de comunicació.

Cal incorporar els temes o assumptes dels que parlen els alumnes, especialment adolescents i joves, a l'activitat escolar. Cal fer al mediació educadora. La mediació educadora no és anar a la contra sinó deixar expressar les emocions en el grup i anar fent petites aportacions de dades i coneixement raonat. Si mestres i professors aconsegueixen que els alumnes parlin fora de classe de temes oberts a classe, pot començar a canviar la seva manera d'aprendre i d'ocupar el temps. Daniel Pennac ho va explicar bé a Chagrin d'école / Mal d'escola en català.

 

Joves. Problemes de salut mental. Passada la pandèmia s'ha vist que els problemes de salut mental, de desànim i desorientació greu anaven creixent. Sí, problemes que ja no podem atribuir a alumnes d'entorns desfavorits per situació econòmica i social. Altrament, es donen en famílies interessades en l'educació dels fills i en nois i noies que volen sortir-se'n bé. Els adolescents i joves estan avorrits al sistema escolar i alhora estressats, especialment als 'batxillerats' de dos cursos, de projecte de recerca i de proves de selectivitat. Qui vol sortir-se'n i ajudat per la família treballa cinquanta hores setmanals. Després sent la crida aanar de festa, a la música estridents, als macroconcerts i als videojocs. El contrast és explosiu i n'hi ha per marejar-se.

Retornem al Batxillerat de tres cursos amb un quart curs d'orientació universitària i també professional. Reduïm l'horari de classe comú a vint hores setmanals i orientem treball d'equip i personal en horari i lloc flexible de vint hores més. I prou. Facilitem l'autoorganització de clubs d'aficions lliures al barri a als espais dels instituts i col·legis (músiques, instruments musicals, esports, dansa i circ, jocs de rol i teatre, creacions digitals,invents de ciència...) Organització autònoma, no com a acrivitats programades amb inscripció,  amb assitència justa de docents i acompanyament de mentors exalumnes.

 

Infants d'altres llengües i cultures. Acollida i motivació lingüística. No podem ignorar la diversitat de llengües familiars dels alumnes i denominar aules d'acolida aquelles assignades per a la iniciació intensiva a la llengua catalana. Acollir la llengua vol dir donar-li el mateix valor que a totes les llengües, reconèixer-la. Evidentment cal aprendre la llengua comuna però no és incompatible amb oir les altres llengües vives que parlen alumnes d'altres cultures. Serà motivació per parlar bé llengües que s'ensenyen els anys d'escola i també per conèixer i saber dir comunicacions inicials en aquelles llengües molt diferents que com un joc aprenen dels companys.

La llengua catalana és la llengua comuna a partir de la qual activem la inctercomprensió lingüística, amb el castellà perquè és una llengua present i de la mateixa família lingüística, amb l'anglès perquè ha esdevingut llengua de comunicació transnacional i amb les llengües que són vives a l'aula per companys procedents d'altres cultures. Amb infants petits les cançons i els recitatius orals es memoritzen els sons de les diverses llengües. Amb adolescents i joves tenim accés a les diverses llengües orals i escrites amb les aplicacions digitals dispobibles.

 

99Infants. Assetjament escolar

 

Adolescents. Anorèxia i trastorns alimentaris 

 

Joves. Atreviment i provocacions. 

 

Joves. Marxa i músiques.

 

 

Mestres. Poc preparats en cultura bàsica i àmplia.

 

Professors. Aspirants a especialistes, docents de substitució.

 

Educació habitual i informal.Educació formalitzada i ensenyament 

 

Pedagogia ciència de l'educació i ciències que aporten coneixement a l'educació. 

 

Política de l'educació. Decisions mínimes i condicions i recursos màxims.