Comentaris a
La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (III)
Certament cal donar un tomb total a l’estat de l’eduacció a Catalunya. Efectivament cal veure el procés llarg i complex que ens ha dut a la situacio actual. Penso que el col·lega Chavarria ha fet atencio a tots els factors. Ens deixa la prospectiva als lectors. Fa esment de la renovació pedagògica que es va reprendre en escoles privades d’iniciativa social. Iniciativa social perquè no era voluntat de negoci econòmic sinó consciència de poble i cultira catalana. Alguns mestres ja la vam estendre a escoles estatals, més corporatives que públiques, abans dels traspassos de 1980 i sense mitjans addicionals. Era la força de la bona pedagogia, la responsabilitat de professionals que també vam lluitar per millores econòmiques (Sou de 18.020 ptes assolit el 1976, un increment del 30%). Tenint l’Administració en contra, la clau va ser el compromís professional de l’equip docent i la direcció professional pedagògica.
Falta un adequat finançament i molts recursos personals, però la decisió política de l’educació ha estat feble. Per fugir de cossos corporatius com el de directors i el d’inspectors s’ha deixat com una promoció docent. No hi ha professioanlització en pedagogia i ciències de l’educacio i en supervisió educativa, amb estudis especialitzats. La direcció ha quedat en lideratge administratiu i la inspecció en control normatiu. Els ja retirats tenim en ment els noms de directores i directors que van fer possible la renovació pedagògica, a zones residencials i també a barris populars, amb menor extensió. Molt abans, el 1931, l’inspector Almendros duia llibres als mestres i difonia les ‘Tècniques Freinet’. Per comptes de professionalitzar direcció pedagògica i supervisió educativa ens alienem amb la retòrica de l’OECD i les proves PISA, PIRLS.
A l’educació bàsica em resisteixo a acceptar la ‘llibertat de càtedra’, solament exercible en condicions d’igualtat. El mestre o professor ha de conjugar la llibertat d’expressió amb la responsabilitat de comunicació i emmarcada en una conducta coherent. Els acords del Gobierno de España amb la Santa Seu de 5 de gener de 1979 són inconstitucionals atesa l’efectivitat de la Constitució des 29 de desembre de 1978. Ja és hora de desenvolupar la «Cultura religiosa per als ciutadans de demà», associació UNESCO, 2001). La cultura religiosa ja inclou una ètica de mínims comú. En aquest punt tots els governs han estat submisos a la il·legalitat.
Amb tot això, no ha quedat palès que hi ha mestres que no saben ensenyar a llegir, a calcular i a operar, que l’oralitat de la llengua no s’atèn adequadament a infantil a la vista de les llengües vives, que els professors de secundària lamenten el baix nivell de primària com els professors d’universitat el baix nivell de batxillerat. La universitat aporta coneixements diversos però no incorpora formadors professionals docents amb llarga experiència i estudi.
La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (I)
El pedagog Chavarria fa una radiografia completa de la situació actual de conflicte a l’esenyament. Obro dues aixetes. Falta un col·legi professional de mestres que sobre la base de condcions laborals, orienti la professió docent en col·laboració amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. L’ensenyament-educació dels joves està altament intervingut a través de mitjans de comunicació, privats i públics, i xarxes de massa amb interès restringit a audiència o al consum. Dues variables a considerar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada