Cal encarar el Nadal i les tradicions que el configuren amb reflexió prudent. Ni com sempre s’ha fet (no hi ha sempre), ni tot reinventat (trencant amb tradicions) en una societat urbana, ni tothom amb idèntiques pràctiques (de l’herència de la Cristiandat). En tot cas, recollim l’herència de promoure la pau entre els humans i de donar especial valor als infants. Nadal, festa de la fraternitat. Nadal festa la infantesa.

 

El Nadal cristià que emmarca les nostres festes succeïa al Dia del Sol Invicte dels romans en constatar que el dia tornava a allargar-se, festejant Saturn déu del temps i l’agricultura. La fe cristiana estesa a l’imperi va donar nou sentit a la festa: hi va situar el naixement de Jesús veient en ell la manifestació del Déu encarnat, humanitzat, i així es va estendre per la Cristiandat. El naixement d’un nadó en un pessebre és un cant a la vida i a l’esperança d’un poble de pastors. Avui, ho veiem en tot nadó i això pot ser compartit en una societat amb diversos orígens culturals, per a uns és la creença en la humanitat de déu, per a molts més la creença en el valor de la vida i la fraternitat humana.

 

Les tradicions nostres. El Cagatió condueix la imaginació infantil fins als sis anys amb la sorpresa dels regals. Garrotades, amables, sí, però sobretot moltes cançons i danses alegres, una bona pràctica de vocalització i memòria de textos que es podran començar a llegir. Els Sants Innocents, tradició en regressió, que tenia el seu valor en permetre als infants estar de broma un dia i enriure’s dels adults sense malícia. La Revetlla i Cap d’Any, encara els adults amb el pas del temps, celebrant la vida i predisposa a seguir la cursa amb ànim. Els Savis Mags d’Orient, estudiosos de les estrelles (mal identificats com a reis), per suscitar l’interès pel coneixement i desvetllar-lo en els infants. D’entrada, hem d’esperar que sigui cada infant que, observant any rere any, descobreixi el joc i, un cop descobert, sigui còmplice amb adults per no descobrir-lo als més petits. És un test popular d’intel·ligència i un ritual de creixement que no hem de malmetre amb excés de regals de tota la família.

 

Altres tradicions. L’Arbre de Nadal (antiga germànica), Sant Nicolau/Santa Claus/el Pare Noël (hibridada i adaptada), cursa de Sant Silvestre (francesa), el raïm de Noche Vieja (recent, madrilenya), el primer bany de l’any (nova, barcelonina)… Totes vàlides, però cal evitar l’excés. Cada família pot dir: -com a Antaviana de Calders- Nosaltres som d’aquesta, nosaltres d’aquesta altra. Però sempre acceptarem la invitació dels altres a celebrar la seva, avui amb tanta diversitat i segons les edats i anys, unes o altres.

 

Les tradicions són personalment emotives i socialment evolutives

 

Nadal és festa tradicional d’orígens temporals primigenis i d’extensió geogràfica àmplia i diversa arreu de la Terra. Però d’entrada tots en tenim la imatge i vivència sembrada en la nostra infància. Les tradicions són personalment emotives i socialment evolutives. La Il·lustració va introduir la raó per revisar els excessos de superstició i màgia i les tradicions poden evolucionar segons els modes de vida del temps i amb la diversitat de vivències individuals.

 

Les tradicions eren formes d’educació popular col·lectiva quan no hi havia escoles i institucions específiques. De forma sincrètica, les tradicions són cultura, educació i formació. i sovint de manera gratificant, amb la festa. Com a cultura, són activitats pràctiques que donen significat i sentit, desvetllen creació. La infància (paideia), etapa d’incorporació de les criatures a la cultura (humanitas), construeix el seu imaginari amb les tradicions. Més enllà de la ciència, les tradicions aporten també coneixement i formació (bildung) o construcció personal  amb reflexió i cosmovisió.

 

Estem sota l’òrbita de la societat de comunicació de masses digital. D’entrada hem de dir que tenim informació de noves oportunitats per poder escollir i decidir. Però el sistema comercial va per davant i ens diu què, com i quan. A vegades, sembla que hem abandonat unes creences pròpies de la societat reculada i n’hem adoptat unes altres de la societat comercial. S’imposa la tendència de la majoria numèrica, i massa gent no decideix per si mateixa. Cal pensar quins significants de la tradició ens donen sentit avui, quins hem de reescriure i quins hem de deixar en temps passats.

 

Hem quedat enlluernats per la societat de l’abundància però ens hem accidentat. Hem de reduir el consum massiu i fer un consum personalitzat, diversificat. Hem de conèixer el valor de les tradicions que adoptem, que siguin activitats culturals que ens fan ser persones i ens animen a conviure amb la diversitat.

 

Acceptem diversos sentits de les festes de Nadal, Any Nou i Hivern. Celebrem amb sentit les que ens identifiquen i el sentit que puguem compartir amb altres. Fem una atenció prioritària als infants amb la cultura, les creences que els donin sentit i el consum mesurat perquè creixin amb el cap clar i el cor net. Ajustem amb decisió pròpia les nostres creences en una societat tan diversa per afavorir la bona convivència de tothom.

 

Fugim dels estereotipats: bon, feliç… Cerquem noves comunicacions de Nadal: que visquem amb pau, que gaudim amb família, que ens faci més solidaris, que creixi l’amistat, interbon Nadal…  Nadal amb fraternitat!