divendres, 16 d’agost del 2024

De l’ús parlat del català (sociologia) a l’aprenentatge i gust per parlar català (pedagogia).

 

 


De l’ús parlat del català (sociologia)

a l’aprenentatge i gust per parlar català (pedagogia).

 

Vilaweb, 14/08/2024, ressenya bé el llibre de Joan M. Serra sobre l’ús parlat del català. Una constatació sociolingüística projectada al futur segons la tendència actual, tendència clara dels darrers trenta anys. És una evidència observable que ha estat estudiada amb rigor científic en tota la diversitat de situacions dels territoris de llengua catalana. Tenim un clar diagnòstic. Jo tracto de la intervenció pedagògica, de com reorientar la tendència.. La intervenció pedagògica amb bases científiques (neurofisiologia cerebral, antropologia cultural, psicologia cognitiva i emocional, filologia comparada i fonamentació filosòfica (personalisme, societat, ètica, cultura). La pedagogia ciència integra coneixement i amb visió sistèmica presenta propostes d’acció, elabora instruments i dona criteris per tal que els docents facin l’aplicació ajustada a les variables de context. La pedagogia sistèmica permet identificar: variables d’entrada, variables de context, variables de procés, evidències de producte i evidències d’impacte. Una avaluació contínua dels processos, prenent els resultats sols com a dades, permet ajustar o reorientar les accions: intervenció docent, participació dels alumnes, organització d’agrupaments, incorporació de recursos.

 

Amb aquesta visió de la pedagogia confio que es pugui veure que els decrets normatius mínims necessaris  (hores d’ensenyament) i i les obligacions necessàries (acreditació docent), no ens resolen l’ús social del català perquè no modifiquen l’ensenyament del català. I, avui, no podem fer l’ensenyament del català com el 1984. Com apunta Joan M. Serra, la pèrdua d’ús del català s’observa en els darrers trenta anys. I en els darrers trenta anys hem pogut ensenyar el català  a tots els infants i joves però la realitat social no és la de fa quaranta anys.

 

La immersió lingüística a l’escola com a ensenyament de la llengua catalana va ser un èxit per a estendre el seu coneixement com mai s’havia fet: va arribar a tots els infants i joves, alumnes de l’escola amb independència de la seva llengua familiar. Tanmateix va coincidir amb uns anys d’esperança per la recent democràcia i l’autonomia de govern assolida, particularment en l’ensenyament/educació. Els docents, tots, de llengua familiar catalana o castellana, van assumir que l’escola era la institució que podia oferir la llengua a tots els petits ciutadans per a una igualtat d’oportunitats i van fer el reciclatge necessari. Afortunadament, molts docents vinguts de terres de parla no catalana, que no compartien aquesta finalitat, havien optat per retornar al seu país.

 

De 1984 a 1999 la immersió lingüística a l’escola va estendre el coneixement del català i va resistir embats de grups contraris al català per interessos sectaris. Després han estat noves variables que han desestabilitzat l’ensenyament del català. La immigració de famílies magribines es va incrementar ràpidament i van seguir les d’altres procedències. Alhora, la raonable preocupació per assolir l’aprenentatge de l’anglès va dur a introduir-lo als grups de quatre anys d’edat, o abans. En aquests casos, el castellà va passar a tercera llengua en moltes escoles. La limitada competència en llengua anglesa dels mestres va fer que s’encarregués a mestres especialistes que intervenien un o dos cops per setmana. La inestabilitat i variabilitat de plantilles docents va dificultar una consolidació.

 

El 2003 es van implementar noves mesures que no van donar els resultats projectats. Les aules d’acollida, ben equipades, van recaure en molts casos en mestres cansats, propers a la jubilació o mestres novells sense model de referència. Els mestres assessors de Llengua Interculturalitat i Cohesió Social no havien accedit amb formació sòlida, sovint amb menor experiència que mestres d’aula. Els Plans Educatius d’Entorn per a compensar els ambients més desfavorits,sotmesos a una gestió participativa, eren taules de negociació d’assignacions econòmiques. Lamentablement van ser mesures ben pensades però mal aplicades que van incrementar la dispersió i desorientar l’ensenyament sistemàtic de la llengua.

 

La composició sociolingüística dels alumnes es diversificava com a resultat d’una societat multicultural per efecte de nombroses migracions. Ho hem vist a Catalunya de manera especial però es un efecte del conjunt dels països europeus. Per això, el Consell d’Europa en el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar de 2001 va proposar una clara distinció entre societat multilingüe amb diverses llengües i cultures com a fet  i el plurilingüisme com a capacitat per entendre i aprendre noves llengües a partir de les ja conegudes.

 

Un equip de recerca de la Societat Catalana de Pedagogia vam emprendre la tasca de desenvolupar aquest aprendre una nova llengua  a partir de les conegudes. Tasca ingent i complexa. El 2005 amb el filòleg Tilbert Stegmann vam entrar en el mètode EuroComRom d’aprenentatge de les llengües romàniques a partir de coincidències i variacions. El 2008 amb el pedagog Joan Mallart, amb motiu de l’Any internacional de les llengües, a la Revista Catalana de Pedagogia, vol. 6, IEC 2009, vàrem aplegar articles sobre la situació de l’ensenyament del català i projecció de canvis didàctics. El 2013 vàrem iniciar la recerca-innovació Fem l’Escola Plurilingüe amb la prova Termòmetre lingüístic  i el 2015 la participació de mestres i escoles que va coordinar amb intensa activitat la mestra Carme Rider, amb conveni entre l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Educació i conveni de mecenantge per a publicacions amb Grup Promotor Editorial Santillana. S’han elaborat i publicat vuit instruments després d’haver-los ajustat amb participació de grups de treball de mestres d’arreu de Catalunya i d’escoles occitanes amb les que hem treballat de conjunt.

 


 

Està disponible Fem l’Escola Plurilingüe, un canvi en l’ensenyament de llengües que articula les llengües familiars, la llengua comuna el català i la intercomprensió amb el castellà, l’anglès, el francès i noves llengües. Segueix la immersió lingüística en la llengua comuna amb la fortalesa que dona la intercomprensió entre llengües que desenvolupa la competència personal plurilingüe. Així, a l’educació infantil, no es fa classe d’anglès sinó que es canta en català, en castellà, en anglès, en francès, en italià... tots els sons queden registrats amb sinapsis cerebrals i textos orals memoritzats que es podran reprendre per llegir.  La intercomprensió permet passar d’una llengua a l’altra sense dificultat que poc a poc es van diferenciant. Sens dubte, això demana mestres plurilingües i aquest és el repte que cal encarar d’entrada. Un segon repte és poder dissenyar itineraris lingüístics segons competència personal dels alumnes, amb agrupaments adequats en un entorn comunitari compartit. Tot això està exposat en el llibre, una composició de catorze investigadors, tractat amb perspectives complementàries.

 

 

 

Fem l'escola plurilingüe, publicat per Horsori Editorial, 2022

    L’ensenyament de la llengua és la primera funció de l’escola. Els il·lustrats ho van impulsar amb la instrucció universal en una llengua, però avui, amb la globalització i la comunicació digital, vivim en un món de llengües. Amb la intercomprensió com a mètode, els alumnes desenvoluparan la competència personal plurilingüe que els permetrà comprendre més llengües de forma aproximativa i progressiva. Canviar el model d’ensenyament de llengües oficials i llengües estrangeres pel model d’educació plurilingüe és una tasca a fer per les escoles de tots els països i tots els docents han d’esdevenir plurilingües.

 

   Fem l’Escola Plurilingüe (FEP) és un llibre resultat de la Recerca + Desenvolupament realitzada per la Societat Catalana de Pedagogia amb Innovació participativa d’escoles de Catalunya i Calandretas d’Occitània. Onze dels autors són membres de l’equip de recerca (FEP), que han tractat el seu capítol dins el conjunt de l’obra amb les aportacions de tres experts que s’hi han afegit generosament per a un disseny complet que abraça filosofia, antropologia, neurofisiologia, psicobiologia, sociologia, filologia aplicada, fonologia, foniatria-logopèdia, didàctica, pedagogia, organització escolar i transformació digital. Així podem oferir una proposta fonamentada i consistent.

 

    L’obra va destinada a mestres i professors, els quals han de fer el canvi de model d’ensenyament de llengües de forma evolutiva, amb seguretat professional i amb autoformació cooperativa amb l’equip docent. La proposta és pedagògica, orientada per les necessitats dels alumnes en una societat de comunicació i digital, i vol activar el pensament pedagògic dels docents que han de prendre les decisions ajustades a cada ambient i situació escolar amb coneixement científic. Amb aquesta orientació pedagògica, la política solament ha de presentar les finalitats educatives comunes amb un marc de referència.



 

 

ÍNDEX:

 

Pròleg de Tilbert Dídac Stegmann, Dr

Presentació

 

Capítol 1. Llenguatge i pensament

Aproximació antropològica, filosòfica i sociològica

Capítol 2. El Cervell i el llenguatge

Capítol 3. Plurilingüisme i cervell: una visió evolucionista

Capítol 4. Els nous usos lingüístics en una societat globalitzada

i tecnològica. Oralitat, escriptura, simbologia i diversitat de

llengües amb els dispositius mòbils

Capítol 5. La riquesa lingüística d’Europa i la intercomprensió

lingüística. Lingüística romànica i didàctica de la

intercomprensió

Capítol 6. Adquisició de la competència comunicativa

i del llenguatge de 0 a 6 anys

Capítol 7. Aproximacions fonològiques entre llengües

i desenvolupament del sistema fonològic del català

Capítol 8. De la llengua familiar al llenguatge a l’escola.

Diversitat de llengües

Capítol 9. Jocs lingüístics orals (gèneres etnopoètics):

Una eina didàctica per a l’ensenyament de llengües

Capítol 10. Aprenentatge dialògic en una societat multilingüe:

el pas de l’oralitat a l’oratòria

Capítol 11. L’arbre de les llengües i la didàctica de la

intercomprensió́. Contribució́ al desenvolupament cognitiu

Capítol 12. Tractament integrat de las lengas. Interferéncia

e transferéncia. Lingüistica comparada e ensenhament

plurilingüe a las classas d’anglés e francès

Capítol 13. Lo plurilingüisme en calssa : de familha de lengas e

lenga de les familhas. La classa d’aprendissatge cooperatiu

Capítol 14. Aprenentatge personalitzat.

Itineraris lingüístics i activitats cooperatives

Capítol 15. Mestres plurilingües per a fer l’escola plurilingüe.

Perfil de docent plurilingüe

Capítol 16. La institució escolar i l'escola catalana, avui.

Educació plurilingüe i diàleg intercultural

Capítol 17. TL i MELvives. Construïm un model d’ensenyament

plurilingüe per a la institució escolar

 

Annexos

A. Declaració L’escola catalana, avui plurilingüe (20 juny 2018)

B. Proposta d'integració de la recerca Fem l’Escola Plurilingüe

als plans de la DG d'Innovació, Recerca i Cultura Digital del

Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

(febrer 2019)

C. Els usos lingüístics, les actituds lingüístiques i l’escola

científica i democràtica (21 agost 2019)

D. Fem l’Escola Plurilingüe, una recerca-innovació, de

l’Institut d’Estudis Catalans que fonamenta científicament el

model d’ensenyament de llengües a Catalunya

(28 maig 2021)

 

Els autors, identificació professional científica

 

Epíleg de Joan Mateo, Dr

 

Agraïments

 

 

 

 

Certament, hem investigat per millorar l’ensenyament de la llengua catalana i hem vist que s’assoleix millorant la competència lingüística, en la llengua pròpia del país  i progressivament en les llengües vives i les llengües transnacionals acollint també les llengües d’alumnes d’altres cultures. Si adoptem un bon mètode d’ensenyament de llengües se n’aprenen diverses i es garanteix el català amb coneixement i voluntat de parlar-lo. S’ha d’entendre que, passem d’un ensenyament cognitiu a un ensenyament cognitiu i emotiu. Aquesta és la clau perquè els alumnes, quan surten de l’escola, tinguin voluntat de parlar el català i més llengües... és el gust per les llengües que a Catalunya s’articula amb el català, però, la intercomprensió com a mètode és eficaç i necessària arreu, a tots els països, atès que, amb la globalització, la societat és multilingüe. Ningú pot ser monolingüe, de fet ningú és monolingüe com deia l’antropòleg Lluís Duch, i cal seguir aprenent llengües en el decurs de tota vida i més si hom canvia d’ambient social de residència.

 

 

Vàrem cloure la recerca Fem l’Escola Plurilingüe centrada en l’educació infantil i primària el 2019 i d’haver-se generalitzat, penso que amb cinc anys haguéssim fet un tomb important, en aprenentatge de llengües i en percepció favorable de les famílies. Hem de desenvolupar-ho per a l’educació secundària amb immenses possibilitats per l’accés a internet. Cal entendre que el denominat ensenyament trilingüe que reparteix les hores i ensenya les llengües separades, és costós d’esforç i incrementa les dificultats dels alumnes, és poc eficaç per a activar la voluntat de parlar llengües i és enganyós atès que alguna de les llengües queda arraconada. Esperem que el govern que ha d’ajustar la política lingüística per a la convivència consideri la perspectiva de pedagogia lingüística com a clau per al creixement de l’ús social del català en els anys a immediats a venir. Ho hem investigat per a la realitat actual però hem d’admetre que ja ho havien  practicat pedagogs acreditats dels que en som estudiosos deixebles: Comenius (1631), La porta oberta a les llengües i el nostre Baldiri Reixac (1749), Instruccions per a l’ensenyança de minyons.

 

 

Martí Teixidó, agost de 2024


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada