Atrapats per la pantalla. Com a espectacle va estar bé. Cal escoltar els joves, cert, però no perquè no sapiguem com educar-los. El metge escolta els símptomes que li comunica el pacient però sap interpretar-los, atribuir-los a una causa i disposar teràpia i medicació adequades. El desordre conductual provocat pels mitjans de comunicació és social, en la societat adulta i crea addiccions a l'esport, a les sèries, a safaretjos de vida privada. És el modelatge que reben els joves i que la indústria de consum audiovisual ha trobat en els joves els mllors consumidors. Tota visió educativa del programa es va reduir a control i seguirem en el fals dilema 'mobil sí, mòbil no'. Molts experts consultats: metges, periodistes, tecnòlegs, sociòlegs... Algún pedagog?
Ara, la realitat d'atrapats per la pantalla interessa, ara preocupa als rics. Com el càncer, la malaltia que més preocupa perquè afecta tothom. No són prioritat els sous de misèria, les males condicions d'habitatge, la malnutrició infantil. Ara s'han adonat que mòbils i pantalles afecten als fills de 'bones famílies' però no es veu res més que control. On comença el control sistemàtic... s'acaba l'estímul educatiu.
En construcció. Guió per anar-ho afinant.
A la vista dels símptomes, identifiquem les causes.
Frenar la normalització de violències físiques, de provocacions sexuals en pantalles. Baixar la mirada, cloure els ulls. No habituar-s'hi, que no sigui normal al cervell.
Atreviment i provocacions per a crear audiència als mitjans de comunicació, xarxes digitals i macromusicconcerts. Substitueixen els rituals de creixement i de passatge que aportava tota cultura o cosmovisió.
Mediació educadora: emocional i racional. No es fa en família. No es fa a l'escola de manera general. No s'ha estès la formació en 'gramàtica/semiòtica' del llenguage verboicònic. (Les imatges són llenguatge, descriptiu i narratiu).
Joves que disposen de totes les hores diàries pel mòbil! No han de cuinar, ni fer-se el llit, no han d'anar a comprar alimentació, ni fer neteja... Als setze anys? Incompetents?... Clar, avorrits! Crèixer en llibertats personals, crèixer en activitats comunitàries.
Les noies atentes a modes, a bellesa personal, a imatge de famoses, polaritzen els seus interessos i el mòbil és la finestra infinita. Què oferiran a qui vulguin estimar?
Els nois activats amb videojocs, particularment de caràcter competitiu sempre esperen guanyar a la següent partida. Què oferiran a qui vulguin estimar?
Tots fem trucades per mòbil, inútils, missatges per dir: Què fas? On ets? Ja vinc. Podem evitar-ne moltes i hem de saber preveure (activitat mental) activitats, llocs i temps Trucades inútils promogudes pels pares adults, activades pels companys d'edat. Res a comunicar en la majoria d'elles.
Explicacions
Les pantalles vehiculen sentiments, activen emocions, omplen un buit, tapen un neguit.
Mòbils i pantalles de regal. No han suposat cap cost econòmic. No han de calcular quant gasten de quota. Cap necessitat d'autocontrol. Per comptes de tenir el mòbil com una pròtesi cultural i comunicativa convertim el mòbil en un esquer. (Com la llebre artificial que els gànguils mai atraparan).
Accions i decisions pedagògiques que cal prendre
- Quota de pantalla.
- Assignació econòmica i atribució de despeses.
- Regulació familiar d'horaris
- Usos de cultura i aprenentatge a l'escola.
Accions fonamentades en finalitats educatives
Autonomia auditiva. Autonomia visual.
Autonomia del vestir i de l'estètica,
Conrear una afició: jugar (tocar) instruments musicals, jocs de taula, destresa manual, jocs de màgia, invents de ciència.
Permetre situacions de 'santuari de protecció'
Les mesures d'emergència social que han anunciat prendre per llei.
Pla digital familiar
Qüestionari de salut sobre usos digitals.
Control parental.
Orientació pedagògica basada en coneixement científic
Abans del 3 anys, res de pantalles
Dels 3 als 6 anys algunes estones compartides amb els pares i amb mediació educadora.
Dels 6 als 9 anys algunes estones (15'/dia) amb el mòbil dels pares o be jugant amb germans grans.
Dels 9 als 12 anys inici de consultes: diccionari, enciclopèdia, calculadora, mapes, fulls de comptes, director d'adreces.
Dels 12 als 16 anys, mòbil d'ús personal. Comunicació familiar. Comunicació amb col·legues taxada. Usos culturals o d'aprenentatge a l'escola/institut amb instruccions horàries i d'activitat.
A partir dels 16 anys ús lliure amb responsabilitat compartida amb els pares. Facilitar-los trobades amb companys a casa, per fer feina o per entretenir-se, prèviament concertades. (No per impulsivitat digital).
A partir dels 18 anys, ús lliure amb responsabilitat pròpia.
Estem ben atrapats des que naixem! A qui se li va acudir des 2010?
Podrem revertir la situació creada?...
Sols amb pedagogia ben basada en coneixement científic i ben fonamentada en filosofia humanista i de sentit de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada