El gust per la lectura. Ensenyar a llegir

 

M'he pronunciat molt sobre aquest punt, sobre ensenyar a llegir a l'escola. Falla la base: saber ensenyar i comprovar que s'aprèn. Després segueix incrementar l'interès per la lectura però l'interès el desvetlla el mestre amb la lectura gratificant a classe, col·lectiva i individual.

No veig que pugui recomanar dos llibres i penso en els que he fet servir amb els alumnes de diverses edats associats a l'ambient i circumstàncies. Hi ha un nen grassonet a la classe de 7 anys i sembla que se'n riuen. Posem-hi "Sabates de foc i sandàlies de vent". Un grup molt hiperactiu de 8 anys. Xalaran amb "El zoo d'en Pitus" o "En Jim Botó i Lluc el maquinista". Nois que comencen a fumar i saben de drogues 13-14 anys. Els dono tema per parlar-ne: "Illampu. Una aventura als Andes" i coneixeran el valor de la coca i el seu bon o mal ús.

La selecció d'un llibre de lectura ha de lligar o fer una mediació entre l'alumne i la seva experiència vital i anar més enllà. El mestre ha de decidir el llibre de lectura conjunta de classe coneixent els alumnes. El mestre, en temps de lectura personal mental, ha d'observar els alumnes i comprovar que estan enganxats cadascú al seu llibre, anar a orientar el qui està desconnectat i mirar de donar-li pistes o ajudar-lo a trobar un llibre adequat per a ell. Hi ha alumne de 9 anys que no pot llegir un llibre de 100 pàgines amb un relat únic, però pot llegir un llibre de 12 relats independents dient-li que no deixi de llegir fins que acabi el relat actual, encara que els altres passin a un altra tasca.

Això no s'aprèn ni a Magisteri, avui encara menys a la Universitat,  ni a cap curset de l'Administració. Va bé haver-ho oït i estudiat però s'aprèn al costat d'un mestre que ja en sap i un mateix s'activa a observar i pensar... aviat en sabrà més que el mestre tutor perquè incorporarà recursos actualitzats. Si a televisió feien una sèrie "Orzowei, el fill de la sabana" havia de considerar si introduïa el llibre a classe. Si feiem Ciències Socials, geografia d'Europa i Àsia i emetien a la televisió "Miquel Strogoff. De Moscou a Irkoutsk." em donaven donat un recurs, recurs que avui tinc disponible a internet, per fer latitud, longitud, climes, paisatges... Tot mestre i professor és mestre de llengua i lectura. Des qualsevol àrea de coneixement s'ha de motivar i s'hi enganxaran també alumnes que tenen aptituds que els encaminen a matemàtiques, història, a art... i amb aquesta seguretat disposats a llegir de tot.

 

 

 

La lectura és sols una tècnica i una habituació. Els llibres són instruments, bons o dolents. Però per començar no hi ha cànon. És la persona, el seu coneixement i el desig de saber que la fa lectora. Lectura (fonètica i velocitat) i comprensió (fonologia i imaginació) són dues cadenes inseparables, com un ADN cultural.

Davant d'aquesta constatació de falta de competència lectora, cadascú aporta des la seva perspectiva, tothom ho diu la seva, però és assumpte de pedagogia que, amb fonament científic, les ha d'integrar totes i dissenyar accions operatives.

 

 

Josep G. Cambray

@JosepGCambray

Si algú es pensava que una dècada de retallades no afectaria l'escola, s'equivocava. Els resultats en comprensió lectora són molt preocupants. Les PIRLS, d'abril 2021, abans d’iniciar legislatura, en són un exemple. Per això, hem desplegat accions per impulsar la lectura.

Es posa en marxa el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars. En 250 centres. Es garantiran els 30 minuts de lectura diaris que fixen els nous currículums a primària. A secundària, també un espai mínim setmanal.

Fomentem de les activitats de comprensió lectora en els centres de més complexitat amb un pla que passa de 500 a 726 centres aquest curs.

Es posa en marxa una campanya per a fomentar la lectura a casa entre les famílies. La lectura en veu alta a casa o altres activitats milloren notablement els resultats en comprensió lectora i en competències bàsiques.

Aquestes actuacions i d'altres que s'estan treballant emmarcades en el Pla Nacional del llibre i la lectura, es presentaran properament, amb el Departament de Cultura i la participació d’agents diversos -llibreters, editors, biblioteques o entitats pedagògiques-

Martí Teixidó

@martiteixido

Jun 1

Replying to

@JosepGCambray

La lectura ben ensenyada a l’escola és el que s’ha de garantir. No carreguem la feina a les famílies. Deixeu-vos d’obsessió pels resultats. A casa, llegir per plaer. El mestre ho pot suscitar, encomanar (no manar).

Un error tradicional. Separar la velocitat lectora de la comprensió lectora. Una és relativa a l’altra. La mestra Margarita Recasens, molt encertadament, va dissenyar una prova integrada. La coneixeu?

Doncs, no. Són 20’ i tres dies/ setmana lectura mental (silenciosa) i el mestre observant cada alumne i orientant aquells que no connecten. Altres dies, lectura oral i tonal, del mestre i lectura coral als inicis.

Mestra?

@mestracremada

Potser posar algun especialista a les biblioteques i no carregar de més feina un mestre ajudaria... Pq els mestres no som especialistes en tot c molta bons voluntat tinguem!!!

Jun 1

Martí Teixidó

@martiteixido

Jun 1

Replying to

@mestracremada

and

@JosepGCambray

Els mestres són professionals d’ensenyar a llegir. Ningú ho és tant. Si no és així, ja tenim l’explicació del fracàs de la lectura. Això no treu que alguns infants han après a llegir amb la mare i el mestre observador ho sap.

Si el mestre no ensenya a llegir amb mètode ajustat a l’ambient i a cada alumne havent estudiat els diversos mètodes…les accions de millora cauen al buit. Ensenyar a llegir,a tots els alumnes, és una professió i s’ha d’haver estudiat: Montessori, Decroly, Steiner, Freinet, Freire

Des 2011 s’han anat fent innovacionetes sense sistema: tipologies textuals, lectura biblioteca, padrins de lectura, lectura amb els pares. S’ha dejxat de banda el mètode d’ensenyar a llegir. Molts mestres ja no en saben.

 

Departament d'Educació

Conseller

Josep G. Cambray

Salutació,

He vist les vostres comunicacions a Twitter referent a les accions per millorar l'aprenentatge de la lectura. Hi he afegit diverses aportacions. M'ha semblat adequat fer-ho en públic, en positiu, amb enunciat d'accions concretes doncs ja es veu d'entrada que els mestres que piulen estan desorientats. Ja ho vaig veure en visites de supervisió els darrers cursos (2010-2016) amb plans de millora de la lectura que els mestres miraven de complir a peu de lletra sense criteri propi. També s'hi van incorporar alguns assessors LICS sense experiència docent directa que repetien les instruccions i protocols en reunions amb claustres. Jo m'hi afegia, per reconduir i  impulsar que els mestres pensessin per actuar adequadament, al costat de l'assessora que no ho entenia.

Totes les mesures apuntades són raonables i positives però ens falla la base. Els mestres avui, la majoria, no saben ensenyar a llegir. Es cerquen solucions fora de l'escola, de la classe (padrins de lectura, voluntaris per fer llegir, recomanacions a les famílies) però això no substitueix l'ensenyar a llegir amb mètode que han de fer els mestres.

La mateixa mesura de 30' ja es va començar a aplicar... amb rigidesa. Si es fa lectura de 20' amb infants de nou anys, altres minuts o dies llegeix el mestre i dona l'alternativa als qui no necessiten ajuda. Amb d'altres se'ls aplega en rotllana i es fa lectura coral i també solista. En fí, que ja ho vaig practicar el 1970 i he estudiat a fons tots els mètodes de lectura, tots vàlids si s'adeqüen a la situació i a cada alumne. I el mestre ha de saber articular procedimets d'un o altre mètode.

No es tracta de comparar i millorar els resultats. Ens enganyem i acabem atribuint-ho a les famílies quan són negatius. I quan en una escola llegeixen bé, quin pes han tingut les famílies? A quí atribuïm el valor causal?

No desenfoquem el problema. Quina sort que els resultats ens obren els ulls a nivell general. Alguns, sense fer estudis sumatius, ja ho haviem de veure (especialment els supervisors de l'educació). Les alternatives són pedagògiques. La política de l'educació ha d'afavorir-les i fins i tot exigir-les. (En dues ocasions, mestres desorientats els vaig enviar una setmana a una altra escola, al costat d'un mestre competent).

Confio contribuir. Salutació.

Il·lustració:

Un dels mètodes, tradicional ben ajustat pel col·lega pedagog Ramon Bassa, dr. 20 llibrets, contes de lectura progressiva per a assegurar la correcció fonètica i desvetllar la consciència folològica.

I aquest mateix mestre va ensenyar amb impremta i text lliure Freinet i podia haver fet mètode global-analític com Decroly o Freire. El mètode és un camí, i si està ben marcat cal seguir-lo bé. Qualsevol mètode pot servir. Cada mestre, l'equip de mestres ben dirigit és clar,  pot decidir el més adequat als seus alumnes, a l'entorn social, als recursos disponibles i a la seva seguretat professional. En fases avançades, el mestre pot fer ajustaments o variacions al mètode si n'està segur. Observem l'error més freqüent, seguir el que toca, perquè s'ha posat de moda o perquè ho mana l'Administració, però fer-ho sense seguretat pròpia.

Il·lustro amb experiència professional pròpia. Em van donar l'accés a l'ensenyament públic el 24 de març de 1972. Em vaig trobar amb alumnes de 2n d'EGB i amb les cartilles de lectura Paláu d'Anaya. Horrible! Jo que venia de seguir Tècniques Freinet!. Sortint d'escola el primer dia, vaig anar directament a Editorial Anaya. Vaig veure que era un mètode elabora: fotosil·làbic; artificiós i molt repetitiu però jo l'havia de seguir aquell curs. Vaig comprar el manual, les tres cartilles i els jocs de cartes grans i petites. (Sí, pagat del sou que encara no havia rebut). Vag estar tres o cinc dies practicant el mètode els vespres a casa. Funcionava acceptablement amb els alumnes que mai havien seguit el mètode amb les cartes de doble cara: imatge i lletra / solament lletra. Fora d'aquell any en aquella escola, no vaig fer servir més el mètode Paláu. El 1983, essent inspector, vaig visitar l'escola Montessori de l'ajuntament de Barcelona, un parvulari d'on els infants sortien llegint als sis anys amb el mètode Paláu. Vaig observar atentament les activitats a les classes, vaig felicitar la directora per com de bé seguien els infants, perquè es servien de les cartes i per l'eficàcia. Després, em vaig asseure amb les mestres per fer-los veure que era un mètode artificiós, estereotipat, que d'una manera equívoca permetia assolir l'objectiu de llegir però que difícilment, per ell mateix faria pocs lectors. Podien seguir amb el seu mètode però, poc a poc, havien d'anar-lo modificant, amb seguretat pròpia i arribar a un mètode de lectura més natural, més creatiu.

 

 

Martí Teixidó i Planas
filòsof i pedagog