https://www.youtube.com/watch?v=UY-dq4lKHlc
La Sardana, música i dansa de saviesa. Em sembla que, en general, no ens n'hem adonat. Es veu el seu valor folklòric i la seva projecció d'identitat catalana. I, per haver estat prohibida, té el valor polític de revolta.
Vull aportar una visió pedagògica de la Sardana. Pedagògica, amb bases científiques consistents i criteris per a l'acció educativa, d'infants o adolescents i formació de persones adultes.
Música animosa, que eleva l'ànim i ho fa progressivament. Un regulador de l'estat d'ànim, allò que ja havia observat Platon que la música canvia l'ànima. Molt adeuequada els primers anys de vida, la primera infància, quan s'enregistren els ritmes i tons i pautaran el ritme vital. Molt adequada els darrers anys de vida quan cal acceptar que disminueix la vitalitat però La Sardana fa de marcapassos del cor. Definitivament, és una música antidepressiva i no ens n'hem adonat. (Potser ens n'adonarem el dia que els japonesos quedin admirants com quan els vam veure admirats davant la Sagrada Família que teníem abandonada).
Música i dansa per al desenvolupament físic harmònic. Saviesa de cada poble amb les seves creacions culturals. Els infants menuts d'entrada ho aprenen tot per imitació, al costat dels adults. L'exercitació muscular, flexible i resistent, es fa amb l'exercici regular. El ritme s'interioritza i és l'amígdala cerebral que s'autoregularà els impulsos evitant la hiperactivitat infantil creixent resultant de la falta de patrons de moviment de l'espècie humana. Alhora, el moviment muscular oxigena les neurones que no s'escalfen tant sobreexcitant-se. A través de la interiorització del moviment muscular s'interioritza l'atenció i s'evita la dispersió. Sí, tot això, amb fonament. El desenvolupament harmònic ho és alhora físic, mental i desenvolupa el sentit intern.
Dansa per al contacte visual i físic delicats. La dansa en rotllana és una dansa coral, segons que investiga el professor Bilbeny dansa ancestral, religiositat tel·lúrica. Ritual que van conservar les dones coneixedores d'herbes remeieres que, per viure soles sense dependre d'home, eren qualificades de bruixes. Posteriorment, ja a finals del segle XVIII apareix com a dansa de la gent de muntanya de Catalunya a banda i banda del Pirineu per festejar els aplecs religiosos i populars com a contrapunt als balls de saló que practica la burgesia urbana. La rotllana amb els dansaires encarats permet als joves observar o seduir alhora a la vista del graciós moviment del cos, intercalats entre matrimonis i parelles fetes que qui entra a la dansa no ha de trencar. Un ritual molt apropiat per conèixer i aparellar-se als aplecs on es coneix gent nova i també a les festes majors que apleguen gent dels pobles veïns. Tot fet amb el que avui qualifiquem de puritanisme de l'època però que induia a observar i conèixer abans que a actuar per l'impuls sexual.
Dansa de la comunitat de llengua que és la nació catalana. La sardana de muntanya popular neix en comarques de parla catalana poc influïdes per l'español. Coincideix en el temps amb la reunificació de les parles del romanticisme alemany aupat pels estudis filològics que arriben a Catalunya a mitjans del segle XIX i donen pas a la Renaixença o romanticisme català que ara sí, l'español domina a les ciutats i està substituint la llengua catalana. S'associa doncs la llengua catalana amb poesia en Jocs Florals, amb els aplecs i ballades de sardanes i la identitat de la llengua com a poble català. Si justament per això, la 1a dictadura española de Primo de Rivera i la 2a de Franco van prohibir la sardana, encara la van convertir més en símbol de resistència nacional. L'Obra del Ballet Popular va aconseguir ballar les primeres sardanes en espai interior el 1945 a l'Hospitatl de Sant Joan de Déu de Barcelona i el 1947 amb un aplec religiós al Monestir de Montserrat. La Santa Espina de Guimerà i de Morera, ha posat furiosos els dictadors i la segueixen cantant els catalans resistint l'estat d'excepció del 155 de l'any 2017
Som i serem gent catalana .
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana. .
sota la capa del sol .
Musicoteràpia i Fisioteràpia. Arribats a situacions límit, els professionals de la salut disposen teràpies físiques o amb música. Doncs la música i la dansa de La Sardana son ja per si mateixes terapèutiques en fase de prevenció. És a dir, en bon nombre de casos es podrien evitar dolències físiques o psíquiques amb la pràctica de sardanes i audició de músiques. És una teràpia integrada, psicofísica de caràcter preventiu. I avui, amb el digital, està ben a l'abast de tothom.
Pedagogia musical. Allò que tan bé ha sabut fer la saviesa popular, potser originada en la saviesa de dones bruixes, allò que ha incorporat l'educació social a través dels folklore, ho està ignorant l'educació que tant diem que ha de ser integral? Com és possible que a les escoles de Catalunya no es ballin sardanes i altres danses tradicionals (balls de gitanes, balls de bastons, cercolets o cintes, dansa de Castellterçol, moixiganga. Més enllà de Catalunya les danses tradicionals s'han hibridat amb balls de la Mediterrània: jotes, boleros o fandangos com són els balls de bot de Mallorca o les jotes de quatre de València. Des d'un punt de vista estrictament pedagògic, La Sardana té un valor propedèutic particular juntament amb la pedagogia musical de Llongueras que incorporava la pedagogia musical de Dalcroze. (Cantata de Sant Nicolau, Les figuretes del Pessebre...)
Llenguatge intercultural. Arreu la música i dansa supera les fronteres lingüístiques i són expressió humana, de l'animal humà, a partir de les condicions naturals, relleu i clima, i sempre evolucionant per les influències de col·lectius arribats o per expansió d'estils de dansa i ball d'altres cultures que s'han estès per diverses causes. Tota persona s'ha d'haver fet a si mateix, primer en la seva música i la seva dansa i així donarà també valor a la música i dansa dels altres, diferents, distants, sorprenents. Però en el fons "ritme de l'ésser humà" recordant l'obra de Raimon Panikkar The Rithm of The Being.
Si tot això queda clar, ¿què farem per incorporar La Sardana i la dansa en general a l'educació escolar? Però, ni com a a activitat folklòrica d'activitats festives, ni com a matèria curricular avaluable. La Sardana com a expressió vital, no sols per a infants, sinó dansa dels adults que els infants imiten, aprenent i interioritzen, cadascú a la seva manera i segons les seves possibilitats. Un aprenentatge que estarà disponible (memòria psicomotor) tota la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada