divendres, 6 de novembre de 2020

Jugar i jocs. Pedagogia familiar.


És ja evident que hi ha una pandèmia digital que afecta de manera especial els nostres infants i joves, tant els qui imiten allò que fan els seus pares com els qui queden infectats per contacte habitual amb companys. Vivim en una societat digital amb moltes oportunitats. Quina fortuna! Però com hi ha d'haver bons ganivets de tall esmolat i serres elèctriques de gran potència que no posem en mans dels menuts fins a l'edat adequada, no podem deixar els dispositius digitals en infants abans dels dotze anys. A partir dels dotze anys en faran determinats usos per a coneixement, i també per a lleure. En tot cas, quota de pantalla setmanal mesurada. Com han de dormir les hores però no massa. Com han de menjar, i de gust, però ni bulímia ni anorèxia.    

 

També cal recuperar un patrimoni cultural oblidat. Els jocs amb el cos i la ment: força, resistència, velocitat, elasticitat, motricitat, precisió, orientació. Com de sàvia és la cultura tradicional. Abans de la psicomotricitat formal d'Aucouturier, que de fet és un clar pedagog, els cadells humans com els cadells animals es desenvolupen i aprenen jugant. I jugant vol dir divertint-se. Jugar no és fer esport amb normes, regles, punts, faltes i competició. Amb l'esport actual, s'està ofegant l'impuls naturals dels infants a córrer, saltar, enfilar-se, empènyer, perseguir-se, fer tombarelles, saber caure i aixecar-se...

 


 

https://youtu.be/IqQzx9Omx5A

https://youtu.be/6w0w7AKsd6k  

 
Deixem jugar els infants, deixem que creixin, s'endureixin, es flexibilitzin sense fer cap esforç, gaudint. Si saben gaudir del cos no quedaran tan dependents del dispositiu digital. Ara no coneixen aquests jocs perquè s'ha interromput la transmissió que es feia de grans a petits. Determinats jocs eren permanents, però d'altres eren estacionals. Començaven a jugar-hi uns i aviat tots hi jugaven.  Si ens hem adonat que a les ciutats cal protegir espais per a fer vida al carrer, enviem els infants al carrer a jugar amb la colla. Tampoc cal que estiguem sempre tan vigilants si la ciutat i el carrer són segurs. Ara potser caldria que els policies municipals, fossin policies de barri, sense automòbil i durant un temps ens caldrien  educadors de carrer o animadors de jocs per recuperar la tradició perduda.
 
Convé que a l'escola o institut ho difonguin mestres i professors. Convé que a la televisió ho difonguin els comunicadors. Tindrem una infància saludable que farà saludable la vida de tots. 

Cap comentari:

Publica un comentari