diumenge, 26 de febrer de 2012

Una funció dels pedagogs / pedagogues

Una funció dels pedagogs i pedagogues és saber analitzar la realitat canviant, veure com es descompensa el sistema educatiu (família, església, escola, comuniació, publicitat, lleure, societat) i reajustar les fomes d'intervenció o inventar-ne de noves. Efectivament, tots els docents d'avui: mestres o professors necessiten una certa dosi de pedagogia. La Institución Libre de Enseñanza, molt deutora de la cultura alemanya, va ser la que va introduir la pedagogia com a ciència a la Escuela Superior del Magisterio on hi anaven els docents més seleccionats per aprofundir els estudis pedagògics. Són aquests els qui estaven millor capacitats per dirigir escoles i instituts (Rosa Sensat, Josep Estalella), per formar mestres i professors (Cassià Costal, Joaquim Xirau) o per inspeccionar escoles (Hermínio Almendros, Josefa Herrera). Tots els docents, una certa dosi de pedagogia però a cada centre alguns pedagogs o pedagogues ban formats.

El pedagog "ha de veure-les venir", analitzar els signes del temps (temps social cultural en aquest cas) però no ens hi hem dedicat prou i tampoc al societat ho reconeix. La capacitat de previsió és un dels distintius del coneixement científic. La prospectiva de l'educació no ha estat gens conreada, potser perquè demana alhora: estar als escenaris escolars, reflexionar als santuaris universitaris i mirar pel periscopi cap a on va la societat i els infants i joves en particular (vestimenta, música, alimentació, aficions, consum). Hi ha pocs agosarats jugant a les tres bandes.

A principis de 1990 veia amb preocupació que les nenes acariciessin "la Barbie" (nina de pit i cul llarga com una gamba). Els comerciants havien suplantat l'instint de protecció a un més petit per una identificació mitificant. Quan es van anar estenent els casos d'anorèxia vaig fer una atribució intuïtiva atrevida al model barbie. Avui llegeixo al diari La Vanguardia (26.02.2012) que el psicoterapeuta Augusto Cury parla de la síndrome del Patró Imposible de Bellesa i el connecta al model Barbie holliwoodià.

L'any 2000 a Santa Perpètua de Mogoda atenia avis que em demanàven per favor que els seus néts poguessin anar a la mateixa escola. Per una qüestió de delimitació d'àrees de proximitat en el sistema d'admissió, uns tenien accés preferent a una escola i els altres a una altra. Els nens, néts, cosins, anaven a dinar a casa dels avis. Veia claríssim que havíem de trobar la manera de tractar els cosins com a germans a efectes d'admissió d'alumnes perquè anessin a la mateixa escola. De moment no s'ha considerat perquè comportaria una complicació però hem vist com de fàcil ha estat incorporar punts per ser fill d'un "antic alumne" del centre. Ahir vaig llegir al diari Ara com hi ha cosins organitzats com a germans. Així ha de ser, avui que es tenen menys fills per família nuclear, organitzar-se en família extensa. Per a l'educació es ben convenient que hi hagi diferents germans, cosins o amics agermanats. Amb fonament pedagògic hem de defensar que puguin inscriures a la mateixa escola com a germans cosins o fins i tot un grup de famílies que s'organitzen la vida en col·laboració. (No caldran tants cangurs i tantes corredisses per anar-los a recollir a l'escola o no caldrà deixar-los tant d'hora al matí... i els infants contets i enriolats d'anar junts). I qui dubtarà que això contribueixi a la qualitat d'educació dels infants?

Encara avui, i des de 1995, denuncio que la intel·ligent sèrie Els Simpson, una crítica àcida de la societat no és adequada per a la socialització d'infants i adolescents. S'ha de veure amb el raonament i l'autocontrol de l'adult. Quins models interioritzen infants de sis anys que queden enganxats als dibuixos? Quines idees disruptores dóna Bart Simpson els noiets d'ESO que no han aconseguit entrar bé a l'aprenentatge?... Sense censures de cap mena, com a pedagog, haig de dir que és com posar ganivets de tallar pernil en mans d'infants de cinc anys. Protegir la infància no té res a veure amb censura. I els instituts farien bé d'introduir algun episodi, aprendre a llegir el relat textual d'imatges i efectes, deixar que els alumnes s'expressesin emotivament i aportar-los informació i raonament evitant així una imitació inconscient de models. Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada