dilluns, 26 d’abril de 2010

EDUCACIÓ: pacte social, no solament polític, i PEDAGOGIA


Certament cal un Pacte social per l'educació. El ministre Gabilondo amb la conferència de consellers d'educació intenta un pacte polític.
Cal una visió encara més sistèmica, de sistema educatiu, i no solament sistema escolar. Cal un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA i han d'entrar-hi: families, escoles, mitjans de comunicació, associacions religioses, empreses de lleure i consum

L'educació a l'Estat del benestar

La educación en tiempo de crisis. ELPAIS.COM

L'Educació va ser considerada una inversió econòmica productiva els anys 70. Va passar a ser una despesa social inevitable els anys 90. Retornem, afortunadament, a l'educació com a inversió el 2010. Però la inversió econòmica no és suficient per ella mateixa. Tampoc les lleis que tant volen millorar l'educació són suficients epr elles amteixes. Cal pedagogia, sistemes d'intervenció ben pensats, fonamentats en les ciè
ncies de l'educació, coneixements verificats més sòlids que l'opinió de cada docent. No podem seguir fent l'educació com a aficionats, cadascú a al seva manera. Hem d'acreditar fonamentació científica i competència professional.

El periodista s
ociòleg Fabricio Caivano ho ha ressenyat molt clar en poques línies a Públic, suplement especial (23.04.10, p:18). No hi ha dubte que hem millorat: el 1950 solament 18% tenien el batxillerat elemental (avui 68% tenen el graduat eso); solament 3% acabaven la carrera universitària (avui són uns 30% encara que falten graduats en postsecundària). Temps passats van ser pitjors... però qualsevol altre país del nostre entorn és millor. Està clar que ens fallen els resultats, que no entusiasmen els processos que

"L'escola pot acabar sent un reformatori burocratitzat" -diu Caivano. I segueix:
Creix la desa
fectació educativa d'una ciutadania laboralment insegura i narcotitzada per un capitalisme usurer. Famílies mal educades -eterns adolescents- exigeixen a l'escola que eduqui integralment les seves cries. I cal afegir-hi la mutació psicopedagògica i de les estratègies d'aprenentatge d'una joventut narcisista, enquadrada en l'oci, l'exalçament de la vulgaritat i de la transgressió estimulades des de totes les pantalles i mediàticament verificable per una exemplaritat política empastada amb les virtuts capitals: cobdícia, falsedat i lletjor.



Tres estudiantes de secundaria que sueñan con andar con las sexys y
suculentas chavas universitarias, encuentran la puerta perfecta cuando son
confundidos con estudiantes de licenciatura. Ajenos al mundo universitario, los
amigos tendrán que usar su astucia y habilidades para sacar el mayor provecho
posible y engañar convincentemente a todos.


¿Potser els qui venen qualsevol producte, exalten la vulgaritat, no són agents educatius que influeixen també en dels resultats escolars?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada