dijous, 29 d’abril de 2010

BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Encara més clar quan es perd.


BarçaGuardiola un exemple per a la pedagogia. Vam dir el 28 de maig de 2009

És pedagògic perquè: 1 té fonamentació psicològica i cultural, 2 és intencional amb finalitat objectivada, 3 s'ha ideat i creat un recurs específic, 4 s'ha aplicat en temps apropiat, 5 ha estat rebut pels jugadors destinataris amb autoritat però generant una identificació personal. No hem d'aconseguir tot això en l'acció docent? Tot això i més. Que cada infant, que cada jove, noia o noi, siguin ells mateixos. El mestre fa ser, ajuda a ser cadascú ell mateix. Evidentment és molt més que el que fa el BarçaLaporta que paga milionades, el BarçaGuardiola que és més que un club però molt menys que una escola i que un mestre o professor. Fer ser persona i societat, transmetre coneixement per donar visió del món i sentit de la vida és més que tot.

Encara més clar quan es perd. Pedagogia consistent quan es perd seguint jugant bé. Diem el 28 d'abril de 2010.



Ara és quan es posa a prova. El Barça no va guanyar l'Inter a l'anada a Milan perquè va guanyar l'àrbitre. El Barça va guanyar l'Inter a la tornada al Camp Nou. Va guanyar per gol i, el que és més important, va guanyar per seguir fent el bon joc que el caracteritza, el joc BarçaGuardiola (La selecció d'imatges de qualsevol canal de TV com el de l'insert ho acredita). L'Inter no va fer bon joc, no va fer joc d'espectacle. L'Inter no anava a jugar sinó solament a guanyar. Passa a la final.
Guardiola va encaixar la derrota sense desqualificar ningú i seguirà amb el seu estil. Mourinho va seguir malcarat amb un trionf per gols però sabent que no havien fet bon joc. Si al futbol no es fa bon joc solament hi aniran els fanàtics, si es fa bon joc, guanyem o perdem, tots hi podem gaudir.


L'estil BarçaGuardiola és pedagògic perquè demana als jugadors que juguin bé i en gaudeixin, que facin joc espectacle i engresquin els seguidors i a tot el públic, fins i tot els qui no som especialment afeccionats al futbol, i també els demana que guanyin lligues i copes. Però si no pot ser avui, seguir jugant bé i ja es guanyaran altra vegada.

Que s'hi fixi bé l'entrenador d'educació de Catalunya que solament demana millorar els resultats de l'escola i no ha entès que la pedagogia sòlida exigeix uns passos: 1 que els alumnes tinguin interès i trobin gust pel coneixement; 2 que cada alumne rendeixi segons les seves capacitats; 3 que així qui té capacitat ja assolirà els bons resultats i la graduació; i 4 que si té capacitats especials se li proposin activitats d'aprenentatge creatiu on tingui iniciativa pròpia.

I els entrenadors, els mestres i professors, són els primers que han d'estar contents. Amb entrenadors malcarats no es farà bon joc, encara que els més capacitats, els que no necessiten ajuda, treguin les millor qualificacions. Aquests alumnes, els qui no han gaudit del coneixement a l'escola, millor que no siguin mestres o professors; serà difícil (no impossible) que deixin de ser malcarats.


Seguirem atents al BarçaGuardiola perquè dóna una lliçó pràctica de bona pedagogia. Si pot seguir així un temps, esperem que siguin molts més els entrenadors que promoguin el bon joc, la cohesió de l'equip (de tots sens perjudici dels singularment creatius) donant un lloc a cadascú. Si s'estengués a molts equips de futbol, a molts clubs... arribaria a ser necessari que les federacions canviessin les regles i els partits es guanyessin per gols però també per bon joc, per possessió de la pilota, per menys faltes, per jugades brillants... Les imatges de vídeo processades instantàniament permeterien una avaluació de qualitat, no la ridícula avaluació actual que permet que un equip jugui a no jugar i a no deixar jugar. Martí Teixidó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada