Pubertat, adolescència, educació, comunicació
3CAT ha emès el programa Pubertat.Ficció basat en situacions actuals. Realitat que preocupa la societat, particularment les famílies. D'entrada hom pensa que es fa com a televisió pública per contribuir a l'orientació dels ciutadans.
El títol encobreix. No va de pubertat, maduració biològica hormonal. Va d'adolescència, iniciació i desenvolupament social. Hi ha una base biològica però la construcció és social cultural; ben diferent en d'altres cultures i en d'altres temps en al nostra cultura. La pubertat que fa més d'un segle era als 14 o 15 anys s'ha anticipat per estimulació cultural. Fa uns anys la situàvem als 13 anys, s'ha anat anticipant i es constaten casos de nenes que mostren canvis hormonals als 10 anys.
Els comportaments que reflecteix 'Pubertat' en noies i nois reflecteix els comportament sexuals de la nostra societat, dels adults, que els menors van copsat, avui exposats en relats verboicònics (tv, video, publicitat, xarxes). Tanmateix la informació segueix rebent-se de companys d'edat i de més grans com quan hi havia una censura sobre la sexualitat. Avui, no hi ha censura, silenci, tabú sexual; el buit de l'educació sexual restrictiva i repressiva no ha estat cobert per una educació sexual afectiva informada i responsable.
Pubertat es situa en un entorn amical i comunitari complet a partir de l'activitat comú d'aixecar castells humans. Un entorn excel·lent de bones relacions i confiança de famílies. Desvetlla identificació amb sentiments comuns.
Pubertat obre un problema important, el secciona i mostra la complexitat del problema. Els amics reprodueixen imaginaris sexuals rebuts, avui coneguts i ventilats arreu i els adults s'esveren o s'avergonyeixen però uns i altres es descarreguen cercant culpables. Es recorre a les respostes habituals: denúncia a la policia, justícia juvenil, intervenció psicològica. Respostes al marge de l'educació sexualafectiva. Els interrogatoris típics aplicats a menors són inútils i inacceptables. Els menors en situació de dependència no menteixen, s'excusen com poden, davant dels adults i de sí mateixos. Els menors en situació de dependència miren de respondre allò que els adults esperen escoltar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada