Comentari a
Quan la disciplina no és suficient: la formació psicosociopedagògica dels futurs docents
M’ha desorientat el títol disciplina. Vol dir disciplina acadèmica o especialitat d’àmbit científic. Convé que tot docent tingui una especialitat havent seguit una metodologia científica que el forma en el rigor del coneixement i es transfereix als altres àmbits amb la prudència necessària. Però certament, per a ensenyar, la professió docent exigeix una visió integral de la cultura atès que amb la matèria que s’imparteix s’ha de contribuir a la formació integral dels alumnes. Tot professor ha de ser competent per tractar de qualsevol dels continguts de l’Educació Bàsica que s’exigeix a tot ciutadà i no refugiar-se en l’especialitat. L’especialitat és garantia per a l’equip docent; entre tots cobreixen totes les especialitats.
La professó docent es configura amb especial coneixement teòric que aporten les diverses ciències a l’educació (neurobiologia, psicologia, sociologia, antropologia), i la síntesi pràctica de la pedagogia que aporta criteris per prendre decisions didàctiques i organitzatives amb iniciativa per a cada context. L’orientació i avaluació personal i l’avaluació de la docència, en un procés de revisió contínua, són condició necessària.
Els docents educadors, els directius de l’administració, els periodistes i tots els que volen parlar de l’educació han de tenir un marc mental clar, el que avui segueix la recerca educativa. L’educació és un procés sistèmic i cal tenir presents totes els variables: CONTEXT, ENTRADA, PROCÉS, PRODUCTE, IMPACTE. En el procés, la relació entre professors i alumnes és intensa i l’art personal dels docents pot ser determinant. El producte, els resultats escolars tant preocupants, solament són una dada en el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada