La pedagogia a l'ensenyament. Docents i altres professionals,
La pedagogia va tenir tota la importància en la 1a renovació pedagògica (1909-1939) i en la 2a d’Escola d’Estiu (1965-1980) amb confluència del Col·legi de Doctors i Llicenciats a partir de 1972. La pedagogia escolar s’aplica a la docència amb fonament científic i propostes didàctiques empíriques. La incorporació de les escoles de magisteri a la universitat ha fragmentat el coneixement i no facilita la incorporació de docents amb experiència com a professors formadors de mestres i professors. La formació de professors de secundària amb el curs màster de 60 crèdits s’imparteix amb professors amb experiència però queda com un requisit administratiu. No hem estès aquella pràctica de l’equip pedagògic de les escoles actives amb direcció estable i sessions setmanals d’anàlisi i orientació psicosociopedagògica on hi participava el psicòleg i si calia el metge. (Jo en vaig aprendre a l’escola Costa i Llobera).
Tanmateix la supressió del cos de directors, massa burocràtic, va desaprofitar la incorporació de mestres i professors llicenciats en pedagogia a la direcció. Alhora, la llei d’educació va impedir l’accés a la docència dels llicenciats en pedagogia. En certa manera, la pedagogia ha anat quedant oficialment exclosa de l’escola llevat de la formació continuada de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i del Col·legi de Doctors i Llicenciats. El resultat, com es percep actualment, és que havent-hi més complexitat per necessitats educatives especials en una escola inclusiva, mestres i professors es veuen superats i reclamen la incorporació d’altres professionals. La incorporació de professionals formats per a tractaments personalitzats és necessària però és diferent en situació col·lectiva concebuda per al desenvolupament del currículum cultural bàsic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada