Sobre la llufa de les proves PISA

 Foto de VilaWeb

Sobre la llufa de les proves PISA 

Educació va comunicar ahir que s’havia produït una “incidència tècnica” en la mostra de les proves PISA 2025  

 

Error tècnic?… No. Un criteri de validesa de la ciència-tècnica estadística. Error?… Dissonància ciència -política?… Aplicació sense rigor?… Actuació rutinària?… Incompetència?

 

 

Proves PISA. És un model productivista propi de l'OECD, centrat en els resultats. En el millor dels casos, hauria de servir perquè els governs vegessin on han d'invertir més diners i més personal. Les proves tindrien algun valor si ens reflectissin la realitat de cada centre, o de tipus de centres, per prendre decisions. Si amaguem els alumnes que tenen dificultats, què volem mostrar? Que tot va prou bé?... No s'ha d'excloure cap alumne de la prova (llevat d'algun cas que pugui comportar gran neguit a l'alumne) si volem conèixer una realitat. Si els excloem, no cal la prova, doncs ja coneixem la realitat. Gastem els diners en posar més mitjans on hi ha més necessitats. 

 

Resposta a la proposta falsa de Junqueras, comentada per Vall Clara a El PuntAvui de 8 d'agost.

Fem memòria. ERC es va fer càrrec de l'educació al Govern tripartit. El 2004 van ocupar educació els militants de confiança, no per competents. El 2006 van ser foragitats. El 2018 amb el govern de Junts-ERC van tornar a ocupar educació, va tornar la mateixa colla. NO ens parleu d'acord. Tanta gent a Via Augusta, tants serveis educatius durigits des Via Augusta. Sobren. I no fem més comissions. Cal començar assegurant direcció pedagògica a cada centre i la supervisió educativa (inspecció) que deixi fer als que funcionen i que es dediqui als que cal millorar, si en sap. No milloren lleis i decrets sinó el coneixement i pràctica de la pedagogia.

 

"Les proves PISA no són un simple rànquing internacional. Són una radiografia del nostre sistema educatiu. Ens agradi o no el diagnòstic, permeten saber on som, què hem fet bé i què hem fet malament." (Esteve Vilanova, a a ElPuntAvui). 

És un radiografia de resultats d'aprenentatge i, si no ho excloem, de variables d'entrada: els alumnes, l'Administració ha de decidir sols inversió econòmica i marc legal comú. Aquests resultats, mostrals, no aporten coneixement als docents que han de fer una avaluació interna de caràcter pedagògic. Ho va introduir el "Quafe-80" de P. Darder i J-A. López. Els administradors i experts no se'n recorden? 

Comentaris "La hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics" de Xavier Chavarria

  
Comentaris a 
La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (III)

Xavier Chavarria1 4 - juliol - 2026 a El Diari de l'Educació

 

Certament cal donar un tomb total a l’estat de l’educació a Catalunya. Efectivament cal veure el procés llarg i complex que ens ha dut a la situacio actual. Penso que el col·lega Chavarria ha fet atencio a tots els factors. Ens deixa la prospectiva als lectors. Fa esment de la renovació pedagògica que es va reprendre en escoles privades d’iniciativa social. Iniciativa social perquè no era voluntat de negoci econòmic sinó consciència de poble i cultira catalana. Alguns mestres ja la vam estendre a escoles estatals, més corporatives que públiques, abans dels traspassos de 1980 i sense mitjans addicionals. Era la força de la bona pedagogia, la responsabilitat de professionals que també vam lluitar per millores econòmiques (Sou de 18.020 ptes assolit el 1976, un increment del 30%). Tenint l’Administració en contra, la clau va ser el compromís professional de l’equip docent i la direcció professional pedagògica.

Falta un adequat finançament i molts recursos personals, però la decisió política de l’educació ha estat feble. Per fugir de cossos corporatius com el de directors i el d’inspectors s’ha deixat com una promoció docent. No hi ha professioanlització en pedagogia i ciències de l’educacio i en supervisió educativa, amb estudis especialitzats. La direcció ha quedat en lideratge administratiu i la inspecció en control normatiu. Els ja retirats tenim en ment els noms de directores i directors que van fer possible la renovació pedagògica, a zones residencials i també a barris populars, amb menor extensió. Molt abans, el 1931, l’inspector Almendros duia llibres als mestres i difonia les ‘Tècniques Freinet’. Per comptes de professionalitzar direcció pedagògica i supervisió educativa ens alienem amb la retòrica de l’OECD i les proves PISA, PIRLS.

A l’educació bàsica em resisteixo a acceptar la ‘llibertat de càtedra’, solament exercible en condicions d’igualtat. El mestre o professor ha de conjugar la llibertat d’expressió amb la responsabilitat de comunicació i emmarcada en una conducta coherent. Els acords del Gobierno de España amb la Santa Seu de 5 de gener de 1979 són inconstitucionals atesa l’efectivitat de la Constitució des 29 de desembre de 1978. Ja és hora de desenvolupar la «Cultura religiosa per als ciutadans de demà», associació UNESCO, 2001). La cultura religiosa ja inclou una ètica de mínims comú. En aquest punt tots els governs han estat submisos a la il·legalitat.

Amb tot això, no ha quedat palès que hi ha mestres que no saben ensenyar a llegir, a calcular i a operar, que l’oralitat de la llengua no s’atèn adequadament a infantil a la vista de les llengües vives, que els professors de secundària lamenten el baix nivell de primària com els professors d’universitat el baix nivell de batxillerat. La universitat aporta coneixements diversos però no incorpora formadors professionals docents amb llarga experiència i estudi.

 

La hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics (I)

Xavier Chavarria 1 - juliol - 2026 · a El Diari de l'Educació.

El pedagog Chavarria fa una radiografia completa de la situació actual de conflicte a l’esenyament. Obro dues aixetes. Falta un col·legi professional de mestres que sobre la base de condcions laborals, orienti la professió docent en col·laboració amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. L’ensenyament-educació dels joves està altament intervingut a través de mitjans de comunicació, privats i públics, i xarxes de massa amb interès restringit a audiència o al consum. Dues variables a considerar. 

 

 

Sobre Educació Infantil - LLar d'Infants (0-3 anys).

 

 Comentari a:

Bases per crear polítiques públiques envers l’escola bressol (1)

Informe tècnic sobre el desenvolupament del cicle 0-3. Sistema educatiu i l'etapa de 0 a 6 anys

Ferran Aquilina Vinyals i Joan Cela Ollé, juliol 1, 2026

 

Bé, amb tanta extensió, es passen per alt qüestions clau. «Integració plena del 0-3 dins del sistema educatiu» Així hauria de ser, tota la socetat en tant que educable. Però en la pràctica, el sistema educatiu es restringeix al sistema escolar. L’Educació Infantil 0-3 – Llar d’infants, no ha de ser escolarització curs a curs. La família és llar d’infants i segons calgui els infants poden anar a la Llar d’infants abans o més endavant, unes hores o més hores. mai per sobre de vuit. I, no ingressen tots al mateix dia, inici de curs, sinó en quelssevol dia de l’any segons el seu desenvolupament i socialització. Les llars d’infants no sols han d’atendre els infants sinó que han de ser centres d’orientació educativa familiar encara que els infants no hi assiteixin regularment. Efectivament, no s’han d’establir jerarquies entre els professonals però cal assegurar formació contínua de base científica i intervenció humana.
Qui formarà els mestres d’Educacio Infantil?… La universitat aplega acadèmics però no té professionals. Han de ser mestres amb llarg exercici reconegut i estudi aprofundit. Els millors educadors no tenen avui accés a ser formadors a la universitat . L’haurien de tenir i allà simultàniament estudiaran a fons i poden fer el doctorat. 

Cultura de massa proclamada o cultura personal decidida. Perjudiquem la cultura?

 

 Comentari a

Els nostres gustos no són nostres, les nostres opinions tampoc, de Joan Minguet Batllori a VilaWeb 02/07/2026

https://www.vilaweb.cat/noticies/els-nostres-gustos-no-son-nostres-les-nostres-opinions-tampoc/ 

 

Subscric el plantejament de Minguet. Està clar que els mitjans difonen el que pot ser majoria (de mercat, no cultural) i els ciutadans fem que sigui majoria, indiscutible, consens públic general (?)

Minguet escriu: “No tinc una solució màgica, em sap greu. Sospito que es tracta de fugir de la nostra pròpia mandra, de no convertir el món de la cultura en un àmbit similar al de l’esport.” No, no la tenim però girem la pregunta d’Umberto Eco en resposta. Perjudica el públic la televisió?… Doncs podem optar per, d’entrada, fugir de la gran difusió. d’allò que veu/escolta/visita tothom. Si és realment bo, durarà i tindrem ocasió. Entretant, descobrim opcions no tant difoses i, si son bones, les farem pujar al ranquing. No és teoria; recodem “La Nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom o “La sombra del viento de Ruiz Zafon. En la massocietat cal un aristocultura.

 

Si no eduquem en la infància el gust amb diversitat i sense dogmatisme, deixem indefensos els ciutadans, reduïts a consumidors.