Xesco Boix: mestre de les cançons i contes

Xesco Boix ha esta un mestre d'escola que ha fet cantar molts infants, tots els infants que passaven pel seu davant quedaven seduïts per les cançons, les lliçons de llenguatge i els contes d'alt contingut humà.

Les seves cançons enregistrades encara enganxen els infants tot i no haver-lo conegut. Però potser no hem fet justícia a la gran feina d'animador de Xesco Boix, feina que va fer per cap preu, sovint de franc per contribuir a una causa. Al Guinardó de Barcelona, el 1978 reivindicàvem escoles que ens faltaven i Xesco va cantar amb els infants i pares que reclamàvem l'Escola Torrent d'en Melis que va funcionar el 1982.

Ara s'organitzen actes de reconeixement, passats 25 anys del seu final de camí de vida. Però segueix viu en els contes i cançons i farem favor als infants d'avui que no canten. Que no és greu que els infants no cantin? Què en queda de la música feta a l'escola? Abans d'entrar en la perfecció musical, no és millor començar per la cançó d'animació?

La música i la cançó són per viure, no currículum escolar. O també, el currículum escolar és viure i gaudir de coneixement i de la realització. S'ha de poder cantar en qualsevol moment, entre activitat i activitat.

Un bon pagès tenia un gos, BINGO era el seu nom. B, I, N, G, O...
Aquesta terra es la nostra terra / de la muntanya fins a la mar...
Tinc una llum al cor que vull deixar brillar...

L'IES Cristòfol Colom del Bon Pastor. Quin institut! Què en penseu?

Vegeu l'IES Cristòfol Colom de El Bon Pastor

Jo ho qualifico de pornografia educativa.
No aporta res a la ciutadania, més aviat desconfiança i desànim. No sé quina deontologia professional de la comunicació pot sustentar un espectacle depriment.

La imatge de la direcció i de part del professorat és penosa, a excepció del professor més novell que està desconcertat perquè cap senior deu prendre iniciatives potents. Aquests professors no han llegit Chagrin d'école de Daniel Pennac. Si ho fessin podrien aprendre molt.

L'Administració pot haver deixat massa aquests institut, cert, però mai arriben a tant quan el professorat s'hi implica. Que m'ho expliquin a mi que vaig obrir, com a director, una escola en barracons a El Carmel el 10 de gener de 1977 sense llum i sense aigua. L'aigua la van connectar després de tres dies, el llum fins el 21 de març. Vam ser deu mestres que en bloc no vàrem deixar de marejar l'Ajuntament, la Delegació i fins i tot el Governador Civil Belloch. I al barri ens vàrem guanyar el prestigi de ser "unos profes muu chulos".

Martí Teixidó

PENNAC ens ajudarà més que la LEC

Professora, professor d'ensenyament secundari que et vas formar en una àrea de coneixement a la universitat i avui et trobes desbordada/t per uns nois i noies que no són els alumnes que esperaves. La pel·lícula Entre les murs (La classe) poc ha aportat. Explica el mateix que Sala ja va explicar sense aportar cap sortida. Així ens anem llepant les ferides i alguns fan calaix. No podem perdre el temps lamentant-nos. I esperar la Llei, esperant la Llei... Els alumnes s'ho passen malament però si són llestos ens boicotegen la classe quan no tenen cap motiu per aprendre, quan veuen que no poden seguir; d'altres callen i potser reben. Els professors i professores ens ho pasem malament també, i es va acumulant. Ja hi ha també objectors escolars entre fills de famílies amb recursos.


Daniel Pennac no explica sopars de duro i ha estat amb alumnes durant vint-i-cinc anys. No en va sortir derrotat. No deixis de llegir, i de pensar, amb el darrer libre Chagrin d'école -que jo hagués traduït per Pena d'escola-, traduït imprecisament per Mal d'escola. Té fonament sòlid: pràctic i molt per a professors de llengua i també teòric i encara experiencial. Va més enllà d'ell mateix. Veges les respostes absurdes a les que posem nota (III, 18), que sempre els trobem faltats de base (III, 11), fent memoritzar textos els va atrapar (III, 14) bé que els podríem convertir en recitatius de rap hip-hop, per què no?

Si el Departament d'Educació vol prendre una decisió útil, com tant els procupa, però més sòlida que molta normativa barroca, incontinent... que enviï deu exemplars de Mal d'escola a cada institut i que es llegeixi i se'n parli. I si tan malament estant, finançarem nosaltres el pobre departament pagant-lo amb els nostres diners. (més pobre d'idees que de diners). Que no sigui dit que falta compromís entre els docents, que per vint euros no quedarem malament.

Estic segur que recuperarem una part de la confiança en nosaltres mateixos que, dient-nos tot el què hem de fer, ens han trepitjat. Els professors que van ser mals estudiants ho tenen més fàcil i els premis extraordinaris ho tenen molt difícil. Però coopertativament som nosaltres que canviarem aquest ensenyament espatllat. Ara és l'hora professores i professors!

Pedagogia de la comunicació de masses

EDUCACIÓ en matèria de COMUNICACIÓ a l'escola

Com ens ha canviat la vida amb els mitjans de comunicació! En tot moment tenim música, ràdio, TV, DVD, MP3, MP4, TelMòbil, accés a internet... i l'escola segueix ensenyant llengua com a comunicació verbal, com a lectura de text... independentment de la imatge, de la música, de les seqüències d'imatges, de la diagramació de revistes i portals web. Els docents no hem incorporat amb normalitat l'ús d'aquests mitjans i dels seus continguts. Ara no és problema de mitjans, ara depèn del model pedagògic que tenim interioritzat i que ens dificulta el canvi. I no es tracta de fer canvis d'imatge, de presentació per mantenir les mateixes formes: per comptes de posar un esquema a la pissarra, projectar-lo amb alguns efectes sorpresa. Explorem la Pedagogia Freinet: va canviar el model organitzatiu de l'aula incorporant les tècniques i mitjans moderns dels anys cinquanta. Célestin Freinet faria una escola que interessaria als alumnes i els capacitaria per a un ús crític, personalitzat dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la informació que estan a l'abast dels infants i joves. Qui els alfabetitzarà en el llenguatge verboicònic?
La Comisisó Europea impulsa l'educació mediàtica (2007)
aulamèdia
impulsa una campanya per a incorporar una matèria curricular.
Potser no tenim millor alternativa.
Encarregar la matèria Educació en Comunicació als mestres i professors amb millor iniciativa per a un nou model docent. Amb uns anys aniran encomanant iniciatives als docents de totes les àrees fins a garantir que suguin efectivament continguts transversals.

La Competència bàsica: Comunicativa-lingüística-audiovisual ja vol tenir-ho present però encara es queda en comunicativa-lingüística. D'altra banda no sols els professors de llengua han d'atendre la lectura, comprensió i expressió "verboicònica"; correspon a tots.

L'Institut d'Estudis Catalans es posiciona davant la LEC

L'Institut d'Estudis Catalans i la Llei d'Educació de Catalunya.
Compareixença al Parlament de Catalunya

Wittgenstein, notable filòsof, no va ser bon mestre. El professor Pennac havia estat un mal estudiant.

Que seleccionem els estudiants de mestre per qualificació de notable, no ens resoldrà res. Wittgenstein segur que superava el notable i no va ser bon mestre. Pennac no va ser precisament un estudiant de notes altes però va esdevenir professor i sembla que va connectar amb els alumnes. No és qüestió de nivell, més aviat poden esdevenir bons mestres i professors aquells que d'estudiants van ser normalets i s'havien d'esforçar, no brillants dels qui se'n sortien llegint una sola vegada la lliçó.

Evidentment, no tothom pot esdevenir bon mestre o professor, calen determinades capacitats o aptituds que cal activar. Hi ha d'haver doncs selecció prèvia -com n'hi ha per a Belles Arts o per a Educació Física- segons aptituds específiques per a la docència: bona comunicació personal, discurs verbal expositiu ben construït, llenguatge corporal expressiu, una certa simpatia, rigor compatible amb humor, estabilitat emocional i empatia, hàbits de preparació i acceptació d'allò no previst, gust pel coneixement i per la sorpresa... Tot això és molt més que una qualificació de notable. Hem de comptar com a mestres i professors amb les persones més equilibrades, més entusiastes i molt resistents al desànim. Ah! I que tinguin una veu ben impostada doncs la comunicació oral segueix essent un recurs bàsic, encara més complet si es té una bona predisposició al cant.
Martí Teixidó

Cinema "Entre les murs": una classe d'avui i uns alumnes d'avui. A distància podem veure millor la importància de la relació professor - alumnes

Cinema "Les quatre cents coups": Truffaut ja havia mostrat els alumnes a l'entorn escolar i el desajust de la intervenció docent

Els temps estan canviant. I l'escola, canvia prou?

la Llei d'Educació de Catalunya

butlletí125IEC

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada

Escola ComunicActiva
l'escola
de la societat
de masses telecomunicada

30 indicadors descriptors per orientar la renovació pedagògica, el treball que dia a dia fan els mestres/professors a les escoles per tal que l'educació respongui a les necessitats de tots i cadascun dels infants.

Martí Teixidó Planas

30 indicadors de l'Escola ComunicActiva

30 indicadors de l'Escola ComunicActiva

Accés a Tesi Doctoral completa

Escola ComunicActiva: l'escola de la societat de masses telecomunicada

El pedagog Jean Houssaye diu

A partir dels anys trenta del segle XX...
A partir d'aleshores les renovacions pedagògiques es referiran a les missions dels sistemes educatius i als plans destinats a posar-les en pràctica i a evaluar-les. Al mateix temps la psicologia, com a ciència de referència de la microactivitat dels humans a l'aula, donaria pas a la sociologia, ciència de referència de la macroactivitat en els grans conjunts on es troben i cooperen.
En realitat, per qui observa la fi del segle XX...els tres estats que es van succeir ( magistrocentrisme, paidocentrisme i sociocentrisme)
són també maneres simultànies de designar els reptes i de tornar a les incerteses del moment centrades, en qui fa què?
Pédagogie: Une encyclopédie pour aujourd'hui par Jean Houssaye (2007)

Working class hero. At school they hate you if you're clever and they despise a fool -diu John Lennon. Per què n'hi ha de llestos que no aprenen?

Contribució a la Llei d'Educació de Catalunya - Martí Teixidó

No m’hauria agradat viure en un altre segle ni haver treballat per un altre temps. Hom és tan ciutadà d’una època com d’un Estat; i si hom considera impropi, àdhuc il·lícit, apartar-se dels usos i costums de l’entorn on viu, per què hauríem de sentir-nos menys obligats a actuar segons les necessitats i el signes del temps?
El filòsof igual que l’home culte miren expectants l’escena política, on en aquests moments, segons sembla, s’està decidint el gran destí de la catalanitat. El fet de no participar en aquest debat general, ¿no delata una censurable indiferència cap al bé de la societat
Contribució a la LEC

Res no vares aprendre a escola: ni arbres, ni flors, ni ocells -diu Raimon. Una escola de llibre, sense vida pot ser encara?

Societat Catalana de Pedagogia, 7 d'octubre de 2008. Inauguració amb la LEC com a tema.

Sessió inaugural del curs 2008-2009










Dr. Palau - Dr. Teixidó - Dr. Sarramona - Dr. Mallart

L'entrevista amb el pedagog dr. Sarramona a TV3