Que seleccionem els estudiants de mestre per qualificació de notable, no ens resoldrà res. Wittgenstein segur que superava el notable i no va ser bon mestre. Pennac no va ser precisament un estudiant de notes altes però va esdevenir professor i sembla que va connectar amb els alumnes. No és qüestió de nivell, més aviat poden esdevenir bons mestres i professors aquells que d'estudiants van ser normalets i s'havien d'esforçar, no brillants dels qui se'n sortien llegint una sola vegada la lliçó.
Evidentment, no tothom pot esdevenir bon mestre o professor, calen determinades capacitats o aptituds que cal activar. Hi ha d'haver doncs selecció prèvia -com n'hi ha per a Belles Arts o per a Educació Física- segons aptituds específiques per a la docència: bona comunicació personal, discurs verbal expositiu ben construït, llenguatge corporal expressiu, una certa simpatia, rigor compatible amb humor, estabilitat emocional i empatia, hàbits de preparació i acceptació d'allò no previst, gust pel coneixement i per la sorpresa... Tot això és molt més que una qualificació de notable. Hem de comptar com a mestres i professors amb les persones més equilibrades, més entusiastes i molt resistents al desànim. Ah! I que tinguin una veu ben impostada doncs la comunicació oral segueix essent un recurs bàsic, encara més complet si es té una bona predisposició al cant.
Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada