PISA no avalua l'educació. Compara resultats per paÏsos. Els governs han de millorar les condicions econòmiques i legals.

 PISA, avaluació de l'educació?

L’exclusió de la mostra catalana a les proves PISA ens ha desconcertat. Es difonen explicacions fragmentades, confuses i sense perspectiva. Catalunya va crear el Consell Superior de l’Avaluació del Sistema Educatiu el 1993. El pedagog Sarramona  va introduir unes proves CB de contrast final d’etapa a Catalunya (2001) perquè els docents poguessin afinar l’avaluació i l’acreditació dels alumnes. El pedagog Prats va assumir la gestió del les proves PISA-OCDE quan hi va entrar España (2004). En cap cas s’avaluava el sistema educatiu; solament resultats d’aprenentatge dels alumnes. Amb els resultats generals de les proves CB els equips docents podien analitzar la seva situació i decidir accions de millora. Amb els resultats de les proves mostrals PISA el govern podia analitzar els dèficits generals i prendre decisions en economia i marc legislatiu. El Consell Superior d’Avaluació gestionava ambdues i es van anar superposant alhora que el Departament no permetia que els resultats de les proves de CB arribessin directament al centre on s’havia de fer l’ànàlisi d’avaluació: d’alumnes, de didàctica, d’organització i de compensació. Es presentaven públicament a la premsa com a sistema educatiu.

 

Amb el govern de PSC-ERC-IC es va proposar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva que es va crear amb la Llei d’Educació de 2009. Havia de ser independent del Departament d’Educació, i informar directament al Parlament de Catalunya atès que es centrava en resultats globals, finançament i previsió de necessitats futures (allò que havia fet el mapa escolar). Va ser nomenat l’economista Calero director de l’agència que es va deixar en suspens i va seguir com a Consell Superior d’Avaluació. Amb el nou govern de CiU es va encarregar la presidència al pedagog expert en avaluació Mateo però va quedar afectada el 2017, per la suspensió de l’autonomia. El nou govern de Junts-ERC ho va encarregar al lingüista Vega, després al politòleg Cuevas. El govern del PSC-PSOE ha volgut reactivar l’Agencia d’Avaluació i Prospectiva (2025) però segueix fosa dins l’avaluació d’aprenentatges i no entra en el sistema educatiu amb economia i regulació general. És tant dependent del Departament d’Educació que la presideix la consellera Niubó que ha nomenat la directora la matemàtica Planas i tots els consellers.

 

Amb aquesta evolució no ens podem estranyar del què ha passat. Qualsevol funcionari de confiança és encarregat de la direcció d’un organisme que ha de tenir base científica i visió àmplia del sistema educatiu. Els resultats escolars són solament una dada a considerar i s’han de millorar centre per centre amb direcció pedagògica i criteris d’avaluació i acreditació i per a això les proves poblacionals de CB són un instrument per als docents. Les proves PISA són mostrals dels resultats generals i s’han d’analitzar amb: finançament, marc normatiu i professionalització docent i direcció pedagògica.

 

Les explicacions que s’han donat, són justificacions de part i no serveixen. El límit d’exclusió d’una mostra perquè reflecteixi la població és del 5% i això és un criteri científic de validesa de la prova. Tant s’ha de respectar en proves PISA com en proves de CB. No es pot adduir confusió; és desconeixement i manca de criteri científic. Queda palesa la falta de competència en organismes que es nomenen per confiança.

 

Un error greu és haver subsumit l’avaluació d’aprenentatges dels alumnes i els resultats escolars amb l’avaluació del sistema d’ensenyament que ha de considerar:  marc legal, finançament, professionalització docent, direcció pedagògica i supervisió educativa. No serveix PISA si ens limitem als resultats escolars, ens comparem a d’altres països i, sense millorar l’aprenentatge, volem millorar els resultats escolars.

 

Tornem les proves de competències bàsiques (CB) als centres i donem els resultats als docents (no a la premsa) perquè facin la seva anàlisi interna, o amb escoles similars, afinant en l’avaluació i acreditació (aprovats o suspensos) i compartint procediments didàctics i organització per millorar la seva activitat. Si milloren els centres des de dins, millora el sistema d’ensenyament. Si milloren les condicions externe, finançament i marc normatiu l’optimitzem. 

 

 

 

L'avaluació, procés continu, es centra en l'alumne i en deriva orientació i actuacions. (Proves Galí)

Del conjunt de l'avaluació de l'aprenentatge i resultats dels alumnes en deriva l'anàlisi de l'organització i funcionament de l'escola. Per tant s'avalua l'equip docent i de les condicions i recursos de l'escola. (QUAFE-80)

 

L'equip docent ha de contrastar els resultats dels seus alumnes amb els d'alumnes d'altres escoles amb condicions i context similar. L'aplicació d'una prova estandarditzada comú facilita aquest contrast amb un referent comú simplement estadístic. (Proves de competències bàsiques).

 

El govern de l'educació ha de conèixer el conjunt dels resultats d'aprenentatge escolar amb una prova mostral per prendre decisions econòmiques i legislatives generals i assignar recursos a les escoles segons necessitats. (Poden servir les proves PISA). 

 

 

 

 

 

 

 

Hem perdut  el sentit de l'avaluació de l'educació? 

 

L'avaluació és integral, començant pels alumnes, seguint per docents, organització de l'escola/col·legi/institut. Relacionar amb el seu context econòmic, social cultural. Encarar amb els recursos humans, econòmics i organitzatius disponibles. Derivar-ne decisions internes i peticions externes objectives i raonables. L'Administració, veient el conjunt, les necessitats i aspiracions socials ha de prendre decisions econòmiques generals i singularitzades i  decisions normatives legals mínimes com a marc comú.