Jordi Maduell, tot mestre. Ens falten mestres.
En Jordi Maduell, tot mestre. Amb coneixement i acció integrats. El 1971, a la vista dels dels bons resultats de càlcul dels seus alumnes a les ‘proves Galí’, en contrast amb els resultats dels meus, m’ho va explicar, ho vaig fer i els resultats van millorar. Això no ho ha resolt Pisa en deu anys. El 1988, a l’estació Renfe de pl. Catalunya, un grup d’escola de 14 anys espera a l’andana per pujar al tren, sense cridòria i l’agitació habitual i veig en Jordi Maduell, jo sé que és el mestre però no es nota. Els nois i noies fan grups i pugen per diferents portes autònomamnet. i així li ho vaig dir. Que no ha de ser així? -va dir. -Jo, supervisor d’escoles, sé que no és així però ho ha de ser. Dos fets per palesar el perfil d’un mestre complet, amb coneixement pedagògic i amb saber com tractar els alumnes, amb autoritat reconeguda. Era molt exigent però alhora amable i molt proper als alumnes. Hem tingut grans mestres i en canvi sembla que ens ho volguem inventar amb esnobisme: ‘laissez-faire’, ‘coach’, acompanyant… El meu reconeixement a un mestre, Jordi Maduell, que és un referent de professió i compromís social. L’Administració ha de comptar amb aquests mestres per empeltar aquest ensenyament que tenim tan desorientat.
Martí Teixidó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada