Del diari ARA
Per què deixo l'ensenyament
Confirmo que s'ha perdut la professionalitat de direcció i inspecció i esdevé una jerarquia d'execució de les instruccions de la direcció superior de l'educació que acostuma a ser administradora, jurídica, econòmica, lingüística però, generalment, no pedagògica. Això s'agreuja en la societat democràtica atès que interessa garantir la imatge per guanyar el vot dels ciutadans i renovar la continuïtat. El mal no és el sistema democràtic sinó la política sense ètica. La direcció escolar o d'institut ha de ser pedagògica amb experiència docent prou acreditada. La inspecció l'han d'integrar docents amb llarga experiència docent acreditada i estudis amplis (filosofia, antropologia, sociologia, psicologia, c. administració i g. empresarial) com a professionals de la supervisió educativa.
En els darrers vint anys l'educació, arreu, ha fet una deriva propiciada per l'OCDE amb els seus informes des 2000 i les proves PISA. Polítics, administradors i docents polaritzats pels resultats d'aprenentatge atomitzats en 'competències', de fet competidores. (Vegeu les PAU i la publicació de resultats per comptes d'analitzar-ho internament a cada centre).
L'OCDE, organització econòmica i empresarial no té res de pedagògica encara que tingui a Andreas Schleicher, un físic i matemàtic especialitzat en estadística de l'educació. Encara que l'hagin nomenat director d'educació de l'empresa econòmica OCDE no ha estudiat la ciència de l'educació, la pedagogia. D'infant, els pares el van dur a una escola Waldorf de pedagogia Steiner que té determinats valors de pedagogia activa creativa però que no pot compensar les mancances de l'educació familiar i social atès que ignora l'exigència. És una pedaogia de sensibilitat i comprensió que va bé als qui ja tenen exigència familiar per això és l'opció de molts tecnòlegs de Silicon Valley per als seus fills.
La pedagogia és una ciència de la màxima complexitat per això ni els mateixos graduats universitaris s'hi dediquen a fons. I ja té prou història després que Comenius la iniciés el 1630 amb l'ensenyament de llengües partint de la intuïció per a l'aprenentatge i incorporant d'instrument el llibre il·lustrat. Herbart va mostrar la pedagogia com a sistema i passos formals el 1804. Pestalozzi ja havia practicat amb tota mena d'alumnes amb eficàcia posat l'accent en integrar coneixement i emoció estenent l'accés a la cultura i a una cultura de convivència i pau. A l'inici del segle XX s'estén l'Escola nova com a Activa i creix el desenvolupament científic: Claparède, Decroly, Montessori, Ferrière, Kerchensteiner, Wallon, Freinet, a Europa. Kilpatrick, Dewey, Parkhurst, Washburne, a Estats Units d'Amèrica. Ho vaig presentar fent una interpretació del seu valor actual.
La pedagogia és la ciència base de l'educació i té la màxima complexitat perquè ha d'aplegar el coneixement sobre l'humà, la societat i l'aprenentatge aportat per les altres ciències: biologia, neurofisiologia, psicologia, sociologia, antropologia, filologia i ha de considerar les orientacions adequades: filosofia, antropologia. Ha d'integrar aquest coneixement i aportar una visió sistèmica: variables d'entrada, de context, complexitat dels procés entre professors, alumnes i cultura, variables producte (resultats i impacte derivat) que permetin una avaluació completa i contínua (no reduïda a resultats immediats). La pedagogia té una dimensió d'enginyeria atès que ha d'inventar o crear instruments i comprovar la seva funcionalitat i eficàcia. Als alumnes se'ls ha 'd'avaluar per funcionalitat (interès i voluntat), eficiència (millora assolida segons capacitat) i eficàcia (resultats assolits segons norma).
Efectivament, com diu Torío que ha estat professor durant vint-i-set anys, els darrers anys ha dominat l'ocurrència pedagògica liderada per persones que ni tenien experiència docent no havien estudiat pedagogia i secundats per titulats en pedagogia (ni estudiats, ni experienciats) que ha derivat en elucubració terminològica desconnectada de la pedagogia consolidada històricament. Són deu anys de: "innovació, transformació, acompanyament, coaprenentatge, aprenentatge invers, aprenentatge competencial i... sempre projectes". Ha estat una adulteració de la pedagogia. Molts se n'han aprofitat i l'OCDE solament promou ciutadans competents instrumentals del sistema econòmic. Hem de recuperar la UNESCO i l'informe Aprendre a ser de 1973 que orientava molt bé l'educació en una societat de mitjans de comunicacio, de tecnologia i albirava la ciutat educativa.