Finalitza el curs 2024-2025. El descontent per l'educació i els resultats d'aprenentatge és generalitzat. Ho admetem tothom, amb independència de la ideologia o posició política. No cal que ens tirem crítiques els uns als altres. Mirem d'anar a qüestions de base, al tronc, que podem apuntalar junts. Després seran possibles diverses branques, segons l'empelt, però totes han de donar fruit. Podríem iniciar el curs 2025-2026 amb millors expectatives. Tots estaríem més contents
Parteixo del camí assenyalat per l'informe UNESCO Aprendre a ser de 1973 que va integrar l'ensenyament, tradicionalment escolàstic i acadèmic, en un marc d'educació integral. Tanmateix ens hem anat desviant i atents a la voluntat d'educació l'hem desvinculat de l'ensenyament i de la cultura. Hem tendit a una educació consentida, feble, postmoderna Se'ns hi ha afegit la potència de les tecnologies de la informació i la comunicació. Davant la desorientació del camí a seguir en l'ensenyament i de l'enlluernament de la tecnologia, hem optat per solucions parcials i veient la ineficàcia ens hem anat repartint les culpes.
L'ensenyament de la instrucció universal dels il·lustrats (llegir, escriure, càlcul aritmètic i nocions de cultura general) encertadament va estendre l'alfabetització durant el segle XIX a gran part de la població. Inicialment en grups de setanta o seixanta alumnes agrupats uniformement segons capacitat o edat. Als inicis del segle XX es van obrir escoles lliures a l'abast de famílies benestants que van renunciar als preceptors privats, i es van fonamentar en la ciència: biologia (Claparède), terapèutica (Decroly), desenvolupament (Montessori) psicologia (Wallon), pedagogia (Ferrière). Tot aquest coneixement és vàlid, avui incorporat a l'ensenyament públic, però l'hem de saber interpretar i actualitzar en una societat amb medicina eficaç, amb alta supervivència de neonats prematurs, amb seqüeles que afecten el desenvolupament cerebral, cardiovascular i respiratori, de síndromes fetals alcoholitzats. És un èxit de la medicina en favor de la vida malgrat que calgui conèixer cada infant amb les seves disfuncions. Hem de contribuir al seu desenvolupament amb l'educació ajustada a necessitats i possibilitats personals i no condicionada pels resultats estandarditzats. Això mateix hem de fer amb alumnes procedents d'altres cultures amb distintes llengües. No ho podem veure com a dificultat, sinó com a base de partida que millorarà amb la intervenció educativa. No té sentit avaluar segons resultats estàndard no assolits. Té sentit avaluar segon el valor afegit en els anys d'educació. Això és avaluació educativa i no proves estandarditzades per comparar resultats del sistema escolar que els governs necessiten evidentment per prendre decisions.
Passa desapercebut que és el conjunt de la societat que ha fet tan gran canvi i que l'educació més potent, com el corrent Jet Stream, afecta els climes locals i tant l'educació familiar com l'educació escolar són de baixa intensitat. Parteixo de l'informe Aprendre a ser perquè havia sabut emmarcar l'ensenyament bàsic universal en la comunicació de masses, en les tecnologies de la informació i..., la gran intuïció: la ciutat educativa. Un informe molt consistent clarament fonamentat en la sociologia, la psicologia, la salut (medicina) i la convivència (política) per derivar-ne criteris i normes d'acció pedagògica i d'actuació didàctica. Normes i criteris no són receptes fragmentades de mal traslladar a ambients diferents. Normes i criteris fonamentats en coneixement científic que susciten pensar l'actuació adequada a cada situació segons realitat socioeconòmica, segons tarannà dels infants i joves segons recursos disponibles. I la derivada, consciència professional docent i necessitat d'actualitzar la formació per contribuir amb l'equip professional i garantir la unitat d'acció.
Davant del desconcert de l'educació-ensenyament actual parlen experts de les diverses especialitats. El sociòleg ens presenta tota mena de dades, el psicòleg tipifica conductes i trastorns, el metge apunta causes neurohormonals però quan es tracta de donar mesures d'intervenció són parcials i es mira què fan altres països o les tendències (corrents educatius -en va dir Pere Rosselló) internacionals. L'obsessió pels resultats en proves PISA de l'OECD iniciades el 2003 s'han estès com una pandèmia que posa en greu situació l'educació. L'engany del Big Data i la ciència de les dades és greu en educació. Tots pendents de qui assoleix les millor puntuacions (recordem Finlàndia, Hong Kong) per mirar de fer com ells fan. Aquests mateixos països han fet correccions en el seu sistema. Sistema escolar dirigit per l'Administració per millorar els resultats del país i fer un país competitiu. Darrera hi ha els economistes que sempre presenten nombres i gràfics amb criteri de rendibilitat de les inversions dels governs. Això queda lluny, no té res a veure amb el progrés d'aprenentatge dels alumnes i ves que no els perjudiqui. L'empresa educativa no es pot regir, com l'empresa industrial, pel criteri de benefici màxim invertint el mínim. El valor, el guany de l'empresa educativa és la inversió en les persones que incrementaran el coneixement social i desenvoluparan salut personal. El guany s'ha d'amidar amb el benefici social.
Entre investigadors i formadors tècnics en el camp de l'ensenyament, molts es declaren pedagogs quan de fet tenen una visió reduïda, parcial i limitada a la seva experiència, i potser sense coneixement de la consolidació de la pedagogia des Comenius a la UNESCO, aviat 400 anys. La pedagogia comporta una visió sistèmica després d'aplegar coneixement sobre la capacitat humana i la cultura tota per derivar-ne criteris i normes d'acció. Així mateix, l'estudi de sistemes pedagògics i mètodes didàctics practicats al seu ambient, activa la intuïció de sistemes i mètodes ajustats a les necessitats i variables actuals. La pedagogia i didàctica són ciències empíriques i cal avaluar els seus efectes o resultats, evident: les variables de producte i d'impacte. Encara es fan investigacions experimentals amb grups de control que en educació poden resultar ofensives. Però, més que acumular dades i fer comparacions a models o perfils de referència, cal atribuir les dades pròximes a causes i accions (variables de procés) sense deixar de banda les variables de context (ambient, actualitat) i variables d'entrada (alumnes, professors, materials i pressupost). Sí, la pedagogia és una ciència complexa, màximament complexa, encara més que l'epidemiologia que aplega coneixement d'infectòlegs, viròlegs,... i s'ajuda de bioestadístics, informàtics, farmacèutics... La pedagogia atén la triple dimensió antropològica sense possibilitat d'aïlllar: biologia del cos, psicologia de la ment i cosmovisió vidasentit.
Les decisions de millora les han de prendre els docents, en equip pedagògic amb direcció científica. Sols ells poden veure la interacció entre els alumnes amb les seves famílies, l'ambient del barri o poble i la formació cultural i professional d'ells mateixos, mestres o professors com a transmissors de cultura. Així cada escola, cada col·legi, cada institut (o cada cercle de cultura -com va proposar Paule Freire) ha de ser un sistema pedagògic autònom amb iniciativa pròpia.
Què correspon a la política de l'educació? Administrar el sistema escolar, conjunt d'institucions i serveis, segons el marc bàsic mínim acordat pel parlament democràtic i assignar els recursos personals, econòmics i organitzatius necessaris. Però, atenció, el criteri superior és educatiu i el subsidiari econòmic i jurídic. A Catalunya s'ha fet al revés. La direcció superior de l'educació l'ha d'exercir un pedagog com la direcció superior de la salut l'ha d'exercir un metge. El conseller tindrà a disposició secretaris generals per a economia i dret administratiu. Si no és així, l'educació tendeix a quedar subordinada a l'economia i a la normativa legal. L'Administració no pot fer una regulació general detallada de l'ensenyament. De què serveix? Oeixo l'informatiu d'un dia (Pasqua granada) sense informació que aprofiten per treure del calaix una informació. "A Barcelona, els ciutadans del barri Tres Torres tenen ingressos anuals mitjans de 41.000 € i els ciutadans de Ciutat Meridiana Torre Baró tenen ingressos mitjans d'11.000 €". Massa diferència; potser solament tenen el comú la denominació 'torre'. ¿Poden tenir la mateixa regulació curricular, el mateix personal docent i el mateix finançament les escoles d'un i altre barri?
La formació d'actualització docent no pot consistir en donar instruccions d'aplicació de normativa administrativa comú, ni tampoc receptes didàctiques de docents creatius. La formació d'actualització en grups de docents amb necessitats similars ha de donar marcs de comprensió i decisió amb exemples il·lustratius i diàleg d'experiències compartides conduït per un pedagog amb experiència diversa i coneixement aprofundit. Un pedagog que sàpiga fer presents procediments de la pedagogia tradicional (lectura oral, automatització de la taula de multiplicar, correcció ortogràfica, dibuix de còpia, consignes guia, repetició i repàs) amb pedagogia renovada (lectura mental, taula cartesiana, consulta i correcció informàtica, dibuix creatiu i grafisme còmic, dies internacionals, recerca amb WebQuest). Negant d'entrada la pedagogia tradicional hem navegat en la innovació total i ens hem arrapat a la transformació amb la tecnologia. D'això ja fa deu anys, i tornem a la renovació pedagògica, particularment a partir de l'Escola Activa de 1912 d'Adolphe Ferrière. Jo, mestre de l'escola activa vaig estudiar-ho practicant les Tècniques Freinet i adequar-ho a la societat de comunicació de masses amb l'Escola ComunicActiva (1992).
Avui, l'educació preescolar, la instrucció primària i l'ensenyament mitjà anterior a 1973 va destinada a tots els ciutadans com a educació bàsica fins a acomplir els 18 anys. Ha de tenir un marc educatiu i oferir una cultura integral i diversa per a tots. És un ensenyament comprensiu de tota la cultura i de totes les persones, molt millor que la instrucció universal uniforme del segle XIX. No es pot ensenyar amb la fragmentació científica acadèmica tradicional i certament és més complex. Per això cal la pedagogia i la configuració d'equips docents amb cultura integral on cadascú ha seguit una especialitat amb el rigor metodològic propi. La direcció de l'orquestra pedagògica, amb seguretat i amabilitat ha de conjuntar els instrumentistes professors d'especialitats per crear una simfonia que entusiasmarà tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada