DIADA ESCOLAR, 30 de gener 1948, Gandhi, profeta DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU (DENIP)

Mahatma Gandhi, amb la no-violència activa es va oposar a la discriminació racial a Sud-Àfrica i va suscitar la lluita no-violenta per la independència de la Índia. La confrontació entre el poble de cultura i religió Hindú i la població de cultura i religió Islam va dur a la divisió en dos Estats i un home descontrolat va assassinar Gandhi, el 30 de gener de 1948.

 

Un mestre d'escola de les Illes Balears, LLorenç Vidal, poeta i pacifista  que va esdevenir inspector d'educació, destinat a Cádiz, va iniciar (1964) el memorial per a educació dels infants proposant la Diada Escolar de la NO-Violència i la Pau com a experiència d'educació pacificadora viscuda a l'escola. La UNICEF ha incorporat la diada donat-li la màxima projecció https://www.unicef.es/educa/dias-mundiales/dia-escolar-no-violencia-paz El Departament d'Educació GenCat amb la xarxa de Centres de Recursos Pedagògics posa a l'abast de les escoles, col·legis i instituts propostes i aplega les seves iniciatives. https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat7/portada/dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau-denip-2024/

A totes les cultures podem trobar profetes de la pau. A la Catalunya medieval, Ramon LLull, que de jove havia estat cavaller, va orientar la seva vida a promoure la pau i posant-se en contra de les guerres de religió del seu temps, escriví, parlà a les universitats i anà a terres de l'Islam i a Roma a veure el Papa de l'Església Cristiana.

El poeta hindú Rabindratath Tagore, amic de Gandhi, va promoure una escola filosòfica conjunta d'hindús i cristians i anys després una escola per a infants, a Santiniketan, per a educar-los en pau de ben petits.

 

A la Catalunya actual hem conegut molts defensors de l'entesa i la pau per la via de la no-violència, ciutadans de Catalunya públicament acreditats. L'ecumenisme cristià pel frare caputxí Joan Botam. El diàleg interreligiós pel filòsof català-hindú Raimon Panikkar. La justícia i pau internacional per l'economista social Arcadi Oliveras. La distinció i continuïtat harmònica entre política i espiritualitat pel profeta i activista Lluís M. Xirinacs.

 

Quan, recentment, l'any 2010, vam veure com ens retallaven l'autonomia política i volien frenar que tots els infants aprenguessin bé la llengua catalana, es va iniciar una contestació i lluita pel dret a decidir, pel dret a ser catalans  i per la inevitable independència sempre com a lluita no-violenta molt activaEstà clar que Xirinacs va ser el mestre de la no-violència activa fins al Referèndum per la independència de Catalunya l'1 d'octubre de 2017.  Amb la violència policial no es va poder resistir. La lluita no-violenta demana molta preparació. Gandhi i els seus seguidors es preparaven amb dejunis i havien patit carregades de l'exèrcit britànic. Martin Luther King i els lluitadors contra la discriminació racial als Estats Units es preparaven sabent que els de primera i segona fila rebrien fort de la policia, van resistir molts anys i es va abolir la segregació racial.

LLuís M. Xirinacs havia iniciat vagues per la llengua el 1971, havia estat empresonat i jutjat i seguia parlant en català. L'estiu de 1976 va encapçalar la Marxa per la Llibertat per tot Catalunya, estomacat a cop de porra sense tornar-s'hi. Va ser senador a las Cortes Españolas i dempeus durant un any, es va aconseguir l'amnistia política. L'any 2000 es va plantar a la plaça de Sant Jaume, davant el palau de la Generalitat de Catalunya per promoure l'Assemblea d'Assemblees del poble català. (Hi va estar 12 hores diàries des 1 de gener a 14 d'abril sense ni una cadira). Físicament debilitat per tantes vagues i plantades es va deixar morir l'any 2007, als 75 anys al peu de Sant Amanç. S'ha dit d'ell que era el Gandhi català, la no-violència activa.  Veig que darrerament s'incorporen altres referents personals en la Diada Escolar per la No-violència i la Pau i això  està bé perquè no es tracta sols de fer memòria de Gandhi sinó de reflexionar i valorar avui sobre la Pau. Però en aquesta diada cal insistir en la No-violència i la Pau. Una No-violència activa, no una no-violència quieta, submisa. https://aprenonline.org/30-de-gener-dia-escolar-de-la-no-violencia-i-la-pau-denip/?utm_campaign=dia-de-la-pau&utm_medium=email&utm_source=mail-marketing Així penso que cal presentar bé la figura de Nelson Mandela que va fer molt per abolir l'apartheid quan ve ser president de Sud-Àfrica, quan havia viscut  empresonat vint-i-set anys, però no per activista no-violent. La mare Teresa de Calcuta és sens dubte un referent de bondat i de caritat amb els més pobres que obté diners dels més rics però no denuncia la seva injustícia que fa crèixer la desigualtat. Barac Obama va arribar a president dels Estats Units i els que lluiten per un món més just esperaven que fes molt més en els vuit anys amb el càrrec de major poder. Es preocupant que volent actualitzar l'educació per la pau deixem de banda la 'no-violència-activa' que és dura i parlem d'una pau de cotó fluix.

La no-violència activa és el camí de la pau justa. Quan hi ha violència, hi ha pau de por. Quan hi ha no-violència passiva hi ha pau de submissió. Quan hi ha pacte o armistici s'atura la guerra i la pau és incerta. Parlar de pau sense caracteritzar-la pot ser un entreteniment tranquil·litzador. Com de llavors semblants en surten flors diverses, cal pensar bé quines llavors sembrem en els infants. No simplifiquem, no infantilitzem la pau amb infants menuts, encara que no l'entenguin del tot. Les llavors que sembrem, poden florir en qualsevol edat de la vida. En la diada o setmana de la No-violència i la Pau de 2024És present la resistència violenta de Hamàs a Gaza i la resposta d'ocupació i destrucció d'Israel. Una confrontació per ocupació de la terra identificada per religiói cultura.  Pateixen igual ciutadans israelians i palestins i les vides, totes, valen el mateix, no tenen preu.És present l'ocupació de terrers d'Ucraïna per Rússia amb el pretext que són terres on es parla llengua russa. Ucraïna va esdevenir independent de la Rússia-URSS i els exèrcits de l'OTAN volen estendre el seu domini. Bombardejos creuats per uns i altres destrueixen ciutats i maten persones sense saber quina és la seva llengua, sense saber quina és la seva identitat. No és fàcil tractar amb infants de la pau quan cada dia veiem imatges de guerra, destrucció i de morts sagnants. És terrible i no es pot parlar de pau amb un somriure i malgrat tot, cal sembrar esperança. No és fàcil. Els  equips docents ho han d'elaborar molt bé i trobar un equilibri dinàmic entre la ràbia i la joia. Cantem: als que abanderen la pau, anunciem que ja s'acosta la pau, escoltem amb el cant de joia que ens van donar Schiller i Beethoven, l'il·lustrat que va denunciar la tirania de Napoleon. Interpretació del pianista director Daniel Barenboim que conjunta israelians i palestins  en una mateixa orquestra.    Al banderer de la pau https://youtu.be/y7An2iJrpmY?si=BDwMnG-lyE8EItTTCanon de la pau https://youtu.be/sUcNFkDRq2g?si=0kmHFH8B5ghFL0ltCant de joia per l'agermanament humà universal https://youtu.be/ChygZLpJDNE?si=VTB7Gt3G2EhJi0SE