DEL CÒMIC A CONSTEL·LACIÓ GRÀFICA. Llenguatge i pensament
He contemplat la producció gràfica i instal·lacions de nou autores, 'Constel·lació gràfica' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fins el 14.05.2023. Hi ha molta feina, una dedicació completa. Mereixen haver aconseguit publicar i difondre l'obra i no penso que els hagi estat fàcil. Parteixen del còmic amb plans de proximitat, focalitzats, expressius, efectius. Incorporen textos, siguin expositius, siguin bafarades de còmic en boca dels personatges.
Com a mestre d'escola vaig introduir activitats de còmic el 1977 amb alumnes que havien tingut una limitada escolarització. Era un exercici d'expressió escrita i gràfica al seu l'abast. Alguns d'ells ja eren lectors de còmics i de còmics amb gran tècnica gràfica, encara que amb continguts molt primitius. A través d'ells vaig conèixer 'Vívora' que ells mateixos em van deixar. A alguns alumnes els demanava que convertissin en còmic un text de Ciències Socials com la divisió de poders de Montesquieu que esdevenia complementari al comentari de text que feien d'altres. Així la tècnica gràfica s'omplia de contingut.
Em vaig fer llavors la idea que molts dels autors de còmic molt difosos havien tingut una limitada escolarització i per això amb un disseny gràfic expressiu i elaborat es vehiculava un contingut molt primari. Han passat molts anys, però veig que encara en algunes de les autores mostren uns continguts intimistes, emotius, personals i fins i tot infantils.
Hi ha però autores que presenten una critica social com ara Roberta Vázquez i en totes és present la vindicació de la feina de la creadora gràfica, la dificultat de publicació i la retribució que amb prou feines cobreix molts els estris i materials de color que necessiten per a la creació. I amb tot, el còmic com a llenguatge ha tingut una gran difusió i, com en tantes activitats professionals lliures, són comptats els que en poden viure. És l'efecte d'una societat i compra la feina, la feina que li pot donar més guany, no la feina que té qualitat intrínseca, valor de contingut o bellesa formal.
L'exposició al CCCB està molt ben pensada i realitzada i incrementa el valor de la producció gràfica de les nou autores. Les instal·lacions són creatives i efectives. Té una visió oberta al llenguatge gràfic i dóna a conèixer la mostra que han fet alumnes de l'institut del barri.
A l'Institut Miquel Tarradell han convidat els alumnes entre els quals es parlen trenta llengües familiars diferents a visibilitzar la seva llengua, encara que no sigui una llengua d'aprenentatge. Així, han fet textos, poemes o cançons que han escrit en la seva llengua familiar i també en català il·lustrats gràficament. Textos en àrab, panjabi, amazic, tamil... que nosaltres no sabem llegir, que a la classe han estat oralitzats i podem veure gràficament amb l'equivalent en català. Estan exposats a la vidriera de l'estatge del diari Ara al carrer Peu de la Creu, a tocar de l'institut.
Aquesta realtzació permet activar la 'polifonia de llenguatges' de la que parla l'entropòleg Lluís Duch. Ningú és monolingüe. Al llenguatge verbal s'hi afegeixen llenguatges: gestual, gràfic, musical... I el llenguatge verbal s'expressa en molt diverses llengües, totes amb el mateix valor independentment de la seva extensió en parlants. Així, les llengües familiars diverses d'alumnes nou vinguts a Catalunya, s'han de visibilitzar, totes tenen el mateix valor. La llengua catalata esdevé llengua comuna d'intercomprensió i el llenguatge gràfic permet aproximació comunicativa amb independència de la llengua oral.
Tanmateix, Derrida presenta l'antinòmia: Mai no es parla més que una sola llengua, o més aviat un sol idioma. Mai no es parla una sola llengua, o més aviat no hi ha un idioma pur. [J. Derrida, Le monolinguisme de l'autre, 1996].
L'educació escolar ha de potenciar tots els llenguatges i la diversitat de llengües amb visió integral. Així, qui reïx en un llenguatge també practica i accepta els altres. Qui parla la seva llengua, parla la llengua comuna i està obert a aprendre altres llengües, les que s'ensenyen a la institució escolar i l'aproximació a aquelles que pot conèixer amb els companys d'escola o de barri.
Hem de promoure que hi hagi transferència entre el llenguatge gràfic, les llengües orals i escrites i el pensament. No han d'anar per separat, expressen de forma plural els pensaments, sentiments i vivències humanes i coneixent les dels altres evitem un solipsisme fora mida i reequilibrem el nostre ànim.
Tanco amb el reconeixement a
artista que amb un còmic simple transmet de forma sintètica un contingut de pensament immens, i cada dia al diari El País, de fa molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada