dilluns, 4 de gener de 2021

Joan Triadú, mestratge als 100 anys del seu naixement

 

 

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser 1921 - Barcelona 2010), professor, escriptor i pedagog.


Joan Triadú ha estat total compromís per la llengua i no sols en parla, lèxic i ortografia. Compromís per la llengua com a pensament i cultura. Cal recordar un home molt treballador, en silenci, poc interessat en sortir a les càmeres. Ell volia el contacte directe amb la llengua, el pensament i la cultura com a relació. Motiu de més per recordar-lo i treure a la llum els qui han treballat per tots.

Jo no puc parlar de Triadú com a professor de literatura, no l'he tingut com a professor per bé que vaig poder llegir les seves col·laboracions a Serra d'Or  ja el 1964 que ens va donar a conèixer el professor de literatura Manuel Tort, poeta i capellà. Sols m'alegra oir i llegir que Triadú vist amb el seu posat seriós entusiasmava els alumnes amb els seus comentaris literaris.

Jo puc parlar del valor pedagògic del pensament de Triadú sempre vinculat a la cultura. Molt necessari en un temps que hem fet un excés de burocratització de l'ensenyament  del currículum escolar. El currículum acaba essent un congelat en conserva que es pot descongelar bé, però mai tindrà el gust de l'aliment fresc, amb aroma de mar, d'hort o de fruita del temps. El mestre o professor ha de dur cultura viva, entusiasme pel coneixement que presenta sense rebaixar-lo amb edulcorants i conservants inhibidors de la necessitat de saber.

L’escriptor i pedagog Joan Triadú caracteritzava molt clarament la formació que necessota el mestre d’escola o el professor de secundària (1989).

Formació lingüística. Parla correcta en el fons i en la forma. Escriptura rica d'expressions...

Formació psicopedagògica. Conèixer bé els alumnes, segons edat i capacitat, activant el seu interès per aprendre, per saber.

Formació filosòfica. El mestre o professor és un pensador que actua. Obert a tot coneixement, no reduït a un ensenyament de disciplina acadèmica.

Formació en TIC i mitjans de comunicació. Preparat amb la paraula, usuari del llibre i, avui, dels sistemes tècnics d'informació i comunicació.

Formació cultural. Front a la incultura creixent -deia. Si el mestre o professor no és persona de cultura, no podrà transmetre-la als alumnes en un temps que per recompte de massa s'estén més la incultura.

 

Triadú ho explicava amb claredat i senzillesa. Em pregunto perquè no va acceptar la Conselleria d'Ensenyament que li oferia el president Pujol el 1980. Estic segur que ens hagués anat d'una altra manera. Afortunadament va impulsar la creació de la Societat Catalana de Pedagogia a l'Institut d'Estudis Catalans des el 1979. Es va crear el 1984 i en va ser el primer president.

Em pregunto si encara falta molt perquè l'Institut d'Estudis Catalans vegi la necessitat d'assumir l'autoritat en ensenyament de la llengua (pedagogia i filologia) en tot l'àmbit lingüístic com ho fa la Secció Filològica en llengua. L'acció per actualitzar al llengua catalana pot quedar en publicacions i bases d'accés digital si no es garanteix un ensenyament de la llengua catalana cognitiu i emotiu. Es palesa la situació actual: un alt coneixement de la llengua catalana, una baixa voluntat de parlar-la. Això és assumpte de pedagogia. Com Triadú va organitzar la Delegació d'Ensenyament del Català (DEC) a Òmnium Cultural, avui correspon una DEC a l'Institut d'Estudis Catalans per orientar l'ensenyament de la llengua catalana considerant totes les llengües vives dels alumnes amb didàctica plurilingüe.

 

Martí Teixidó

president de la Societat Catalana de Pedagogia (2007-2019) 



Cap comentari:

Publica un comentari