Per causa de la
pandèmia global podem millorar l'educació amb pedagogia científica del segle XX
i tecnologia digital del segle XXI. 1/3
Paraules clau
Sistema pedagògic, escola digital, agrupament d’alumnes, treball en equip, treball personal, aprenentatge instruccional.
Situació de l’educació escolar a l’inici del segle XXI
A partir de l’any 2000 es difonen i generalitzen els informes de la OECD sobre l’educació escolar articulats amb els informes Educaction at a Glance (Panorama de la educación) – (OECD Indicators des 2000); el Programme for International Student Assesment (Les proves PISA des 2000); i els informes Teaching and Learning Survey (TALIS des 2008).[1]
Cal notar que són programes i informes de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD) que va prendre la iniciativa en un temps que la UNESCO, organisme de l’Organització de Nacions Unides (ONU) dedicat a l’educació, la sciència i la cultura estava centrada en l’alfabetització dels països en desenvolupament.
[1]Segons Viquièdia sobre el Programa PISA. https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_PISA [consulta 12.09.2020]
[2] Wikipedia explanation of the OECD and the PISA Program that I consider correct. https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_PISA [accessed 12.09.2020]
[3] Aprenentatges instrumentats és un concepte que no comparteixo per restrictiu. L’atenció polaritzada en el resultat i en l’exercici pot deixar perdre el gust pel coneixement, l’activacíó del pensament, la creativiatt sorprenent no prevista.
“Per tant l’objectiu principal d’aquest projecte és la competició, valoració i interpretació d’aquesta informació per millorar els mètodes educatius i donar resposta a les situacions actuals. Si més no l’engranatge principal de la societat es focalitza en l’educació, per tant es d’autèntica rellevància la valoració dels sistemes educatius i la aposta de millora, perpetrant així a una millora de caràcter social.”[2] Amb el recorregut ja de vint anys ha quedat clar que tothom s’ha centrat en els indicadors de resultats i la preocupació per la millora de resultats ha estat obsessiva en els governs, en determinades famílies d’alumnes i en les direccions dels centres educatius. L’atenció s’ha focalitzat en trobar estratègies per assolir els millors resultats. S’han multiplicat les proves per preparar les proves PISA[3] i les famílies volien conèixer els resultats per fer l’elecció de centre.
[1]Segons Viquièdia sobre el Programa PISA. https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_PISA [consulta 12.09.2020]
[2] Wikipedia explanation of the OECD and the PISA Program that I consider correct. https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_PISA [accessed 12.09.2020]
En els darrers quinze anys a Catalunya h ha hagut un significatiu nombre d’escoles que han introduït importants canvis en la seva organització. Ha estat un procés inductiu progressiu variant el sistema d’agrupament per edat i nivell, treballar sobre projectes concrets integradors de matèries i introduir activitats culturals que solien quedar fora de l’activitat convencional. Amb tot, llevat d’aquestes excepcions que s’han agrupat sota denominacions com: escola viva i activa, escoles innovadores, escola activa 21 i escoles d’institucions que han fet projectes propis: Summem, Horitzó 2020, o projecte amb el nom de la institució, l’escola manté un model convencional herència de l’escola dels il·lustrats: grup homogeni d’alumnes per edat i nivell, ensenyament organitzat per matèries, temporització fragmentada, activitat escolar i deures per fer a casa, avaluació sumativa i promoció de nivell al terme del curs escolar.
Així, podem dir que s’observen tres modalitats. 1 Escoles convencionals, no podem dir tradicionals, atès que amb agrupaments, matèries oficials i horaris tradicionals han introduït procediments d’escola activa, activitats participatives i iniciatives sorgides dels usos culturals actuals. 2 Escoles innovadores que volen trencar radicalment amb l’escola tradicional i fan agruapments flexibles o interedats, dediquen bon nombre d’hores a projectes integrats de diverses matèries i promouen la màxima participació de l’alumne, també en l’autoavaluació. 3 Escoles que prioritzen la millora dels resultats escolars i introdueixen pràctiques intensives per millorar determinats resultats o competències com per exemple lectura, càlcul, llengua estrangera molt centrats en el que es diu ‘aprenentatges instrumentals’[4]
En les tres modalitats s’observa una absència de fonament en els models, sistemes, mètodes i tècniques de la pedagogia científica del segle XX. La història de l’educació o més precisament de la pedagogia, deixa constància fefaent dels que tenen fonament i consistència científica. D’altra banda les darreres recerques de caire positivista de la neurociència, confirmen les aportacions de la psicologia evolutiva i casen amb aportacions de la sociologia de l’educació. La neurociència també explica i confirma pràctiques de renovació pedagògica que inicialment eren intuïtives d’uns mestres, evidències d’eficàcia quan les incorporaven d’altres mestres i tanmateix deixa algunes pràctiques a l’art personal de mestres singulars per a les quals no pot aportar fonamentació.
En aquestes experiències d’innovació hi ha una clara atenció a transformar l’escola, canviar l’organització: “S’ha desenvolupat un protocol de canvi (combinació d’acompanyaments, capacitacions i recursos) que permeti una actualització sistemàtica dels centres educatius.” [5] El punt de partida han estat pràctiques dels centres considerats avançats per estendre-ho als altres centres amb la bona orientació de treball cooperatiu en xarxa. “Un projecte humanitzador, la nostra cultura organitzativa, acompanyament, sostenibilitat, avaluació i model educatiu.”[6] El referent és actualitzar l’ideari de la institució. Són projectes d’innovació per sortir d’una certa atonia de l’escola i limitada eficàcia i alhora fer-se presents en al societat com a alternativa. Per això apunten finalitats globals i mostren noves formes organitzatives de l’aula i dels recursos. Podem dir que són filosofia de l’educació, bastits des de les intencions. Corresponen en major o menor grau a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (2015).[7]
Més centrats en el com aprendre adoptant modalitats didàctiques diverses. “Un aprenentatge interdisciplinari i cooperatiu, que ajudi els nens i joves a aprendre i resoldre problemes reals, i que els ajudi a aconseguir actituds i habilitats , davant d'una societat en canvi constant com la nostra”[8]. La finalitat clau es centra en els alumnes i orienta la didàctica (pedagogia tècnica) articulant aprenentatges instrumentals bàsics de forma sistemàtica amb el treball interdisciplinari per “garantir aprenentatges significatius i competencials”
Hi ha la recerca-innovació que mou un centenar d’escoles centrada en la finalitat d’aprenentatge de llengües amb intercomprensió plurilingüe. “El tractament uniforme de la llengua no pot donar resposta a una societat tan diversa com la nostra. No podem trasplantar models aliens sense ajustar-los a la nostra realitat social, cultural i lingüística.”[9] S’estructura sobre la base de principis científics de neuropsicologia, psicolingüística i sociolingüística. Apunta les finalitats, descriu les tensions que cal balancejar i els referents de cada centre per a prendre les decisions. Ha desenvolupat instruments pedagògics ajustats amb participació de grups de treball territorial d’escoles que descriuen pràctiques i guien una consolidació progressiva.
Convé observar que estem assolint millores a les escoles per voluntat i dedicació entusiasta dels mestres i professors però potser, en algun casos, no podem assegurar que tinguin continuïtat per consens professional científic del conjunt de la comunitat professional de l’educació. I, en aquesta professió estem massa acostumats a que cadascú actuï per opinió i criteri personal, estem mancats d’un progrés col·lectiu que solament és possible amb pedagogia científica tècnica compartida. Sorprèn que no es faci referència a cap dels mètodes o sistemes pedagògics assajats el segle XX. El pedagog Martí Teixidó va presentar una revisió dels sistemes pedagògics dels segle XX amb relació a les competència bàsiques, mostrant la vigència de sistemes que tenen fonament científic i aporten normes d’acció i d’organització. “Sistema pedagògic i competències bàsiques”.[10] Observant les pràctiques de diverses escoles veiem que s’introdueix una terminologia pròpia sense conèixer la ja acotada: projecte educatiu, projecte pedagògic, centre d’interès, renovació pedagògica, innovacions educatives El tenim present en el desenvolupament d’aquesta aportació.
[1] The OECD form. All documentation accessible. http://www.oecd.org/education/
[2]Segons Viquièdia sobre el Programa PISA. https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_PISA [consulta 12.09.2020]
[3] Wikipedia explanation of the OECD and the PISA Program that I consider correct. https://ca.wikipedia.org/wiki/Programa_PISA [accessed 12.09.2020]
[4] Aprenentatges instrumentats és un concepte que no comparteixo per restrictiu. L’atenció polaritzada en el resultat i en l’exercici pot deixar perdre el gust pel coneixement, l’activacíó del pensament, la creativiatt sorprenent no prevista.
[5] https://www.escolanova21.cat/ [consulta 12.09.2020].
[6] http://h2020.fje.edu/ [consulta 12.09.2020].
[7] http://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/nacions-unides/ [consulta 12.09.2020].
[8] https://www.escolapia.cat/summem/ [consulta 12.09.2020].
[9] Marc d’Ensenyament de Llengües Vives, elaborat per Societat Catalana de Pedagogia filial de l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament d’Educació Infantil i Primària del Grup Promotor / Santillana, 2015. http://blogs.iec.cat/scp/
[10] Martí Teixidó: “Sistema pedagògic i competències bàsiques” Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 7, 2009-2010. Barcelona 2011, p: 213-248. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/4460/showToc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada