dijous, 29 d’agost del 2019

1 SETEMBRE 2019. UNA 8a MANIFESTACIÓ ÉS UN PAS ENRERE

 

1 SETEMBRE 2019. UNA 8a MANIFESTACIÓ ÉS UN PAS ENRERE. NO TRAUREM ELS PRESOS. NO FAREM LA INDEPENDÈNCIA

11 SETEMBRE 2019. UNA 8A MANIFESTACIÓ ÉS UN PAS ENRERE. NO TRAUREM ELS PRESOS. NO FAREM LA INDEPENDÈNCIA

“Vam tenir una gran victòria l’octubre del 2017 perquè vam ser capaços d’anar junts tots, malgrat la negativa de l’Estat espanyol. El que va fallar va ser l’expectativa de diàleg amb l’Estat. Renunciar a la unilateralitat és renunciar a la independència.”

Efectivament. Una majoria ciutadana política que va donar suport als representants polítics. No es van veure capaços o no era possible. El que no vam fer amb: Consultes: Dret a decidir, 9-N, 1-O. Com ho podem fer ara?

Després d’haver anat a eleccions Rajoy 21-D, d’haver tornat a eleccions el 28-A. Ja no havíem d’enviar representnts al Congreso de Diputados. Solament al Senado, cambra de les autonomies i sinó, res. Però hem anat seguint el que ens manaven per…? No hem tret els presos polítics, ni han pogut retornar els exilats polítics. Hem esperat i seguit el judici… Ara, esperant la sentència per fer què?… Si no ens atrevim a fer res…

“La resposta a la sentència ha d’implicar a tots els que estan en contra que estiguin a presó i que defensin els dret a manifestar-nos, a votar… Per això ho tornarem a fer. Tornarem a exercir els nostres drets. Si algú s’ho pren com una amenaça, té un problema”


Si esperem sentència, haurem begut oli, com esperant el judici, i com anant a eleccions, i… Si tots ens plantem a les presons l’ 11-S durant el dia faríem més. No podem esperar.
L’11 de setembre. Jo no puc anar a una 8a manifestació de resistència i de rebaixes. No n’hi ha prou amb resistència reculant. Seran menys, menys de < 2.000.000.
Si no hem pogut els darrers dos anys, però tampoc hem desistit…. La meitat de la ciutadania està per la independència per establir una nova relació amb España, encara que els independentISTES són molt pocs. Molt parlar de voluntat de diàleg per totes bandes. El diàleg parteix de la igualtat i de la confiança mútua. No és el cas. Parlar sí però és inevitable fer-ho com a negociació. No guanyem la independència però tampoc ens han reduït i no tornarem al miserable Estatut aprovat legalment el 2006 que ells van atacar i els jutges van trinxar. Prenguem la iniciativa i demostrem que sí, que podem parlar. Podem cedir part però hauran d’entrar en la negociació i també cedir part.
Prenguem la iniciativa, intel·ligent, negociant amb fermesa. Descomposem la independència en els seus components. En qualsevol cas, una nova relació justa amb España.

 

Per la independència de Catalunya o nova relació amb España. Cedim part, han de cedir part.

INDEPENDÈNCIA EN LLENGUA, CULTURA, EDUCACIÓ I COMUNICACIÓ.

 

AUTONOMIA I TRACTE JUST EN ECONOMIA, FISCALITAT, FOMENT I POLÍTICA D’AIGÜES.

 

UNITAT EN SEGURETAT, DEFENSA, ENERGIA I MEDIAMBIENT.

11 de setembre

Matí i migdia. Concentracions a les presons per la llibertat de les dones i homes polítics empresonats. Concentracions a plaça de Catalunya i plaça d’España pel retorn dels exiliats. Àpat de pícnic per agrupaments familiars, amicals i veïnals.
Vespre a les 18 h. Concentracions davant de tots i cada un dels ajuntaments de Catalunya. Sense cridar. Cantant. Repartir números individuals (com els de tires de rifes), per fer el recompte, sense trampes, supervisable.
Vespre a les 20 h. Recompte i tramesa de dades al centre de coordinació. Recompte en termes absoluts però fent el mapa de Catalunya per la independència o canvi de relació Catalunya – España.
Nit a les 22 h. Publicar els resultats de ciutadans que exigeixen la llibertat immediata dels presos i les garanties pel retorn dels exiliats. Donar a conèixer la disponibilitat a parlar, sense cedir a la independència com a poble de Catalunya i cedint en àmbits que ens vinculin a España amb una millor relació, una relació nova. Deixar clar que apuntem a la Federació Ibèrica de repúbliques que ja va proclamar el president Macià i que va cedir per facilitar la República española.
«Que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nacionalitat o que no ho sigui, té poca importància […] Essent intensament ho serà més que afirmant-ho entusiastament». «La independència no es demana, es proclama i es defensa». [Carles Cardó]
«Cal lluiatr contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”
[Carles Cardó, Lluís M. Xirinacs, Esquirols canten]
undefined
 
Lluitarem amb tota la força.
I guanyarem l’esperança
temps i temps negada arrancada i trencada, [Raimon]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada