6 de gener. Diada dels…. mags d’Orient. Savis, que no reis.
Diada dels…. mags d’Orient. Savis, que no reis.
Tothom ho dóna per acceptat, per tradició. La diada o festa dels Reis. Qui va canviar la identitat d’uns mags o savis estudiosos estonoms i astròlegs?… Evidentment els qui volien enaltir la monarquia reial i ho van fer amb tot, representant el déu o al home naifestació de déu com a rei. La monarquia justificava el monoteïsme (reial) i es justificava a si mateixa. Ja seria temps que amb la llibertat d’expressió i la democràcia desféssim aquest engany i celebrem la festa dels mags savis d’orient com ja en diuen en anglès “The trhee wise men”.
És la festa dels Savis d’Orient la gran festa de la infància. Va ser una celebració religiosa del Nadal que fent reconeixement a l’Infant de Bethlehem feia algun regal als infants. Algún en la societat d’economia de subsitència, però poc a poc va anar creixent. Actualment, la societat de consum hi ha abocat recursos econòmics: donen supot a la festa les empreses comercials i les institucions polítiques democràtiques. En els darrers anys els ciutadans hi aboquen energies i entusiasme amb una gran participació de voluntaris. Això té un valor incalculable, és una mostra de vitalitat de les ciutats.
Les famílies: mares-pares, avis, tiets i tots poden arribar a empatxar els infants. Els excessos de la societat consumista activada amb la publicitat comercial desmesurada activen un excés de compres que es justifica amb la generositat de fer regals a la infància. D’una banda, seria millor fer tres regals per la festa dels Savis d’Orient i fer un regal cada mes durant l’any; això es pot convenir amb la família i els amics i nodesorientar els infants incorporant-los a la neurosi del “més i més” que ens ha afectat els adults. Amb tot, aquesta societat consumista no ha perdut els seus valors de compassió, solidaritat o generositat. Són moltes les accions
per dur regals i joguines als infants de famílies desfavorides, als infants afectats per malalties i als infants de famílies refugiades o migrants de necessitat. Malgrat el capitalisme abusiu, la ciutadania té consciència social i ens sentim dignes de la nostra societat.
La cavalcada dels Savis Mags d’Orient a la ciutat de Barcelona
Sempre ha estat esplèndida la cavalcada de Barcelona. Potser va viure un temps de rutina i desorientació els anys vuitants i noranta però en els darrers anys ha fet una millora enlluernant, i en aquest cas, sí, podem dir espectacular. L’espectacularitat ve donada per la tecnologia: de l’enllumenat, del so i del mecanismes de moviment tot amb controls digitals que ho fan molt aplicable. Però no sols per la tecnologia. El disseny i la creació i molta gent cosint vestuari és pensament i acció humana. Darrera, sempre hi ha hagut les empreses que amb interès o a demanda dels organitzadors posen vehicles o contribueixen al bastiment de carrosses.
Tractant-se d’una realització destinada als infants hem de fer una valoració pedagògica. És meravellós veure com en els darrers anys s’han incorporat a la realització infants i joves, (ja no els de les famílies organitzadores com era habitual) que paricipen amb entusiasme però està a la vista que han estat preparats i per tant han tingut una oportunitat d’aprendre, gratificant, que sens dubte exigeix dedicació i superació. Tot infant gaudeix de la màgia de la festa dels Savis d’Orient fins que per descobreix per ell mateix (ben difícil avui per l’excés de publicitat i comunicació pública) el sentit. Llavors passa ell mateix a ser mantenidor (encobridor) de l’encant per als més petits. A partir d’aquest moment ha de contribuir a la màgia en la família que l’educa i després en el barri on participa (acció solidària) i en la ciutat com pot ser en una cavalcada enlluernant amb la que s’afirma la socialització primària que tots respectem.
La cavalcada de la ciutat de Barcelona de 2019 ha estat excel·lent, Iniciatives molt adequades: recollida de cartes, recollida de xumets, participació amb fanalets (Sabadell). I tanmateix cal fer suggeriments que poden contribuir a potenciar al seva dimensió cultural i de comunió ciutadana.
1 Els anaimadors parlants per megafonia tenen un repertori limitat, poc pensat i repetit: -Us heu portat béeee?… No costaria res disposar de repertori: -Aneu menjant de tot per a unabona salut? Sí -Mengeu llaminadures a tota hora? No -Aneu a dormir a l’hora quan ho diuen els pares? Sí -Heu fet amics a l’escola? Sí -Quan us enfadeu us pegueu? No -Us respalleu bé les dents? Sí -Llegiu cada dia uns minuts? Sí/No -Feu les feines que us encarreguen els pares o els avis? Sí Us han de renyar perquè esteu massa estona amb el mòbil o la tablet? No -Heu ajudat a un company quan ho necessitava? Sí (S’afermen així els comportaments de socialització primària).
També es pot millorar la gesticulació dels Savis Mags (van curts de gestos). Poden fer més que oscil·lar les mans o llençar petons. Cal preveure-ho.
2 Així com es lliuren corones de cartolina o globus es podria lliurar un full amb tres o quatre cançons cantables, en diverses llengües, també disponible al mòbil. En determinats moments i des de la megafonia es poden dirigir. Caldria gestionar moments de cridòria necessaris, moments de cançó comuna i moments de silenci advertit i amb suport musical.
3 Barcelona, ciutat multilingüe. La cavalcada comunica en llengua catalana com a llengua pròpia que ho ha de ser de tots els ciutadans residents estables. A la cavalcada es poden oïr diverses llengües. És doncs una ocasió magnifica per convidar els ciutadans a entendre diverses llengües i poc a poc començar a parlar-les. El recorregut de la cavalcada permet unes comunicacions que es van repetint i es pot fer en les llengües més oïdes: el català, el castellà, el francès i l’italià llengües romàniques molt pròximes que activen la intercomprensió; l’anglès que és llengua de comunicació transnacional arreu; l’amazic o l’àrab, l’urdú, el xinès… llengües de col·lectius culturals presents. Hi ha ciutadans amb fills que parlen aquestes llengües. Els infants han d’oïr i per tant sentir com a familiars totes les llengües vives a Barcelona.
Petites accions que van preferentment adreçades als infants, que viuen en una ciutat de diversitat en la qual han de participar. Barcelona, ciutat UniDiversal.