divendres, 19 de juliol de 2013

Perles culturals, aproximació social, profunditat antropològica, suggestió pedagògica.

PUZ/ZLE de la complexitat humana, de la diversitat cultural,
                                de la percepció integral: propiocepció-exterocepció-interocepció.
                                camí de la interiorització.

creació d'Easstman / Sidi Larbi Cherkaoui
No té pèrdua. Solament ha estat dos dies al Grec - Barcelona.

I l'espai del Teatre Grec de Barcelona, fons de pedra en la nit d'estiu de lluna nova amb el reclam rítmic del tòtils.
El buit fet a la muntanya, l'antiga pedrera que algú va tenir la genial idea de convertir en el petit Epidaure de Barcelona.




Perla cultural
Integra molt bé el coneixement del cos, la seva flexibilitat, agilitat i resistència
amb melodia vocal, harmonies vocals, melodia xiulada del flabiol al vent,
escenografia simbòlica, lloses, blocs i pedres... matisos percebuts, inexplicables
accció, agressió, abraçada, carícia i repòs articulats amb l'escolta serena
estètica total, ètica intercultural, noètica antropològica, projecció kósmico-theològica
En orígen, el theatre grec és contemplació, té un caràter religiós: relliga els humans, els seus drames i les seves festes amb els déus, amb la divinitat, amb el sentit que li dóna a Tot.



Aproximació social
Diversitat d'orígens, diferents identitats, obra comú, harmonia en al diversitat.
Reflecteix igualtat, sense jerarquia, sens perjudici de la diversitat. (Sí, direcció tècnica)
No hi ha ni rei, ni president, ni esclau i cadascú fa el seu paper en l'obra conjunta.
(Torna al teatre grec on hi ha personatges intercanviables, el drama i el goig humà, l'apedregament i la mort, el record -del cor- i la resurrecció, el cor vocal de la consciència col·lectiva)

Profunditat antropològica
Som cos (múscul, estómac i nervi), moviment, ritme, impuls
Som ànima, ment, sentiment, emoció, reacció, confrontació, compenetració
Som animal d'esperances i memòria, aspiracions, projectes, decepcions, tristeses
Cherkaoui mostra una interiorització mediterrània, melodies primigènies de Còrsega que tenen ressons de l'antiga Grècia, dels pobles mediterranis orientals al els que ha sabut integrar integrar la persussió dura obstinada de Japó. Ha anat als orígens culturals, més comuns del què ens pensem, sempre sorgits de la naura i el clima de cada indret.


Suggestió pedagògica
Aquestes propostes integrals són altament suggerents a la pedagogia, una intervenció integral i respectuosa sobre l'altra persona, sobre el grup de persones. El més simportant és la relació interpersonal i el referent és la cultura, la creació humana sobre la natura respectada.

Dona valor a totes les dimensions humanes començant pel cos amb totes els seves potencialitats gaudis i passions. Comporta coneixement i sentiment de la realitat, dels altres, de relats mítics o experiències històriques. Es projecta a l'harmonia social, construcció col·lectiva, respecte a la diversitat, S'obre a l'infinit de sentit i significat del món, de la vida... allò que no controlem tot i ser gent de ciència i consciència... és transcendència.

La càrrega simbòlica d'aquesta perfromance/realització neutralitza els excessos de pedagogia verbalista. Massa paraula, menys expresisó facial, poca musicalitat del llenguatge, desatenció al moviment corporal (esepcialment del docent que seu, seu sobre la taula o es passeja anant i venint).

La composició i transformació escenográfica hauria de ser habitual a les nostres aules segons l'activitat i el seu significat (canviem blocs de pedra per taules; solament caldria tenir marcats els punts de referència a l'aula perquè tot i canviar, cada moble al seu lloc)

Hi ha moments especialment suggerents  (ritme de peus amb serenitat mental) per aplicar amb el grup classe en favor d'infants vistos com a  hipercactius que són els que ho resoldrien millor. Martí Teixidó

1 comentari:

  1. Certament, la pedagogia necessita d´un coneixement antropològic sobre el qual fonamentar els seus plantejaments.
    El veritable pedagog estableix una relació dialèctica amb les seves experiències socials i culturals; éssent aquest diàleg intern, el punt d´inici una reflexió sobre la naturalesa de l´infant i sobre el fet educatiu.
    Xirinacs, en el el seu llibre EL SUBJECTE, ja pren en consideració l´humà com un tot indivisible que hom pot estudiar des de la vessant biològica, històrica, cultural i social.
    També cal esmentar la importància que té per a Herbart la intuició estètica per a la formació moral de l´ésser humà.
    I així com el rei Midas va comprendre que la base de la felicitat no és la riquesa, sinó la bellesa i el temps compartit; mestres i educadors hem de plantejar-nos el fet educatiu com un fet que va més enllà del coneixement del currículum i la didàctica, doncs aquesta relació dialèctica amb el medi,la que ens permetrà establir les relacions necessàries per a convertir el fet educatiu en un fet social, cultural, històric, estètic i moral.

    ResponElimina