dissabte, 1 de juny de 2013

La consellera Rigau parla molt d'exàmens. Ens estem desviant. Wert ens arrossega. Aguirre és present.


La consellera Rigau parlant amb el comunicador Fuentes al Matí de Catalunya Ràdio el 29.05.2013


"Evident, perquè qui té l'avaluació té el currículum. La gent estudia allò que ha de sortir a l'examen, oi?"



Vaja! Ho acceptem de fet. Ja no pensem canviar-ho.
Les primeres escoles de renovació pedagògica de postguerra: Virtèlia, Sant Gregori,  Talitha, Costa i Llobera, Laietània, Thau, Garbí... dels anys 1940 a 1970 varen crear-se per ensenyar en llegua catalana i per aprendre amb activitat física i mental per interès pel coneixement i la cultura. Els alumnes d'aquestes escoles també havien de superar revàlides i les superaven bé.
Malament si solament preparem per a l'examen (obsessió Maragall pels resultats escolars), per a les proves i revàlides, siguin de Barcelona o siguin de Madrid.


Rigau: «La llei Wert vol minar la moral dels catalans»
Mas i Rigau,en un CN de CDC. Foto: QS/ND

"Amb la llei Wert venen a dir: si vostè vol explicar on és el Canigó ho pot fer, però a l'examen no ho preguntaré mai'", ha apuntat la consellera que en el projecte de reforma educativa només hi veu "l'estratègia delñ govern Rajoy a Catalunya per veure si minava la moral dels catalans".
                                         Nació Digital.  Q.Sallés/Redacció | Actualitzat el 20/05/2013

Uns pregunten per les províncies per on passa el río Duero. Nosaltres preguntaríem on és el Canigó? Tant li fa! És el mateix concepte d’ensenyament d’acumulació de dades i informacions. Clar que s’han de retenir dades i informacions bàsiques habituals. Però s’ha de fer a base d’exercitar-los, aquests o uns altres; ningú els retindrà tots. Però avui no cal, disposem de fonts d’informació. El que cal és aprendre a organitzar els coneixements (estructura de coneixements), aprendre a accedir i servir-se de les fonts d’informació i seleccionar allò què necessitem i no perdre’ns en un excés d’informacions i mitjans.



Rigau va plantejar la necessitat de retornar la convocatòria de repesca al setembre "per donar a l'alumne més oportunitats per millorar", entenent que "ho podrà fer amb molta més probabilitat d'èxit si disposa de tot l'estiu per estudiar", tot i que, en aquest sentit, va reiterar la necessitat de "fomentar la cultura de l'esforç".  
                                                           Regió7 digital 27.10.2010

Repesca de setembre! Quina expressió més tronada! Tot l'estiu per estudiar. Quina condemna! Certament la rigidesa legal: avaluació final i definitica al juny, impedia espavilar alumnes desperts i capaços que "tocats d'adolescència" havien fet el mandra. Però la repesca de setembre és tornar enrera per falta d'imaginació. I hem agreujat el problema. Ara, molts alumnes tornen al setembre, no han fet res i el professorat queda en una situació compromesa. Han d'aplicar avaluació selectiva (repetició de curs per matèries insuficients) en un sistema comprensiu (tots han d'arribar a 4t curs de l'ESO, als 16 o als 18 anys).

Hi ha alternatives: A. Solament s'acorda amb alumne i família recuperació al setembe dels qui s'hi comprometen i tenen condicions de possibilitat. B. El centre, institut o col·legi, ha d'organitzar quinzenes d'activitats presencials de recuperació a l'estiu. C. Si coneixem l'alumne, podem fer una proposta d'aprenentatge que integri allò que farà l'estiu amb la família i allò que s'ha hagut d'aprendre durant el curs (Estudi d'una població o comarca am aplec de dades que s'han d'organitzar, cròniques periodístiques setmanals, comptabilitat de despeses econòmiques de viatge i consum...). D. Cal preveure activitats  telemàtiques tutoritzades per a alumnes autònoms o com a complement de les activitats presencials. (Compte! Això ha d'entrar en el presupost econòmic del curs i no pot  comportar una alta despesa addicional).  O inventem alguna forma nova, o tornem a l'origen del què vam sortir (recuperacions, exàmens i  revàlides).

I perquè s'ha d'esperar a final de curs si l'avaluació és contínua? Ara que hem generalitzat horari continuat de matí, determinats alumnes poden ser atesos amb suport personalitzat una o dues tardes durant tres o sis setmanes i prendre el seu ritme autònom.

L'Adminsitració no s'ha de dedicar a regular l'acció profesional dels docents i sí a posar les condicions que la facin possible i exigible. Assignació econòmica addicional on calgui. Normes clares de servei del professorat a l'hora que calgui. Direcció amb competència professional per dirigir el procés educatiu amb pedagogia.


I Esperanza Aguirre (condesa y grande de España) ha fet forat amb la cultura del esfuerzo des quan va ser ministra de educación (1996-1999). Ho va continuar la sociòloga Pilar del Castillo, ministra de educación, i el  president del govern ho va convertir en divisa.
Diario ABC 12/03/2002: El presidente del Gobierno, José María Aznar, aseguró hoy que
la reforma educativa y su última plasmación en la Ley de Calidad
de la Enseñanza obedece al "sentido común" y permite "que vuelva
la cultura del esfuerzo"

Cultura del esfuerzo, qualitat de l'educació, educació de qualitat...
expressions retòriques que s'encomanen a tothom quan no sap què dir.
I lamentablement, tots acabem incorporant-les... sense saber què diem.
Els més superficials guanyen la partida. Estem perdent el temps... i els diners
L'educació dels infants, la formació dels ciutadans i la cultura del país no s'adreça.
Necessitem independència i clarividència i per a això cal posar en la direcció els qui
s'hagin pres temps per estudiar i "aprenedre dels que saben" - canta Lluís LLach...

 
No és això, companys. No és això
Pel què vàren lluitar pedagogs
de Mancomunitat de Catalunya (1913-1923)
de la Generalitat Republicana (1931-1936)
de les escoles de Renovació Pedagògica (1956-1984)
del Moviment de Mestres (1965-1980)

I esperem, ben segur que esperem
Una escola que susciti el gust pel coneixement i la cultura
Per fer ciutadans, gent noble, culta desvetllada i feliç.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada