dimarts, 14 de maig de 2013

Els nostres pedagogs, les nostres pedagogues



Quan vaig començar de professor associat de pedagogia a la UAB el 1992 vaig anar confegint una cartela o faixa on volia posar els meus 12 pedagogs i pedagogues. Jo mateix, encara no disposava d'algunes de les imatges. Avui, la digitalització i internet ens ho han posatt a l'abast. Es gratificant parlar d'un pedagog als estudiants amb la seva imatge projectada i una citació clau. Segur que ho retenen millor, i encara més si el professor ho sap presentar amb sorpresa i èmfasi ( a l'estit Félix Rodríguez de la Fuente, o avui Ramon Gener amb Òpera en texans).

A la Societat Catalana de Pedagogia, des 2009 hem anat fent la selecció, una selecció àmplia que hem reproduït en una carpeta: 


D'una banda pedagogs i pedagogues de Catalunya i de les terres de parla catalana: ja n'hi ha 30 i som conscient que en falten: Pere Vergés amb un sistema pedagògic ben organitzat orientat a la creativitat, valor de l'educació estètica, higiene escolar i colònies a la natura.

De l'altra pedagogs que han influït especialment  a Catalunya i a les terres de llengua catalana. És el cas de Tolstoi, escriptor, anarquista i pacifista, no sols per haver creat una escola sinó pel valor didàctic dels seus contes, sempre d'educació per a la pau .




Suggereixo que ens feu observar quins pedagogs i pedagogues de relleu mereixen ser reconeguts pels docents. 

Ara bé, la iniciativa és senzilla a primera vista però no podem afegir tot nom que ens vingui a la memòria, potser perquè l'hem conegut personalment i sentim afecte per ell. Hem de garantir que siguin pedagogs i pedagogues dels qui puguem identificar una aportació ben definida, no sols que hagin treballat a l'ensenyament o hagin exercit càrrecs rellevants a l'Administració.

Posaré per exemple el cas de Lorenzo Milani, Dom Milani. El capellà de Barbiana que fa canviar la vida d'aquells vailets que havien fracassat a l'escola, que l'escola havia fracassat amb ells. És admirable  la feina que va fer, però va ser feina de gran educador, d'un educador artista, amb carisma. No va ser un pedagog perquè no va fonamentar i sistematitzar expressament la intervenció de manera que pugués ser estudiada i transferida a d'altres educadors no excepcionals.

Un altre exemple és el de Paul Langevin que amb Henri Wallon van fer el pla d'estudis de l'optativitat per a adolescents. Va ser físic eminent, amic del matrimoni Curie i professor de física i química a l'Escola Superior. El Pla Langevin-Wallon és una bona regulació administrativa, amb fonament psicosociopedagògic però això no l'acredita com a pedagog rellevant.

I una contraposició. Baldiri Reixac és clarament un pedagog o didacta perquè sistematitza l'ensenyament de la lectura i escriptura seguint la línia de l'École de Port Royal al segle XVIII. No es pot considerar en canvi pedagog del segle XX el Padre Manjón i menys encara representant de l'Escola Nova a la pedagogia espanyola, com s'ha escrit. Era, i no té res de dolent, un canonge de la catedral de Granada que pujava a Sacromonte a ensenyar catecisme a la mainada gitana. Per guanyar-se'ls duia caramels a la butxaca (motivació extrínseca) i va tenir l'encert de veure el valor que tenia deixar cantar els "churumbeles gitanos" a ple pulmó.  Martí Teixidó


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada