diumenge, 15 d’abril de 2012

El pitjor maltracte a la infància el fan els mitjans de comunicació. Un gota a gota continu que anestesia, fa insensibles i dóna model disruptor.

La televisió dedica més temps als infants que molts pares. (Cangur electrònic barato). La televisió provoca més atenció que molts mestres. (La vida es sorpresa i divertiment). Com que també dóna la imatge dels polítics i governants sembla que ningú s'atreveixi a posar-li fre.

La televsió compta amb els infants com a consumidors, no com a persones. Vegeu sinó els anuncis publicitaris.

I mireu l'estètica dels dibuixos. Bon model per a què els infants dibuixin... estereotips, és clar. Cap creativitat. Esquemàtic i simple que és més barat. ¿Quina és sinó l'explicació d'aquest gust estètic amb la de bons dibuixaants de còmic que hi ha?

La música funciona com un altre mitjà, especialment dedicat als adolescents i joves. A Catalunya estem contents perquè hi ha molts grups que canten en català i actualment fins i tot fan bona música Han deixat enrera els sorollosos de fa vint anys. Ara bé per lletres... sembla que venen de l'hort i ho han de dir tot. No tenen el més mínim sentit poètic ni en el ritme ni en els imatges. No paren de xerrar, no es pot seguir. Com es nota que a l'escola no varen tenir un mestre que els ensenyés poesia.

¿Qui adreçarà aquests magnífics mitjans de comunicació que solaments serveixen per "passar" l'estona, la vida.? ¿Què esperen que fem a l'educació familiar o a l'educaió escolar? Els mitjans juguen amb tecnologia forta i darrera d'ells no podem arreglar la trencadissa que fan.

Doraemon. Nobita, un pobre nen que no té qui li parli. Sort del gat


El document de bases pel Pacte per a la Infància a Catalunya en les seves 54 pàgines en dedica dues mitges a mitjans de comunicació i noves TIC. Es queda en bones paraules, ho fia tot a la família i a l'educació per a què preparin els infants per a un consum responsable.
Formar els adults i els professionals en el llenguatge i la realitat de les noves tecnologies i la comunicació, i en com utilitzar-los com a recursos habituals de comunicació amb els infants i joves, esdevé un objectiu necessari i alhora una estratègia relacional molt prioritària.
...
Però, sovint, la visió del món que ofereix la televisió no es correspon amb la realitat, i freqüentment crea rols socials problemàtics i negatius que, conse- güentment, poden repercutir en la seva pròpia vàlua.
Davant aquesta situació, cal una bona regulació dels mitjans, però sobretot cal preparar la infància per a un consum responsable i un bon ús dels mitjans que tenen al seu abast.

A la Jornada de debat els ponents en relació als mitjans de comunicació, han estat ponents Carles Capdevila i Josep M. Pérez, comunicadors. I què han dit? ¡Com poden fer la crítica des del propi mitjà encara que quan han tingut fills s'han interessat per la infància?

Les prioritats que s’han identificat són:

  • Augmentar la producció de continguts de qualitat per als infants, comptant amb la seva participació.
  • Donar més veu als infants ens els mitjans de comunicació, incloent-los com a creadors de continguts.
  • Potenciar la formació de les famílies i tutors en l’ús responsable de les TIC. Cal ensenyar infants i adults a ser crítics.
  • Creació d’un Codi Internacional de Bones Pràctiques per als mitjans de comunicació per a abordar els temes que afecten la infància.

Tot això no exclou que hi ha idees excel·lents convertides en programes de televisió però s'han de caçar com els bolets: Les tres bessones, Una mà de contes, QuèQuiCom, Polseres vermelles, Òpera amb texans...


Una mà de contes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada