1749 a Sant Martí d'Ollers, prop de l'estany de Banyoles un jove rector crea l'escola parroquial per a instruir els infants.
Ha de ser, necessàriament un home estudiat i il·lustrat i escriu un tractat de didàctica. Cent anys després de la Didactica Magna de Comenius que de ben segur coneixia.
S'ha d'ensenyar els infants amb la seva llengua, allà la catalana, però les instruccions tenen caràcter universal. A cada lloc, a cada país amb la seva llengua, la dels infants del país, la llengua del país. I després llatí i totes les llengües.
La primera cosa que los Mestres deuben guardar en la educació dels Minyons es tenir un gran desitg de educarlos be, perque aquest bon desitg los obligarà à discorrer medis molt conducents per lo millor progrés dels Minyons que tenen obligació de instruir, y à practicar aquells medis, que trobaràn mes à proposit, pera conseguir la bona educació de sos Deixebles. Y perque los Mestres tingan sempre aquest bon desitg, serà molt bo, que considerarian, que per rahó de son Ofici estàn obligats à ensenyar à sos Deixebles, tant en lletras, com en costums, tot quant poden apendrer sos Deixebles; de manera, que los Mestres estàn obligats à dar las ensenyanças, segons la capacitat de cada Deixebles, y per això, estàn obligats à examinar las capacitats de sos Deixebles, perque aixís pugan proporcionar las ensenyanças à sa capacitat.
Segonament, dehuen considerar los Mestres lo profit gran, tant espiritual, com temporal, que en lo esdevenidor se ne seguirà, tant per sos Deixeble, com per tota la Republica, de la bona ensenyança, y educació de sos Deixebles [...] De aquí se veu clarament, quant noble, y honrós es lo ofici de Mestre de Minyons, y que los Pares de Republica deuhen contribuir à honrar, y à fer honrar un ofici tant noble.
Transcripció del llibre Intruccions per la ensenyança de Minyons escrit per Baldiri Rexach l'any 1749. Pàgines 25-26.
Edició de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, any 1923.
Baixat del portal web del Departament d'Ensenyament que ho ha publicat avui.
La publicació de las INSTRUCCIONS PER LA ENSEÑANSSA DE MINYONS de Baladiri Rexach en llengua catalana marca una fita inicial a l'ensenyament de les terres de parla catalana. Havia de ser un home molt informat i coincideix amb les avançades posicions de les Écoles de Port Royal defensores de les llengües del poble sens perjudici d'accedir després al llatí, llengua d'estudi erudit i a totes les llengües que hom sigui capaç.
Però, arreu de Catalunya es va anar imposant la pragmàtica del rey Carlos III, il·lustrat sí però també de la línia del despotisme, que manava que s'ensenyés a totes les escoles en llengua castellana. Pocs devien poder resistir com ho va fer el bisbe Climent a les escoles parroquials de Barcelona on va dir que sí, s'ensenyaria a llegir i escriure en castellà però justament per això, primer en català que així després aprendrien millor el castellà.
Arribats al 1898, amb la caiguda de Cuba i Filipines, España no va enlloc. Si apareix la Generación del 98 que aplega pensadors i escriptors, a Catalunya es pensa que no es pot anar enlloc amb una España de los grandes de España que frena la iniciativa industrial i econòmica de les regions més actives, Catalunya i Pais Basc.
El 1898 Flos i Calcat crea l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
El 1914 la Mancomunitat de Catalunya malda per l'escola catalana en llengua i continguts i actituds.
De 1920 és el cartell de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana dibuixat per Josep Obiols que tots hem gravat a la nosrta memòria.
El 1923 l'Associació publica les instruccions de Baldiri Reixac.
Primo de Rivera ho estronca tot. Anys negres.
El 1931 la Generalitat de Catalunya impulsa l'escola catalana en llengua, continguts i actituds.
EL 1936 Guerra Incivil i EL 1939 Franco ho destrueix tot, fins on pot. Però la vida sempre reneix. (Cal resistir el fred i l'arranada que el bestiar fa a la prada)
El 1961 Òmnium Cultural malda per la cultura i per l'escola catalana per a tots.
El 1978 la Generalitat de Catalunya fa seva tota l'acció del miler de mestres de català que Òmnium Cultural havia anat posant a les escoles com a suplència i totes les escoles han d'ensenyar llengua catalana.
El 1981 comencen a aparèixer escoles públiques de barris obrers que adopten la immmersió lingüística per assegurar que els infants aprenguin a l'escola la llengua catalana que els seus pares no els poden ensenyar.
El 1983 la Llei de Normalització Lingüística reafirma l'escola catalana per a tots i generalitza el procés per fer que totes les escoles, quan ho decideixin, facin l'ensenyament en català sens perjudici de l'ensenyament de la llengua castellana i d'una llengua estrangera. Introdueix mesures per normalitzar la llengua catalana a la judicatura, al comerç, als mitjans de comunicació...
El 1994 algunes famílies són utilitzades per sectors contraris a la llengua catalana per demanar ensenyament en llengua castellana per als seus fills. Els tribunals superiors de justícia no els donen la raó però s'accepta un tracte diferencial personalitzat que, lamentablement, atempta contra el dret de l'infant.
El 2011 els tribunals es mostren dividits i sentències superiors vingudes d'España volen estroncar l'ensenyament en català perquè veuen que es consolida i argumenten falsament que va en perjudici del castellà.
SOMESCOLA.CAT és el moviment unitari que reprèn l'acció de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Per això es fa servir el mateix cartell de Josep Obiols actualitzat pel diari Ara.
ESCOLA EN CATALÀ. ARA I SEMPRE
que venim de molt lluny
1749...1898...1914...1920...1923...1931...1961...1978...1983...2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada